dissabte, 14 d’abril de 2007

MORALES SALVA AL TERRASSA QUE S'EMPORTA ELS TRES PUNTS DE SADRIÀ (0-2)

Molta mala sort la que ha tingut l’Espanyol B aquesta tarda, que de cap manera mereixia aquest resultat, si be en el futbol el que valen son els gols, i avui el conjunt egarenc ha estat molt més resolutiu cara a porta que els espanyolistes, que veuen allunyar-se las posicions de lluita per l’ascens al contrari del Terrassa que després de moltes jornades sense guanyar, ha tingut (com ja es lògic tractant-se de l’Espanyol) que aconseguir-lo precisament davant el conjunt perico.

Els primers deu minuts de partit ha estat un joc molt ensopit, molt migcampisme i sense arribades a cap àrea. Ha estat Bussi al minut onze, quan en la frontal ha retallat dues vegades al seu marcador i xuta excessivament creuat a la dreta de Morales, donant el primer avis.

El Terrassa en una embolicada jugada ha rondat amb perill la porteria de Biel, però la pilota acabat per sobre del travesser sense conseqüències després del xut de Rangel.
Jordi Tarrès ho ha intentat però Biel Ribas ben col·locat ha blocat. Bussi desaprofita una molt bona centrada de De Pablos, rematant molt defectuosament i fluix. Fede Besone es a punt de sorprendre a Morales en una centrada molt tancada que frega el travesser de la seva porteria.

L’Espanyol intensificava el domini, i augmentarien les arribades i les ocasions de perill. Però avui no era dia per els davanters pericos i Palanca en el 28, desaprofita una ocasió rematant molt malament una passada que ha rebut de De Pablos. Morales s’ha tingut que emprar al màxim i rebutjar de punys un còrner molt tancat davant la presència dels davanters pericos.

La gran ocasió visitant ha arribat en un contracop que acaba amb un remat molt creuat de Dani Navarrete que per els pels no arriba Deus ha tocar l’esfèrica, dins l’àrea petita. Minuts després, un Bussi molt desafortunat ha tingut la gran ocasió quan després de rebre de Toni Lao una centrada, tot sol, remata al peu del porter visitant quant tenia tota la porteria per ell. De Pablos progressa per la banda i arriba a driblar al porter però queda molt curta la seva centrada i no troba rematador.

Amb un tret de Yago que ha impactat al pal ha començat un segon temps que a part d’aquesta jugada al primer minut, l’Espanyol B ha començat a imposar el seu millor joc, i ha gaudit d’un munt d’ocasions que no ha sabut transformar-ne cap en gol. Tot i això, Deus ha tornat a donar un ensurt al rematar creuat, després d’un contracop ocasionat per una pujada i pèrdua de pilota per banda esquerra de l’ Espanyol.

La més clara per part perica, quan el col·legiat senyala el màxim càstig per entrada desplaçar clarament a Palanca dins l’àrea, i Ángel encarregat de transformar-lo, llença fluix per la dreta del porter Morales que endevina i rebutja el llançament i la jugada continuada culmina amb una centrada i un remat tot sol de Toni Lao que amb tota la porteria no aconsegueix amb el seu cop de cap marcar, lluint-se de nou Morales que de lluny ha estat el millor dels vint-i-vuit que han sortit a la gespa del camp principal de Sadrià.

Com en el futbol qui perdona ho acaba pagant, el Terrassa ha marcat al 65’ mitjançant Ramírez, en un ràpid contracop en el que la defensa blanc i blava no ha estat tot lo resolutiva que la situació obligava. Els canvis que Rubi ha introduït tampoc han solucionat el problema en la tarda d’avui; el gol.

Al contrari; en una nova badada defensiva, Rangel recull tot sol després d’una desafortunada jugada amb refusos i errades, controla, i afusella a Biel Ribas, deixant el partit pràcticament sentenciat.

I dic pràcticament, per que l’Espanyol s’ha llençat en els darrers minuts (una estoneta després de pair el fort cop rebut), a cercar la porta defensada per un Morales en estat de gràcia (recordant la similitud amb Gorka el dijous), que ho ha parat tot.

Primer Toni Lao en el 81,creuant massa l’esfèrica en la rematada. El 85, Zamora de jugada individual remata i la pilota surt fora per molt poc. Zamora de nou en jugada individual superant a varis contraris, i encarant a Morales, aquest refusa el perill en una gran intervenció. Serrán de cap a pilota parada, i Morales ha fet una sensacional parada refusant l’esfèrica. I el propi Serrán dins l’àrea petita rematant amb dificultat i marxant-se la pilota per sobre el travesser. I encara Pedraza des del punt de penal, remata tant malament com sap, sortint desviat el que serà ja la darrera ocasió.

Les places que donen possibilitat a disputar l’ ascens s’allunyen, el Terrassa trenca la mala ratxa a costa d’un filial blanc i blau que ha pagat molt car les seves errades cara a gol , i a pensar en el proper partit.


Fitxa Tècnica.
RCD Espanyol B: Biel Ribas, Toni Lao, Serrán, Didac, Fede; Mikel (Javi Márquez. 69), Ángel, De Pablos, Juanma (Zamora, 71’), Palanca i Bussi (Pedraza, 59‘)

Terrassa CF: Morales, Rangel, Migue, San Julián, Jorge Zafra, Dani Navarrete (Abraham, 78’), Yago (Ivan Boniquet, 78), Rubén, Deus (José Ramírez,59’) Curro, Jordi Tarrés.

Àrbitre; Ramos Rodríguez del col·legi de Las Palmas. Ha mostrat targes a Mikel, Javi Márquez (m.70) per part espanyolista i a San Julián (m. 24), Rangel (m.27), Rubén, (m.57), Jorge Zafra (m.71)

Incidències: Camp primer de la Ciutat Esportiva de Sant Adrià. Presència destacada de seguidors del Terrassa CF en la lateral. Mitja entrada.

RESULTATS FUTBOL BASE

Dissabte 14-04 Espanyol B - Terrasa F.C 0-2
Diumenge 15-04 Juvenil A - Girona 5-1
Dissabte 14-04 Castelldefels - Juvenil B
1-3

Dimarts 1-5 Barcelona - Cadet A (Ajornat, Ciutat Esportiva Hans Gamper)
Dissabte 14-04 Cadet B - FP Sánchez Llibre 2-0
Diumenge 15-04 Mataro - Infantil A
0-3

Dissabte 14-04 Infantil B - Granollers B 6-1
Dissabte 14-04 Mollerussa - Aleví A 0-4
Diumenge 15-04 Mataró - Aleví B
1-2

Dissabte 14-04 Escola F. Sabadell - Benjamí A (Suspés mal estat del camp)
Dissabte 14-04 Cerdanyola Mataró A - Benjamí B 1-5
sabte 14-04 Benjamí C - Juventus 4-0
Dissabte 14-04 Pre Benjamí - CE Sant Gabriel
9-1

Dissabte 14-04 At. Vilafranca - Cadet Femení 2-2
Diumenge 15-04 Infantil A femení - Badalona CF 3-1
Diumenge 15-04 Penya Blanc i Blava La Roca - Infantil B Femení 3-6
Diumenge 15-04 AMISTÓS. VETERANS. Espanyol- Maccabi 4-5
Diumenge 15-04 AMISTÓS. Femení B- Xaica 3-0

ATLETISME:
Dissabte 14-04: Gran Premi de Marxa Rio Maior (Portugal)
Diumenge 15-04: 31è Marató de París.
Diumenge 15-04: 16è Camp. Catalunya Mitja Marató Igualada.

SELECCIONS SUB-16 I SUB-19

foto d'arxiu: josep maria
Rocío Serrano, golejadora amb la selecció catalana sub-16
Seleccions catalanes sub-16
Categoría femenina.

CATALUNYA 4 MADRID 1Amb la presència de tres jugadores del RCD Espanyol (Kenti, Rocío i Marta) i anotant Rocío un dels quatre gols.

CATALUNYA 4 EXTREMADURA 0(Rocío va tornar a marcar).

CATALUNYA 5 CASTELLA- LLEÓ 1
(Amb “hat-trick” de la jugadora perica Rocío)

El combinat català femení s‘ha classificat per la final que l’enfrontarà al País Basc.


