divendres, 27 de juny de 2008

LA GOLEJADORA DEL PRAINSA, JOANA, NOU FITXATGE DEL FEMENÍ

Joana Montouto Escudeiro, (05/05/89) ha estat presentada com a nova jugadora del Femení del RCD Espanyol.

La jugadora gallega que ha militat aquesta temporada al Prainsa Zaragoza (Transportes Alcaine), botxí de les espanyolistes a la Copa de la Reina, va començar la seva carrera esportiva en el Apóstol arribant al Club Olivo als onze anys.

En la darrera temporada al conjunt gallec va aconseguir fins a 25 gols, i va donar el salt a Superlliga al Prainsa on ha aconseguit 14 gols.

D’aquests 14 gols, quatre van ser anotats per partida doble en l’enfrontament de Superlliga.

Un trencament de fibres va impossibilitar estar en condicions en l’eliminatòria enfront el conjunt espanyolista, tot i que en el partit de tornada a Sadrià estava en la banqueta no va sortir a la gespa del camp tercer.





Han renovat per la propera temporada:

CRISTINA Prieto Rasposo

(5)

Valladolid, 30/01/84 POR

MARINA Marimón Robert

(2)

05/10/88 POR

ANE Bergara Artieda

(4)

Bera de Bidasoa, NAV 03/02/87 DEF

MÍRIAM Diéguez De Oña

(7)

Sta. Coloma G., 04/05/86 DEF CEN

Olga Moreno Peral "CHOLA"

(4+2)

Barcelona, 09/07/79 DEF ESQ

LARA Rabal Bosch

(13)

Barcelona, 02/04/1983 MIG

CAROLina Miranda Calleja

(4)

Pamplona, 08/04/82 MIG

NOEMÍ Rubio Gil

(4)

Barcelona, 07/12/83 MIG

Núria GUARDIA Pulido

(2)

Barcelona, 16/05/84 MITJA P

MARTA CUBÍ Tudor

(6)

Igualada, 06/05/85 DAV CEN

SARA Serna Abadías

(6)

Sabadell, 28/10/87 DAV

.

.

.

Falten per renovar:

ADRIANA Martín Santamaría

(3)

Puebla de Valverde,(TER) 07/11/86 DAV

MARTA TORRREJÓN Moya

(7)

Mataró, 27/02/90 DEF CEN

MARTA CORREDERA Rueda

(2)

Terrassa, 08/08/91 MITJA P. DRET

Maria Victòria Losada "Vicky"

(1)

Terrassa, 05/03/91 MITJA P

.

.

.

Fitxatges:

.

.

Silvia Messeguer Bellido

(1a).

Hijar, (TER),12/03/88 CEN/MIG DEF

Joana Montouto Escudeiro

(1a).

Vigo, 05/05/89 DAV CEN

.

.

.

Puja del filial:

.

.

Vaitiare KENTY Robles Salas

(6)

Méxic, DF., 15/02/91 DEF DRET

.

.

.

Causen baixa:

OLGUITA Rodríguez García

(3)

Granollers, 28/01/88 DEF ESQ

NATALIA Arroyo Clavell

(2)

Esplugues de Ll., 14/04/86




ENTREVISTA: JORDI LLOPIS PARLA
SENSE PÈLS A LA LLENGUA.

Avui parlarem amb Jordi Llopis. Lluitador, inconformista, home crític i sincer, ens donarà la seva opinió envers els temes que envolten l’actualitat espanyolista. I ho farà com sol ser sempre amb ell, expressant-se sense complexes, amb total llibertat, en definitiva...

“SENSE PÈLS A LA LLENGUA; SENSE PLOMES AL BEC”





Has sigut vuit anys president de la GPE Manigua. Crema molt el càrrec en una penya?

- Sí, a mi m’ha cremat molt, malgrat haver tingut la sort, i el privilegi, de comptar amb un molt bon equip de persones que hem fet possible, tots plegats, assolir una sèrie de fites irrepetibles.



Que li diries a aquells que critiquen al voluntariat (la paraula que sempre fas servir) dient que son uns privilegiats dins la massa social del club, que només van a menjar, a dinars i sopars, i en definitiva a rodejar-se dels que manen, alabar i glorificar-los als altars, tot i que en molts (masses) moments l’equip ha donat pena i les coses no s’han fet del tot be?

