dissabte, 16 de setembre de 2006

FUTBOL BASE


El juvenil guanya el seu tercer partit

En un partit molt fluix, el que em presenciat aquesta tarda al Camp del Centenari, de Badalona, el RCD. Espanyol juvenil, ha assolit la seva tercera victòria des de que va començar el campionat. Un partit on el conjunt blanc i blau, avui amb la samarreta a ratlles roses i blaues, mitjançant Charly Lumbreras al minut 15, després d’un servei llarg des de la mitja, trencant el fora de joc (malgrat que els jugadors locals han reclamat), Charly a la sortida del meta badaloní, ha fet pujar al marcador el que seria resultat final. L’Espanyol ha gaudit no de moltes, però si de significatives ocasions per incrementar i sentenciar el partit, però ni Jesús al 34 rematant creuat, ni al 42 una gran jugada de Zamora, que se’n va dels seus marcadors, centra al segon pal, i Juanjo Ciércoles remata fort i desviat per sobre de la meta local han estat acertats. La segona part ha seguit per els mateixos paràmetres que la primera, domini de l’Espanyol, joc al mig del camp, poques ocasions, i las que ha gaudit el conjunt perico sense aprofitar-les, com al 58’ que una gran jugada de Zamora, passada de la mort enrera i Charly no remata deixant d’esperó a... ningú, per que no hi havia ningú en millor situació que ell per rematar dins l’àrea badalonina. Els canvis no han millorat la situació i s’ha arribat als últims deu minuts en que el CF Badalona s’ha llençat a l’atac, i ha tingut sobre les cordes al conjunt perico, que amb faltes i còrners, (això si, sense molt perill, ja que tan sols en una ocasió s’ha tingut que exercitar a fons Isaac desviant amb el peu) han intentat aconseguir el gol de l’empat, que amb una bona defensa per par visitant, i renunciant pràcticament als instants finals a res més que mantenir el marcador favorable ha fet que es arribés al final amb el resultat esmentat, malgrat que un remat de cap, ha sortit als últims minuts fregant el pal dret de la porteria defensada per Isaac.

Per part perica ha jugat:
Isaac; Juan, Fran, Reyes, Javi (Victor 64’), Juanjo, Zamora, Guillem, Charli (José 84’), Jesús (Quique 76’), Xavi.(Carlos 72’)
Gol : 0-1 Charly (15’)

Per altre banda, el Juvenil B, ha perdut davant el Cornellà de lliga nacional, per 3-2 igual que el juvenil B del Barça amb el Terrasa per 2-0.

Foto: josep maria. El juvenil perico, surt a la gespa del Camp del Centenari

A MAURICIO













275 PARTITS DE LLIGA AMB 13 GOLS. 10 TEMPORADES (1994-2001) I (2003-2006)

A MAURICIO...

Recuerdo, Mauricio, cuando por aquel verano de 1994, meses después de haberse proclamado campeón de segunda división, y haber logrado el ascenso de la mano de José Antonio Camacho, el conjunto periquito volvía a estar entre los grandes del fútbol nacional, de donde nunca debió haberse ido, y el entonces vicepresidente, el malogrado Fernando Lara (QEPD), quiso hacer un equipo ilusionante, que nos hiciera olvidar penurias y sufrimientos pasados, y empezaron junto con De Felipe, y Camacho a configurar una base, en cuya defensa se hacía imprescindible un líder, y ese líder, llegó de la mano de otro carismático argentino, Griffa.

Recuerdo, Mauricio, como aquel chico de 22 años, desconocido acá, pero sobradamente preparado pues ya habías disputado muchos más partidos en primera división de tu país, que jugadores de nuestra plantilla a los 25, aterrizaba en el Prat, y se convertiría pronto en una de los mejores fichajes que he visto yo, en nuestro club.

Bien es cierto, que no pocos pensábamos que sería otro de los muchos argentinos que a este club han llegado, dando mejor o peor resultado, por que jamás imaginamos que estaríamos delante de uno de los mejores centrales de nuestra historia, comparable a los Argiles, Parra…Tu record como el extranjero que más partido ha jugado (aunque con cierta pena para mí, por que le quitaste el record a uno de los dos que para mí han sido mis ídolos como jugadores pericos nacidos más allá de nuestras fronteras – N’Kono, el otro es John Lauridsen, maltratado y denostado por Clemente en aquella final que nadie quiere recordar-), merecido, y a muy pocos partidos del perico que más ha vestido nuestra camiseta, Antonio Argilés, te avala de por sí, como uno de aquellos jugadores que marcaron una época en el equipo blanquiazul.

