dissabte, 7 de juliol de 2007

REUNIÓ DECEBEDORA PER L'A.E.B.i B.

Tal com Sentiment Perico va avançar ahir, Pedro Tomás (Director General Executiu del RCD Espanyol) es va entrevistar amb membres de l’Associació d’Esports Blanc i Blau, amb el rerafons del tema de la esponsoritzatció del Club Bàsquet Olesa per part del club perico.

De la reunió per el que hem pogut saber, poc o gairebé poc es van treure els membres de l’Associació. Pedro Tomás en cap moment va donar respostes i explicacions satisfactòries a jutjar per l’estat d’ànim posterior a la reunió. Avui hem parlat amb un dels membres presents a la reunió, i ens ha reconegut que Pedro Tomás va donar com argument principal de la patrocini del conjunt d’Olesa que davant la situació de desaparició del CBU-FCB, la Secretaria General del Esport a Catalunya i la Federació Catalana de Bàsquet van establir contactes amb el conjunt espanyolista per que intentés un darrer esforç per tal de salvar a un conjunt català de bàsquet.

Així és com ho ha justificat. De moment no han donat xifres, però a bon segur en la propera Junta d’Accionistes sortirà la pregunta. Mereixem molta més claredat i transparència els socis accionistes que la que aquest senyor ens esta oferint. De moment continua la negativa a donar permís per portar el nom d’Espanyol l’Associació Esportiva d’Atletisme. Fet que evidentment contrasta i molt amb la manera tan ràpida que han sortit un grapat de milers d’euros (milions de pessetes) de les sempre poc líquides arques del Club.

El contracte de permís per utilitzar l’escut del RCD Espanyol per part de l’Associació d’Esports Blanc i Blau vens el 27 d’Octubre, que és quan es compleix l’any des de que es va arribar a l’acord de “mínims” que va possibilitar l’aparició de l’atletisme perico.

També hem sabut que per la propera temporada continuaran els esforços per intentar convèncer al Consell i al seu DG, per que definitivament s’acabi integrant com a secció del RCDE., i davant una eventual negativa, la intenció del GEBB és continuar com ara com a mal menor, ja que pràcticament està garantit la viabilitat econòmica amb certes empreses que permetran assolir el finançament necessari introduint publicitat a la samarreta.

Del tema de les escoles de hoquei patins i bàsquet està tot paralitzat degut al nul interès del RCD Espanyol en el tema de seccions. De moment, el Grup d’Esports Blanc i Blau treballa amb tots aquests temes, amb paciència, resignació i constància. Només falta per tirar-ho endavant, per el darrer impuls, el permís del club; que s’involucrin donant recolzament institucional, que no econòmic, que segons han afirmat les fonts consultades per SENTIMENT PERICO ja disposen d’ell.

Veurem si el fet del trasllat a Cornellà, la millora en quan a atípics i els superàvits que s’esperen allà, i el Pavelló que hi haurà al costat, fan variar la política actual del consell, i del seu DG, que per cert no fa falta que recordi a la gent que “jo vaig treure el bàsquet”... Ja ho sabem... Ja ho sabem; com també sabem que per culpa de vostè i altres membres d’aquella junta directiva, entre ells el seu president, Antonio Baró (a.c.s) l’Espanyol no sol es va quedar sense bàsquet, si no que a més va ser denunciat per incompliment de contracte amb GIN MG i va acabar comdemnat als tribunals, a pagar una indemnització superior al poc que ens va donar per vendre’ns la plaça de l’equip d’ACB. Indemnització que presidents posteriors van tenir que pagar amb obligacions, i després bescanviar-les per accions que posteriorment van ser venudes a un important accionista del RCD Espanyol.... Molt maco, Sr. Tomás, molt maco tot... Com que ens ho recordi sovint.

Per cert també era intenció del senyor Pedro Tomás, que el germà del senyor Calero, (President de l’Associació) fos anomenat la persona que representés a l’Espanyol en Olesa... Naturalment la resposta de Joan Calero ha estat negativa. A sobre això... Intenten posar a un familiar seu, per tenir ben calladeta a la gent del GEBB, mentre se’ls hi nega tot a l’Atletisme i altres projectes del Grup d’Esports Blanc i Blau.

divendres, 6 de juliol de 2007

NOTICIES BREUS.