- Que si realment creuen que som tan privilegiats, que s’impliquin en una ambaixada perica i ja veuran que d’això, res de res.
A més, jo els demanaria que si mai els agafa unes ganes irreprimibles de pencar per a l’Espanyol, que no fundin la seva penya i que s’impliquin en una ja creada.
L’atomització de penyes només fa que dispersar i afeblir l’esforç i els objectius del voluntariat perico.



Demanem classificar-nos per disputar la UEFA i després només hi ha 8.000 persones a l’Estadi? Tant de mal ens fa l’Estadi Olímpic, l’excessiva retransmissió d’encontres per TV? Quina excusa treure’m a Cornellà – Prat per no anar-hi?

- Vegem, jo que sóc un perico molt, però que molt rar, comprenc força que la gent es mostri freda amb un equip que et refreda massa sovint, i amb un estadi que et congela sempre; ja sigui pel clima, pels altres actes simultanis al Sant Jordi, o per la lamentable i reiterada actuació de la Guàrdia Urbana.



Una vegada, a Grada Perica si no vaig errat, vas qualificar de “ganduls” als professionals del primer equip... No crec que hagi canviat aquesta opinió gaire després d’aquesta infumable segona volta?

- Per a mi, qui no fa bé la seva feina és un malfeiner, és un irresponsable o és un “gandul”... Potser, l’adjectiu, no va ser prou apropiat, però crec que em va entendre molta gent. La gent que està cansada de tanta misèria esportiva.




Per que creus que Valverde que semblava portava el control de la situació no se n’ha pogut sortir i ha tingut que marxar?

- Sovint escolto quelcom més que insinuacions sobre els greus problemes que han hagut en el vestidor aquesta passada temporada. També em vaig afartar d’escoltar-ne uns altres de similars que va tenir Lotina, fa dues temporades.

Jo no sé amb certesa que això sigui així, perquè Lotina se’n va anar sense dir-nos-ho, Valverde se n’ha anat a “menjar mussaka” sense explicar cap cosa i el Consell, com sempre, sembla que mai no passi res.

Crec, però, que el Consell s’ha de plantejar seriosament d’una vegada què coi passa amb les vaques sagrades del vestidor. Perquè quan les vaques (sagrades o no) es tornen boges, s’han de sacrificar.



Tintín pot ser el recanvi ideal...?

- Tant de bo m’equivoqui, però jo no hi confio. Tots sabem que B. Márquez ha estat la solució més fàcil i la més barata en un club sense recursos (deute sindicat), sense imaginació (Pedro Tomás), ni ganes d’il•lusionar gaire a l’aficionat (Consell). A més, ell ha assistit en directe, i en silenci, als dos darrers aquelarres dels dos darrers entrenadors abans esmentats.




Som un club amb gent molt conformista? Falta ambició?

- Som un club conformista, perquè molts creuen que el fet de sobreviure al costat del monstre que ha devorat a molts clubs catalans, de diferents disciplines, ja és tot un èxit. El no baixar a segona és el nostre principal objectiu, i això, per a mi, és massa poc ambiciós.




Un consell amb tanta gent i molts sense res a fer, no es contraproduent?

- Bé, el tema del nombrós Consell de l’Espanyol, diguem que fa riure (per no plorar). Crec que s’haurien d’auditar les tasques i les gestions que desenvolupen tot aquest col•lectiu de senyors. Perquè si no ens ho expliquen, podem pensar que molts no fan res i que, per tant, ocupen una butaca de privilegi que podria ser rotatòria o per sorteig entre tots els accionistes de la Societat Anònima Esportiva. No?



Amb ironia, i sense “mala intenció”: Quan “cobra” un “filtrador” ? Deu ser tasca fàcil, senzilla i deu tenir una gran recompensa en forma d’amistats i respecte pels mitjans que gaudeixen de destrossar nostres possibles fitxatges al publicar-los?

- No tinc ni idea què pot cobrar el “filtrador” que tu comentes. Però malauradament (ho dic sense ironia), el nostre club té una llarga trajectòria en comptar amb filtradors o “topos”.




Hi haurà prou amb la requalificació i venda parcial de Sadrià per fer front a l’encariment de Cornellà – Prat o anem cara a altre ampliació de capital?

- Jo crec més en una venda que no pas en una ampliació, vista la marxa de la darrera ampliació.




Correm el risc de que es concentri el poder accionarial en poques mans?