Bien es cierto, que has vivido momentos buenos y también malos, has visto como se desmoronaban nuestras ilusiones al no conseguir la clasificación para la UEFA, por un gol en un maldito partido último, aunqeu alaño siguiente se lograra brillantemente, como se desmoronaban nuestras ilusiones al sonar de una demolición, como otra vez por un resultado mal combinado a nuestros intereses nos volvíamos a quedar fuera de la clasificación europea en la última jornada, pero has gozado de la gloria inmensa como pocos jugadores en éste club y en otros tantos clubes modestos de poder levantar una Copa del Rey, que jugadores míticos en nuestro club, como, Domingo, Vicente, Carmelo, N´Kono, Argilés, Parra, Arcas, Marcet, Artigas, José María, Glaría, Solsona, Molinos, Verdugo, Marañón, Caszely, Canito,Lauridsen, Francisco y un largo etcétera como pericos no han tenido la gran satisfacción que tu has alcanzado.

Bien es cierto, que tu despedida, -la primera- por los siempre motivos económicos, la economía que como la sequía en éstas tierras es pertinaz, nos dejó huérfanos de ese saber hacer, de ese mando, propio de los auténticamente forjados en mil batallas, capaces de imponer su ley en el área, con fuerza, (dureza si es necesario, pero sin violencia ni malos modos). La vuelta, después de tu etapa francesa, en aquellos momentos tan dramáticos para nosotros, en el que muchos dejamos de confiar en aquel equipo que día a día, se hundía en la ciénaga más profunda de la clasificación, nos trajo dos cosas que no he olvidado ni olvidare nunca: primero, la satisfacción de ver a una persona agradecida a la Entidad, que no se ve mucho por estos parajes de mercantilismo, y ausencia total de sentimentalismo…alguien que renunciaba a seguir jugando( o no jugando), pero con una buena situación económica allá, para venir a jugársela en un equipo que parecía cualquier cosa menos eso… y segundo por que con tu llegada y la de otros que reforzaron el paupérrimo potencial de aquel equipo se consiguió el milagro (de los que seguía sin creer, hasta que Coro nos quiso demostrar lo contrario) ,de la salvacion.

Bien es cierto, que aunque no participaste directamente, por el azote de las lesiones y la inestabilidad e irregularidad de la que se hacía patente ya no solo en el campo si no también en las alineaciones la pasada temporada, en la Copa del Rey en el Bernabeu, que brillantemente ganó nuestro club, (el tuyo), si que como integrante de aquel equipo, mereces similar gloria a los que la fortuna decidió ser integrantes de aquella formación que miramos ahora, con temor y a la vez con esperanza, al ver el desarrollo de los acontecimientos deportivos presentes, en la que esa plantilla, en su mayoría depositamos nuestros miedos y nuestras ilusiones.

Recuerdo el día en que por sorpresa, en rueda de prensa compareciste, después de haber anunciado tu desvinculación con nuestro club. Como esas lágrimas que se te escaparon, como a todos los que te vimos en la pequeña pantalla, reflejaban una tristeza sentida, un punto y aparte, -aunque no final, por que veo que tienes intención de sustituir las botas por los banquillos, y en este mundo del balón, nunca se sabe lo que puede venir -, una rúbrica puesta desde el corazón a la etapa tuya en nuestra institución.

Recuerdo, -ya por último- al Mauricio Pochetino, al chico que vino de Newells Old Boys, y al Mauricio Pochetino actual, entre los años y las vivencias que separan ambas fechas, nos queda la memoria de un grandioso jugador y una excelente persona… no te olvides nunca de ésta institución... que se queden grabados en tu memoria los mejores momentos, y ten la seguridad que la agradecida afición que siempre te mostró su apoyo en la cancha no te olvidará, y guardará la historia un rincón en ella, como tu trayectoria así mereció.

Josep Maria

LEGEND-CHECKSEAL CHERNIGOV



LEGEND-CHECKSEAL CHERNIGOV-RCD ESPANYOL




Porteres
12 Nadezhda Baranova UKR
23 Iryna Sanets UKR

Defensores
2 Victoria Krylowa BLS
4 Oxana Pozharskaja UKR
5 Nataliya Zhdanova UKR
8 Nataliya Ignatovitch UKR
9 Nataliya Boyarova UKR
29 Valentina Stoupak UKR

(foto: josep maria) Lara Rabal i Dolors Ribalta.
Mitjos
6 Olga Serova UKR
14 Iryna Bondarenko UKR
16 Alla Lishafai UKR
22 Vira Stankevych UKR
26 Olexandra Romanov UKR
33 Alla Klevets UKR
57 Darja Milchevskaja UKR

Davanteres
17 Yulya Korniyevets UKR
21 Iya Andrushchak UKR
77 Ekaterina Konstantinova UKR

El Legend-Chekseal de Chernigov (UKR) serà l'últim rival. Ha obtingut un balanç a la competició europea de onze partits jugats, amb sis victòries, un empat i quatre derrotes. Es la primera vegada que supera una primera fase, i ho va fer igual que l’Espanyol brillantment guanyant els tres partits. Tant el futbol femení ucraïnès (com el rus) malgrat no estar al nivell de l’alemany i de l’escandinau, també es molt fort, per lo que el partit de demà no serà cap passeig per les noies blanc i blaves.