CATALUNYA 1 BALEARS 1
Gol de Quique, cadet del RCD Espanyol. Els convocats per part blanc i blava en aquesta fase, han estat Pere Martínez, Julián Serrano, Quique Amador, Albert Blázquez, i Álvaro.

CATALUNYA 2 MADRID 0
CATALUNYA 1 ARAGÓ 3.

La selecció catalana sub-16 ha quedat eliminada i jugarà davant La Rioja per el 5è i 6è lloc.




Per la seva part la selecció espanyola sub 19 està disputant en Trento (Itàlia) la fase de classificació del sisè Campionat d’Europa Sub-19. Per part espanyolista la convocada ha estat Marta Torrejón, que a més va aconseguir el gol d’Espanya en front Itàlia (1-1).

En el segon partit Espanya ha guanyat a Serbia, per un escandalós 11-0 amb quatre gols de Patricia la jugadora de l’Oviedo Moderno, dos de Joana (Ath), dos de Jennifer (ATM), Laura del Albacete, un de Miriam (Ourensana) i Silvia Messeguer de l’Alcaine.


No fa falta dir que com es tracta d’una disciplina esportiva “dominada” per el conjunt ara a Sant Joan Despì, es totalment
"normal" que en totes les seleccions tant catalanes com espanyoles hi hagi més membres culés que periques... “Tot normal”...

És igual...les nostres ha guanyar la Superlliga que és el que importa... i els seleccionadors que es dediquin a justificar el sou que cobren de les respectives federacions...

divendres, 13 d’abril de 2007

UN COP MÉS, SENSE RESSÒ MEDIÀTIC

foto arxiu: josep maria

Prengui’s una til·la, senyor Xavier Valls i demès...

No per esperat deixa de ser més vergonyós.
Un cop més ha sortit en escena en els mitjans de comunicació i en especial en la televisió pública catalana, la marginació descarada que el RCD Espanyol pateix d’aquests personatges que es dediquen a “informar d’esports”.

Un cop més hem pogut veure i comprovar el molt que haurà tingut que patir Sr. Xavier Valls, el seu cap d’esports, i molts dels dirigents d’aquesta que en diuen Televisió de Catalunya. I val per els demés mitjans això, però recordem que estem parlant d’un mitjà públic igual que Televisió Espanyola circuit català, finançats amb els diners de tots els contribuïents.

Prengui-s’ho en calma Sr. Xavi Valls, imagini’s per un moment guanyant la UEFA Cup al RCD Espanyol... bé millor no s’ho imagini, que amb el Hans Gamper ja ni va ver prou de suïcidats per “Catalunya”, però això si... dediqui’s a altre cosa on no faci fastiguejar a una part de Catalunya que avui s’ha aixecat més contenta que mai amb la victòria perica a l’eliminatòria, amb la victòria de Unicaja, i amb les amigdalitis aquestes de ja no me’n recordo quin jugador pateix...

Entre altre coses per que a Europa, per molt que els hi pesi, sols hi ha un club català viu en competició, el fundat per catalans, el que porta els colors de l’almirall Roger de Lluria, el que porta dotze partits consecutius imbatut a Europa, i el que encara és campió d’aquella competició “borbònica i anti catalana” l’any passat, i "esperançadora" ara, a la que s’agafen com a un clau ardent.

Continuï igual, segur que li agrairan els que manen a l’ens públic...segur que arribarà lluny dins d’aquest fastigós e infame ordre polític - esportiu que impera a la nostra Catalunya, però sàpiga que els pericos n’estem ja molt farts de gent com vostè i d’altres idèntics a vostè, que sense dignitat ni vergonya menyspreen i arraconen nostre entitat en dies tan assenyalats com avui. I després es queixaran altres periodistes (els honests e imparcials, que malgrat poquets també hi han a TV3) quan l’afecció canti allò que tots sabem...

I gràcies per no comprar els drets del partit, ens van fer un favor de no tenir que escoltar tant desvergonyiment i tan odi envers el RCD Espanyol com acostumen en certes transmissions a destil·lar aquesta televisió de nostre país.


ELS DOTZE D'ABRIL:

UNA DATA MÀGICA


foto web. espanyol.com
foto. pajaros.anipedia


Els dotze d’abril.

Segurament aquesta data romandrà en la memòria dels pericos durant molt de temps... A l’èxit esportiu suprem de conquerir la quarta Copa del Rei, davant el Real Zaragoza per quatre gols a un, ahir va fer un any, hi ha que sumar l’eliminació de tot un gran a Europa com és el Benfica i la classificació per les semifinals de la Copa de la UEFA.

¿Que tindrà aquest dia d’especial.... o simplement son casualitats? ¿Influeix en el joc, amb l’esperit de superació, recordar que ara fa un any a la mateixa hora sortien al Bernabeu ple de gom a gom decidits i esperonats per els 27.000 pericos a tocar amb els dits la gloria perica? ¿i que pensarà la Victòria de no haver aconseguit la victòria...?¿ Deu pensar lo tarats que estem els humans, com a creure que el resultat de vint-i-vuit tios donant puntades a una pilota en un terreny de joc depèn de les voltes que ella doni? ... En fi masses preguntes per contestar...

Furgant en la nit dels temps, es pot dir que els dotze d’abril son com tots els dies a aquest món per tothom que no sigui ja perico; amb coses bones i dolentes. I com no solament de futbol viu el perico blanc i blau, en repassarem algunes.

En el Santoral català, es celebra Sant Juli I, papa (romà, 337-352); sant Damià, bisbe; santa Vísia, Josep Moscati, Zenó de Verona, bisbe i martir; Víctor, martir; Sabas, martir; Florentí, abad.

El dotze d’abril més important a Espanya, va ser en 1931, quan es van celebrar eleccions municipals, i les candidatures de socialistes i republicans van guanyar en 41 de 50 capitals de província, i tot i perdre aclaparament per una diferència de 3-1 en el total dels municipis espanyols, tothom inclòs el sobirà va entendre que havia hagut un vot de càstig al règim en els llocs on el nivell intel·lectual de la població era mínimament acceptable i on els sufragis reflectien la realitat social lluny del omnipresent caciquisme existent a nivell rural. Així ho va entendre don Alfonso, com diria aquell locutor que tots sabeu “Se ha acabado un ciclo”. El que va venir després, forma part de la història però sobrepassa la intenció d’aquest comentari.

Per EE.UU. és un dia de dol: va morir el 32è president Frankin Delano Roosevelt. L’únic que va guanyar quatre processos electorals, va conduir fins gairebé a la victòria (el triomf, no l’àliga del Benfica) al seu país i per molt poc el seus ulls no van pogué veure l’enfonsament del Tercer Reig alemany.
I a més, en un dotze d’abril de 1861 va esclatar la Guerra de Secesió nord-americana, l’única que han vist en les seves fronteres des de que van assolir la independència en 1776.

En un dotze d’abril, els creuats de la IV Creuada van saquejar Constantinopla en 1204, en 1654 Inglaterra s’anexa Irlanda i Escocia, quaranta vuit anys abans havia adoptat la Union Jack com a bandera del que seria la Gran Bretanya.

Bartolomé Mitre va assumir la presidència de la República Argentina. I en Espanya moria la Reina Juana I (la “boja”) en 1555 en Tordesillas (Valladolid) en ple desequilibri mental que havia estat motiu per a ser reclosa apartada de l’activitat política pròpia de la seva condició de sobirana. Van descansar les seves despulles en la cripta del convent fins 1574 que el seu net Felip II les van traslladar al Monestir del Escorial i posteriorment a Granada.

En 2003, a Hongria triomfa un referèndum per adherir-se a la Unió Europea.


Per la ciència va ser un dia important. Yuri Gagarin, (com ja haureu vist al Google en caricatures ahir) en 1961 es converteix en el primer ser humà en “orbitar” al voltant del planeta amb una nau espacial Vostok 1 . Anys després, en 1982 el “Columbia” seria el primer transbordador espacial en tornar a la terra en vol aterrant com un avió.
En 1955 es va demostrar l’eficàcia de la vacuna Salk contra la poliomielitis.