- Bé, sobre això no vull fer ara un míting, però encara que l’accionariat estigui molt repartit a l’Espanyol, és molt clar que acaben decidint sempre els pocs que tenen els paquets més importants d’accions. La pela és, ha sigut i serà sempre la pela (o el euro).




Hi ha perill que sobrevolin a part de pericos, voltors per el cel de Cornellà –Prat, o que per les aigües del Llobregat arribin taurons?...Per que tots coneixem com va acabar Sarrià...

- Francament, aquest perill jo no el veig. Malauradament, amb un equip que s’arrossega quasi sempre per la mediocritat més absoluta (ara sóc molt generós), no convida a cap “voltor” o “tauró” a ficar cullerada...




Com pot ser que sempre ens queixem de TV3 (amb raó es clar) però sens oblidi que el primer accionista del Club es president d’una de les televisions privades més importants?

- Jo penso que el compromís del Sr. Lara amb l’Espanyol és només herència sentimental del seu pare (i germà). Ha demostrat per activa i per passiva que se li en fot l’Espanyol, i que les seves darreres actuacions han estat més fruit de rabietes personals amb el Dani, que no pas interès pel futur del club.

TV3 és una vergonya, programes com “Papa Eto” o el de Pep Guardiola de l’altra dia, mostren la ideologia sectària dels seus components. He de dir, però, que ha millorat en una cosa, perquè ara ja cobreix tots els Aplecs de Penyes de l’Espanyol. Je, je...





Amb 270.000 sentències penals pendents d’execució, de les que 56.000 es troben a Catalunya, deu ser un tema menor la demanda contra TV3 que es va interposar quan eres president i que encara està pendent de resolució?... Per que tant temps que fa...

- Sí, és molt de temps. El president de la Manigua, Dani Bosch, va manifestar a la passada assemblea que es posarà en contacte amb l’advocat, perquè ell, o el procurador, intentin saber alguna cosa de la marxa de la sentència...




Que li diries a Albert Riera, després del seu “calentament” en contra de l’afició?

- Que és un impresentable. Algú sap si el Consell o la Secretaria Tècnica li hagi imposat alguna sanció? Jo ho ignoro, com tantes altres coses que no ens informen (perquè tampoc no ho fan).





Per fitxar jugadors cedits o lliures, necessitem pagar-li un sou a un Director Tècnic Esportiu?

- Està clar que no. Crec que ja ha fet mèrits suficients per tramitar-li el passaport. Però com no tenim “un duro”, doncs una cosa està lligada amb l’altra.




Canvis a l’àrea mèdica. Creus que el cúmul de despropòsits ha superat el previst, i per fi, ha esgotat la paciència dels rectors del club (tot i que en la darrera Junta d’Accionistes, Dani treia ferro a l’assumpte en confrontació amb el senyor Arumí que va retreure el problema)?

- “Doctores tiene la Iglésia...” Espero que a l’Espanyol també en tinguem ben aviat, perquè hi ha coses que no s’entenen (i no cal ser metge). L’error de diagnòstic és molt greu per a qualsevol persona, però aquí no hi ha excusa, perquè no tenim les consultes massificades, no tenim llistes d’espera i tenim molt de temps per revisar les proves mèdiques als nostres jugadors. Per tant, els errors, amb els calers que ens juguem aquí, són inadmissibles.





Com veus la pedrera espanyolista. El B, ha baixat, el juvenil una gran temporada. Penses que se l’hi treu tot el profit?

- Està clar que aquesta temporada, en conjunt, ha estat molt dolenta. El descens del B el considero un fet molt, molt greu. El femení també ha decebut d’una manera destacable. En fi, malgrat, tot crec que podem sentir-nos contents amb la pedrera de l’Espanyol, perquè tenim pocs recursos econòmics. Evidentment, però, tot és millorable.



Moltes gràcies a Jordi Llopis!


- Gràcies a tu. És per a mi un plaer col•laborar en aquest Blog tan treballat que fas (i tan poc reconegut, com totes les obres del voluntariat perico).

Bé, té el reconeixement dels lectors, de vosaltres, que per a mi, ja és bastant.

ALTES I BAIXES AL FILIAL

AHIR VA SER PRESENTAT, TRINA SOLAR, COMPANYÍA LÍDER MUNDIAL EN LA PRODUCCIÓ DE MÒDULS FOTOVOLTÀICS, COM UN DELS SPONSORS DE LA SAMARRETA DEL RCDE.