Sponsorització del bàsquet Femení


En primer lloc, la noticia de la “esponsorització” del RCD Espanyol al Club Bàsquet Olesa, continua aixecant dubtes, ja que a canvi de pràcticament rés més que porta el nom (per darrera del d’Olesa) i la paraula “Volem” i poc més en una samarreta que continuarà sent la del club en qüestió, l’Espanyol haurà de desemborsar unes quantitats en concepte de “marketing” i no com a diners invertits en seccions.

Avui tindrà lloc una entrevista aquest matí entre el director general executiu, senyor Pedro Tomás i el president del GEBB, senyor Calero, suposadament per demanar un aclariment i més informació sobre el tema, per que per sobre de tot el que s’ha dit i explicat, una pregunta sobrevola l’espanyolisme: ¿Per que el Consell s’ha negat reiteradament ha permetre que l’atletisme porti el nom de RCDE totalment gratuït (amb els nostres colors i escut) i en canvi permeti que un equip situat a Olesa (que no portarà els nostres colors) porti el nom de RCDE i a sobre pagant l’Espanyol?. Difícil d’explicar, i més d’entendre.


El futur de Santi, una incògnita


Les properes hores poden ser importants per saber quin serà el futur esportiu del futbol femení. A ningú se li escapa que la principal incògnita ara per ara, es la possible no continuïtat de Santi Fernández a la banqueta del femení. S’haurà d’estar atents als propers moviments d’Antonio Martín, i com queda estructurat l’equip per la propera temporada.

De moment ja ha començat a moure’s el mercat, inclòs clubs com l’Atlético de Madrid han fitxat fins a cinc jugadores (entre una d’elles, la que ens va marcar el 1-3 en les acaballes de la final dissabte passat), i el RCD Espanyol de moment tot es una veritable incògnita amb bastants jugadores que acaben contracte i que ara per ara desconeixen quin serà el seu futur.


Clemente Rodríguez va ser presentat ahir a Montjuïc.

Ahir va estar presentat el “Correcaminos” (Buenos Aires, 31-7-1981) com a jugador cedit per el Spartak de Moscou per una temporada amb opció de compra per part del RCD Espanyol.
Com a jugador extra comunitari vindrà a incrementar la nòmina dels que ocupen plaça d’estrangers, junt a Zabaleta, Costa i Jônatas. Zabaleta es molt a prop d’aconseguir la doble nacionalitat, i el fet que se li estigui buscant una sortida (ara per ara molt difícil per l’elevada fitxa) a Eduardo Costa, permetria tenir altre fitxa disponible per la contractació del tercer fitxatge que podia ser el migcampista del Partizan de Belgrad, Smiljanic.


L’Espanyol B.
El filial perico, (una temporada més sota les ordres de Joan Francesc “Rubi”) ja ha realitzat els següents fitxatges:

Francisco Casilla Cortés (Tarragona, 2-10-1986) (Real Madrid B) Porter.
Gregor Balazic. (Eslovenia, 12-8-1988) (Benfica). Defensa Central.
José Luis Plata Ruíz (Albolote, Granada, 19-7-89) (Malaga CF, juv.). Dav. Centre.
Jordi Gómez García –Penche (Barcelona 24-5-85) (FCB. “B”) Migcampista.
Álvaro Rodríguez “Brachi” (Sevilla, 6-1-1986) (Betis “B”) Lateral dret.
Javi López Rodríguez (Osuna, 21-1-86) (Betis “B”) Mitja punta.

dijous, 5 de juliol de 2007

CORNELLÀ - PRAT:

ESTAT DE LES OBRES (2-7-2007)

Dilluns passat ens donàvem una volta per Cornellà –Prat, per veure l’estat de les obres del que serà el nostre Nou Estadi, i Sentiment Perico feia aquestes fotografies just cinc mesos de la darrera vegada. El lloc més a prop a l’entrada que dona a l’Avinguda del Baix Llobregat es on estan molt més avançades i ja es veu l’esquelet de l’obra amb dues plantes. La resta va quelcom més enrederit. (Clickant dins la foto, veureu amb la màxima extensió la mateixa.)






















