dissabte, 2 de setembre de 2006

EL CIUTAT DE BARCELONA ES QUEDA A CASA.


L’ESPANYOL GUANYA EL XXXIII CIUTAT DE BARCELONA

En primer lloc, com es lògic, començaré per dir que ni ahir era el dia més adient, ni l’horari, però les circumstancies així ho van voler... i als voltants de las dotze de la nit, Moisés Hurtado, aixecava la copa que acreditava com a guanyador el RCD Espanyol de la XXXIII edició del trofeu Ciutat de Barcelona, Memorial Fernándo Lara. Dit això, també em va resultar força estrany el motiu per el qual la copa més petita no va anar a l’equip perdedor, o sigui al subcampió... no vaig entendre els motius que van inspirar a la organització...

Un partit, que no sé si Ernesto Valverde haurà tret moltes o poques conclusions, però que al menys ha pogut servir per reivindicar-se certs jugadors, i al mateix temps aixecar la decaiguda moral després dels últims resultats.

S’ha de dir en honor a la veritat, que la primera part va ser horrorosa, amb un joc molt dolent per part dels dos conjunts, i que només un parell de jugades dels blanc i blaus, van fer gaudir al poc públic que es va donar cita a l’Olímpic de Barcelona. La primera jugada en que el conjunt periquito va rematar a porta, després d’una gran centrada de Iván de la Peña, va ser molt bé rematada de cap, per Walter Pandiani, assolint un gol que feia molts partits i molts minuts que es resistia. Jonathan va tenir en els seus peus el 2-0 però un cop més com ve sent habitual aquesta pretemporada, va errar i el seu llançament va sortir desviat. Als italians amb el 0-0 se els va anular un gol per fora de joc, i havien portat poc, però sempre més de perill que el conjunt espanyolista.

Després dels canvis, a la segona part va canviar per complet el decorat del partit. Una SS. Lazio que amb els canvis introduïts va anar perdent gas, amb nois molt joves, i un RCD Espanyol, que a mica que van anar passant els minuts i es van anar deixant les seves pors, els seus compleixes, i li va donar la responsabilitat del partit al nou fitxatge Jonatas Domingos, molt descol·locat al primer temps, i tots sabem per què...i espero que el mister també hagi vist que amb un 4-4-2 no poden jugar junts Iván i Jonatas, i va acabar sent l’Espanyol clar dominador del joc, i de les ocasions, que ara sí, van començar a produir-se, com les que van gaudir Fredson, Luis García, i a les acaballes del partit, en un molt bo contracop, en el que van participar tots els homes d’atac que en aquells moments estaven en la gespa de l’Olímpic, va concloure amb una passada de la mort de Riera per que Coro, al minut que li fa més gràcia, i va pujar al jumbotron el 2-0 que confirmava la millora en el joc (en el segon temps) i que la XXXIII edició del Ciutat de Barcelona es quedava a casa.

Malgrat ser un partit amistós, es poden treure algunes conclusions. Primer de tot, que em sembla en la meva modesta opinió que Chica donaria molt més de si mateix, jugant per la seva banda, al seu lloc natural, o sigui per la dreta. Que Sergio Sánchez, tot i que es va esforçar molt, seria potser millor jugant de central. Coro, Riera i Luis van donar molta més empenta a l’equip, si ve es veritat van jugar amb el marcador a favor, i amb els suplents de la Lazio.

Del primer temps destacar a Pandiani, que va demostrar ser un bon rematador... quan li centren bones pilotes. També es va pogué veure que hi ha jugadors molt vàlids però que no es troben al seu millor moment, com Iván de la Peña, Fredson o el mateix Jonathan Soriano, que no acaba de disputar els seus minuts amb la moral i convicció que sempre ha disposat. Coro jugant entre línies, amb un joc per bandes, i amb el nou fitxatge Jonatas, un cop es solucioni el problema amb els laterals, i ja puguin jugar amb la forma física adequada tant Velasco com Peixoto, tots esperem que aquest equip ofereixi una imatge molt més decent, i mes engrescadora en el futur, per que segueixo pensant que malgrat no s’ha reforçat com tots esperàvem, aquest equip no es tan dolent com s’entesta en fer-nos pensar un cop sí i altre també.