Ja son quatre fins aquest moment, els jugadors que han abandonat el club blanc i blau per anar a clubs de fora de la lliga espanyola.

Primer van ser els casos de Albert Serrán (traspassat amb opció de recompra per part espanyolista), Fede Bessone (fins ara cedit al Nàstic on no ha tingut gens d'oportunitats) i Jordi Gómez (Cedit per l’Espanyol) que han tingut el destí comú del Swansea City AF., club gal·lès fundat en 1912 i que ha assolit l’ascens de la League One de la Football League a la categoria d’argent, “The Championship”

Ara, ha estat Alberto Ortiz Moreno “Tito” (Sta. Coloma de Gramenet, 15/02/85), que s’incorporarà en qualitat de cedit al Legia de Varsovia.

El conjunt polonès, que disputarà la Copa de la UEFA, es reservarà una opció de compra, al final del període de cessió que és d’una temporada.


En altre ordre de coses, dir, que el conjunt que entrenarà per Josep Clotet, ja ha efectuat dos fitxatges més per la propera temporada:

Roger Matamala i Ivan Díaz que retorna al club després de recorre varis equips de la geografia espanyola.


Roger Matamala Font
Nascut a Granollers, el 03/04/1988, 1.80m. d’alçada, va jugar la passada temporada al Gavà CF (equip amb el que va disputar la promoció d’ascens a Segona A, que finalment no va aconseguir), on va arribar provinent del futbol base del Barcelona que es va fer amb els seus serveis quan jugava en el juvenil de la Damm CF on va ser el màxim golejador de la Divisió D'Honor Juvenil.

Abans de militar en el conjunt cervecer, havia jugat al EC Granollers on al igual que a la Damm, va britllar per el seu gran poder realitzador.



Ivan Díaz Ruiz
Nascut a Sabadell, el 10/07/1978 i 1.72 d’alçada, va començar la seva carrera esportiva jugant amb el CE Sabadell (97/98) fins que va fitxar per l’Espanyol B (98/00), arribant a debutar amb Paco Flores al primer equip (2000/02).


Un cop l’Espanyol no va comptar amb ell, va començar un periple per diferents equips espanyols -Albacete (2002/05), Sabadell (05/06), UE Figueres (06/07), CD Logroñés (2007) – fins que per motius econòmics patits en el club riojà, va decidir deixar-lo al mercat d'hivern i fitxar per el Club Atlético Ciudad Lorquí, club que militava a Tercera i amb el que ha ascendit a segona divisió B.


Al club murcià, ha disputat 17 encontres (15 de titular i cinc de complerts) aconseguint un gol, en el campionat de Tercera Divisió i en la fase d’ascens a la categoria de bronze del futbol espanyol.

ELS VETERANS ALS ACTES COMMEMORATIUS DEL 25è ANIVERSARI DE LA
PBB DE SANT JOAN DESPÍ

Els Veterans del RCD Espanyol participen aquest dissabte (19:30 h.) al torneig triangular que en el marc dels actes del 25è Aniversari de la Penya Blanc Blava de Sant Joan Despí, tindrà lloc en el Camp Municipal del Levante Las Planas.

El Torneig comptarà a més del RCD Espanyol, amb la presència dels locals Levante las Planas FC i l'equip de veterans de la Penya Blanc Blava de Sant Joan Despí.



Ahir, golejada al Marbella
Però aquest no es l’únic encontre que disputaran els Veterans aquesta setmana, ja que ahir a la Ciutat Esportiva es van enfrontar amb l’equip dels Veterans del Marbella amb triomf local per cinc a zero en una tarda molt calorosa, que va passar factura en forma de cansament als jugadors.

Per part espanyolista van participar entre altres Eloi, Iñaki, Patón, Longhi, Moj, Álex, Serrano, Marañón (que com sempre no va faltar amb la seva cita particular amb el gol)...

dijous, 26 de juny de 2008

ENTREVISTA: CARLES RAMON (2na. PART)

Reprenem la segona part de l’entrevista amb el soci Carles Ramon, que havíem dividit dilluns passat en dues parts degut a lo prolífic en dades i extensió, per una millor assimilació de la mateixa.

Continuem, doncs, amb la segona part de l'entrevista amb Carles Ramon...