En el món de la cultura, aquest dia va néixer Garcilaso de la Vega, en 1539. Va morir un dels germans Álvarez Quintero, Serafín, en 1938, creadors del teatre costumista. En 1857, Gustave Flaubert va publicar l’obra “Madame Bobary”, i en 1975 va morir la cantant Josephine Baker i en 1933 neix Montserrat Caballé. José Luis Garci obté el primer oscar per el cinema espanyol amb el film “Volver a empezar”.

Eurodisney va obrir en les afores de la capital francesa un centre d’oci en 1992, i com anècdota futbolera, dir que en 1891 van tenir lloc els dos primers partits de futbol a l’Argentina: Buenos Ayres FC s’enfrontar a Saint Andrew’s i Old Caledonians a Belgrano FC.

Com poden comprovar un dia com qualsevol altre en el curs de la història. Però per els seguidors blanc i blaus es recordarà com el dia de la Copa en el Bernabeu, i la nit que els pericos van derrotar l’àliga.

¡¡¡¡ A SEMIFINALS !!!!! ...
¡¡¡¡ PERÒ QUIN PATIMENT !!!

foto d' arxiu: josep maria.
Gorka Iraizoz, acabat de fer com a porter a Sadrià, ha fet història avui al Estádio da Luz


SPORT LISBOA E BENFICA 0 RCD ESPANYOL 0

Tal com es preveia, tocava l’èpica a Lisboa; tocava patir fins el darrer sospir davant un conjunt, el portuguès que ha venut molt cara la seva eliminació. Gorka, els pals, i l’esforç de tot un col·lectiu que des del primer moment s’han posat com objectiu arribar a Glasgow, han fet possible que qui hagi quedat esquilat no siguin els pericos, els bens, que en cert mitjà portuguès apareixia avui, si no l’àliga famosa que ha quedat en el més gran dels ridículs.

I el que més m’agrada a l’hora d’escriure aquestes línies, i amb l’emoció encara a flor de pell, és no tenir que recordar-me d’aquells dos maleïts minuts del partit d'anada al començar aquesta crònica. Continuar invictes a la Copa de la UEFA, seguint augmentant un rècord històric de imbatut al vell continent, i seguint veient com aquesta data, la del dotze d’abril, es converteix en un referent històric dins l’espanyolisme, amb la caiguda del "O maior clube do mundo "

Ja poden tots els que viuen i mengen del pensament únic instal·lat a la nostra societat, espavilar per ofegar l’èxit blanc i blau... ja poden rebaixar la importància mediática de la segona competició europea, per que per sobre de quantes coses absurdes inventin, avui i demà continuarà sent un gran dia per tot l’espanyolisme, un cop superada la prepotència d'un club que em recorda a un de molt a prop nostre.

Dit això, anem per el partit. Valverde ha reforçat el mig del camp amb la presència de Ito, i avançant la posició de Ivan, i col·locant a Luis en el lloc de Rufete. Els demés els de sempre, excloent a Kameni.

La primera part s’ha jugat a un ritme frenètic, i tant catalans com portuguesos han tingut grans ocasions per marcar un gol que decantés l’eliminatòria en un sentit o en altre.
Ja al primer minut Simao, obrint a banda dreta ha posat el primer ai en el cos dels pericos. El Benfica no estava d’històries, i anava per feina. Karagouinis ha llençat un fort tret, que s’ha marxat fora.

La rèplica perica ha sigut al minut dotze. Doble ocasió espanyolista, primer de Pandiani que retalla al seu marcador i amb un centre xut la pilota colpeja al pal esquer de la porteria defensada per Quim. La jugada continua i acaba a peus de Riera que xuta i Quim refusa l’esfèrica com pot, i sense que cap altre davanter pogués acabar d’aprofitar el rebuig. Un minut després Chica habilitat per Riera, centra però la defensa local s’imposa, allunyant el perill.

Al setze és el Benfica qui disposa d’una doble ocasió per marcar. Simao xuta des de fora de l’àrea,i la centrada posterior acaba la pilota a còrner.
Una centrada de Riera es a punt de ser rematada per Ivan de la Peña, però la cobertura local s’anticipa.

Primera jugada polèmica; Luis Garcia es obstaculitzat dins l’àrea, però l’àrbitre indica fora de joc, que segons sembla per les imatges de tv, no ha existit, ja que estaven pràcticament en línia.

El Benfica començava a forçar la màquina i a posar en dificultats al conjunt de Valverde; una centrada que de rebot, la pilota agafa un efecte, i GorKa treu una prodigiosa mà, mentre que Ito i Karagounis no arriben a tocar la pilota que es passeja perillosament. Miccoli pot marcar en altre jugada de perill, però un Gorka en estat de gràcia, arriba abans a la pilota, llençant-se als peus del davanter italià. Els darrers minuts han estat un patiment, el col·legiat ha allargat tres minuts, i just en l’afegit, ocasió molt perillosa de Karagounis que remata fora una passada de Petit.

L’Espanyol no havia sabut treure profit de la feblesa defensiva local, però havia assolit l’objectiu de no encaixar cap gol. Quedaven quaranta cinc minuts... Tot un món...

I a tornar a patir... Ja al minut tres, Simao que ha rebut de Miccolli, remata i Gorka torna a lluir-se. Valverde mou banqueta, i col·loca a Costa per Ito, que a sobra de rebre un cop de colze a la cara, se’n va amb una targeta que l’impedia emprar-se a fons. Ivan de la Peña xuta fora desviat quan tenia a la seva dreta a Luis.

Però serà a partir del minut 20, quan es començarà a decidir la sort de l’eliminatòria: Gorka fa una parada sensacional, després que una centrada molt perillosa de Rui Costa, i dins l’àrea petita, en la mateixa boca de gol, remata Nuno Gomes davant Simao i de la mateixa línia de gol, para el meta espanyolista. Decepció portuguesa i la parróquia blanc i blava respirant després de l’ensurt.

Pandiani a rematat fora en una jugada perillosa però ha estat un miratge. El partit estava ja dominat íntegrament per el conjunt lisboeta. L’Espanyol no jugava la pilota i es limitava a treure pilotes com podia des de zona defensiva. Semblava que el partit poc a poc se n’anava i que en qualsevol moment vindria el gol local. Valverde substitueix a Pandiani per Coro, buscant el contracop i sacrificant el remat i l’alçada del golejador uruguaià.

Gorka que havia sortit altre vegada als peus de Miccoli anticipant-se i traient-li netament la pilota malgrat les protestes del italià, veurà com en pocs minuts dues vegades la pilota s’estavella en els postes de la seva porteria. Primer Miccoli, després de rebre de Rui Costa, rematarà a la fusta de la porta defensada per el navarrès i reboti la pilota en el cos de Gorka, sense colar-se dins, i allunyant definitivament Torrejón. I solament dos minuts després serà Rui Costa en el llançament d’una falta, que li toquen en curt per que connecti el seu potent llançament i es torni a estavellar al pal. El propi Rui Costa serà protagonista d’altre jugada en la que una centrada es refusada en curt, agafa el rebot, s’interna però el seu llançament defectuós es recollit per Gorka.

Valverde fa entrar a Jônatas, que el temps que ha estat sobre el terreny de joc ha demostrat una gran classe, fen varies jugades d’autèntic crack, al agafar al contracop la defensa ja de per si molt avançada del conjunt local. Mentre Fernado Santos, posava tota l’artilleria sobre el camp; Derlei substituïa a Nelson, i permuta de grecs per intentar a la desesperada l’assalt final a la fortalesa perica.

I a partir d’aquest moment, amb Jônatas canvia quelcom la situació. El Benfica continua bolcat a l’àrea perica, però ara ja no refusen a base de pilota llarga si no que cada jugada es un perillós contracop conduït per Riera, Luis i el propi brasiler. Un d’aquests acaba amb una grandiosa jugada de Jônatas que se’n va de fins a tres contraris, centra per que Coro que no pot llençar passi a Luis Garcia que en el moment de driblar al contrari per quedar-se sol, es derribat clarament per Leo en un penal que solament el nefast àrbitre danès no ha volgut veure.