El partit que tancarà la participació de les periques, es disputarà a les 15 hores al mateix escenari, Sofylmir Stadion, i tindrà com àrbitre del mateix a Snjezana Focic (Croacia).

Esperem que el comiat de les jugadores de Santy Fernández sigui amb una victòria que faci assolir la tercera plaça (que es en realitat l’objectiu reial pel potencial d’unes i altres correspon) en espera de pogué tornar l’any que ve, malgrat que per això ja se sap, s’haurà de revalidar el títol de la Superlliga.

COMENTARI

Davant el Celta s’ha de guanyar d’una vegada

Per que la situació malgrat que encara no es del tot preocupant, ja que tan sols es porten dos partits, si que com la gran majoria de pericos pensen, una ensopegada davant els gallecs, podria ser el principi del final de les il·lusions periques de no patir la present temporada.

Hora serà que els components d’aquest planter es deixin las pors, els complexes, les qüestions particulars dins del vestidor (si es que las hi han) i es conjurin per guanyar d’una vegada i assolir els tres primers punts. L’ambient, diuen, està molt enrarit, el que es anomena l’entorn, però cal recordar-los un cop més, la situació a la que vàrem arribar la temporada passada, precisament per què d’un bon començament se l’hi treia importància als problemes i defectes que aquesta plantilla, (gairebé la mateixa, amb poques diferencies) tenia...

Hora serà, que Ernesto Valverde tingui d’una vegada les idees ben clares, deixi de fer experiments tàctics i tècnics, i configuri un onze bàsic, amb les lògiques variacions que les lesions o absències per targes marquin, però el que en la meva modesta opinió no es pot fer en aquest club, (per què Sr. Valverde; jo no soc tècnic ni tinc ni idea, però malgrat vostè hagués sigut jugador un parell d’anys d’aquest club, no coneixerà millor l’idiosincràsia d’aquest club que jo i molts dels que pensem igual), es variar contínuament l’equip amagant en falses idees de rotacions (es veu que ja deuen d’estar cansats abans de començar) el que son dubtes e intents fallits per la seva part de trobar una alineació més o menys que estigui el suficientment compensada com per pogué competir en una de les millor lligues del món, amb la suficient seguretat defensiva (cosa que encara a dia d’ avui no s’ha aconseguit) sense sacrificar l’aspecte creatiu, d’un equip per el que vàrem observar l’altre dia, tampoc està gaire sobrat d’efectivitat davant.

Hora serà, en definitiva, que aixequin el rumb d’aquesta nau, (els que ho poden fer, els professionals del primer equip), que en masses vegades a anat massa temps a la deriva, amb el afegit patiment d’una afecció que no es mereix arribar al que tots sabem i no desitjo aquí ni avui anomenar.

divendres, 15 de setembre de 2006

1ª Elimininatoria COPA DE LA UEFA


Lokomotiv Moskva- Zulte Waregem 2-1
Basel- Rabotniki 6-2
Marseille- Mladá Bolesla 1-0
Derry- PSG 0-0
Eintracht- Brøndby 4-0
Artmedia- Espanyol 2-2
Levadia - Newcastle 0-1
Partizan- Groningen 4-2
Achnas - Lens 0-0
Panathinaikos- Zaporizhya 1-1
Ružomberok - Club Brugge 0-1
M. Haifa - Litex 1-1
Setúbal - Heerenveen 0-3
Trabzonspor - Osasuna 2-2
Rubin - Parma 0-1
Dinamo Zagreb - Auxerre 1-2
Braga - Chievo 2-0
Schalke - Nancy 1-0
Sion- Leverkusen 0-0
Start - Ajax 2-5
Legia - Austria 1-1
Fenerbahçe - Randers 2-1
Lokomotiv Sofia - Feyenoord 2-2
Standard - Celta 0-1
Rapid Bucurest - Nacional 1-0
Chornomorets - H. TelAviv 0-1
Beşiktaş - CSKA Sofia 2-0
Livorno - Pasching 2-0
Salzburg - Blackburn 2-2
AZ - Kayserispor 3-2
Slavia - Tottenham 0-1
West Ham - Palermo 0-1
Hearts - Sparta 0-2
Åtvidaberg - Grasshoppers 0-3
Hertha - OB 2-2
Wisła - Iraklis 0-1
Molde - Rangers 0-0
Atromitos - Sevilla 1-2
Xanthi - Dinamo Bucuresti 3-4
Liberec - Crvena Zvezda 2-0

El Kolbotn norueg va guanyar al Legend Chernigov per 2-1 a la UEFA WOMEN'S CUP, motiu aquest que fa que si les periques volen acabar en tercera posició han de guanyar a les ucraïneses, per que aquestes tenen un millor gol average general, en cas d'empat en el últim partit.