COMENTARI.

Tamudo: Entre els diners i els sentiments.



La noticia sobre l’interès del Villarreal CF per Tamudo, ha obert la capsa dels trons al RCD Espanyol. Molts son els socis que deixant-se portar per el cor uns i altres per el cap, donen durant els darrers dies, les seves legítimes opinions en els diferents fòrums d’opinió blanc i blaus.

Cal dir en primer lloc, que ve a ser un més dels molts jugadors “tocats” per diferents equips després de la gran temporada europea que els nois de Valverde han portat a terme. De moment sembla ser que tant el tècnic com el secretari tècnic, el senyor Paco Herrera tenen les idees bastant clares i no consentiran que es tornin a repetir les greus errades posteriors al desenllaç de Leverkusen quan es va destrossar tot l’equip i vàrem acabar perdent la categoria.

Però vet aquí que surt el tema de Tamudo. Amb aquest jugador la situació ja es totalment diferent. Els que pensen amb els diners, fan el raonament que l’edat del jugador, el que cobra (marca el sostre salarial) i el fet que ja ha assolit gairebé el màxim que pot dins del nostre club (només li falta a nivell personal superar a Argilés, en nombre de partits, i a Marañón en el total de gols en totes les competicions), seria un bon negoci vendre’l, recollir “pasta” fresca, i amb la mateixa solucionar molts temes (forats, nou estadi, reforçar quelcom l'equip, etc.). Els vuit o deu milions d'euros que el Villarreal està disposat a pagar, semblen un insult més que una oferta.

Però hi ha gent que considera que el lema “la força d’un sentiment” mai arrelarà dins la societat catalana, si només queda en simples paraules buides de contingut, si l’ídol de l’espanyolisme es traspassat.

S’ha de tenir en compte, que per molts nens, i ja no tant nens, es Raul Tamudo Montero el jugador més estimat.
Es aquell que ha aixecat dues copes del Rei (la segona com a capità) i ens ha salvat no en poques ocasions de tràngols que millor no anomenar.
Es aquell que plorava quan abandonava nostre entitat.
Es aquell que davant cent mil persones besa l’escut en el feu del club rival i en el darrer minut un cop els hi ha tret la lliga.
Es aquell que sempre celebra els gols davant els nanos de nostra pedrera que majoritàriament son culés de sentiment (els pares, la TV, l’escola, i la societat en que els ha tocat viure, així ho volen...), però que cada cop que veuen aquest noi de Santa Coloma, marcant, donant la cara per uns colors augmenta dia a dia el seu sentiment envers nostre club.

Però també es aquell que molta gent considerà que no compleix com a buc insígnia. Que no va a les emissores i diaris pericos. Que no va a les penyes.
Que a ell li paguen per jugar, però dins del seu rol també forma part de la seva obligació ajudar en tot el que és marketing, imatge i difusió de l’espanyolisme, i ell per el seu caràcter, tímid, i per discrepàncies sorgides amb el desenllaç del ex tècnic del Nàstic a la seva època dins l’Espanyol, no dona la satisfacció als oients o lectors del RCD Espanyol de sentir-lo o de llegir les seves opinions en certs mitjans.

“Ya les colamos el Armando Sà”. Deia l’altre dia l’As, reproduint suposats comentaris de la gent de Vila-Reial. Aquest és el problema i no altre. El club té que ser inflexible: Les clàusules s’han de respectar, o al menys del 85% com a mínim si es disposa de substitut. I només d’aquesta manera es farà un club gran. Si només un jugador surt de l’Espanyol ja haurà sigut un èxit total. I no es desfarà l’equip. Si comencem a vendre per quantitats reduïdes tots voldran marxar (per que quasi tothom té ofertes) i desfarem l’equip i no quedarà rés en caixa, per que quan no es té substituts, s’han de buscar, i els altres equips també ho saben que tens diners, i se t’aprofiten...