Coro té en les seves botes el gol però envia fora una jugada en la que tant Jônatas com Luis han tingut destacat protagonisme. Mantorras que havia sortit a la segona part remata fora amb un cop de cap, una centrada de Simao. El propi ex culé remata fora a l’esquerra de la porteria de Gorka.

Els darrers minuts (més de cinc d’afegit) han estat de veritable angoixa per tota l’afecció perica que ha vist el partit per televisió i per els 800 desplaçats a Lisboa, ja que un gol en aquells moments donava ja sense poder de reacció el passi a semifinals als portuguesos. El xiulet final ha esta celebrat de nou com una gran victòria de tot l’espanyolisme.

LA VICTÒRIA HA ESTAT PERICA...EL BENFICA S’HA QUEDAT AMB LA TRISTOR I AMB LA VICTÒRIA...( L’ÀLIGA).

FITXA TÈCNICA.

SL Benfica: Quim, Andreson, Nelson(Derlei,m. 81), David Luz, Petit, Rui Costa, Karagounis (Katsouranis, m. 81), Nuno Gomes (Mantorra, m. 69), Miccoli, Simao.
Altres suplents; Moretto -ps-, Miguelito, Joa Coimbra.

RCD Espanyol: Gorka (10), Zabaleta (9), Chica (8), Jarque (8), Torrejón (9), Moisés (8), Ito(8) (Costa, m. 51) (6), De la Peña (6)(Jônatas, m.77)(9) , Riera (8), Pandiani (7) Luis García (8)(Coro, m. 70) (7)
Altres suplents; Kameni, Lacruz, Velasco, Moha.

Àrbitre: Claus Bo Larsen, col·legiat danès, que ha fet un arbitratge descaradament casolà. No ha volgut saber res de les àrees i ha deixat sense assenyalat dos clars penals a favor de l’Espanyol. Ha mostrat targes grogues a Ito, m. 36, Luis, m. 55, Zabaleta, m. 84, De la Peña, m. 81, Chica, m. 85 i per part local a Rui Costa, m. 29, Karagounis, m. 66.

Incidències: Estádio da Luz de Lisboa. 55.000 espectadors. Ha donat les voltes necessàries per demostrar que sols els ignorants creuen en aquestes coses.

El millor de l’encontre: GORKA IRAIZOZ.

dijous, 12 d’abril de 2007

¡¡¡¡ A SOFRIR... A VÈNCER: 20:45 h. !!!!






Estádio da Luz, Lisboa, Portugal; proper obstacle en el camí a Glasgow.

L’Espanyol intentarà fer valer el resultat mínim (3-2) del partit d’anada en Montjuïc i fer-se amb una plaça per les semifinals de la Copa de la UEFA, fita que solament ha conquerit en una ocasió en la seva història, concretament en la UEFA 1987-88.

El conjunt portuguès va esgarrapar un punt als darrers instants, en temps afegit, en el desplaçament a Aveiro, que el va enfrontar al Beira Mar, cuer de la categoria. L’equip lisboeta marxa segon a tres punts ara del líder Porto i li trepitja els talons el Sporting de Lisboa a només un punt del rival perico.

Fernando Santos ha convocat als següents jugadors: Quim i Moretto com a porters, Nélson, Anderson, David Luz, Léo i Miguelito com a defenses, Katsouranis, Rui Costa, Petit, Karagounis, Simao, Joao Coimbra, Beto i Manú com a mitjos, i Nuno Gomes, Miccoli, Mantorris, Derlei. Continuen de baixa Luisiao i Paulo Jorge, però es recuperen de les seves molèsties tant Petit com Miccoli, el que es tracta d’una mala noticia per el conjunt perico.


Ernesto Valverde ha convocat a tota la plantilla, tot i que Raul Tamudo no estarà finalment en condicions de jugar:
Kameni, Gorka, Velasco, Jarque, Torrejón, Chica, David García, Zabaleta, Lacruz, Ito, Moisés, Costa, De la Peña, Jônatas, Rufete, Riera, Coro, Moha, Pandiani, Luis García i Tamudo son els convocats per el tècnic del conjunt blanc i blau.

L’Espanyol té set jugadors apercebuts de sanció; a part dels que tenia ja l’anterior encontre, es a dir, Chica, Luis, Moisés, Pandiani, Rufete, cal afegir a Zabaleta i a Riera del partit de la setmana passada.

Recordem que en competició europea hi ha estat dos enfrontaments amb equips portuguesos, precisament davant els altres dos grans de Portugal, el Sporting de Lisboa en la copa de Fires del 1965-66 i davant l’Oporto entrenat per el mateix entrenador en la Copa de la UEFA 2000-01.

Recordarem per els nostàlgics i per auto enviar-nos vibracions positives aquell partit on l’Espanyol en un partit per la història va remuntar un 0-3 advers. Era un 24/11/1965 i l’Espanyol perdia 0-3 al descans i amb una renda desfavorable d’un gol de la anada. Van jugar:

RCD Espanyol: Carmelo Cedrún; Bergara, Mingorance, Álvarez; Ramírez, Riera; Amas, Rodilla, Di Stéfano, Miralles, José María.


Sporting CP: Joaquim da Silva Carvalho; José Morais, José Alexandre Baptista, Hilario Rosario, “Dani” Alfonso da Silva, José Carlos da Silva, Fernando Ferreira Pinto, Joao de Matos Lourenço, Ernesto Figueiredo, Fernado Peres, Joaquim Oliveira Duarte.


Gols; 0-1 Lourenço m. 26, 0-2 Figueiredo m. 34, 0-3 Oliveira Duarte m. 48, 1-3 José María pen. m. 57, 2-3 Miralles m. 65, 3-3 Rodilla m. 70, 4-3 Rodilla m. 72
Àrbitre; Ernest Crawford (ENG).


El tercer partit un cop es va sortejar amb llançament de moneda i va guanyar l’Espanyol el dret de jugar com a local el desempat, i va guanyar tres setmanes després a Sarrià per 2-1 gols aconseguits per Rodilla.


El partit d'avui tindrà com a col·legiat a Claus Bo Larsen, l'escollit per xiular aquest encontre i com a assistents Bill René Hansen, i Anders Norrestrand; Emil Laursen serà el quart àrbitre, tots de nacionalitat danesa.

El partit entre Benfica i Espanyol donarà començament al Estádio da Luz de Lisboa a les 19;45 hora portuguesa, 20:45 hora catalana. En joc, una plaça per les semifinals de la Copa de la UEFA.


Recordem per els desmemoriats, que avui fa un any que el RCD Espanyol es va proclamar campió de la Copa del Rei, en el Estadio Santiago Bernabeu, derrotant per quatre gols a un, al Real Zaragoza, conquerint d’aquesta manera tant brillant el quart títol de campió d’Espanya. Han passat 365 dies des d’aquella fita històrica i el destí ha posat en els peus dels jugadors que saltin al estadi lisboeta aquesta nit una altra oportunitat per deixar a aquesta generació privilegiada una nit per recordar i esperem que un altre èxit esportiu. Tot i ser conscient de la dificultat que entranya aquest partit, aquesta eliminatòria, ens hem d’aferrar a la fe, a la unitat en torn un equip que fins avui esta imbatut a Europa.

¡Que duri la ratxa! ¡ Depèn de vosaltres, nois...! ¡Som-hi!


fotos: arxiu josep maria, web benfica,klasex.com, arxiu Enric Alonso...

dimecres, 11 d’abril de 2007

GALERIA FOTOGRÀFICA

1a. JORNADA PERICONCURS

GPE MANIGUA














Fotos: josep maria (GPE Manigua.)

ACTES SOCIALS

PERICONCURS GPE. MANIGUA



Ahir vespre va començar la IV Edició del PERICONCURS que organitza cada any la GPE Manigua, a la Sala de Premsa de l’Estadi Olímpic de Montjuïc.

En la primera fase que va tenir lloc, els diferents equips es van enfrontar entre els integrants del mateix grup. Hi ha dos grups, denominats Ángel Rodríguez, el fundador del RCD Espanyol, i Manuel Meler, qui a més de ser president durant dotze anys, va ser el soci honorífic número un.

