dissabte, 5 de juliol de 2008

PRIMER ANIVERSARI DE 23 PERICO

EL REAL MURCIA COMUNICA QUE S'HA FET AMB ELS SERVEIS DEL JUGADOR DE L'ESPANYOL "B", DIDAC NAVARRO. EL CENTRAL JUGARÀ AL MURCIA "B" LES DUES PROPERES TEMPORADES.





























(Barri del Carmel, Barcelona: Josep Maria).



Aquest vespre ha tingut lloc la presentació del cinquè número de la revista espanyolista 23 Perico, coincidint amb el primer aniversari, en el local on té el seu museu particular el soci Gabriel Martínez.

Amb un acte molt distés, en el que els assistents hem gaudit de tots els objectes que Gabriel ha anat adquirint durant tots aquest anys. Des de samarretes, cromos dels jugadors pericos de diferents èpoques, posters, fotografies, samarreta de bàsquet, exemplars de la revista del club als anys setanta i vuitanta, exemplars del quinzenal "El Españolista" dirigit per Justo Conde, revistes gràfiques dels anys trenta, fotos de l'època republicana sense la corona a l'escut, fotos de les finals de les Copes d'Espanya conquerides, una samarreta de Zabaleta, pins, clauers, banderins, gerros, plats i tota classe d’objectes del RCD Espanyol.

L'acte ha comptat amb l’assistència del conseller i màxim dirigent del femení, senyor Antonio Martín, (ja que és protagonista en el cinquè número) i de la diputada de CiU i membre del partit UDC, Assumpció Lailla, espanyolista des de sempre, i també entrevistada en aquest exemplar, fins a la no consellera Anna Maria Fusté, Joan Calero, president de l’Associació d’Esports en Blanc i Blau, diferents membres de penyes, (GPE Manigua, Incansables, Vila de Gràcia i Guinardo, Curva Jove, Eternos, Moteros, - i com sempre dic en aquests casos, si me n’he deixat alguna prego disculpes, ja que no conec a tothom).


L’acte conduït pel director de 23 Perico, el incombustible Sergio Fidalgo, ha acabat amb els tradicionals discursos del propi Sergio, de Domènec Gómez, l’editor, de Assumpció Lailla, i del conseller Antonio Martín, ja que Anna Maria Fusté tots sabem que no es dona de discursos ni de fotos...

Sergio i Domènec han pogut celebrar i congratular-se pel primer aniversari d’aquest projecte, mentre que Assumpció ha declarat que ella no té que sortir de cap "armari", per que mai ha estat en ell: Sempre ha sigut del conjunt espanyolista, j a des dels seus pares i avis, vivint al costat del mític Sarrià, tot i que l’únic que confessa ha canviat, és la seva condició de diputada; per que de l’Espanyol sempre ho era, però era un fet que no cridava l’atenció com pot semblar ara sent una política amb escó inclòs.

Antonio Martín, ha tornat a llençar una arenga encoratjadora cara als socis, un cop més ha tornat a dir-nos que hem de desterrar dels nostres pensaments el conformisme, el patiment, i ser un club guanyador, amb un potencial tremend, i ha fet un al•legat d’una Catalunya plural, de respecte entre tots els que hi conviuen, amb força presència de la dona, (no sol ja a nivell de futbol femení si no també del cada cop més protagonisme dins la massa social) i tot això amb l’Espanyol com referent i alternativa esportiva i social a l’altre club.


Per acabar l’acte, hem passat a la sala annexa, on hi havia preparat aperitius, postres i refrescos, així com el tradicional cava per celebrar aquest acte tan entranyable.

En una pantalla gegant, s’ha anat passant el video de la Força d’un Sentiment, i hem pogut tornar a gaudir d’imatges de futbol, de seccions, del sempre recordat Pepe Mauri explicant el "misteri" d'aquell equip de l'oxígen, imatges de Di Stefano de blanc i blau, dels cinc dofins, de les millors èpoques amb Santamaria, amb Maguregui, la UEFA del 88, les dues Copes del Rei assolides en aquest segle i altres moltes imatges que han fet gaudir als pericos presents.

Felicitem a Gabriel Martínez i a tot l’equip de 23 Perico per aquesta bona estona que ens han fet passar. Per que l’Espanyol, en comptes del que molts puguin pensar, també es viu i es respira en aquests actes, lluny del terreny de joc i de la competició. I ja ho sabeu, sempre hi ha gent que amb modèstia i sense fer soroll acaba reunint un autèntic museu blanc i blau.


divendres, 4 de juliol de 2008

ENTREVISTA: JOSE CARRERA

Avui parlarem amb Jose Carrera. Era de justícia que després del seu recolzament als nostres equips en Sadrià i en especial als femenins, per el seu sentiment envers el nostre club, i per que no dir-ho també, per l’agraïment de qui us parla per l’ajut totalment desinteressat en aquells matins en la nostra Ciutat Esportiva, en els que l’Espanyol ha disputat varis encontres al mateix temps, i hem pogut gaudir de la seva dedicació en forma de cròniques o fotografies.