Em sembla en la meva opinió que el reconeixement que es va fer a la trajectòria professional i humana del doctor Salvador Oliveras, potser es tenia que haver fet en un partit de més concurrència de públic, però al menys hi va haver el detall, de tenir un recordatori a qui va estar dedicat durant gairebé cinquanta anys al club en els serveis mèdics. Per què també es hora que els homenatges en aquest país es facin en vida dels homenatjats.

FITXA TÈCNICA
R.C.D. ESPANYOL: Gorka Iraizoz; Sergio Sánchez, Jarque, Torrejón, David García: Ito, Jonatas, de la Peña, Rufete; Jonathan y Pandiani.

SS. LAZIO: Peruzzi; Bonetto, Siviglia, Cribari, Belleri, Zauri, Ledesma, Quadri, Foggia, Mundingayi, Makinwa.

Substitucions: Per part de l’Espanyol van sortir Moisés per Jarque, Coro per Pandiani, Riera per de la Peña, al començament de la segona part, i després Chica per David, L. García per Jonathan, Fredson per Rufete, Costa per Ito, i Lacruz per Torrejón.

Per part italiana, Berni va substituir al meta Peruzzi, i van entrar també Casini, Diakite, Baronio, De Silvestri, Greco, Firmari, i Capogna.

Àrbitre: Ayza Gámez.(Valencià) va mostrar l’única targeta groga a l’italià Siviglia.

Estadi Olímpic Lluís Companys; 6150 espectadors

Foto: rcdespanyol.com

divendres, 1 de setembre de 2006

PEIXOTO. HISTORIAL


Nom : César Peixoto
Nom complet: Paulo César Silva Peixoto
Data de naixement 12-05-1980 Caldas das taipas-Guimaraes
Altura (Mt): 1.82
Peso (Kg): 73
Nacionalitat: Portuguesa
16 Partits disputats 14 de complets (1408’) 4 targes grogues i 4 gols l’última temporada amb el FC Porto.

1999-00 C. Taipas
2000-01 C. Taipas
2001-02 Os Belenenses
2002-03 FC Porto
2003-04 FC Porto
2004-05 Vittoria Guimaraes, i FC Porto
2005-06 FC Porto

ÚLTIMS FITXATGES
Les presses mai son bones.; però en el cas del nostre club, encara menys. Els nous laterals del conjunt perico, Velasco i Peixoto, que acabaran de configurar el planter per aquesta temporada, vindran a omplir el buit que hi havia als dos laterals, cosa que tots ho sabíem, inclòs els responsables esportius del club... vull pensar, per el que es veu. Ja sé que les millors condicions econòmiques a l’hora de pogué fer-se amb aquests jugadors, hauran influït. Com es evident Velasco ve amb la baixa a la butxaca, cosa que potser fa unes setmanes no hagués sigut així. En quant al tema de Peixoto, es un cas similar al de Coco, però amb menys edat, per que malgrat vingui cedit, sempre es més fàcil recuperar-se bé als vint-i-sis anys que als trenta...
De totes maneres, el aspecte preocupant independentment de l’estat de forma d’aquests nous jugadors, (hi podem unir-hi també a Moha), es el que s’amaga darrera d’aquestes últimes operacions. Una improvisació total, incrementada per la desfeta dels últims partits i més en concret per el debut al campionat de lliga. Per molt que l’economia sigui la que és, no es pot esperar quatre mesos per fitxar el que era una necessitat inqüestionable al penúltim dia abans es tanqui el termini per fitxar.