FUTBOL BASE

El juvenil A de Perarnau, líder de la categoria després de vèncer els dos encontres disputats (0-3 davant el Binèfar, i 3-1 al Cornellà en Sadrià), s’enfrontarà al CF Badalona, dissabte a les 18.30 hores al Camp del Centenari (Avgda Navarra), mentre que el juvenil B, començarà el campionat enfrontant-se a U.E.Cornellà en el camp de la Via Ferrea, a les 17 hores també del dissabte.

La resta dels equips de futbol base disputaran encontres amistosos i torneigs com el ja tradicional Joan Babot d’infantils, al camp de les Planes, organitzat per la Penya Blanc i Blava de sant Joan Despí, amb la presencia dels equips del Villareal, FC. Barcelona, i una selecció de nens de la localitat del Baix Llobregat, amfitrions del torneig. Joan Babot Xaus, va ser jugador del RCD Espanyol una temporada de les cinc que va disputar a primera divisió (1951-52), a més de formar part del Gimnàstic de Tarragona, i del Real Valladolid. L’infantil B, juga un torneig que comença avui a Miranda de Ebro, en front el Real Madrid.

Diversos partits amistosos componen l’agenda d’aquest cap de setmana, sense oblidar-nos del femení B, que juga el partit de la màxima rivalitat amb el Barça B, a la ciutat esportiva de Sant Adrià del Besós, diumenge a les 12 hores.











El femení B s'enfronta al Barça B, a la ciutat esportiva

Més informació del futbol femení perico a:
www.espanyolfemenino.com

FUTBOL BASE

L’Espanyol B, després de l’ensopegada del diumenge passat, visitarà el camp del Barbastre, equip que va ser fundat l’any 1934, nou a la categoria, va assolir l’ascens la passada temporada, i ha jugat 34 temporades a la tercera divisió. Al “Campo Municipal de Deportes” (inaugurat el 2-10-1966), l’Espanyol buscarà millorar el rendiment del passat partit en front la UE Sant Andreu. La UD Barbastro, denominació oficial de l’equip aragonès, té un pressupost de 461.800 euros, vesteix a ratlles vermelles i blanques, i pantaló blau, i el seu estadi té una capacitat per a 5000 espectadors, hi destaquem també que hi milita a les seves files el ex jugador perico Raul Vates, que va disputar 171 minuts a primera divisió a l’època de Paco Flores (2001-02)

Entrenador: David Navarro Arenaz

Porters:
Héctor Callizo Calvo
Eduardo Navarro Soriano

Defenses:
Victor Andres Bel Anzúe
Ruben Bobed Roche
Ralael Franco Zumeta
Ion goñi
Ivan Martínez Puyol
J. Antonio Metola Valgañçon
Sergio Pérez Costa
Jorge Villacian

Mitjos
Javier aibar Navascuez
Juan Pablo Azpilicueta
Ramón Cuello Subías
Juan José Figueroa Mariño
Daniel Segura Serrano
Diego Serrano Enciso
Raul Vates Puig

Davanters
Jorge Barón
Francisco J. Fernández Fanlo “Bugi”
Daniel Escolano Lanau
David Soriano de Lucas