"SENSE PÈLS A LA LLENGUA; SENSE PLOMES AL BEC".

Foto d'arxiu. Final Periconcurs.
Carles Ramon (dreta imatge) amb el seu company Carles Espada.



... Segueixen sense sortir homes d’atac des de Raul Tamudo a la nostre pedrera. Ara altre cop els hem tingut que anar a buscar a la “Casa Blanca” . Ni Jonathan, ni Yagüe, ni Joan Tomàs ni Palanca... Pedraza de moment tampoc... A què es deu això? No tenen prou nivell, s’han estancat? No s’hi ha confiat prou d’un bon començament?

- Resulta extraordinàriament difícil que surti un nou Tamudo, jugador completíssim, lluitador, llest en l’àrea i fora d’ella i un bon rematador amb els dos peus i amb el cap. Un autèntic crak; Tamudo és el jugador que marca la diferència i per si fora poc, a més sent els colors.

El motiu per el que els joves davanters que pugen de la pedrera els hi costi tant triomfar en el primer equip, és que de seguida els comparem amb Tamudo i crec que és un greu error.

S’ha d’entendre que cada jugador té el seu propi estil de joc amb les seves virtuts i els seus defectes.
No es té paciència, per donar-li minuts, i que es vagin fent com a jugadors en primera, per que.. Qui deixa a Tamudo en la banqueta a no ser que estigui lesionat o sancionat?.


Crec que es un problema de manca de confiança i de la mateixa manera que se li donen oportunitats a joves jugadors que juguen de defenses (Chica, Torrejón, etc.) es deuria fer amb els davanters.





Les relacions TV3 – Espanyol, relació amor – odi. La Corporació catalana de Radio i Televisió ens paga bé, però ens maltracta informativament. Quina opinió en teniu?

- Aquest es un tema recorrent; Quan nostre equip fa alguna proesa, arribar a una final per exemple, no tenen més remei que dedicar-li molts minuts.

A més de tractar-se d’un tema molt polititzat, està l’aspecte econòmic. Els culés venen més, això es obvi, per que son molts més. La gent aposta a cavall guanyador, i no està el modest per qui es manté amb grans esforços entre els millors.


T’asseguro que si quedéssim de manera assídua entre els quatre o cinc primers, es dir, fossim cada any a Europa, la cosa canviaria, no en tinc cap dubte.

No obstant, des de que és Xavi Andreu en el Club, al que considero molt bon professional, s’està notant una millora en el tracte que TV3 dispensa al RCD Espanyol.




Quin pot ser el nostre sostre a nivell social a Cornellà – Prat?

- Tots estem molt il•lusionats amb el nostre “Nou Sarrià”. Es una ocasió única per alçar el vol d’una vegada per totes. L’àrea d’expansió té davant de sí, un gran repte per aconseguir fidelitzar a un mínim de 35.000 socis “permanents”.

Per aconseguir-ho entenc que el club deuria tenir molt en compta un aspecte que considero primordial per aconseguir nous socis. Donar facilitats en el pagament dels abonaments en varis terminis, (trimestral, quatrimestral, semestral, a un interès baix). Avui en dia, donada la situació conjuntura econòmica general per a moltes famílies es un veritable esforç pagar els abonaments en un sol pagament.



Veig una contraposició entre molta gent “futbolera” que va a Sadrià i mai va a cap acte de penyes e inclòs té una idea preconcebuda bastant poc positiva de la tasca de les penyes, i al contrari, molta gent que no se’n perd una a cada acte penyístic però en canvi no li interessa gens ni mica el futbol base i no es deixa veure per Sadrià. Tant difícil es compaginar per moltes persones les dues situacions, encara que sigui testimonialment en poques ocasions?

- En aquest tema opino que cada perico es un mon. Els que tenen una imatge poc positiva de les penyes, es per pur desconeixement del seu funcionament. Es tracta d’un treball de “Voluntariat” que es desenvolupa al llarg de tot l’any. Es tracta de fer espanyolisme en estat vital, organitzant viatges, col•loquis, desplaçaments a l’Estadi els dies de partit les que son de fora de Barcelona, veient els encontres en camp contrari a un local social, venent loteria per auto finançar-se intentant quadrar els comptes.

No només organitzen sopars d’aniversari, montgetades pesolades o sardinades. Això és el que es llegeix als periòdics, però la resta es una tasca de formiguetes que manté viu el sentiment perico dels seus socis i amics.

