dissabte, 24 de març de 2007

NÀSTIC: 0 - JUVENIL B: 1

foto d'arxiu: josep maria

L’Espanyol juvenil B, s’ha fet amb els tres punts del important partit disputat a Tarragona, amb les cameres del C-33 presents. El conjunt perico li ha tornar al Nàstic la victòria ja que els grana van aconseguir en la primera volta imposar-se en la ciutat Esportiva per 0-3.

El primer quart d’hora ha estat sense cap ocasió digna de menció, lleuger domini perico, i poca cosa més. Una molt dura entrada de Víctor a Lucas que no ha estat sancionada amb targeta per el col·legiat. Al 23, Crous no arriba a rematar una bona jugada de Saddik amb auto – passada del davanter perico i centre a l’àrea.

Però tres minuts després ha estat la jugada polèmica del partit: El Nàstic marca i l’àrbitre anul·la el gol per fora de joc posicional després que el xut del davanter local rebotés a les cames d’un defensor espanyolista i s’acabés introduint a la porteria de Víctor. L’Espanyol treu molt ràpid i agafa en un contracop als locals mentre aquests celebren el gol, però el col·legiat invalida la jugada del contraatac espanyolista per no treure el fora de joc en el lloc de la infracció.

Víctor salva el gol, després d’una errada defensiva, al desviar a còrner el remat creuat de Edu Maestre, que havia rebut un passi a l’espai i havia encarat al meta espanyolista.

I en mig de l’atac local, quan pitjor pintaven les coses, contracop del juvenil B espanyolista, Lucas obre a esquerra a Lluís Crous, que de rosca posa al segon pal una precisa centrada per que Curro tal com li venia, rematés al fons de la porteria.

Però el conjunt grana ho torna ha intentar i concretament Juanan llença un fort tret que Víctor amb la punta dels dits envia a còrner per sobre el travesser de la seva porteria. Pepe Roca s’avança a Maestro quan anava a rematar en una jugada amb molt perill.

Al minut 39, jugada individual de Juanan que arriba a línia de fons, passada enrera i oberta on Marc sol, remata davant l’oposició de Oriol Recarte, aturant Víctor. L’Espanyol ha tingut opció mitjançant Oriol Recarte al rematar de cap un servei de falta per banda esquerra, que s’ha marxat alt desviat.

El Gimnàstic ha fet més mereixements en la primera part que l’Espanyol que ha aprofitat l’ocasió més clara que ha tingut, mentre que el meta Víctor ha evitat en tres ocasions el gol local. Aquest és el balanç que es pot fer del primer temps.

A la segona part i a mida que han anat passant els minuts, l’Espanyol ha anat a més. S’ha defensat molt millor i ha gaudit d’ocasions per sentenciar el matx.

Sergio salva al minut 52, el segon gol després d’una rematada dins l’àrea al servei de cantonada, desviant amb molta dificultats per sobre el travesser. Víctor rebutja un llançament de Edu Maestro.

Lluís Crous, després de desfer-se de tres contraris, s’avança massa la pilota davant la sortida del meta local, malbaratant-se una jugada molt clara de gol. L’Espanyol ja era el dominador del marcador i del partit. El mateix Crous, se’n va de dos contraris per banda esquerra, però la seva centrada s’estavella a l’exterior de la xarxa.

Al quart d’hora de la segona part, ocasió local; sortida de Víctor a mitges i Juanan que el supera, remata fluix i desviat, tot i que el defensa perico seguia la pilota i li donava temps per evitar que entrés cas de dirigir-se entre els pals de la porteria.
Albert Moñino remata sobre la pròpia porta al intentar allunyar el perill. El partit és intens, i tot i la duresa i número elevat de faltes, quan es juga la pilota es veuen jugades maques.

A falta de deu minuts, Moñino se’n va de quants jugadors li surten al seu pas, però als metres finals, Segio en el un contra un evita el gol. Gerard es a punt de donar l’ensurt a la defensa espanyolista al rematar a la frontal una pilota morta en una jugada de molt perill, però el remat se’n va desviat per poc, i amb Víctor pràcticament superat.

I en les acaballes, Ginés te el segon gol a l’abast, quant al rebre una passada de l’esquerra a l’espai, penetra a l’àrea, vol driblar al meta i per l’esfèrica. Al temps d’afegit, Pau remata molt malament una centrada al segon pal.
No n’hi havia per més. Partit jugat de poder a poder, amb un temps per cada equip.


Fitxa Tècnica.

Gimnàstic de Tarragona: Sergio, Dani Bello (Raul García m. 70), Pau de Haro, Antonio, Edu Escoté, Gerard Bernal, David llobet (Ismael, m. 70), Marc Vernet (Denis, m. 60), Juanan, Victor, Edu Maestro (Serra, m. 82)

RCD Espanyol: Víctor, Pepe Roca, Oriol Sans (Toni Cunill m. 64), Jesús García, Oriol Recarte, George, Curro (Ginés, m. 60), Albert Moiñino, Saddik (De Val, m. 68), Lucas Porcar, Lluís Crous, (Chuli m. 78)

Àrbitre: Salas Montoro. Targes grogues a Edu m. 36, Escoté m. 72, Pau, m. 92 i per part blanc i blava a O. Sans m.37, Saddik m.51, George m. 62.

Gol: 0-1 Curro m. 31

Nou Estadi de Tarragona. Partit corresponent a la jornada 26ena del grup setè de la Lliga Nacional Juvenil.