dijous, 14 de setembre de 2006

SENSE SENTENCIAR L'ELIMINATORIA

Sense acabar de sentenciar l’eliminatòria, per culpa d’uns deu minuts desastrosos al fil del descans, quan l’equip tot just feia uns minuts havia assolit el 0-1 gol de Riera, en el que el conjunt eslovac li ha donat la volta al partit amb un joc absent de concentració en defensa, i mancat d’una conjunció defensiva impròpia d’un conjunt de la lliga espanyola, no s’ha pogut sentenciar una eliminatòria que per ocasions, joc (sobre tot en la segona part), ha merescut guanyar l’equip blanc i blau.
Ja al minut 4 Tamudo sol davant del meta Kollar ha fallat el més fàcil, recollint Pandiani el rebuig però rematant sense angle, tornant a evitar el meta eslovac el gol perico. Al minut 10 el primer avis de l’Artmedia; un tret creuat que surt fregant el pal esquer de la porteria de Gorka. Quatre minuts després el davanter Halener remata fort però a les mans del meta espanyolista. Al 20, Jarque no acerta a rematar en el punt de penalti. Al minut 31, centre enverinat de Zabaleta, que Kollar treu com pot amb les mans, i la pilota morta cau als peus de Riera, que anota el primer gol perico. Quant tot semblava flors i violes, i l’equip perico manava al camp i al marcador, l’enfonsada clàssica de tots els partits, i com no, per la banda esquerra on David, que acabaria lesionat, es veia superat, i Halener rematant molt bé de cap, davant la passivitat de la defensa perica, igualava el partit, per cinc minuts desprès Tchur aconseguir donar-hi la volta al marcador, en una jugada similar, també per la banda esquerra...
La segona part s’inicia amb la substitució de Moha per David García lesionat. Als 8 minuts, Pandiani, remata i la pilota colpeja al defensor dret Debnar, tot després d’una bona jugada de triangulacions entre els homes d’atac blanc i blau, avui de verd, aconseguint l'empat definitiu a dos gols. Dos minuts després, en la millor fase de domini perico, Ito envia un tret al pal dret de la porteria del Artmedia, aprofitant una centrada molt bona de Tamudo. Al 60 la millor ocasió del conjunt local, al no arribar Moha a un canvi llarg, i possibilita a l’extrem una penetració que acaba en una centrada molt perillosa que Gorka atura gairebé quant es disposaven a rematar els davanters locals. Al 69, Luis treu una falta i el remat de cap de Pandiani, es aturat en una bona intervenció de Kollar. L’Espanyol torna a la càrrega, i torna el mateix protagonista, Pandiani en acrobàtica postura, a rematar una centrada passada de Luís García, amb la cama canviada. Després una internada entre Moha i Riera, acaba amb el centre d’aquest últim, i tant Pandiani com a Luís es molesten en la mateixa jugada i no poden rematar...Al 79, Rufete molt desafortunat remata fluix de cap, una centrada de Riera. Al 84, el col·legiat rus es menja un clar penal a Ito, quan dins l’àrea, retalla al defensor i el toca la cama... A partir d’ençà, ja els dos equips donen per bo, el resultat, conscients que més val no perdre en cinc minuts el que no han sabut guanyar en vuitanta-cinc.

FITXA TÈCNICA
FC ARTMEDIA: Kollar; Debnár, Burák (Guédé, m. 90), Cvirik, Tchur; Buryán (Reiter, m. 59), Konecny, Kozák, Straka, Halenar, Hartig (Oravec, m. 68).
RCD. ESPANYOL: Iraizoz (6); Zabaleta (7), Marc Torrejón (4), Jarque (4), David (3) (Moha, m. 45) (6); Ito (7), Moisés (7), Rufete (3), Riera (8); Pandiani (7)(Coro, m. 85), Tamudo (5) (Luís García, m. 64) (6)
Àrbitre: Nicolai Ivanov (RUS) Targes a Pandiani, Zabaleta, Ito, Rufete, Cvrik, Buryán, i Straka. No ha senyalat un clar penal a favor de l’Espanyol en la persona de Ito.
Estadi: Tehene Pole. Bratislava.

PER ALTRE BANDA, les noies han perdut com era d'esperar davant el conjunt suec, dos cops campió d'Europa i líder de la lliga sueca, Umea IK, per un clar 3-0, quedant només la possibilitat de intentar quedar terceres si guanyen a les ucraïneses del Llegend Chernigov.

TARDA EUROPEA PER PARTIDA DOBLE.


Tot a punt per començar la participació europea de l’Espanyol, a Bratislava.
A les 18, 45 televisat per Tv3 en el Tehené Pole (Estadi del Slovan de Bratislava), ja que la UEFA no permet a l’Artmedia jugar al seu estadi per la dimensions tant reduïdes d’aforament (7500 espectadors), i estrenant una tercera samarreta de color verd, el R.C.D. Espanyol farà el seu debut en la present temporada en competició europea. Davant l’Artmedia, que en les últimes hores ha destituït al seu entrenador Jozef Adamec, per els mals resultats per que igualment que en Espanya, a tot arreu quant els resultats no acompanyen, el primer en saltar es el tècnic. L’àrbitre del partit serà el rus Nikolai Ivanov, acompanyat per els auxiliars Nicolai Golubev i Viacheslav Semenov. El quart àrbitre serà Alexey Sergeev.

Desitgem des d’aquestes línies tota sort del món tant als nois com a les noies del nostre club davant els compromisos internacionals que aquesta tarda disputaran.