També Raul Tamudo tindria que sortir públicament i dir o que es queda al club de la seva vida, o que els diners poden més que rés i son els que mouen el món i vol marxar. Una cosa o l’altre per que tampoc en sembla correcte que per el que s’està publicant en diferents mitjans escrits el seu representant ja ha tingut contactes amb el Villarreal abans que el Consell tingués coneixement del tema, i mostra el seu malestar (parlant el representant per ell) davant la darrera decisió de declarar-lo intransferible i no negociar.

No es va fitxar a Portillo. Soldado tindrà moltes i millors ofertes cas que el Madrid estigui per la labor de deixar-lo marxar. Ignoro sobre quines hipòtesis treballa la secretaria tècnica, en cas de que qualsevol dels tres davanters marxi. Però no sol es qüestió dels diners i dels sentiments, si no dels possibles substituts que estiguin a la bast i que no minvin el potencial de l’equip... Per que si per Fernando Torres es paga 32 milions d’euros més Luis García (el del Liverpool), penseu que seria si l’Espanyol ven a Tamudo per 8 o 10 milions, i més tenint en compte com s’està movent el mercat les darreres setmanes i les quantitats que s’estan pagant per jugadors que no arriben ni al historial ni al bagatge demostrat per Tamudo.

Per cert, Sergio Sánchez parlant ara d’altre tema, va demanar perdó per les seves declaracions, (gest que l’honra) i va expressar el seu desig de quedar-se a l’Espanyol. Senyal inequívoca que aquells que el vam criticar en el seu moment teníem tota la raó; les seves declaracions van ser desafortunades, e impròpies d’un professional que encara pertanyia al RCD Espanyol, tot i que ell potser ho va oblidar, pensant-se que ja “pertanyia” al Madrid, que exerciria segur la clàusula i aquí ja no tornaria més.
Josep Maria.

dimecres, 4 de juliol de 2007

ARXIU FOTOGRÀFIC DELS CAMPIONATS DE CATALUNYA A CANOVELLES.


Per motius de força major (impossibilitat tècnica), no us vaig pogué oferir el reportatge fotogràfic dels Campionats de Catalunya disputats a Canovelles.
Els disputats a la matinal, per que el disputat al vespre (Aleví), era impossible pogué tornar a temps per veure els dos projectils d’obús de Raul Tamudo en el cor del nostre rival i en la seva pròpia fortalesa. Qüestió de dades, i d’horaris.

A més, li dedico personalment a Ruben Herraiz “Rufo”, i naturalment a la resta dels seus companys. Però a ell en especial, per que va ser la “víctima innocent” de quan la tècnica et juga una mala passada, i es queda sense la foto promesa lluint aquella medalla de campió de Catalunya, guanyada davant un rival força més superior físicament per la presència de molts jugadors africans de gran envergadura. ¡Ho sento Rufo! ¡Les coses s’espatllen quan menys t’ho esperes!




Per la seva part el Cadet no va tenir la mateixa sort, tot i marcar molt ràpid. Va perdre 4-1 però de totes maneres aquí teniu unes quantes fotos, fins el moment de rebre els guardons com a sots-campions de Catalunya. Des d'aquell moment la meva Olympus va dir prou...





















COMENTARI.
UNA DIFÍCIL EXPLICACIÓ CARA AL GEBB.

Sr. Tomás, expliqui-ho...

Ara si que ja no entenc rés. Consti, que soc un defensor de les seccions del RCD Espanyol i de tot allò que pel mitjà que sigui més econòmicament factible, el nostre club pugui tenir equips de diverses disciplines esportives, sempre lògicament que no afecti perniciosament a la entitat a nivell econòmic i per extensió al primer equip o al futbol base del que s’ha de nodrir fonamentalment.

Quan va sorgir el Grup d’Esports Blanc i Blau, l’actitud frontal del Consell i les explicacions que el Director General executiu va donar per no acceptar la proposta del GEBB, varen ser que no es podia posar ni un euro en finançar seccions esportives.