DERBI SENSE RIVALITAT. 2-6

Partit de germanor a la Ciutat Esportiva.
CADET FEMENÍ 2 FC BARCELONA 6

El resultat era i és per el que s’ha vist avui a la Ciutat Esportiva el de menys. El que era important era constatar la gran germanor existent entre ambdós conjunts, el campió del grup primer de la Categoria Cadet i el sots-campió del mateix grup.

L’encontre s’ha iniciat després que el conjunt cadet vestit amb els colors blanc i blaus fes el passadís lògic i corrent quant es tracten de clubs senyors... Amb clubs que es dediquen a robar-nos cada temporada jugadors de la nostra pedrera amb males arts, a enfonsar-nos tot el que poden, tinc dubtes raonables de si s’ha de fer sigui quina sigui la categoria en qüestió.

Del partit poca cosa a dir. No hi ha estat partit, al primer minut gol del conjunt culé i així fins a sis gols, sense cap tipus d’oposició. Molt dolenta la imatge donada per el conjunt cadet. No es tracta per el resultat (que deu n’hi do) si no per la poca lluita, la poca agressivitat exhibida avui. Pot ser que un mal dia el tingui tothom, però hora seria i torno a dir que sigui quina sigui la categoria, (ja que es reclama igualtat en sexes, i en categories) s’exigeixi que es portin els colors i l’escut amb un mínim de dignitat... i si no es pot guanyar per que ets inferior o tens un mal dia, al menys esforçat, lluita, i això sols s’ha vist en les acaballes del partit on Montse de perfecta vaselina i després Isabel Horta han aconseguit dos gols que en certa manera maquillaven quelcom el resultat però no la imatge.

Això ha de valer per qualsevol equip del RCD Espanyol: aquests colors han de ser lluïts amb lluita i amb el màxim honor, i si hi ha alguna jugador/a que simpatitzi amb el FC Barcelona, les portes son obertes de bat a bat, com l’altre dia al partit FC Barcelona- Europa en el que segons el tècnic del Barça i havia una jugadora de l’ Espanyol al vestidor celebrant amb la resta del conjunt culé el títol de lliga de les blaugranes.
Lluita i defensa al màxim d’aquests colors encara que sigui en un partit que no ens juguem rés, però el que no es pot fer es donar una imatge tan vergonyosa com la de avui.

Ho sento si he pogut molestar a ningú. Es l’opinió dels socis del poc públic que hem vist l’encontre.

RCD Espanyol: 2 (Montse, i Isa) FC Barcelona 6
Ciutat Esportiva de Sadrià. Camp de F-7. Públic: Sense comptar familiars i personal esportiu: 6 persones.

RESULTATS

Dissabte 24 de Març

Sadrià.

Cadet B – UD At. Gramenet B.
4-1

Infantil B – UE Barri Stes. Creus 5-0
Benjamí C – UE Vilassar de Mar
4-1

Pre-Benjamí A – Pª Barc. Cinc Copes. 10-0.

Desplaçaments

Gimnàstic Tarragona – Juvenil B
0-1

At. Gramenet – Cadet A 0-3
CE Jàbac Ca’n Jofresa –Infantil A 0-5
Damm CF – Aleví A.
0-6

F.P.E. Terrassa FC –Aleví B. Les Palmeres 1-0

Diumenge 25 de Març.

Femení A– UD Levante. Ciutat Esportiva
3-2

Juvenil A –Real Zaragoza, Ciutat Esportiva 3-2
Espanyol B –Barcelona B, Ciutat Esportiva 2-0
Infantil A Femení - Vilanova i la G. Ciutat Esportiva 9-2
Infantil B - Mirasol Bacó Unió. Ciutat Esportiva 2-1



Desplaçaments

FC. Barcelona. – Benjamí A. 3-1
Pª. Barc. St.Celoni –Benjamí B.
2-1

CFF Tortosa-Ebre – Femení B. 3-3

ESPECIAL ESPANYOL-LLEVANT

LA SUPERLLIGA EN JOC

foto d'arxiu: josep maria

Diumenge, l’Espanyol Femení es juga bona part de les opcions per revalidar el títol de Superlliga assolit la passada temporada. En front, el UD Levante. Tot un ós. La bèstia negra de les periques històricament parlant. Amb tal motiu, Sentiment Perico a més de fer una crida a tothom que és senti perico per tal que acudeixi a la Ciutat Esportiva, per recolzar en un moment determinant a les nostres noies, ha preparat el següent informe sobre el matx del diumenge.

Llevant: l’obstacle a superar.

El Llevant es va fundar com a equip femení en 1993 amb la denominació de Instituto Politécnico San Vicente Ferrer, de seguida va a passar a dir-se San Vicente de Valencia CFF. A partir d’agost de 1998 va passar a ser una secció de la UD Levante, tot i que no va fer servir el nom actual fins un any després.

En el seu historial, s’ha de fer referència a tres títols de LLIGA ESTATAL, conquerits les temporades 1996-97 (San Vicente), 2000-01 i 2001-02 (la primera Superlliga femenina). És l’equip que més títols de Copa de la Reina ha assolit; fins a cinc cops han aixecat aquest trofeu: 1999-00,2000-01, 2001-02, 2003-04, 2004-05, gairebé consecutives, sols no va guanyar la del 2003 que se l’ha va endur el CE Sabadell, entrenat a les hores per l’actual tècnic espanyolista, Santy Fernández.