Els resultats finals de la primera jornada son els següents:

RESULTATS

GRUP ANGEL RODRIGUEZ
PERICOS SABADELL20PERICOS NUMANTINOS35
DESGAVELL ON TOUR25COL·LECTIU 11535
PERICOS SABADELL 20LOS TAMUDINHOS35
PERICOS NUMANTINOS35COL·LECTIU 11525
DESGAVELL ON TOUR30LOS TAMUDINHOS50
PERICOS SABADELL10COL·LECTIU 11515
PERICOS NUMANTINOS40LOS TAMUDINHOS 35
PERICOS SABADELL25DESGAVELL ON TOUR20
PERICOS NUMANTINOS40DESGAVELL ON TOUR 15
COL·LECTIU 11520LOS TAMUDINHOS 35



GRUP MANUEL MELER
PERICOS I PROU15LOS GERENTES 10
SARRIÀ NORD30L'ESCULLERA30
PERICOS I PROU25JOSÉ MARÍA40
LOS GERENTES20L'ESCULLERA45
SARRIÀ NORD45JOSÉ MARÍA45
PERICOS I PROU45L'ESCULLERA*30
LOS GERENTES 25JOSÉ MARÍA40
PERICOS I PROU25SARRIÀ NORD20
LOS GERENTES25SARRIÀ NORD30
L'ESCULLERA35JOSÉ MARÍA45



CLASSIFICACIÓ FINAL PRIMERA FASE


GRUP ANGEL RODRIGUEZGRUP MANUEL MELER
LOS TAMUDINHOS155JOSE MARIA170
PERICOS NUMANTINOS150L'ESCULLERA140
COL·LECTIU 11595SARRIÀ NORD 125
DESGAVELL ON TOUR90PERICOS I PROU110
PERICOS SABADELL75LOS GERENTES80


* A l'Escullera se li contabilitza una pregunta per vàlida després de ser aceptada la seva impugnació.


Equips participants:
TAMUDINHOS - Pedro Caro i Núria Caro.
PERICOS I PROU - Cristina Pérez i David Palomar.
SARRIÀ NORD - Jordi "Sisa" i Begonya.
PERICOS NUMANTINOS - Fco.Javier Escribano i Marcos Jiménez.
COL·LECTIU 115 - Xavier Sanllehí i Josep Carles Vidal.
DESGAVELL ON TOUR - Pedro Medina i Ferran Monsalve.
JOSÉ MARÍA - Francesc Bosch i Carlos Ramon.
L'ESCULLERA - Francesc Lechaire i Carlos Espada.
PERICOS DE SABADELL - Salvador Fosas i Miquel Serrano.
LOS GERENTES - Ricard Villuendas i Jordi Fischer


Entre els presents cal destacar la presència d’Anna Maria Fusté que va rebre l’aplaudiment general dels presents i el president de l’Associació d’Esports Blanc i Blau, Joan Calero. Cal destacar l’absència de membres del Consell d’Administració del RCD Espanyol que aquest cop, no han estat a l’alçada de les circumstàncies.

foto: josep maria (GPE Manigua)

dimarts, 10 d’abril de 2007

AGENDA FUTBOL BASE

Dissabte 14-04 Espanyol B - Terrasa F.C 18:00 h.Ciutat Esportiva
Diumenge 15-04 Juvenil A - Girona 12:00 h.Ciutat Esportiva
Dissabte 14-04 Castelldefels - Juvenil B 18:30 h.(Mpal. Els Canyars, Castelldefels)
Dimarts 1-5 Barcelona - Cadet A (Ajornat, Ciutat Esportiva Hans Gamper)
Dissabte 14-04 Cadet B - FP Sánchez Llibre Ciutat Esportiva
Diumenge 15-04 Mataro - Infantil A 11:30 h. (Mpal. de Mataró)
Dissabte 14-04 Infantil B - Granollers B 16:00 h.(Ciutat Esportiva)
Dissabte 14-04 Mollerussa - Aleví A 15:00 h.(Mpal. de Mollerussa)
Diumenge 15-04 Mataró - Aleví B 9:30 h.(Mpal. de Mataró)
Dissabte 14-04 Escola F. Sabadell - Benjamí A 13:30 h.(Pistes Atletisme Sant Oleguer, sabadell)
Dissabte 14-04 Cerdanyola Mataró A - Benjamí B 11:00 h.(Mpal. Camí del Mig, Mataró)
Dissabte 14-04 Benjamí C - Juventus 15:30 h. Ciutat Esportiva
Dissabte 14-04 Pre Benjamí - CE Sant Gabriel 16:45 h.Ciutat Esportiva

L'ENCÍS DE SADRIÀ

Foto d'arxiu: josep maria.


BALANÇ DELS TORNEIGS SETMANA SANTA.

Bona la participació dels nostres conjunts del futbol base perico en els diferents torneigs de Setmana Santa.

L’Espanyol ha sigut campió en tres torneigs; Juvenil A (MIC), Aleví A (Ontinyent), i Benjamí B (Copa Costa Daurada, Port Aventura).

Com a reflexió hauríem de dir que la pedrera perica ha mostrat la seva capacitat per competir en torneigs importants tant nacionals com internacionals, malgrat que en certs moments ha faltat un xic de sort o d’acabar de creure-s’el en els moments determinants.

De totes maneres, el nivell de la pedrera d’un club com l’Espanyol no ha de ser solament fer una valoració resultadista ja que la vessant més important de Sadrià es formar jugadors per el primer planter, i tots ens omple de joia el veure a les alineacions tant en competició nacional com europea a jugadors com Marc Torrejón, Chica, Moisés, Gorka, o els ja consolidats com Jarque, o els mateixos Coro, o David, i anant més enllà que el jugador més important de tota nostra història hagi sortit dels juvenils pericos després de fer-se al Milan de Santa Coloma.

Per els que seguim el futbol base perico, seguim comprovant i com a punt negre més evident en competicions com ara mateix aquests torneigs, la nul·la sort en les tandes de penals. Mal endèmic sembla aquest, que sembla no es pugui corregir amb el temps. Igualment que en el primer equip els llançaments de banda donen molts maldecaps durant els darrers anys (sembla mentida dir això, però es la pura realitat), en nostre futbol base la assignatura pendent son els penals. Fins a quatre equips van quedar eliminats per tandes de penals aquest cap de setmana.

El cas més trist va ser el Cadet al MIC on va fer mèrits més que sobrats per derrotar a Brasil, i en canvi va sucumbir per els maleïts llançaments. El mateix li va ocorre al Juvenil B de Joan Salvans, que després de deixar fora de la Eivissa Cup al Villarreal amb autoritat, no va passar del empat a zero davant el campió Valencia i va perdre el passi a la final en la tanda de penals. Fet idèntic en Saragossa, en el Inmortal Ciudad de Zaragoza, torneig organitzat per el Balsas Picarral on es va escapar el títol al infantil B, en perdre la final davant el Santutxo. I el mateix a Premià davant la Grama en semifinals, va caure l’equip benjamí C.

Finalment ahir, en el López Ufarte de Irún, l’Espanyol Cadet B, va ser tercer després de derrotar al Athletic Club per 1-0. No ha perdut cap encontre davant equips com Betis, Madrid tot i que per el sistema de lligueta i sol classificar el primer de grup no va accedir a la final.

Vuit finals, comptant la desafortunada final del femení en el MIC, tres d’elles guanyades és el balanç d’aquest cap de setmana ple de torneigs. La resta d’equips ton han arribat a semifinals o han acabat en tercer lloc.

En SENTIMENT PERICO em donat complida compta de tot ells amb la màxima rapidesa que n’ha estat possible, i amb la total dedicació al futbol base del RCD ESPANYOL.

dilluns, 9 d’abril de 2007

I CORO VA TORNAR A MARCAR...










TORNEIGS FUTBOL BASE:

CARA I CREU TAMBÉ EN EL M.I.C.

El juvenil, altre cop campió. Foto d'arxiu: josep maria.