Una bona part del que és el RCDE en l’actualitat es gràcies a la tasca desinteressada de les Penyes, en el seu àmbit de competència.

Lògicament és perfectament compatible assistir a actes de Penyes i al mateix temps seguir el futbol base i als femenins. Per això només fa falta temps i ganes (i diners per a anar a molts sopars...)





Altre contradicció esportiva a la nostra ciutat, producte dels diners: Nostre veí, Futbol Club, i té seccions esportives; Nosaltres, Club Deportiu / Deportivo, i no podem tenir seccions encara que quan les hem tingut han estat exitoses passant la mà per la cara al futbol. Penseu que algun dia tindrem seccions pròpies com hoquei, voleibol, etc., tenint a Cornellà – Prat un pavelló ben a prop, o es somniar truites en aquests moments ?


- Tot aquell perico amb inquietuds que hagi llegit la història del nostre club, sap que les màximes fites glorioses van ser assolides en el passat per les diverses seccions.

Els millors atletes espanyols de cros, de fons, mig fons, marxa atlètica, van defensar amb orgull la samarreta i l’escut del RCD Espanyol.

La selecció espanyola de hoquei patins en els 40/50 pràcticament estava formada per l’equip del RCDE amb algun que altre reforç.

L’equip de bàsquet masculí en temps del senyor Antoni de Barnola com a responsable de la Secció va arribar a jugar la Copa Korac (competició europea equivalent a la Uefa del futbol).

També les noies del Voleibol van arribar a jugar torneigs europeus després de guanyar lligues i copes de la Reina.

A més, l’Espanyol va tenir equips de Hoquei sobre gespa, Rugbi, Beisbol, Petanca, Bàsquet femení, inclòs un equip de ciclisme professional comptant amb figures llegendàries com Miquel Poblet, Trueba, Ezquerra, Delio Rodríguez, Berrendero, etc.

M’encantaria que poguéssim tornar a tenir seccions de diverses disciplines esportives defensant els colors blanc i blaus. Quan es desenvolupa una carrera en la que participen atletes de l’actual Club de l’Associació Esportiva Blanc i Blau, amb l’escut del RCDE al pit, tots els pericos els aplaudim al veure’ls passar, només pel fet de portar aquest escut.

De moment és una utopia, ja que actualment es mouen unes quantitats de diners molt importants, per organitzar al menys quelcom amb un mínim de qualitat. Dependríem de les esponsoritzacions, que ho fessin possible.



Som un club que perdem nostres forces en discussions de caire polític i amb lluites internes entre “famílies”?

El RCDE és una institució “viva” i amb fort component passional. Es cert que els temes polítics ens han perjudicat la bona imatge del nostre Club, amb versions que res tenen a veure amb la realitat.

També és cert, que dins de la família espanyolista, sempre han hagut diverses formes, inclòs enfrontades, de veure el camí a seguir per governar la institució. Però, jo em pregunto: No és normal que existeixin disparitat de criteris?

Crec que inclòs és saludable i positiu per el Club, si es porta amb respecte i honestedat, per que per sobre de tot, vull pensar, tots tenen un afany comú que és “l’amor a l’Espanyol”.



Creieu que Dani esgotarà el mandat?

- Del nostre actual president, la meva opinió es que desperta tot menys indiferència. Els hi ha dels dos extrems: “Danistes” i “anti-danistes”.

Els èxits esportius aconseguits durant el seu mandat, ja estan reflectits en l’anterior pregunta relacionada amb els presidents. (Part primera de l'entrevista). A aquests, se’ls ha d’afegir la construcció d’una Ciutat Esportiva de la que els pericos estem molt orgullosos, i sense oblidar que en menys d’un any dispossarem d’una nova “casa pròpia”.

S’han fet coses molt bones, difícils de superar i també s’han comès errors com és normal, però sempre hem sortit endavant en els moments més crítics.

Sobre si esgotarà o no el seu mandat, dependrà de l’estat d’ànim i com es trobi de forces, quant talli la cinta. Faci el que faci, sempre serà recordat com un GRAN PRESIDENT.



En les Juntes d’Accionistes hi ha un 30/35 % d’accions que no es veuen representades per enlloc. Si fos política en diríem abstenció tècnica... En l’Olímpic hi ha 20.000 espectadors de mitjana habitual (o menys) sent prop de 30.000 socis. En la Ciutat Esportiva els índex d’assistència també son cada cop més baixos malgrat tenir més socis. Tot això que indica, que vol dir en la seva opinió?