A més completen el palmarès granota, dues supercopes 1997 i 2000 i quatre títols de lliga regional (abans de la Superlliga, havia quatre grups a tota Espanya, i els campions es jugaven el títol estatal), 1996-97, 1997-98, 1999-00, 2000-01, gairebé consecutius també a excepció de la temporada 1998-99 que el campió de lliga del grup català –valencià va ser el RCD Espanyol.
Dos sotscampionats d’Espanya (1997-98 i 2004-05). Dues participacions en la UEFA Women’s Cup, no passant de la primera fase de grups de vuitens de final. (9è i 11è lloc).


L’equip entrenat per Félix Carvallo es composa de les següents jugadores:

Porteres
1 Mª José Casamayor. 12-2-72 (des de 1994 San Vicente)
22 Mª José Pons 8-8-84 (CE Sabadell 1999-03) (FCB 2003-05) (2005 Levante)

Defenses
2 Marina Nohalez 5-7-74 (1999 Levante)
3 Maider Castillo 3-8-76 (Eibartarrak 89-99) (Torrejón 99-01) (Levante 2001)
4 Sonia Prim 5-11-84 ((Pozuelo 1999-05) (Levante 2005)
5 Susana Guerrero 10-5-80 (Puebla 1999-03) (Sabadell 2003-04) (Levante 2004)
12 Ruth García 26-3-87 (Camporrobles 2000-04) (Levante 2004)
18 María Fernández 1-2-85 (categories inferiors Levante) (2005)
19 Mariví Simó (Categories inferiors Levante) (2005)

Mitjos
6 Sandra Vilanova 1-1-81 (Castellar 95-97) (Platjas Calvià 97-00) (Levante 2000)
10 Goretti Donaire 17-8-82(FCB), (RCD.ESP 2001-05) (FCB 205-06)) (Levante 2006)
11 Sara Monforte 14-10-80 (P. Castellón 1996-99)(Levante 1999)
15 Chamaida Ramírez 24-2-83 (Mas Palomas 95-98) (Faro 1998-01) (Fasnia 2001-06)
17 Josefa Crespo “Pepa” 30-1-78 (Vallbonense 94-96) (Levante 1996)
20 Carmen Pitarch 20-10-86 (Villarrreal 2000-03) (Levante 2003)
21 Barbara Lobo “Barby” 12-1-83 (Torrejón 1998-04) (Levante 2004)

Davanteres
7 Rosa Castillo 12-12-74 (Híspalis 94-98) (Levante 1998)
8 Laura Del Rio 5-2-82 (Levante 2000-02) (CE Sabadell 2002-04) (Levante 2004)
9 Mª Paz Vilas 1-2-88 (At. Arousana 2002-06) (Levante 2006)
14 Míriam Navarte 24-10-85 (Gure Txokoa 2005-06)
16 Vânia Cristina 9-11-80 BRA (Univ. Sta. Anna, abans Corinthians, Portuguesa, Sao Paolo, Santos)

Darrers enfrontaments en la Ciutat Esportiva.

Al marge del partir coper disputat a Vilafranca del Penedès que va guanyar a la pròrroga l’Espanyol gràcies a un gol de falta directa d’Adriana, que va classificar al conjunt perico per la final, l’Espanyol i Llevant s’han vist les cares en cinc ocasions en la Superlliga a la Ciutat Esportiva de Sadrià.

El primer va ser a la jornada quatre de la resen nascuda Superlliga al 2001, un 14 d’octubre, quan el conjunt granota portava molt, molt, molt de temps sense perdre, ja que la temporada 2000-01 va guanyar el títol regional i estatal sense perdre cap encontre.

Aquell dia amb Carme, Yoli, Sussana Sala, Simon, Dolors, Ainara, (Ana Conejero), Clara, (Montse), Raquel, Sandra, (Esther), Goretti, (Blasi) i Olga Moreno, el conjunt perico es va imposar al intractable equip valencià que va sortir amb:
Casamaior, Julia Olmos, Montse, Castillo, Laura Ots, Silvia Zarza, Marina, Alícia, Auxi, Marimar, Laura del Río.
Goles;1-0 13’ Sandra. 1-1 Alícia 59’ 2-1 Simon 79’. Tant Llevant com Puebla, els dos conjunts punters del futbol femení van caure aquella temporada a Sadrià.

A la temporada 2002-03, jornada 174ena, el Llevant es prenia venjança i guanyava contundentment 0-3 en una lliga que canviaria de mans i viatjaria al nord.

RCD Espanyol: Vero; Mireia, Susanna Sala, Dolors, Yoli, Meléndez, Miriam, Raquel, Ester, Sandra,Ruth, (Goretti, Lara, Sabina, Sandua)
Levante UD: Casamaior, Marina, Maider, Silvia, Laura, Rosa, Vane, Olga, Mar, Auxi, Alicia, (Julia, Pepa, Sandra, Monje)
0-1 Alicia 14’ 0-2 Auxi 14’ 60’ 0-3 Olga Moreno 78’


A la temporada 2003-04 el conjunt granota vencia però no convencia per un resultat mínim d’un a zero. Era un 8 de febrer de 2004 i dins de la jornada 17ena.

Espanyol; Vero, Lara, (Gemma 65’), Mireia, (Yoli 90’), Miriam, Ruth, Sandra, Berta, Raquel, Marta Cubí, Goretti, Sara.
Levante; Casamaior, Marina, Maider, Sandra, Piti, Rosa (Tere 90’), Pepa, Sara (Arantxa 68’), Marta (Silvia Montse 85’), Mar, (Laura Ots 90’), Laura.
Gol; 0-1 Mar 18’

Amb Santi Fernández a la banqueta del femení, l’Espanyol es va imposar per 2-0 al Llevant (28-11-2004).

