dijous, 7 de setembre de 2006

CAMPANYA PRO SECCIONS


SENTIMENT PERICO

RECOLZAMENT A LA CAMPANYA PRO-SECCIONS
Des d’aquest minúscul mitja de lliure pensament i de sentiment perico, vull expressar el meu recolzament públic i espero que tots els que es senten pericos i son conscients del que han significat al llarg de la nostra història les seccions esportives del nostre club, amb els seus èxits, i la seva llarga llegenda i els seus mites esportius, estiguin d’acord en fer seu aquest comentari.

Per motius d’edat tan sols he pogut veure l’última etapa del bàsquet perico, des de que va conquerir l’ascens a divisió d’honor i fins que va ser malauradament mal venguda per la nefasta incompetència del llavors president del RCD Espanyol, i de la lliga professional de futbol, Sr. Baró (D.E.P). Noms com els de Galcerán, Rafols, Mayo, Herminio San Epifanio, Albert Illa, Toni Tramullas, Pepe Collins, Kenny Austin, Victor Anger, Vernon Smith, Maik Philips, Jordi Freixanet, Lete, Manel Bosch, Santi Abad, Piñeiro, Cervantes, segur que encara hi seran a la memòria dels que varen gaudir al Palau d’Esports del carrer Lleida.

I que dir del Volei Femení, amb les seves cinc Copes de la Reina, (amb propietat, per guanyar-ne tres de seguides) y les tres lligues, i eliminatòries europees, que feien sentir-nos orgullosos de tenir una secció com aquella, amb Cecilia del Risco, Silvie Hernández, Marta Gens, Virgina Cardona, Natalia Vilar, Marta Galcerán, Mª Angels García, Elisenda Tamburini, Nona Haitsma, Sara Madariaga, Sabrina Vaz de Melho, Valeria, i una llarga llista de noies que portaren amb orgull i dignitat els colors blanc i blaus per tot Europa.

Del Hoquei, tan sols he pogut veure’l a categoria de nacional, lluitant per l’ascens a divisió d’Honor, que es va frustra amb aquell maleït partit en front el Flix que va acabar amb empat a dos, quan necessitàvem el triomf. De totes maneres, poc futur l’hagués esperat a la guardonada secció (11 campionats d’Espanya) amb aquella situació que es va viure al Club, després del descens a segona, i l’eliminació (fet que ja va començar abans amb el bàsquet) de les seccions esportives.

Capítol apart el tema del futbol sala, que malgrat no ser una secció pròpiament del nostre Club, si que per l’acord que va arribar el Consell i el patrocinador d’aquell moment del Club, el Senyor Eusebio Carrero (propietari de l’equip de futbol sala de Montcada) vam pogué gaudir de l’emoció i el sentiment (malgrat no pujar a divisió d’honor l’últim partit) al pavelló Miquel Poblet (altre mite perico, d’altre secció triomfant, la de ciclisme) de Montcada i Reixac. Va ser només un any, però els que varen seguir aquell equip i com en el meu cas, ser de la mateixa població, no ho oblidarem mai.

Per tant des de Sentiment Perico mostro tot el meu recolzament a aquest projecte, malgrat que sé de las dificultats existents, i les traves que segur trobareu pel camí.

Foto: Jordi Puyaltó (pericos on line.com) als quals agraeixo i molt la seva gran tasca en pro del RCD Espanyol