El juvenil campió del M.I.C

El juvenil d’Oscar Perarnau, va guanyar la Mediterranean International Football Cup en derrotar a la final al conjunt rus del Saturn.
L’Espanyol es va imposar en un encontre que no va passar per ser el millor dels disputats, però si que va deixar constància de la superioritat dels homes de Perarnau que en tot moment van controlar l’encontre i més un cop es van avançar en el marcador, i amb el pas dels minuts el conjunt rus va anar perdent pistonada. El conjunt rus pràcticament no va gaudir d’ocasions si exceptuem un llançament al minut quinze al travesser de la porteria de Victor Ibáñez que va jugar en substitució de Isaac com a conseqüència de les seqüeles del ball de bastons que va haver-hi amb els salvatges jugadors de Boca Junior un cop va acabar eliminat el conjunt xeneize.

L’Espanyol va gaudir d’una ocasió molt clara, quan Albert assisteix a Quique a l’espai lliure superant la línia de centrals, i aquest creua massa l’esfèrica davant el porter rus. Poc instants després arriba el gol perico; Juanjo treu una falta per banda dreta superant la defensa Guillem Savall marca rematant per sota les cames del porter.


Jesús va gaudir d’una bona oportunitat, al segon temps, al rematar de cap una centrada de Quique però Romanov el porter rus va rebutjar.
I arriba la sentència: Pronkok en pròpia porta marca al intentar refusar una pilota amb tanta mala fortuna que acaba introduint-se l’esfèrica en la seva porteria. Amb aquest auto gol, el Saturn que havia donat la sorpresa arribant a la final, ja que havia deixat fora al Valencia CF i havia eliminat en semifinals al Barceloneta que havia deixat fora en quarts a l’Ajax.

RCD ESPANYOL: Victor Ibáñez; Ricard Canela, Guillem Savall, Oscar Reyes, Javi Cantero; Juanjo Ciércoles, Marc Mas, Albert García, Jesús Berrocal; Quique Lorenzo, Xavi García (Van jugar també: Fran, José Mendez ”Canario”, Lucas Porcar, Gerard Rovira, Jesús García).

La nota negativa va ser el femení.

Un Espanyol amb diverses novetats, i amb l’absència de jugadores com Ane, Marta Torrejón, Marta Cubí o Adriana, no va poder revalidar el títol del MIC, en perdre per 2-0 davant el Shangai xinès.

Una erràtica passada de Cristina a una jugadora xinesa que aprofita el regal i de vaselina marca el 0-1 i una jugada (en el segon temps) en la que la defensa espanyolista no va estar massa afortunada van possibilitar el conjunt asiàtic s’avancés de forma definitiva tot i que les noies de Santy Fernández van cercar la porteria rival en busca del gol.


Aquesta ocasió, no va haver-hi remuntada. Noemí va tenir el gol en el darrer sospir de l’encontre al llençar de manera magistral un lliure directe que es va estavellar al pal esquer de la porteria xinesa.
S’ha de tenir en compte que tots els encontres del MIC duraven 25 minuts per part, i per tant qui s’avançava en el marcador tenia molt guanyat. A més Santy va aprofitar per fer jugar a noies del filial i a la nova portera Andrea Carrillo.

No passa rés... Era un torneig per donar minuts a les que han gaudit de menys minuts, i sobre tot reservar unes quantes de les jugadores imprescindibles cara als tres encontres finals de lliga. Sobre tot pensant en possibles lesions. I no es tòpic... Natalia Arroyo va caure lesionada amb fractura del canell dret. ¡Ànims Natalia! .

RCD Espanyol: Cristina; Laura Falces, Natalia Arroyo, Miriam, Chola, Lara, Carol, Raquel, Sara, Noemí, Debora.
També van jugar: Andrea, Rocío, Reche, Marta, Kenti.


TORNEIGS FUTBOL BASE: CARA I CREU A SALOU I PERALADA

COPA COSTA DAURADA PORT AVENTURA
BENJAMÍ B RCD ESPANYOL

PRIMERA FASE
6/04/07 12:20 (TORREFORTA) RCD.ESPANYOL- CF SAN SALVADOR
6/04/07 18.10 (TORREFORTA) RCD. ESPANYOL - CF GANDIA
7/04/07 10:40 (TORREFORTA) CF ASCÓ -RCD. ESPANYOL

SEMIFINAL
8/04/07 9.00 RCD. ESPANYOL- GIMNÀSTIC DE TARRAGONA 9-0

FINAL
8/04/07 18.10 RCD ESPANYOL -CF GANDÍA 4-1

CAMPIÓ RCD ESPANYOL.



TORNEIG VILA DE PERALADA. ALEVÍ (1996)

6/04/07
PRIMERA FASE DE GRUPS

RCD. ESPANYOL - BLANES 4-0
RCD. ESPANYOL -GIRONA FC 2-0
RCD. ESPANYOL -VALENCIA CF 1-2

Classificació Grup: 1er. Espanyol 6, 2ón., Girona 6 3er.,Valencia 6, 4rt. Blanes 0
Classificació Grup: 1er. Barcelona, 2ón: Athletic Club Bilbao, 3er., Nàstic, 4rt., Peralada.

SEMIFINAL
RCD ESPANYOL -ATHLETIC CLUB BILBAO 1-0
GIRONA FC - FC BARCELONA (?)

TERCER I QUART LLOC
GIRONA FC- ATHLETIC CLUB BILBAO 0-0* (Girona 3er. per pen.)

FINAL
FC BARCELONA -RCD ESPANYOL 2-1

TORNEIGS FUTBOL BASE:
L'ALEVÍ CAMPIÓ A ONTINYENT

FASE DE GRUPS (6/04/07)

GRUP B
RCD ESPANYOL – BENIDORM 6-0
RCD ESPANYOL – FEB ONTINYENT B 10-0
RCD ESPANYOL – C D CASTELLON 12-0


QUARTS DE FINAL (7/04/07)
10:30 VALENCIA CF – BENIDORM 2-1
10:30 RCD ESPANYOL- HERCULES CF 2-0
11:30 REAL MURCIA – ALBACETE B. 4-0
11:30 ELCHE CF- ALICANTE CF 3-1


SEMIFINALS 87/04/07, 15:00)
VALENCIA CF – REAL MURCIA. 3-5
RCD ESPANYOL – ELCHE CF 2-0


TERCER I QUART LLOC (7/07/07, 17:00)
ELCHE CF. – VALENCIA CF 2-1

FINAL (7-4-07, 17:00)
RCD ESPANYOL –REAL MURCIA 5-3


CAMPIÓ: RCD ESPANYOL

diumenge, 8 d’abril de 2007

¡¡¡¡¡ CORO GOL !!!!!! 1-0 DE NOU...



Coro, el salvador de Lotina, enguany l’enfonsa una mica més.




REAL SOCIEDAD: "ARRIEROS SOMOS Y EN EL CAMINO NOS ENCONTRAREMOS"

Dolent partit el que tant Espanyol com Real Sociedad ens han ofert aquesta tarda a l’Olímpic. L’únic que pràcticament es salva és el resultat, i solament es pot perdonar tenint en compte la gran quantitat de jugadors bàsics de l’equip que Ernesto Valverde ha reservat per el duel fratricida entre Benfica i Espanyol de dijous.


Aquesta primera part ha estat de les pitjors que hom recorda en bastant temps. A més ha contribuït a això una Real Societat que en cap moment s’ha fet mereixedora de quelcom més que l’empat a zero en que t’obsequien quan comença un encontre. Ha evidenciat clarament el per què de la seva classificació davant un Espanyol de circumstàncies, que solament a la segona part i sobre tot quan la Real ha estirat línies, ha practicat un futbol més o menys digne.

El primer quart d’hora ha estat molt ensopit, gens digne de menció, xut fluix de Coro a les mans de Bravo, de Jônatas desviat, i Herrera que remata fora un rebuig curt de Velasco.

La millor ocasió de l’Espanyol ha estat una falta en banda dreta, penjada per Coro, i Pandiani al centre de l’àrea tal com li venia remata als núvols. Portàvem mitja hora de rés, per que ni tan sols es podia dir joc el que estàvem veient.

Al minut 34, la jugada polèmica de l’encontre: A instàncies del jutge auxiliar, Lizondo anul·la un gol de Pandiani per suposat fora de joc, no d’ell si no d’un company tot i que venia d’un contrari la pilota.
Quatre minuts després, Kameni se n’encarrega de posar emoció al partit, quan se li escapa una pilota fàcil que tenia mig blocada, i té que ser Marc Torrejón qui aconsegueix rebutjar en una situació molt compromesa.