Espanyol; Cristina, Elena (Marisa 60’), Mireia, Miriam, Marta Torrejón, Lara, Raquel, Laura Bestué, Goretti, Sara, (Araceli 80’), Marta Cubí.
Levante; Casamaior, Marina, Mendez, Sonia, Susana (Marta 80’), Sandra, (Bárbara 45’), Rosa, Amaia, Laura del Río,Pepa, Sara
Gols; 1-0 Marta Cubí 65’ 2-0 Sara 68’

I la darrera la temporada passada (2-10-2005) que les valencianes van donar la volta al marcador després que es avancés l’Espanyol amb un gol molt matiner de Sara.
Espanyol Cristina, Ane, Chola, Míriam (Araceli m.86), Marta Torrejón, Lara, Laura (Clara m.90), Carol, Sara, Marta Cubí y Adriana.
Levante: Gullit, Marina, Ruth, Maider, Susana, Marta, Sandra, Sara Monforte (Pepa m.84), Rosa Castillo, Laura del Río (María Fernández m.89) y Kátia (Barbi m.77). Goles: 1-0 min 3, Sara; 1-1 min 14, Laura del Río; 1-2 min 68, Kátia.

L’Espanyol espera comptar per aquest partit de diumenge amb les millors gales; Cristina a la porteria, amb Ane, Marta Torrejón, Miriam, i Laura Falcés a la defensa, Carol, Noemí i Raquel al mig del camp i el trident perico; Adriana, Cubí i Sara.

Per part del Llevant, el seu entrenador Félix Carvallo no podrà comptar amb Laura del Rio sancionada amb quatre partits després de ser expulsada el partit que el Llevant va empatar davant el Rayo a Nazaret, i l’alineació més probable seria en principi la formada per:

Mª José; Marina, Ruth, Maider, Maria, Sandra, Pepa, Barbi, Goretti, Sara, (Vânia) o Mª Paz.

El Llevant marxa classificat en tercera posició a sis punts de les periques, amb 14 victòries, 5 empats i 2 derrotes, amb un bagatge de gols de 66 a 17, molt similar als registres de l'Espanyol.


Diumenge dotze del migdia camp de gespa artificial de la Ciutat Esportiva. La clau del desenllaç de la Superlliga pot estar en aquest partit. ¡ NO HI FALTEU ! ¡SOM-HI NOIES !

divendres, 23 de març de 2007

ESPECIAL ESPANYOL-LLEVANT (1ª part):
ENTREVISTA A LARA RABAL.
L'ESPANYOLISME A FLOR DE PELL.


foto d'arixu: josep maria

Avui amb motiu de l’important encontre que el femení té davant el Llevant, diumenge a les dotze del migdia a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, LARA RABAL ha tingut l’amabilitat de concedir a Sentiment Perico una entrevista amplia, amb 23 preguntes (bon número per recordar l’aniversari del debut de Tamudo, malgrat el seu ídol sigui Poche) de tot tipus relacionades amb el club que tots estimem.

Ja en tenia de ganes de poder entrevistar a una noia que és tot una institució dins l’espanyolisme per el seu historial dins l’Entitat, dins el futbol femení, i un exemple com a poques en la seva condició de perica de cor i d’accionista i del RCD Espanyol. Per mi, es tot un honor i li desitgem el millor per el diumenge a ella, i tal desig el fem extensiu a la resta de les seves companyes i cos tècnic.

ENTREVISTA A LARA RABAL


Comencem per el principi:
¿A quina edat i on vas començar a jugar al futbol?

Vaig començar a jugar de ben petita però no ha un equip seriós, jugava amb el meu pare i el meu germà i també a l´ escola, després ja em vaig apuntar a l´ Espanyol.

¿A l’Espanyol a quina edat vas començar, i en quin camp va ser el primer que vas jugar?

Vaig començar als 12 anys i vaig debutar al camp de l´ escola alemanya. Després com a local jugàvem al camp de la riera a Cornellà, curiosament al mateix lloc on s´ està construint el nou estadi.


Per obligació moral tinc que fer-te una pregunta que no per que la resposta sigui obvia, és freqüent dins dels futbolistes del nostre club (nois i noies):
¿De quin club ets, sentimentalment... Et ve de família?...


Jo soc de l´ Espanyol de sempre i em ve de família perquè el meu besavi i el meu avi eren socis i també ho som el meu pare, el meu germà i jo. Apart també soc accionista.




L’any 1997, el futbol 7 de l’Espanyol va ser campió, en les alineacions que sortia en Blanc i Blau, apareixia una noia amb el nom de Lara...
¿Va ser el primer títol que vas guanyar?

Vam guanyar dos anys seguits el títol de lliga amb el futbol 7 i la veritat va ser una època molt bona perquè apart de guanyar hi havia un grup molt bo i ho passàvem molt bé.

1997...¿Que et va semblar llavors la venda de Sarrià aquell any, i del pas de l’Espanyol per Montjuïc?

Home em va semblar malament sobretot perquè era propietat del Espanyol, no com Montjuïc que apart considero que es un camp on l´ ambient es molt fred per jugar a futbol. A més també perquè era un camp molt maco, on hi havia un gran ambient i es veia molt bé el futbol. La veritat es que a vegades passo per on estava el camp i em fa llàstima perquè tinc molt bons records.