LES NOIES INTENTARAN EL "MIRACLE"

DAVANT UMEA IK. TOCA... "MIRACLE"


UMEA IK










Porteres
1 Sofia Lundgren SWE
21 Johanna Baecklund SWE

Defenses
Joanna Granstrom SWE
2 Anna Paulsson SWE
3 Johanna Frisk SWE
4 Karolina Westberg SWE
5 Emma Berglund SWE
15 Sanna Valkonen FIN
89 Maria Bergqvist SWE

Mitjos
6 Malin Moström SWE
7 Lisa Dahlkvist SWE
8 Anne Mäkinen FIN
20 Elaine Moura BRA

Davanteres
9 Anna Sjöström SWE
10 Hanna Ljungberg SWE
11 Erika Karlsson SWE
12 June Pedersen NOR
14 Lise Klaveness NOR
17 Johanna Andersson SWE
60 Marta BRA

2001-02: Subcampió d’Europa perdent 2-0 la final davant el FFC Frankfurt
2002-03: Campió d’Europa guanyant la final al Fortuna Hjörring danés
2003-04: Campió d’Europa guanyant la final al FFC Frankfurt alemany
2004-05: Cuartofinalista europeu, quedant eliminat per el Djugärdens Alvsjö suec.


18 hores. Sofiemyr Sation. Dagmar Damkova (TXE) pitará el partit amb Dagmar Zakova y Ann Wendre d'assistents (NOR) i Vibeke Larsen (NOR) com a quart árbitre. Esperem que siguin més objetius e imparcials que l'àrbitre rumanesa del partit davant al Kolbotn, que va oferir un molt lamentable espectàcle per els intereressos blanc i blaus.

foto: web Umea.

LA COPA DEL REI VISITA LA GPE. MANIGUA



Ahir vespre, la copa del Rei, assolida el dotze d’abril passat brillantment per el R.C.D. Espanyol, va estar exposada a la seu de la G.P.E. Manigua, una de les penyes més històriques, més de cinquanta anys la contemplen, més reivindicativa dels ideals blanc i blaus, i lluitadora en front els greuges que pateix la entitat perica.

foto: cedida per Jordi Llopis, G.P.E. Manigua.





dimecres, 13 de setembre de 2006

A BRATISLAVA DAVANT L'ARTMEDIA.


FC. Artmedia, es un dels tres equip de la primera divisió del campionat eslovac de la ciutat de Bratislava, capital de l’estat, juntament amb el Inter (2 títols) i el Slovan (6 títols, com a club més guardonat de la jove nació). Fundat al 1898, juga els seus partits a un estadi d’una capacitat per a 7500 espectadors, i té unes dimensions de 105x68m.
Campió de copa (2004), de la Supercopa (2005), es va proclamar campió de lliga (2005), i va disputar la Champions a la temporada següent.
La temporada passada va acabar en segona posició de la lliga amb 74 punts, 23 partits guanyats 5 empats, i 8 derrotes amb 58 gols a favor i 33 en contra. Però malgrat la gran campanya que va fer, inclòs es va classificar per la fase de grups de la Champions League, deixant fora equips com el Celtic de Glasgow i al Partizan de Belgrad, ha sofert molts canvis aquesta temporada, i la seva marxa al campionat, es molt diferent a la passada temporada. Ara mateix, després de l’ensopegada del cap de setmana en front a l’últim classificat fins llavors, el Trenčín i per un contundent 4-0, marxa en setena posició amb 11 punts, a 10 del MSK Zilina que es el líder actual i a només quatre punts del dotzè classificat l’Inter de Bratislava que es l’últim a la taula.
De la temporada passada ha sofert onze baixes d’aquell equip que va ser revelació en la màxima competició de clubs a Europa.

2006/2007
Porters
1 Čobej Juraj
18 Kamenár Ľuboš
30 Kollár Štefan
Defenses
2 Debnár Ondrej
3 Staňo Pavol
7 Mráz Patrik
13 Tchuř Daniel
19 Čišovský Marián
20 Čvirik Peter
21 Saláta Kornel
22 Buryán Jan
23 Konečný Roman
24 Burák Peter
Mitjos
5 Guédé Karim
12 Maroši Martin
15 Gajdoš Vratislav
27 Ďurica Martin
28 Straka Gábor
Davanters
9 Halenár Juraj
10 Mikulič Martin
14 Oravec Tomáš
16 Hartig Lukáš
17 Reiter Ľubomír
25 Kozák Ján

L’última alineació en front al Trenčín (4-0) va estar formada per:
Kamenár: Buryán, Debnár, Cvirik, R. Konecný, Gajdos (Halenár), Burák ( Guédé), J. Kozák, (Saláta), Tchur, Oravec, Hartig.


CLASIFICACIÓ LLIGA
1. Žilina 21
2. Ružomberok 19
3. B.Bystrica 18
4. Nitra 13
5. Senec 13
6. Dubnica 12
7. ARTMEDIA 11
8. Košice 10
9. Slovan 10
10. Trenčín 8
11. Trnava 8
12. Inter 7



Per part espanyolista, l’expedició la componen els següents jugadors:
Gorka Iraizoz, Kameni, Zabaleta, Velasco, Torrejón, Jarque, Lacruz, Chica, Rufete, Moisés, Costa, Ito, Moha, Riera, David García, Coro, Luis García, Pandiani i Tamudo.