dimecres, 6 de setembre de 2006

L’ESPANYOL CAMPIÓ DE CATALUNYA

Per fi, s’ha trencat la ratxa, i s’ha pogut derrotar a l’etern rival en un gran partit jugat de poder a poder, per els homes que han sortit al terreny de joc. Ambdós equips presentaven importants baixes, i s’ha tingut que tirar de pedrera, i els nostres nanos no han desaprofitat l’ocasió junt amb els habituals titulars que han disputat l’encontre, i han bordat un gran encontre que només s’ha complicat després del gol anul·lat a Luís Garcia, i després sobre tot de l’expulsió de Ito.
Molt bo el primer quart d’hora perico. Al mig minut Luís ha recuperat una pilota en la línia defensiva culer, i no ha sabut aprofitar-lo rebutjant el seu remat Jorquera. Poc després ha sigut Chica (que ha tornat a repetir de lateral esquer hi ha completat un grandiós encontre, com tota la defensa). Al minut 5 Lacruz remata alt de cap un llançament de cantonada. La rèplica la ha possat Belletti (un dels millors del conjunt blaugrana) rematant alt, posant el ai al cor dels pericos. Al 10 remata Moisés una falta molt ben llençada per Riera, que ha fet el que ha volgut per la seva banda. Al 19 i 21 jugades de Silvinho i Juli, avortades per Gorka i Marc Torrejón. Poc després Coro no arriva a pogué rematar una gran jugada de l’extrem manacorí. Altre cop al 32 Riera habilita en una gran jugada i el Remat de Rufete, es rebutjat per Silvinho. Després d'una jugada embolicada en l’àrea perica que acaba sense conseqüències, arribaria el minut 38, quant un llançament llarg, el rebutja de cap Belletti, endarrera, (jugada similar a la de l’últim partit de lliga de la temporada passada) i Coro molt llest aconsegueix batre al meta culer. 1-0 resultat en que acabaria la primera part, tot després d’una forta entrada a Jonathas, que no jutja l’àrbitre mereixedora de targeta groga.
La segona part comença amb una jugada al minut 2 de Riera que aconsegueix aprofundir per la seva banda fins l’àrea, rebutja Jorquera, i Jonathas envía el seu fort tret alt i desviat. Al 5, Saviola dona senyals de vida i habilita a Juli, que falla quan era més fàcil marcar... Al 10 el mateix protagonista, i aquesta vegada una gran parada de Gorka que rebutja la pilota enverinada del francès. Al 15, la jugada clau del partit. Una escapada per força i velocitat de Chica, que retalla i envia un centre a l’àrea petita que Luís no desaprofita, i quant tots cantàvem el gol, l’àrbitre del partit anul·la la jugada per suposat fora de joc, que només ell ha vist...A partir d’aquí, el Barça amb els canvis efectuats, i conscient que se l’hi acaba el temps, intensifica el ritme del seu atac, i al 21, Lacruz, salva el remat blaugrana. Rufete no pot aprofitar per rematar una grandiosa jugada de Riera, un cop més. Al 32, Moisés es juga la tarja vermella amb una molt dura entrada al pivito, i al 39 Juli per tercera vegada erra davant Gorka l’incomprensible, per sort del conjunt perico, al que se li estan fent molt llargs els minuts. Al 41, segona tarja groga a Ito, i a defensar el resultat amb deu homes. Armando Sá, que incomprensiblement es alineat per Valverde gaudeix de la millor ocasió, retallant a l’últim defensor culé i marxant tot sol a porta... però la inactivitat del moçambiquès, fa que li recuperi el defensor els metros que l’hi havia tret, i tingui que llençar des de fora de l’àrea, a les mans del meta barcelonista, per manca de velocitat. Al final llançaments un i altre cop de faltes i córners ben defensats, i Chica salva rebutjant el remat de Motta, sent l’última jugada de perill. A la fi podem dir que avui si que hi ha posat el que tots desitgem que hi posin, i podem sentir-nos orgullosos de l'equip. FELICITATS PERICOS. JA TENIM ELS MATEIXOS TÍTOLS QUE ELLS, A L’ESPERA QUE ES FACI JUSTÍCIA.

Fitxa tècnica:
FC BARCELONA: Jorquera: Belletti, Oleguer, Olmo, Silvinho; Motta, Crosas (Jeffren 62’), Sastre (Dimas 45’); Saviola, July, Ezquerro.
RCD ESPANYOL: Gorka Iraizoz; Sergio Sánchez (Velasco 54’), Lacruz, Torrejón, Chica; Moisés, Jonathas (Ito 70’); Rufete (Armando Sa, 82’), Riera (Fede +90), Coro (Fredson 87’), Luís García
Àrbitre: Martin Fuentes, gironí. Molt rigorós amb les targetes als pericos, i ha anulat un gol per un molt dubtós fora de joc a Luís García.

Estadi. Montilivi (Girona). Moisés recull la copa de mans de l’alcaldessa de Girona, per que es veu que era la copa de Girona, i no de Catalunya, i el encara molt honorable Sr, President de la Generalitat no l’hi ha vingut de gust ser ell qui fes el lliurament del trofeu. Presents també, el Conseller Nadal, el President de la FCF, i ambdós presidents dels dos clubs finalistes
.

dilluns, 4 de setembre de 2006

COMENTARI

ALTRE COP EL MATEIX OBSTACLE

Altre cop el mateix obstacle en el nostre camí. I es que mentre no tinguem clar, que els partits de la màxima rivalitat son això, rivalitat en el sentit mes ampli de la paraula, i que els nostres jugadors han de sortir com si juguessin el partit més important de les seves carreres esportives, mai no farem res. Sé que es molt difícil competir amb un club que a més que ens multiplica per masses vegades el nostre pressupost, compta amb els ajuts de tots els estaments federatius, arbitrals, mitjans de comunicació, polítics i demés poders fàctics, per que en un país com aquest es molt fàcil per els oportunistes, per els que desitgen estar contínuament presents en els llocs més importants de la societat, apuntar-se a cavall guanyador. Tot això ho sabem de sobres, malauradament... però no invalida en absolut que uns professionals que cobren d’una entitat centenària i a més bastant bé diria jo, a tenor de les alegries que ens donen, mostrin en aquesta classe de partits la millor cara com a professionals, el màxim esforç, la més gran lluita, el sacrifici total de qui no ens hem d’enganyar es inferior tècnicament, però no pot acabar un partit havent corregut, i havent lluitat menys que l’adversari ciutadà.