Et hauran explicat el que va passar a Leverkussen... ¿Tens confiança amb el planter del primer equip i creus que podrem fer quelcom més en aquesta Copa de la UEFA?

Si, m´ho van explicar i va ser una llàstima, així que sí, tinc confiança en que aquest any es pugui arribar lluny. A més crec que hi ha un bon equip i els veig amb ganes i il·lusió de guanyar aquest títol.

¿Quina opinió et mereix el senyor Laporta?

Prefereixo parlar de coses de l´ Espanyol perquè a més aquest home no em mereix molt bona opinió.


Per això t'ho pregunto, per això...Canvi de tema, que l’entrevista ja se n’anava per mal camí, jeje...

¿Te n’en recordes quina temporada vas passar a jugar amb el filial, i després al primer equip?

Ufff, l´ any no el recordo...el que se es que va ser amb 16 anys. Al final de la meva primera temporada amb el filial ja em van convocar per partits amb el primer equip i ja l´ any següent ja vaig passar a jugar amb el primer equip.



Per que tu, em sembla que per lesions, ¿vas tornar al filial després de haver debutat al primer equip, oi?

No va ser vam be així, jo des de que em van pujar amb 16 anys he entrenat i he estat del primer equip, el que passa es que quan no anava convocada amb elles jugava amb el filial. Seria una mica el cas de la Rocío i la Débora ara.

El primer encontre oficial de Superlliga que vas disputar amb el primer equip a Sadrià.... ¿te n’en recordes?
¿Era davant l’ Estudiantes (4-11-2001) a la jornada sisena amb resultat de 3-1, i vas sortir a la segona part, al minut 67, tot i que abans vas jugar un amistós en front “las otras” que millor no dir el resultat...?

La veritat tampoc no ho recordo perquè ja han passat 6 anys. El que si recordo una mica i suposo per el rival que era, es el partit en front de “las otras” .

Be, Lara, aquestes son les dades que van sortir publicades. Del amistós “corremos un estúpido velo”,jejeje...

Suposo que ara deu ser glòria, jugar a Sadrià... amb la de camps que hauràs jugat tu...¿Recordes amb el primer equip en quants camps has jugat com a local?

Si la veritat que es un luxe poder jugar a la Ciutat Esportiva. Abans havia jugat al Camp del Polvoritense, al Pau Negre i després també a la Vall D´ Hebron al Camp de la Taxonera.


Ets de les més veteranes tot i la teva joventut...En aquell equip que va ser tercer i finalista de Copa només queda Dolors, Raquel, i Chola...¿Ha canviat molt la Superlliga d’ara a la primera que es va disputar?

Si, ha canviat molt perquè hi ha molt més nivell i apart també hi ha molts més equips que tenen equip masculí a la primera divisió i això també li dona mes qualitat .


Per que a nosaltres no ens deixaven alinear a Elin Ekbloon, una sueca que va deixar molts admiradors, com a persona i millor futbolista, mentre que ara ja molts equips comencen a tenir estrangeres...
Ja sabem tots que si es fitxessin a Briggit Prince, a Mia Hamm, Kristine Lilly, Victoria Svensson, Marta o Hanna Ljungberg, aquestes darreres van ser rivals vostres a la UEFA Women’s Cup (Umea), llavors si que milloraria el nivell del futbol femení a Espanya.
...però ¿Creus que milloren en realitat el nivell existent, les estrangeres que hi ha ara mateix als equips de Superlliga?


Jo penso que no, la majoria d´ estrangeres que hi ha no milloren el nivell existent. El cas de la Marigol i el cas de la Milene s´ ha demostrat que era un assumpte més de publicitat i no pas de que realment tinguessin un gran nivell futbolístic.


¿Quin es el partit o el moment que més destacaries a nivell personal i a nivell col·lectiu de tots els que has disputat, tant per el teu joc com per la significació del mateix?
(No sé si coincidiràs amb mi, però a nivell personal teu, jo em quedo amb el del Híspalis/Sevilla de Sant Adrià la temporada passada... i els penals a Nazaret, uffff que malament ens ho veu fer passar..)

Sí, del partit contra el Sevilla tinc molt bon record perquè vam guanyar els 3 punts que eren molt importants per guanyar la lliga i perquè a nivell personal vaig gaudir molt.
A nivell col·lectiu recordo sobretot el moment del camp del Puebla...quan estàvem totes en cercle esperant el final del partit del Sevilla va ser un moment indescriptible. També quan vam guanyar la copa va ser molt emocionant.


A Sadrià estàvem pendents escoltant per la radio, els interminables minuts del Athletic-Sevilla...no ens vàrem marxar molts, fins acabar-ho de confirmar que la Superlliga era nostra...¿Quina angoixa passaríeu fins que es va acabar l’encontre, oi?

Sí van ser molts nervis, van ser 3 o 4 minuts que es van fer eterns i quan ja el Santy va dir que érem campiones va ser algo molt emocionant i com he dit abans una sensació indescriptible.


Et situo; estaves amb les teves companyes a un hotel de Sevilla. Era la nit del 13 de maig de l’any passat. ¿Miràveu o escoltàveu l’Espanyol – Real Sociedad?, ¿Que vas sentir un minut abans i un minut després de marcar Coro, i mantenir la categoria?

Recordo que miràvem la televisió i anàvem fent un resum de cada partit i quan vaig veure que va marcar l´Alavés i que no marcàvem em veia a segona...i la veritat pensava en el que passaria amb el club a segona. Quan el Coro va marcar vaig començar a saltar i s´ em va escapar més d´ una llàgrima.