L’Espanyol havía esta a Ostrava, i a Teplice, però malgrat eren ciutats pertanyent a l’antiga Txecoslovàquia com Bratislava, després de la partició de l’estat centreuropeu constitueixen països diferents, quedant Bratislava com a capital del nou estat d’Eslovàquia.

dimarts, 12 de setembre de 2006

S’HA IMPOSAT LA TEÒRICA SUPERIORITAT

En efecte, ja de per si, el fet de tenir que jugar al seu camp, era una desavantatge afegida a la superioritat física i el major rodatge que duien les noruegues, a més d’un gol anul·lat a Sara, quant el marcador registrava un desfavorable 1-0, i una pilota al traveser, han fet que el conjunt amfitrió hagi doblegat a les periques per 4-2, amb el gol d’Adriana, escurçant distancies al marcador, al minut 68. Després del quart gol noruec, a arribat el segon gol perico, obra de Carol.
De moment el futbol nòrdic, mal ens pesi, encara està un graó per sobre de la resta dels països europeus. De totes maneres, les noies han fet el que ha estat al seu abast, i tot el qui vingui afegit d’ençà que es van classificar per la segona fase, benvingut sigui. Al menys ho han intentat en tot moment.
L’Espanyol ha sortit en la seva alineació titular de les darreres confrontacions, es a dir: Cristina; Ane, Marta Torrejón, Miriam, Laura, Sara, Carol, Noemí, Adriana, Marta Cubí y Sara.
UEFA WOMEN'S CUP: COMENÇA LA
SEGONA FASE


KOLBOTN IL-RCD ESPANYOL (18.00H)

Amb un partit que marcarà la sort del grup, ja que s’enfrontaran en teoria, els qui lluitaran per la segona posició, ja que Umea es ferm candidat a la primera posició amb el bagatge de dues copes d’Europa, un cop finalista, altre semifinalista, i un munt de punts als segon classificat d’avantatge a la seva lliga. Han viatjat 17 jugadores, malgrat que dues d’elles (Raquel Cabezón i Deborah) arrosseguen encara lesions. Des d’aquestes línies desitjar a tota l’expedició blanc i blava la millor sort del món, i que puguin continuar fent historia...

KOLBOTN IL
Porteres:
1 Lise Beate Bye NOR
12 Christine Nilsen NOR
22 Marianne Engenes NOR

Defensores
2 Ane Stangeland NOR
3 Silje Kopke da Fonseca NOR
4 Ingvild Stensland NOR
5 Inger Helen Bakke NOR
5 Anna-Maria Eriksson SWE
11 Camilla Hammerø Huse NOR
20 Cecilie Berg-hansen NOR
21 Nora Holstad Berge NOR
25 Lydia Fredstad NOR

Mitjos
6 Kristine Lindblom NOR
7 Trine Rønning NOR
8 Solveig Gulbrandsen NOR
17 Mari Romstad Staune NOR

Davanteres
9 Isabell Herlovsen NOR
10 Ingrid Schjelderup NOR
14 Ingrid Wang Andersen NOR
15 Tonje Hansen NOR
16 Kristin Blystad-Bjerke NOR
19 Ingvild Isaksen NOR

RCD ESPANYOL

1 Cristina Prieto ESP
13 Erika Payarol Arjona ESP

2 Ane Bergara Artieda ESP
4 Miriam Diéguez ESP
5 Marta Torrejón Moya ESP
12 Dolors Ribalta Alcalde ESP
14 Laura Falces Muñoz ESP
19 Natalia Arroyo Clavell ESP

6 Lara Rabal Bosch ESP
7 Noemi Rubio ESP
8 Carolina Miranda ESP
15 Raquel Cabezón ESP

9 Marta Cubí Tudó ESP
10 Adriana Martín ESP
11 Sara Serna ESP
16 Aida Garcia Garcia ESP
18 Deborah Garcia ESP

L’àrbitre serà Floarea Cristina Ionescu (RUM ) amb els jutges auxiliars Irina Mirt, (RUM) i Lidija Kraljic (CRO) Quart àrbitre: Snjecena Focic (CRO).