Juan Velasco. Nascut a Dos Hermanas (Sevilla) 17/05/1977
Va disputar el seu primer partit a primera el 5-3-97, perdent a Vallecas, per 2-0 amb el Sevilla F.C.
Després de jugar al Coria, la temporada 1996-97 jugar al Sevilla FC., a l’equip filial de segona B. (15 partits i va marcar un gol)
La temporada 96-97 va debutar al primer equip jugant 13 partits 11 sencers, un de 45’ i altre de 64’ (1099’). 2 targes grogues.
La temporada 97-98 i 98-99 va jugar a segona divisió disputant 34 partits i dos gols en cada una de elles.
La temporada 99-00 va fitxar per el R.C. Celta de Vigo disputant un total de 29 partits: 25 complets, 3 no complets, i un sortint de la banqueta. Total 2502 minuts. Va marcar un gol i va rebre 7 targes grogues i una de vermella. A més va disputar 7 partits de UEFA.
La temporada 2000-01 va jugar 33 partits, 27 complets. (2833’) 10 targes grogues
La 2001-02 va jugar 16 partits dels que 11 va jugar els noranta minuts. (1270’) 3 targes de grogues i una de vermella. A més 1 de UEFA.
La temporada 2002-03 va jugar 31 partits, dels que 25 van ser complets. (2617’) 3 targes grogues. 4 partits de UEFA
La temporada 2003-04 va jugar 25 partits dels que 24 foren complets. (2235’) 3 targes grogues i una de vermella. 7 partits de Champions League.
Després del descens del R.C. Celta de Vigo a segona, fitxa per el Atlético de Madrid, i en la temporada 2004-05 juga un total de 21 partits, dels que 16 son complets. (1731’) 2 targes grogues.
I per últim la passada temporada amb el conjunt matalasser va disputar 25 partits, 23 dels quals jugà els 90 minuts. (2231’). 9 targes grogues.

dimarts, 29 d’agost de 2006

COMENTARI

El nostre femení, un cop més salva l’honor blanc i blau.

Les nostres noies, el passat divendres estaven desitjoses que el UE Lleida no guanyés al Barça per pogué enfrontar-se al conjunt blaugrana, sense cap animadversió al conjunt lleidatà, i pogué un cop més demostrar qui realment gaudeix de la supremacia del futbol femení a la nostra terra.

Un altre cop, van arrasar a l’etern rival ciutadà, van assolir la xifra màgica dels 7 amb el famós gol del mal anomenat “honor” i ja es la tercera vegada que això succeeix. Molta gent estava a la nostra ciutat esportiva veient la victòria també important del nostre filial, però els que cada cop ens sentim més identificats amb l’esperit de lluita d’aquestes noies, els plantejaments tàctics i tècnics del nostre entrenador, i el esforç de tots els que fan possible que l’Espanyol femení sigui avui un dels setze (de moment) millors equips d’Europa (a veure si hi ha sort hi ens colem entre els vuit millors, malgrat la dificultat que això entranya), no podíem deixar passar l’ocasió d’estar al costat del equip que ens ha donat la primera lliga a la nostra historia, a la secció de futbol, i per tant també el primer doblet, fita aquesta tan sols igualada en nostre club per un altre equip femení... les noies del Volei blanc i blau, amb Cecilia del Risco al capdavant.

De justícia esportiva i moral per que abans de tot son éssers humans, es donar les gràcies a tot l’equip femení i al mateix temps reconèixer la importància de les seves gestes i donar públicament constància de les mateixes, aixecant acta en la xarxa de xarxes dels seus èxits.

Aqui deixo fotografies del partit final del Campionat de Catalunya, jugat el passat diumenge 27 d'agost de 2006 al Nou Cerdenya.



http://img182.imageshack.us/slideshow/player.php?id=img182/4546/11567541780jn.smil

dilluns, 28 d’agost de 2006

Benvolguts pericos i periques:

Començo aquest projecte de blog, com un racó més que les noves tecnologies permeten de llibertat i pluralitat en un àmbit molt maltractat en aquest sentit com es el àmbit esportiu a la nostra terra. Lluny de les discrepàncies d’ordre polític, social o econòmic, el sentiment perico ens uneix profundament a tots aquells que defensem la llibertat d’escollir, el dret a pensar diferent, no tenir que donar comptes a ningú de quin equip som, no sotmetre’s a cap tipus d’imposició, tant de fet com de fact0, per que una societat que inclòs en l’àmbit esportiu, trepitja sistemàticament el dret de les minories a no caminar en la mateixa direcció dels que han imposat sempre els seus criteris, no es pot qualificar com una societat sana, i lliure.

I ho faig després d’una derrota dolorosa al nostre estadi, per que serveixi d’exemple que hi ha coses irrenunciables, com es el dret a escollir lliurement les nostres afeccions, les nostres il·lusions, sense que ningú ni cap institució ens digui per quin club de futbol hem de simpatitzar, i que això mai s’ha de veure afectat per que els resultats esportius ens donin l’esquena, per que com molt bé diu nostre dita, som la força d’un sentiment.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M