¿Que veu sentir al Bernabeu, tu, i les teves companyes en la final de Copa? ¿Les que son “culés”, com ho van veure i sentir per el que tu vas pogué apreciar?

Va ser molt maco perquè hi havia un gran ambient i sobretot perquè vam guanyar. Per mi va ser molt especial ja que va ser la primera vegada que veia guanyar un títol en directe a l´ Espanyol ja que a la final de València no vaig poder assistir perquè estava concentrada amb la selecció catalana.

¿Quin és el teu ídol present o passat del RCD Espanyol, primer equip masculí?

El meu ídol sempre ha sigut Mauricio Pochettino i encara que ja no jugui encara ho es... Sempre que vaig al camp vaig amb la samarreta amb el seu nom. I ara m´ agrada molt Moisès Hurtado y Zabaleta.

I ara ens centrem amb el partit davant el Llevant:
A priori semblava tenir millor equip o al menys més equilibrat i sòlid que l’Athletic i en canvi ja veus...¿Creus que serà el partit decisiu, que pot marcar el campionat?

Es un partit important però igual d´ important que tots els que ens queden. No serveix de res guanyar aquest partit si després perdem el següent. Així que hem de sortir molt metal·litzades i pensar que ens queden 5 finals.

Goretti va dir l’altre dia que amb l’Athletic, el Llevant havia de donar el màxim per demostrar el prestigi de l’equip i per reivindicar-se les noies en una temporada que fins ara ha decebut... i va complir...amb dos gols... ¿Penses que el Llevant sortirà tant motivat com a Nazaret?

Sí , es un gran equip i penso que contra nosaltres sortirà molt motivat no només per el prestigi sinó també perquè juguen contra el campió de la lliga i per mi son partits que encara que no et juguis res vols guanyar sempre.

¿Creus que el Bilboko punxarà altre cop?

Esperem que sí, però com he dit abans nosaltres hem d´ anar partit a partit, guanyar les 5 finals que ens queden i després esperar a que al Bilbao se li escapi algun punt.


Som-hi, fes des de Sentiment Perico, una crida als socis pericos, per que no faltin diumenge. Donar-hi arguments que els acabin de convèncer, inclòs als que no segueixen el femení.

Espero que vingui molta gent perquè es un partit molt important per nosaltres i perquè apart d´ això veuran un bon partit entre dos equips que juguen molt bé.
De totes maneres se que l´ afecció respondrà com ho fa sempre.


Per últim dir-te a tu i a les companyes que sempre tindreu un públic (encara que sigui escàs per els vostres mereixements), molt fidel... i si vols dir-los unes paraules als fidels de Sadrià i concretament (escombro cap a casa) als de darrera la porteria on ataqueu, sempre fidels amb el femení, inclòs a Vilafranca (tot i l’asfixiant calor) o a Nazaret...

Que moltes gràcies per el recolzament que ens doneu i que sou part de l´ èxit d´ aquest equip. I apart gràcies a gent com vosaltres feu que tots els sacrificis que tenim que fer valguin la pena.


Moltes gràcies, Lara...

Moltes gràcies a tu, Josep Maria.

RAUL TAMUDO: 10 ANYS (1997-2007)












Tamudo, 10 anys.

Avui es compleixen deu anys des de que Raul Tamudo va debutar amb el primer equip del RCD Espanyol.

Aquell 23 de març de 1997, al José Rico Perez d’Alacant, al minut 67, Paco Flores el va fer debutar. Molts pocs per no dir ningú, anàvem a pensar que acabaria convertint-se en el jugador més important de tota la història del RCD Espanyol. De moment el segon que més partits ha jugat i que més gols en partits de lliga ha marcat; de moment, per que la llegenda continua, i ara per ara Raul Tamudo està en condicions de batre tots els rècords haguts en l’Entitat.

Aquell 23 de març de 1997, a les ordres de un pèssim col·legiat, Esquinas Torres, l’Espanyol va formar amb Toni a la porteria, Cristobal, Pochetino, Nando, Torres Mestre, Bogdánovic, Brnovic, Cobos, Arteaga, Lardín, Raducioui. Luis Cembranos va substituir a Torres Mestre a la mitja hora de joc, i soldevilla va sortir a falta de dos minuts en el lloc de Radu. Però el que veritat va canviar l’encontre i la sort de la institució va ser al minut 57 quan substituint a Nando, va sortir un noi del filial, i al minut 89, va aconseguir marcar el gol d’una victòria que arribava en el millor moment ja que la situació era desesperada. Bé com ja os podeu imaginar després del cessament de dos tècnics en una temporada (Carcelén i Miera).

Des de llavors, 277 partits de lliga més els de UEFA, Copa del Rei, Intertoto, Supercopas, el contemplen i 108 gols a la lliga son la seva millor credencial. Però per sobre de filies i fòbies a la seva persona, és troba la seva trajectòria fora de qualsevol tipus de dubtes.

Des de Sentiment Perico, sols dir-te: ¡ Felicitats Tamudo! Dues copes del Rei, i la teva actuació decisiva en moments no poc compromesos t’avalen per sobre de les fredes estadístiques i dels teus admiradors o dels detractors.


CLASSIFICACIONS FUTBOL 7

CLASSIFICACIÓ BENJAMÍ PREFERENT GRUP 1er.