I s’ha arribat a la segona part, en la que l’Espanyol ha millorat un xic... Tampoc era molt difícil fer-lo millor. Ferran Corominas ha estat protagonista de dos contracops que ha desaprofitat per un excés de individualisme, davant la desesperació progressiva de la grada que ja es començava a preocupar davant la parsimònia dels homes de Valverde. I més tenint en compte que molts d’aquests jugadors podien estar motivats per guanyar-se el lloc com a titulars a l’equip.

En el segon temps un home ha emergit per sobre dels demés: Jônathas Domingos. El brasiler ha aportat les poques gotes de qualitat que em vist, i ha distribuït per les seves botes el poc futbol que el conjunt català ha ofert. Lacruz ha tingut l’ocasió al rematar molt malament un servei de cantonada llençat per Moha.

Coro marca.
En efecte, un cop més Ferran Corominas ha estat el botxí de la Real Societat. En condicions molt diferents de les de la temporada passada, el de Banyoles ha decantat el triomf del cantó perico. Una jugada en la que Jônatas s’ha fet amb l’esfèrica, i molt be a vist desmarcat a Coro per la dreta, i aquest encarant a Bravo, ha tirat tan malament com ha sabut al cos del porter basc, però amb la fortuna que el refús li ha tornat al propi Coro que aquest cop si, ha batut al meta realista.

El partit per fi es posava a favor i obligava al conjunt visitant a obrir-se a la desesperada si volien emportar-se quelcom de Montjuïc. Però ni amb la sortida de Kovasevic, la Real ha portat gens de perill a la porteria d’un dubitatiu Kameni. Ansotegui ho ha probat de cap al rematar una centrada de una falta llençada per Savio.

Jônatas ha assistit molt be en dues jugades de contracop però no han estat aprofitades ni per Pandiani que ha xutat parant Bravo, ni per Coro que ha errat clamorosament en la passada decisiva. Valverde ha fet entrar a Riera per Moha. El propi Riera ha rematat de volea desviat massa creuat a l’esquerra de Bravo, un servei de Coro. Jônatas recuperant en la medul·lar ha fet una bona jugada en la que sol li ha fallat la definició, sortint el seu dispar alt per sobre el travesser.

Luis García ha sortit per Coro, i per aportar frescor al joc d’atac, mentre que Jarque ha sortit en el lloc de David García. Riera ha demanat penal quan es disposava a entrar a l’àrea obstaculitzat per dos contraris que l’han emparedat, tot i que podia ser fora de l'àrea.

Els darrers moments, la Real ha intentat a la desesperada l’empat sense ordre ni concert, amb pilotes penjades, varis llançaments de faltes i poc de perill.
Molt, molt tindrà que canviar aquest equip per intentar el que be sembla ja una utopia; la permanència.

Fitxa Tècnica
RCD Espanyol: Kameni (5), Velasco (5), Torrejón (7), Lacruz (3), David García (5) (Jarque m. 79) , Ito (6), Costa (4) Jônatas (7), Moha (5) (Riera, m. 69) (6), Coro (4) (Luis García, m. 77), Pandiani.(5)

Real Sociedad: Bravo, Gerardo, Ansotegui, Victor López, Lopez Recarte, Garitano, Rivas, Savio, Xabi Prieto(Novo, m. 77), Mikel Alonso (De Cerio, m. 63), Herrera (Kovasevic, m.51)

Gol: 1-0 Coro, m. 59.

Àrbitre: Vicente José Lizondo. Col·legi valencià. Ha anul·lat un gol per suposat fora de joc més que dubtós a Pandiani. Ha mostrat targetes grogues a Jônatas (44’), Ito (71’), i per part guipuscoana a Gerardo (4’) i Recarte (87’)

Incidències; Estadi Olimpic de Montjuïc; 15150 espectadors. Tarda assolellada, amb força calor.

El millor de l’encontre: Jônatas Domingos. Dolenta la primera part seva com gairebé la dels components de tots dos equips. En canvi a la segona, ha estat l’home que ha conduït els contracops pericos, ha obert a bandes, i ha posat la qualitat en una línia mitja que continua sent l’autèntic problema de l’Espanyol en partits davant equips que es tanquen.
foto: josep maria. Moment en que la Real centra de mig camp, després d'encaixar el gol de Coro.

M.I.C: EL JUVENIL CAMPIÓ.
LES NOIES I EL CADET PERDEN LA FINAL

CATEGORIA JUVENIL (1988)

FASE PREVIA
13:00 RCD ESPANYOL 19-0 CRESCENT CELTIC FC (Lloret de M.4/4/07)
15:00 PORRIÑO IND. CF 0-7 RCD ESPANYOL (Lloret de M.5/7/07)
20:00 RCD ESPANYOL 2-1 UD CASSÀ (Cassà de la Selva 5/7/07)

VUITENS DE FINAL:
14:00 RCD ESPANYOL - CF LLORET (Lloret de Mar 6/4/07) 5-0

QUARTS DE FINAL:


19:00 KSV ROESELARE - RCD ESPANYOL (Lloret de Mar 6/4/07) 0-5

SEMIFINALS

13:30 BOCA JUNIORS- RCD ESPANYOL (S.Feliu de Guixols 7/4/07)1-2

FINAL

RCD ESPANYOL-FC SATURN (Palamós, 8/04/07) 2-0


CATEGORIA CADET (1991)

FASE PREVIA
11:00 RCD ESPANYOL 3-0 UE PORQUERES (Sant Feliu de Guixols 4/4/07)

12:00 ASSYRISKA FF 0-3 RCD ESPANYOL (Platja d'Aro 5/4/07)
17:00 RCD ESPANYOL 12-0 EF CIUTAT VINARÒS (S. Feliu de Guixols 6/7/07)

VUITENS DE FINAL
13:00 RCD ESPANYOL - FC DINAMO MOSCOW (Sils, 6/4/07) 5-0

QUARTS DE FINAL
19:00 RCD ESPANYOL- FC DO PORTO (S. Feliu de G., 6/4/07) 2-1

SEMIFINALS
11:00 SELEC. N. BRASIL -SPARTAK MOSCOW (Sils, 7/04/07) 0-0*4-3 pen.
12:00 HEREFOLGE BK- RCD ESPANYOL (Calonge, 7/04/07)
0-3

FINAL

SELECCIÓ BRASIL - RCD ESPANYOL (Palamós, 8/04/07) 2-2*5-4 pen

CATEGORIA FEMENINA. MIC.

FASE PREVIA
12:30 RCD ESPANYOL 6-0 CF VINYETS MOLÍ-VELL (Blanes 5-4-07)
13:30 CD BLANES 0-4 RCD ESPANYOL (Blanes 6-4-07)
19:30 VIC CF 0-7 RCD ESPANYOL (Blanes 6-4-07)

12.00 VILLARREAL 0-12 RCD ESPANYOL (Blanes, 7-4-07)

SEMIFINALS
15:00 RCD ESPANYOL- UE LLEIDA (Blanes, 7/04/07) 7-0
16:00 SHANGAI SVA - CD BLANES (Blanes, 7/04/07 ) 3-0

TERCER I QUART LLOC
20:00 UE LLEIDA - BLANES (Blanes, 7-04-07) 3-0

FINAL

8/04/07 RCD ESPANYOL - SHANGAI SVA 0-2

ESPANYOL-REAL SOCIETAT :TORNA LOTINA,
AMB EL GOL DE CORO COM A RECORD.






Partit de connotacions sentimentals molt definides el que avui viurem a l’Olímpic davant la real Sociedad.


El conjunt Txuri-Urdin entrenat per Miguel Ángel Lotina s’aferrarà a les seves darreres possibilitats d’escapar del l’infern aquell que per poc ens envia la darrera temporada en l’última jornada. Serà el retorn del tècnic de Meñaka que va conquerir amb l’Espanyol la quarta Copa del Rei, un cinquè lloc (“gràcies” a l’ auxiliar de Itrurralde) que hagués merescut ser Champions, i per tant per primer cop en la nostra història dues participacions consecutives en competició europea.