Però van anar molt més lluny. Igual que va succeir en el futbol sala el seu dia en Montcada i Reixac, no van volgué ni tan sols quan es va assegurar que no li costaria un euro al RCD Espanyol. En futsal per que es feia càrrec Eusebio Carrero, com va seguir sent (malgrat acabés baixant per renuncia expressa, per el poc suport i la desgràcia esportiva continuada en forma de “no ascens a Divisió d’Honor”) i en l’atletisme Blanc i Blau fent-se càrrec els 90.000 euros els mecenes que recolzen el grup.

Però el RCD Espanyol va anar molt més enllà... En el tema del Futsal, va demanar avals i no de l’empresa del propietari de l’equip, si no del propi propietari. En l’atletisme ja hem vist com ho han aprovat; després del posicionament inflexible de l’APMAE donant suport, davant recollida de signatures, pressió en diferents sectors pericos...I el resultat, acceptar només donar permís per utilitzar els colors i l’escut en les curses; rés més. Ni utilització de instal·lacions socials ni esportives del Club, ni dret a utilització dels colors i l’escut en actes públics que no sigui la pròpia competició esportiva, i per suposat sense pogué utilitzar el nom de REIAL CLUB DEPORTIU ESPANYOL DE BARCELONA.

Dit tot això, causa molta sorpresa que ara es faci un desembors i per un equip que romandrà molt lluny de la ciutat comptal o de l’àrea metropolitana.

Per que si es tracta de salvar a un club històric dins el bàsquet català femení, L’Universitari, “L’Uni”, aquesta situació no es produeix ja que la plaça l’ocuparà l’Olesa i per tant l’equip de l’Universitari desapareix.

I em pregunto també: ¿Que li reportarà a l’Espanyol, si solament porta el nom i no els colors? Al menys l’acord del FC Barcelona amb L’Universitari, donava dret als colors del club blaugrana i jugava a Barcelona.
¿I si les jugadores (a les que els hi deuen dues mensualitats segons he sentit per BTV), al final tenen problemes amb el Club Bàsquet Olesa i acaben passant per la finestreta de l’Olímpic per cobrar? Sí.... Aquesta era la principal argumentació per denegar el nom de RCD Espanyol a l’Atletisme Blanc i Blau, ¿o potser no, srs. consellers? ¿O pot ser els motius s’han de buscar en altres aspectes de qui son les persones que financen l’Atletisme?, ¿o millor dit de quin grup pertanyen?...

Tant de bo sigui un bon cop a la línia de flotació d’un Barça que sembla que es descompon per diferents llocs (marxa de Navarro, futbol femení descendits tots tres equips, filial descendit i C desapareix), sacrificant tot el potencial econòmic en dispendis exorbitants de craks per l’equip de futbol. Tant de bo, sigui un bon cop mediàtic i el principi de un Espanyol més esportiu que mai amb el nou ressorgiment de seccions esportives.... Però amb coherència i amb criteri, si us plau, no donant tombs i posant-nos el caramel a la boca i després de seguida ens el traguéreu.

dimarts, 3 de juliol de 2007

DESAPAREIX L'UB BARÇA FEMENÍ DE BÀSQUET
EN EL SEU LLOC OLESA-RCD. ESPANYOL

rcd espanyol . com

El CB Olesa - Espanyol, nou equip de la Liga Femenina

L’equip d’Olesa de Montserrat presentarà demà la seva inscripció en la màxima categoria del bàsquet femení estatal

Aquesta tarda, a la seu de la Federació Catalana de Basquetbol, ha tingut lloc la reunió decisiva per a que el bàsquet català no perdi la plaça que deixa lliure l’UB Barça la propera temporada (2007-08), a la màxima categoria estatal femenina.

Per a que això sigui possible, el CB Olesa fa valer els seus mèrits esportius (tercer classificat en el play off d’ascens celebrat a La Seu d’Urgell, el passat mes d’abril) per a cobrir la plaça vacant.