Menys abraçades abans del partit, menys actuar com si fossin ídols vostres, i demostrar que vosaltres teniu dignitat, professionalitat com el que més, i que els socis puguem dir que ens sentim orgullosos dels nostres jugadors, independentment quin sigui el resultat. Per cert, ¿tindríem que treure un equip només de jugadors catalans? Malgrat que a la porteria hauríem d’escollir a un basc o a un mallorquí...o en canvi ¿Hauríem de sortir amb la base del equip mes o menys titular, amb jugadors molts que s’agafaran el partit com un més de pre-temporada? Sé que el resultat potser no variarà per que si no ja se encarregarà el sicari de torn que ens hagin designat, com va passar fa dues temporades...o millor dit a la última edició, per que cert equip de futbol que , condiciona calendaris, viola reglaments, incompleix las normes més elementals, no li va venir bé jugar-la en tota la temporada..., però al menys del que es tracta que la imatge sigui decent per part dels nostres jugadors, i que la moral decaiguda per els últims enfrontaments no s’enfonsi encara més... Se m’oblidava; jugadors del RCD Espanyol, si jo fos jugador com vosaltres, potser algú no acabava el partit (jo mateix), però el que estic segur que la primera targeta groga no seria al minut vuitanta. ¿Veritat, que heu captat el missatge?


RESULTATS FUTBOL BASE

2ªB CE Hospitalet 1 RCD Espanyol 1
Divisió d’Honor Juvenil: Binéfar 0 RCD Espanyol 3
Torneig de Terrassa:
Juvenil B: Campió guanyant al Barça en la final 1-0
Cadet A: Campió guanyant al R. Madrid 2-1
Infantil A: Campió guanyant al Valencia CF 3-2
Foto: Josep Maria


Amistosos:
Cadet B- UE Figueres 5-1
Cadet B - UE Lleida 5-2
Infantil B - Figueres 2-1
Junior - Aleví A 1-4
Peralada - Aleví A 0-2
Aleví B - Figueres 5-2
Aleví B guanyador del torneig de Torelló.

Femení A: Segones, “per variar” al Memorial Tomás Caballero
Selecció de Navarra 1 RCD Espanyol 1
Athletic Club Bilbao 2 RCD Espanyol 2 (Guanyador l’Athletic que va
derrotar a Navarra per 1-0)

Femení B - Sant Ponç 9-0. (fotos: josep Maria)
http://www.espanyolfemenino.com/news/amismB5.html

diumenge, 3 de setembre de 2006

HOMENATJE ALS CAMPIONS


COMENTARI

MALEÏDES ERRADES
Vaig tenir ocasió de llegir ahir un retall del diari Avui, de després de jugar-se la final de la Copa Catalunya de futbol femení al Camp Nou Sardenya, i quant el meu amic em va dir que mirés el resultat de aquesta final, em vaig quedar petrificat al veure que el resultat que figurava al diari en qüestió era el de RCD Espanyol 1 FC Barcelona 7. En sembla ja de per sí, una falta de respecte al futbol femení, a la pròpia competició referent de la nostra terra, a un club centenari, a un equip que assolit sis títols consecutius, guanyant Superlliga, Copa de la Reina, i essent el actual campió d’aquesta competició, i per tant revalidant el títol que l’acredita com el millor equip femení del nostre país, que a més de no haver-hi cap tipus de crònica, a sobra no indiqui qui es el campió i tan sols es faci ressò d’un resultat i a per a mes inri, equivocat, i com es lògic, o maleïda casualitat en favor de l’equip del règim...
¿S’imaginen vostès, senyors del diari Avui o tots els culers, si el dimecres pròxim, a la Copa Catalunya guanyés el Barça per 7-1 i al diari figurés que havia guanyat el conjunt perico per idèntic resultat?...¡No vull pensar, les conseqüències que tal errada comportaria!
I per a més inri, no va ser rectificat a l’endemà, segons m’han informat, motiu per el que s’ha de pensar en alguna cosa més que una simple errada tipogràfica.
Tenia aquest diari, independentment de la seva línia política, (amb això ja no m’hi fico, te tot el dret a defensar les idees polítiques que consideri oportú, i que els seus lectors estiguin d’acord) com un diari seriós...i es per això que tinc que dir que m’ha causat una profunda decepció. Espero, que si llegeixen aquestes línies, senyors del diari Avui, rectifiquin aquest resultat, per que mai es tard, si es tracta d’una equivocació...



S E N T I M E N T P E R I C O . C O M