Però en la part negativa de la seva trajectòria cal recordar els patiments per salvar la categoria fins el darrer minut de la darrera jornada del campionat precisament davant el conjunt basc que avui visita Montjuïc. La parada de Gorka que molt pocs se n’en recorden a les acaballes del matx, i l’històric gol de Ferran Corominas al 91 i escaig, van decidir que el RCD Espanyol salvés el coll en una lliga on Lotina no va saber evitar i revertir el camí dual que portava el conjunt blanc i blau en la competició copera rendint al màxim i en el campionat de la regularitat oferint partits molt decebedors.

Ernesto Valverde per el partit d’avui ha convocat als següents homes, on destaca la presència del jove Ángel, i del fugit i sancionat Jônatas, l’absència de Ivan de la Peña i la tornada després de la seva lesió de David García: Kameni, Gorka, Zabaleta, Velasco, Torrejón, Jarque, Lacruz, David García, Ito, Costa, Ángel, Coro, Moisés, Jônatas, Moha, Luis, Riera i Pandiani.


Miguel Ángel Lotina ha convocat als següents homes: Porters: Riesgo, Bravo;
com a defenses: Aitor, Gerardo, Mikel González, Víctor López, Ansotegi, Garrido, com a migcentres: Xabi Prieto, Novo, Aranburu, Garitano, Rivas, Mikel Alonso, Savio.
I com a davanters: Herrera, Díaz de Cerio, Kovacevic. Sembla ser que els tocats, Xabi Prieto, i els dos lateras Garrido i Gerardo estaran en condicions de ser alineats.

L’àrbitre del matx serà el valencià Vicente Lizondo Cortés.

Cal destacar que el conjunt basc ha puntuat en vuit de les nou visites a aquest maleït estadi d’atletisme que tenim per camp.

El primer enfrontament data de la temporada 1928-29 i va acabar amb empat a un gol.
L’Espanyol va jugar amb: Zamora; Saprissa, González; Trabal, Solé Junoy, Tena I; Vantolrà, Gallart, Tena II, Padrón i Juve. Gallart va fer el gol perico.

Després van seguir set triomfs consecutius del conjunt perico on destaca un 8-0 en la temporada 1941-42 on l’Espanyol va alinear a: Martorell, Teruel, Elias; Arasa, Fabregas Llimós; Macala, Jorge, Chas, Olivas, Bosch. Els gols els va marcar Chas (3), Olivas (3), Jorge (2).

La temporada 1974-75 va arribar el primer triomf guipuscoà que va ser per 0-1.Un gol de Murillo al m. 32, va donar els dos punts al conjunt basc. L’Espanyol va alinear a: Bertomeu; Ramos, De Felipe, Ochoa; Molinos, Ortiz Aquino; Cuesta, Solsona, Amiano, Aslund, i José María.

Com a marcadors més contundents, cal citar per el cantó realista el 0-4 de la temporada famosa de la UEFA (87-88) en un partit en que Soler i Valverde van estar sancionats per la RFEF per que estan lesionats no es van incorporar a la Selecció Espanyola, tot i que els certificats mèdics així ho justificaven... però es clar, a l’Espanyol si que se li sanciona...

Altre marcador contundent de les vuit victòries de la Real, va ser un 0-3 de la temporada 1997-98 amb gols de Loren, i Kovacevic en dues ocasions. Va ser la primera ocasió que es van enfrontar a l’Estadi Olímpic, on la Real ha obtingut quatre victòries i quatre empats, i només la derrota de la passada temporada.

Per part perica, a part del 8-0 que s’ha fet esment, cal destacar varis resultats de 4-0 i 4-1 al llarg de les 59 visites. El balanç total es de 30 victòries catalanes, 21 empats, i 8 victòries dels bascos. 99 gols pericos i 52 realistas.
foto: marca.com
foto: josep maria

XXXVI TORNEIG INTERNACIONAL
DE IRUN (LÓPEZ UFARTE)

FASE PREVIA

GRUP B
7/04/07 10.30 REAL MADRID- DUNBOA REAL IRUN 4-0
7/04/07 12:00 REAL BETIS B.- RCD ESPANYOL 2-2
7/04/07 16:30 DUNBOA REAL IRUN - RCD ESPANYOL 0-2
7/04/07 18.00 REAL MADRID - REAL BETIS B. 1-0
8/04/07 12:00 DUNBOA REAL IRUN - REAL BETIS B. 1-3
8/04/07 18:00 RCD ESPANYOL-REAL MADRID 1-1

TERCER I QUART LLOC

10.00 9/04/07 RCD ESPANYOL - ATHLETIC CLUB BILBAO 1-0

FINAL

11:45 9/04/07 REAL MADRID-REAL SOCIEDAD. 0-0* penals

ELS PENALS CONDEMNEN AL CADET EN EL MIC

Els penals priven del títol del MIC al cadet del RCD Espanyol.

Dos penals errats (el primer de la tanda i el sisè), priven al conjunt de Lluis Palanagumà del títol de campió del MIC en la categoria de cadets.
L’Espanyol ha fet mèrits per endur-se el torneig, ja que en moltes fases del joc (sobre tot a la primera part) ha estat superior a la selecció nacional de Brasil.

Ja als dos minuts, l’Espanyol s’ha avançat mitjançant Adrián Pérez que recollint la pilota elevada per ell mateix sobre la defensa ha ficat el peu just abans que el porter es fes amb la pilota.
Però al minut 7, l’Espanyol ha comès un penal just que s’ha encarregat Filiphino (un dels millors homes junt a Wellington per part del combinat brasiler) de transformar en el gol de l’empat.

Albert Mozo ha pogut posar de nou en avantatja al conjunt blanc i blau però el meta brasiler ha fet una gran intervenció. Just quan el club català dominava més i jugava millor gràcies a la bona tasca dels homes de la medul·lar, ha arribat la jugada del gol que ha posat per davant al conjunt brasiler. Un llançament de Mathew, gairebé de mig camp que Pol no ha pogut fer rés per aturar-lo s’ha estavellat en la creu de la porteria i el rebuig se’n ha aprofitat Wellington davant l’oposició d’Albert per arribar a l’esfèrica i en la boca de gol, aconseguir el segon.

Només centrar de mig camp, hi ha estat una falta que l’Espanyol ha tret ràpidament mitjançant Molina i Adrià Pérez ha sorprès al porter brasiler que no ha estat molt fi precisament. Faltaven dos minuts per el descans.

La segona part s’ha desenvolupat gairebé per els mateixos paràmetres que la primera. Un Espanyol ben posicionat, molta lluita, un bon centre del camp i potser davant ha faltat una mica més d’encert. Quique Amador que ha sortit a la segona part en jugada individual davant dos contraris s’ha tret una centrada que ha colpejat al travesser de la porteria brasilera. Wellington ha posat posteriorment la rèplica.

Julián Serrano ha tingut l’ocasió al remat d’un servei de cantonada amb el cap, que s’ha marxat per molt poc per sobre del travesser. Planagumà ha volgut jugar la carta del canvi de porter, i Adrián Picón ha sortit per Pol, però no ha tingut cap efecte, ja que en els llançaments de penals, els brasilers a excepció de Jerson s’han mostrat molt efectius, i pràcticament imparables.

RCD Espanyol Cadet: Pol Freixanet, Pere Martínez, Albert Mozó, Jordi Roig, Ángel Martínez, Adrià Tuneu, Juli Serrano, Manu Molina, Álvaro, Caballé, i Adrián Pérez.
Han sortit Quique, Alejandro Rodríguez, i Adrián Picón.
Gols; 1-0 Adrián Pérez, m. 2, 1-1 Filipinho (pen.) 1-2 Wellington, m. 22, 2-2 Adrián Pérez, m. 23
En els llançaments de penals, Molina ha fallat el primer, mentre que Quique, Mozo, Juli, Ángel Martínez han marcat. Brasil ha convertit tots menys el decisiu cinquè que ha errat Jersson. Álvaro ha fallat el sisè, que ha tirat fluix intentant col·locar, però el meta brasiler i el pal esquer han impedit el gol, i amb el posterior llançament Brasil ha guanyat el títol que ben be hagués pogut ser el RCD Espanyol el campió per mereixements.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M