- L’assistència a les Juntes d’accionistes, a l’estadi Olímpic, i a la Ciutat Esportiva es quelcom que depèn fonamentalment del grau d’implicació del soci envers el Club. Entre els motius de les absències, crec que hi ha dos de molt clars:

Comoditat i falta d’entusiasme, en especial quan les coses no pinten bé en la parcel•la esportiva. Hi ha un altre motiu que no s’ha d’obviar i es que un important col•lectiu de socis d’avançada edat i amb problemes de salut, que bastant fan amb mantenir el carnet de soci.



Fitxatges de club fins on es pugui arribar, o fitxatges de millor qualitat de mecenatges amb els problemes que això comporta a l’hora de vendre’ls ràpidament per recuperar la inversió els que s’han dignat a posar els seus calerons: Quin creu que es el model més adient en aquests moments per el nostre club?

- L’ideal seria fitxar fins on es pugui amb recursos propis de l’entitat. Dit això, en els darrers anys s’han produït incorporacions de jugadors de una certa qualitat gràcies a mecenes.

Això té els inconvenients que menciones, a l’hora de vendre’ls, però és el que hi ha.
Amb els nostres propis recursos, només podem nodrir-nos del planter i poca cosa més i això complica massa la supervivència del Club al màxim nivell. Es un peix que es mossega la cua.

Tinc l’esperança que amb el nou Estadi, i el seu entorn, generin recursos per que arribi el dia que siguem autosuficients.


Correm el risc que l’accionariat de la SAD, cada cop es concentri més en poques mans i anem ja a un “bipartidisme” per fer un símil polític en detriment de la massa anònima i heterogènia que conformava el original repartiment de l’època Pardo?

- No veig probable que es produeixi a curt termini una perillosa concentració d’accionistes majoritaris.

Comparteixo amb Juli Pardo la seva idea inicial que les accions deurien estar molt repartides. La situació actual d’uns pocs peixos grossos i la resta atomitzat en petits i mitjans accionistes em sembla la ideal.

En relació amb aquest tema, considero que l’Entitat, no deuria permetre’s el luxe que el màxim accionista es mantingui al marge, i no participi en les grans decisions, ja que quan ho fa, és de manera passiva. Una veritable llàstima, però la solució passaria per un “armistici” entre les parts (Lara –Dani). Desconec si existeixen possibilitats per que això es produeixi, però ho veig complicat ja que les postures estan molt aferrissades.



Als que pensen que canviant el nom del Club podríem augmentar sensiblement la massa social, el prestigi, i la fortalesa de l’entitat, que els hi diria vostè que coneix la història del RCDE fins el més mínim detall? Tenen raó segons vostre criteri? Van errats?

- Aquest és un tema amb fort component demagògic:

El Club va néixer com “Sociedad Española de Fútbol” (Football) en 1900. A l’any següent passar a anomenar-se Club Español de Fútbol fins 1910 en que va adoptar el nom de Club Deportivo Español, i en abril de 1912 se li afegir la paraula Real, que va tenir que eliminar durant el període republicà.

Amb la citada excepció, romangué com Real Club Deportivo Español fins que en Novembre de 1994 la Junta d’Accionistes catalanitzar el nom, afegint la seva localitat de residència “de Barcelona”.

Sens dubte, es tracta d’un Club Esportiu que desenvolupa les seves activitats a la ciutat de Barcelona, i per tant català; ni més ni menys.

El seu actual nom, per a mi, i penso que per la majoria dels pericos, ha de romandre inamovible, ja que, el contrari constituiria una greu errada de conseqüències imprevisibles.


Moltes gràcies a Carles Ramon.



dimecres, 25 de juny de 2008

GALERIA FOTOGRÀFICA DEL
MEMORIAL GLÒRIA SOLÀ I FUSTÉ

JOSE CALLEJÓN, PRESENTAT COM A JUGADOR DEL RCD ESPANYOL PER LES QUATRE PROPERES TEMPORADES, ENCARA QUE EL R. MADRID ES RESERVA UNA CLÀUSULA DE RECOMPRA EN LES DUES PRIMERES TEMPORADES

























































S E N T I M E N T P E R I C O . C O M