Camp: Somfiemyr Satadium (NOR)

Més informació i comentaris: www.espanyolfemenino.com pàgina no oficial del RCD Espanyol femení.
foto: josep maria

dilluns, 11 de setembre de 2006

DIADA DE L'ONZE DE SETEMBRE. OFRENA FLORAL DEL RCD ESPANYOL


L'ESPANYOL A L'OFRENA FLORAL DE LA DIADA

Un cop més, el RCD Espanyol de Barcelona, ha participat a l’ofrena floral davant del monument d’en Rafael de Casanova. Malgrat els quatre impertinents, mal educats, intolerants, i gens representatius del seny català, la delegació perica encapçalada per el seu president Daniel Sánchez Llibre, el vicepresident Sebastián Javier, així com els consellers Ramón Condal, Dani Ballart, Joan Collet, president de la federació catalana de penyes, Sr. Ramón Rius, i demés personalitats de la entitat, com un grapat d’aficionats, socis del conjunt blanc i blau ha fet efectiva com cada any, l’ofrena floral davant el monument, per molt que es pesi a aquells que volen convertir la nostra terra amb la seva caseta particular. Al final, sense cap tipus d’incidents (altre cosa serà quant les forces de seguretat dels mossos abandonin el lloc) s’ha desenvolupat l’acte, centrant-se els mitjans de comunicació amb el president i el conseller Collet, com a protagonistes de les preguntes dels mitjans. Si bé es veritat que no era el dia mes apropiat després de la desfeta d’ahir, si que els que i hem anat, ens hem sentit amb l’orgull de representar una entitat catalana de més de 105 anys d’existència, independentment de les rivalitats esportives i dels grups intolerants que no han sabut o no han volgut saber el que es viure en llibertat i democràcia i respectar a totes les minories, siguin polítiques, socials o esportives. Però això es el seu problema, no el nostre. Nosaltres seguim el nostre camí, malgrat el que ens puguin escridassar certs element d’un club fundat per estrangers, amb colors de suïssa.

foto: josep maria.

TORNA L’ESPANYOL DE LA LLIGA. O SIGUI LA SEVA PITJOR VERSIÓ (3-0)

En efecte, la pitjor versió del nostre equip de les últimes temporades. Continua Ernesto Valverde sense trobar la manera de capgirar els vicis i defectes d’un equip que ens comença a preocupar i molt. Les últimes victòries no han sigut altre cosa que un miratge, a tenor del espectacle que ens van oferir ahir a Zaragoza.
Valverde fa volgué fer una barreja entre el que era l’alineació “titular” o sigui la que va començar ensopegant a Montjuïc el primer dia de lliga, i alguns canvis, on cridava la atenció la presencia del brasiler Jonathas en lloc de Iván de la Peña(que va estar escalfant per sortir a la mitja part i no ho va fer per suposats problemes físics). Un cop més un dels fitxatges de l’entrenador (Lacruz) li va treure un lloc a un dels més destacats en els últims partits, Marc Torrejón, i el jugador navarrès va completar un partit horrorós del que va acabar arrossengant a molts altres companys. David va tornar al lateral, demostrant un cop més Valverde, que el gran partit de Chica, va quedar en una anécdota i prou més. El mateix podem dir de la medul·lar, on el “capità de les copes” va tenir que deixar el seu lloc a un desastrós Costa, que va ser nul durant gairebé tot el partit i a sobre coneixedor que tenia una tarja groga va fer una entrada que va acabar amb el brasiler als vestidor, després que l’equip es mostrés inoperant, impotent per demostrar quelcom durant més de 37 minuts en que el Real Zaragoza va jugar amb un home menys per expulsió de Poncio. El desgavell final es va produir un cop un conservador Valverde anés especulant amb el resultat lluny de anar per el partit, va començar a introduir canvis molt arriscats i difícil d’entendre tècnicament un cop es va veure amb l'aigua al coll. Al final un equip que està fart de jugar amb Tamudo com a únic punta va acabar jugant amb quatre davanters amb un mig del camp trencat, i una defensa fent aigües per tot arreu.
Molt lamentable el que ahir varen poder presenciar, i sobre tot des de aquestes línies, en vaig solidari amb tots aquells que hi van anar, desplaçant-se fent unes quantes hores d’autocar d’una tornada que segur no van somniar ni en els pitjors malsons.
Estem d’acord que en un equip han de jugar els millors, però quant el rendiment d’aquests es tan pobre i tan indolent fa pensar més d’una vegada i suposo que a mes d’un, si no val la pena cremar las naus amb homes que segur es deixaran la pell al camp, malgrat tinguin menys experiència a primera.
Primer avis, al senyor Valverde. Esperem que en els propers partits, acabi trobant l’equip ideal, es aconsegueixi la primera victòria, per que si no, no fa falta que li digui que el seu cap serà el primer en rodar, esportivament parlant es clar, i que no caurà sol, tal com ens té acostumats el nostre president, que es a la fi l’únic que és manté per sobre de tot aquest desgavell. Però comença a augmentar las persones cada cop més, que davant el preocupant inici i el que se’ns espera, començant ja a mirar a la llotja, per que la paciència a can perico es molt gran però també té un límit.



S E N T I M E N T P E R I C O . C O M