CLASSIFICACIÓ PJPTS PG PE PP GFGC
1 FC BARCELONA 2366220114715
2 RCD. ESPANYOL 2364211115424
3 UD AT.GRAMANET-M.2359192210233
4 C. GIMNÀSTIC MANRESA 235116357439
5 C. MERCANTIL 234715267859
6 CE. MANRESA 233912387249
7 CF CUBELLES 23339685662
8 EF. GAVÀ 2332102114454
9 EC GRANOLLERS232675114050
10 JÀBAC CA'N JOFRESA232271153280
11 FP. E. TERRASSA FC 232156125281
12 ESCOLA F. SABADELL 232163143365
13 C. NATACIÓ TERRASSA231745143878
14 E.F. PRAT BLAUGRANA 231543162773
15 MARTORELL ASSOC. ESPOR239302025112
16 UE .CASTELLBISBAL 238221922122





CLASSIFICACIÓ BENJAMÍ PREFERENT GRUP 2ón





CLASSIFICACIÓ PJPTS PG PE PP GFGC
1 UDA GRAMANET "B" 235517429144
2 CD BLANES, "A"235116349847
3 FP SANCHEZ LLIBRE "A"2349154410350
4 CF SANT CUGAT ESPORT "A"234815358240
5 GRANOLLERS "B"234815358948
6 CE EUROPA 234515088443
7 MARTORELLES "A" 233912385352
8 SANT GABRIEL"A" 2337121106865
9 RCD ESPANYOL "B"233410497273
10 FC BARCELONA "B"2331101126069
11 P.BARCELONISTA S. CELONI 233093117273
12 CF BADALONA "A"232884114348
13 CE LLIÇÀ DE MUNT "A"231132183385
14 FUNDACIÓ PR. JÚPITER 2310311944116
15 FC. PALAU SOLITÀ I PLEG.239302028110
16 CERDANYOLA MATARÓ "A"23822193289





CLASSIFICACIÓ BENJAMÍ PRIMERA DIVISIÓ GRUP 5è




CLASSIFICACIÓ PJPTS PG PE PP GFGC
1 UE SANT ANDREU "A"2465212113123
2 ROCAFONDA C.F."A" 235417337336
3 CD PREMIÀ "A"234915447733
4 PREMIÀ DE DALT "A"244715278849
5 RCD ESPANYOL "C"2344142710754
6 UE VILASSAR DE MAR "A" 244413568662
7 BLANES "B"234213376650
8 MASNOU AT. "A" 23359866053
9 JUVENTUS, AC. "A" 233410494451
10 UD. CIRERA "B"2433110136154
11 VALLDEMIA MARISTES "A"2431101137372
12 UD AT.GRAMANET-M."D" 233093116163
13 MASNOU CD. "A"232271154760
14 CF BADALONA "B"231132183694
15 CD MONOPOL "A"232022127104
16 CE ARENYS DE MUNT(retirat 2ªv)0000000





CLASSIFICACIÓ PRE BENJAMÍ GRUP 1er.




CLASSIFICACIÓ PJPTS PG PE PP GFGC
1 RCD. ESPANYOL1954180121810
2 UAT.GRAMANET MILAN1847152115021
3 CF BADALONA1947152212217
4 SANT GABRIEL1939130613439
5 Pª .BARC. CINC COPES 193511268848
6 VILA OLÍMPICA. C.E.183311079737
7 FP CE JÚPITER 173110168753
8 CF. LLOREDA 19299288850
9 U.E. SANTS17227197781
10 UNIFIC. BADALONA SUD171550123297
11 CD CARMELO179301432149
12 CE. Pª BARCEL. BARCINO186201624134
13 U.D. ALBINENSE-70196201720196
14 CE APA POBLE SEC18310179246





CLASSIFICACIÓ CADET FEMENÍ GRUP 1er.



CLASSIFICACIÓ PJPTS PG PE PP GFGC
1 FC BARCELONA21602201*16926
2 RCD ESPANYOL2155181212221
3 F.ESP. AT. VILAFRANCA *214212646338
4 FF TORROELLA 213511285449
5 CE EUROPA 21329575952
6 SANT CUGAT ESPORTS 213210295259
7 CE. BASE OLERDOLA 21288493952
8 CE SABADELL202682103942
9 CF REUS 2102 20246685664
10 VILANOVA I LA G.2112401734110
11 CF AT. RIUDEPERES205121719122
12 UNIF. CIUTAT MERID.2051217677



* =Partit impugnat (5-0) per At. Vilafranca. Resultat oficial. 0-3


DARRER PARTIT CAMPIONAT CIUTAT ESPORTIVA
DISSABTE A LES 18:00 h.
RCD ESPANYOL CADET - FC BARCELONA CADET.


CLASSIFICACIÓ INFANTIL FEMENÍ GRUP 1er.




CLASSIFICACIÓ PJPTS PG PE PP GFGC
1 EUROPA, CE 174615111046
2 SANT GABRIEL 1745150211012
3 RCD ESPANYOL174314121458
4 IGUALADA CF173311066629
5 ESC.ESP. GUINEUETA173010074740
6 FE AT. VILAFRANCA172170105259
7 CF VILANOVA I LA G. 161233102689
8 FC SANTBOIÀ171132122593
9 ESPARRAGUERA 176201517125
10 EFO 87, CF184111612143



DARRER PARTIT CIUTAT ESPORTIVA
INFANTIL FEMENÍ A -VILANOVA I LA G.
Horari per confirmar. Partit ajornat.