Amb l’objectiu, doncs, de que Catalunya no perdi aquesta representació, el CB Olesa ha arribat a un acord amb el RCD Espanyol, per assolir aquesta responsabilitat i poder seguir comptant amb dos equips catalans en el bàsquet femení d’elit. Un acord que compren les tres properes temporades (2007-2008, 2008-2009 i 2009-2010) i que converteix en realitat el somni i il•lusió de tota una comarca. Tanmateix, el CB Olesa – Espanyol contactarà inmediatament amb les jugadores catalanes i tècnics de l’UB Barça a fi d'efectuar-los una oferta.

El club del Baix Llobregat vol agrair molt especialment al RCD Espanyol la seva sponsorització, perquè si no fos per aquesta voluntat i implicació en el món del bàsquet i concretament en el bàsquet femení, el projecte del CB Olesa no seria possible.

Des del club també es vol agrair profundament la col•laboració de la Secretaria General de l’Esport i de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, així com els bons oficis de la Federació Catalana de Basquetbol, que fan que aquest repte es pugui dur a terme.

ACTES SOCIALS.



Si fa unes setmanes dins el sopar de celebració del 52è aniversari de la GPE Manigua, es lliurava un reconeixement públic a la tasca, sense cap tipus de dubtes excel·lent, que va portar a terme Jordi Llopis, ahir abans de la reunió de la Junta Directiva de l’entitat, en la seva seu social es va fer lliurament d’una placa a Francesc Clares, vicepresident fins el cessament de l’anterior Junta, per la seva tasca no menys excelent, la gran dedicació i esforç dins l’àrea social en diferents temes com el Periconcurs, col·loquis i altres actes de la penya.

Li va fer lliurament, el President de la GPE Manigua, el senyor Daniel Bosch.

FOTOS D'UNA DESGRACIADA FINAL

Per problemes tècnics amb la camera des de fa unes setmanes, m’he vist en la impossibilitat de poder-vos oferir fotografies dels darrers actes pericos. Avui i gràcies al “Figot 47” al que agraeixo públicament la seva col·laboració desinteressada i el seu espanyolisme. Per a ell i com ell, tots els pericos que no van pogué anar-hi us mostro aquestes instantànies d’una desgraciada final en tots els aspectes. Des de l’arbitratge parcial, fins la peripècia de l’equipatge que va fer retardar hora i mitja el matx. Des del lloc triat, al resultat.
Solament es va quedar la satisfacció per la lluita i l’esforç fins el darrer minut de les noies en un mal partit en quant a joc es refereix.
Per tant moltes gràcies, a “Figot 47” per facilitar-me el pogué fer unes fotos que no son les que m’haguessin agradat fer, però es el que va succeir.

L’equipatge no ha arribat. Incertesa total sobre l’horari, preocupació i nerviosisme.
Tothom esperant noticies.

Han arribat els equipatges i amb ells la senyera del RCD Espanyol, que es penjada per uns operaris.
Les dues formacions saludant-se al sortir al camp.
Vista al fons de l’única grada coberta del camp, i amb primer terme un dels pericos desplaçats a donar recolzament a l’equip.

Formació del RCD Espanyol posant per els mitjans gràfics.
Ara si estan ja totes les banderes pròpies de la final.
Sorteig de camps, i vista de la copa que ha volat un cop més cap a la capital del Túria.
Vista de la "tribuna" del García de la Mata.
El partit, en joc, amb hora i mitja hora de retard.
El partit televisat en diferit. En la grada, majoria valenciana. Es troben més a prop, i el Consell del Llevant va posar autocars gratuïts.
Mariajo s'avança, rebutjant de punys, a Sara.
Adriana intentant anar-se de "Barbi"
Un cop més, la catalana Pons s'anticipa a Sara Serna.
Les banquetes; Carballo en primer pla i Santi al fons.
Fi de l’encontre i com en totes les finals, uns guanyen i altres perden.
La tristesa perica contrasta amb l’alegria valenciana.
A punt, per el lliurament del trofeu i guardons.



S E N T I M E N T P E R I C O . C O M