CLASSIFICACIÓ INFANTIL FEMENÍ GRUP 2ón.




CLASSIFICACIÓ PJPTS PG PE PP GFGC
1 RCD ESPANYOL "B"2153172212921
2 CE SABADELL2152171310424
3 ENFAF 2052171210538
4 MAURINA EGARA "C"213912364327
5 ESC. F. BARBERÀ AND. 203912356567
6 SANT CUGAT ESPORTS.203411184031
7 MIRASOL-BACO UNIÓN 212992104456
8 MANRESA CE211954123458
9 CERDANYOLA DEL V. "D" 211752143884
10 F.E. AT. VILAFRANCA211543143086
11 E F. BONAIRE 20620181184
12 BELLAVISTA MILAN21512182895



DARRER PARTIT:
INFANTIL FEMENÍ B - MIRASOL BACÓ UNIÓ.
CIUTAT ESPORTIVA DIUMENGE A LES 9:30 h.

dijous, 22 de març de 2007

COMENTARI: LA DARRERA LLICÈNCIA D'OBRES.

Foto d'arxiu de 6-2-2007: josep maria



Ens van dir en principi que no costaria rés...Ens van dir que es finançaria tot amb el ingressos del contracte amb el llavors Grup LAR. Ens van dir després que seria perfectament assumible la desviació que es produís per la desviació en el capítol de despeses. Ens van dir que no n’hi havia prou i es tenia que demanar un crèdit sindicat per cobrir amb una part del mateix les noves desviacions, que limitaria i força les perspectives futures en matèria de fitxatges entre altres coses. Ens van dir que no n’hi havia prou i es tenia que fer una ampliació de capital.

Ens van estar un any sencer dient que en dues setmanes s’anunciava el nom de la constructora. Ens van dir “¡Ya pueden empessssssarrrrrrrr!”... però era el camp de rugbi.... Ens van tornar a dir: “¡Ya pueden empessssssarrrrrrrr!” ( ara sí... que hi ha assemblea i ha de estar tot ben a punt), però faltaven permisos. Ens van dir que en faltaven uns quants...Ens van dir que ja per fi de moltes gestions i molta paciència de tots, ja els teníem.

Ens van dir això... però no era veritat.. en faltaven més. Ens van dir que era un tema de l’ACA, i l’ACA va dir que era un tema de l’Espanyol... Ens van dir que ara ja estava tot solucionat, l’ACA, el anti – sísmic, els terrenys com a compensació a Santa Coloma de Cervellò, a Sant Boi, o vagi un a saber (que encara un se n’en recorda dels terrenys del Polvorí de Montcada i Ripollet, o del túnel de General Mitre que encara no s’havia pagat, ni falta...).

Ens van dir que ja només faltava les dues darreres llicències, els darrers permisos. Ens van jurar i perjurar que eren els darrers. Que no en faltaven més ens van dir. ens van dir que ara sí, ja era la definitiva, el darrer “pistoletasssu”... però no... eren les obres d’urbanització. Però es clar, faltava encara quelcom més... el període d’exposició per al·legacions d’un mes... Ens van dir que ja podien començar, però faltava primer passar les festes nadalenques. I va tenir lloc el “¡Ya pueden empessssssarrrrrrrr!” tercera versió... ara sí la definitiva.

Ens van dir que estaria acabat per pogué jugar el 2005, 2006, 2007, 2008 per els voltants de agost-setembre, malgrat que al mes de maig va dir nostre popular president que ja hi podríem “empessarrrr” el trasllat encara que no estès del tot acabat (¡¡¡glubbbs!!, que un se n’en recorda de la “chapuza” arquitectónica de Sadrià, made in Marañón).

Ens van dir que hi hauria quelcom més de desviació pressupostaria. Ens van dir ja com la darrera xifra 58 milions ! d’euros el còmput total. Ens han dit fa poc, que per pogué finançar-lo ens tindrem que vendre un tros de la Ciutat Esportiva. Suposo que anirà proporcional al temps de retard... a més retard, més despeses, i més tros que ens tindrem que vendre. Ens van dir que no... que això només era un projecte i de l’ajuntament de Sant Adrià, i per tant en cap moment l’Espanyol tenia l’ànim de vendre’s res de Sadrià.


I avui llegeixo al DIARIO AS, que ahir van concedir la darrera llicència
http://www.as.com/articulo/futbol/Cornella/Morlanes/cia/libran/licencia/definitiva/dasftb/20070322dasdaiftb_56/Tes/
(¿la darrera no ens van dir que era la del 31 d’octubre?, al menys això ens van dir per activa i passiva). Per cert en el mateix article, el senyor Morlanes ens diu ara que ja seran 60 milions d’euros. (DEU MIL MILIONS DE LES ANTIGUES PESETES). Més de 20 milions d’euros de més del que ens van dir en un primer moment. “ja tenim la llicència d’obres; ara ja no pot parar ningú la construcció de l’estadi” ... O sigui que fins ara no la teníem i si que es podria haver parat l’obra si en el consistori no hi hagués hagut voluntat política de concedir-la, vagi vostè a saber en temes polítics mai es pot dir blat fins que estigui al sac i ben lligat...

Per favor, no “ens diguin” res més, si us plau... però que el construeixen d’una vegada ja per totes, i no ens torturin més amb declaracions que acaben caient per el seu propi pes...
Passarem un dia d’aquests a veure com avança l’obra. Som-hi, ens veiem a Cornellà-Prat...¡ fins aviat !



S E N T I M E N T P E R I C O . C O M