En aquesta entrevista, Jose Carrera ens mostra la seva profunda decepció per la manera d’actuar en l’entitat, parlant-nos

“SENSE PÈLS A LA LLENGUA; SENSE PLOMES AL BEC”


Foto d'arxiu:
Jose, en el Hesperia Mar, en el col·loqui que va organitzar la GPE Manigua sobre el femení.
Aida, no va tenir oportunitats, i va tenir que marxar després d'onze anys al Club.



En primer lloc com a seguidor il·lusionat i entregat del femení, que penses que ha passat aquest any per que el joc i els resultats hagin diferit tant de les darreres temporades?

- La culpa final del que succeeix en una entitat, la té el president. El màxim dirigent del femení ha volgut tenir protagonisme fitxant a un entrenador (que ha comès moltes errades i que ha fet fora a grans jugadores sense donar-li oportunitats, jugant a un joc defensiu, etc. ) ha posat dirigents encarregats del futbol femení que no han fet bé el seu treball, i no ha deixat treballar a altres grans persones com la Fina Torres, etc. Ha estat desastrós. A més, no han fet cap fitxatge estrella.






Com veus el futur amb Diego Morata a la banqueta?

No ha arribat al millor moment, i ha fracassat amb el factor revulsiu, però l'equip estava molt malament, i en el seu primer partit s’ha jugat bé i s'ha guanyat. Esperem que ara que té tot una temporada per davant, faci un equip a la seva mida i el converteixi en campió. Encara que jo sempre he pensat que el millor per entrenar el femení té que ser una dona.




Penses que es necessiten més fitxatges per no allunyar-nos del Llevant i Rayo, ara mateix els dominadors dels campionats?

- Crec que sí, però no necessàriament. També és té que recuperar el factor sort, i que el nostre equip recuperi la efectivitat davant la porteria de l'equip contrari.




Que penses que va passar al primer equip per que realitzés una segona volta tan estrepitosa?


- Que els nostres jugadors es creien uns herois que com anirien a Champions, volien cobrar més i es van barallar amb la junta directiva, no es van posar d'acord i van començar a perdre partits jugant sense cap motivació.




Creus que Valverde va perdre els papers?... Que se li va anar l’equip de les mans?

-
Sí desde el final de la primera volta, es va parlar que podria fitxar a un altre equip, va perdre la motivació i l'equip va passar d'ell, no es va saber imposar, i van fer els jugadors el que volien.




Quan Dani diu que hi ha entre 5 i 7 milions d’euros per fitxar al migcampista... Està ja descomptant d’un hipotètic traspàs a preu de saldo de Riera o algú altre? No seria millor callar i no dir quantitats?

- Crec que sí; que el que farà serà vendre jugadors bons, que encara poden triomfar amb l'Espanyol recuperant la seva fe i comfiança, i fitxar jugadors sense cap experiència a Primera Divisió, ja ho ha fet amb un jugador de 2 B, que té tot el meu respecte, però no es pot cedir jugadors del filial a altre equips gratis, fent baixar l'equip a Tercera Divisió i fitxar a uns altres que costen més d’un milió d’ euros, és que té potenciar la pedrera de l'Espanyol, no deixar que s'enfonsi.





Penses que un rival italià com l’Udinese Calcio es el rival idoni per motivar a una desil•lusionada afició en ple mes d’agost?


- Crec que tindria que ser un equip més gran, encara que també és un equip bo, però sobretot canviar l'horari del torneig, no es pot continuar jugant a l'agost perquè a vegades no van ni 10 000 persones, és té que fer a setembre després que hagi començat la lliga i després del primer partit, com ho fa el nostre etern rival .És una autèntica vergonya que la nostra directiva ho faci amb un camp buit.




El consell diu que no vendrà als millors jugadors més que per la clàusula. Ens ho podem creure?

- No. Ho diuen perquè els equips contraris millorin la oferta, alguns s'aniran sense pagar la clàusula.




Que hem de fer amb Kameni.? Si no li surt una oferta d’un club important de Champions, no marxarà i esperarà acabar contracte, i marxarà a qualsevol lloc sense que l’Espanyol vegi un euro. Cas Lopo segona edició. Cas Toni tercera edició, etc...

- Kameni ha demostrat que vol marxar i no sent els colors blanc i blaus, que ho faci aviat i esperem que es cobri.




Penses que és encertat portar jugadors veterans al filial per acompanyar i ajudar a que els joves es sentin arropats de gent amb experiència o potser fitxar jugadors de gairebé trenta anys en un filial ja es passar-se?

- Crec que sí, esperem que la experiència faci aprendre als joves i que l'equip pugi: com líder, campió i ens doni moltes alegries amb golejades.




Penses que Dani marxarà quan s’acabi el nou estadi, o acabarà esgotant el mandat?

- Crec que ell vol continuar després d'esgotar el mandat, jo crec que tindria que dimitir perquè ha deixat que un equip en Champions, quasi baixi a Segona Divisió, volent renovar al nostre ex – entrenador, ha fallat amb el filial i amb el femení.





Dimecres es va fer públic la dimisió de dos consellers. Al•leguen motius personals, però sembla que està el tema relacionat amb el famós tema de la senyera a la samarreta. Hi havia masses consellers en un consell de vint-i-cinc membres?
Quan ens deixarem de política uns i altres i remarem tots en la mateixa direcció, ja que això (RCDE) es un club de futbol i no un òrgan de caire polític?


- Jo crec que no es farà i que tindria que dimitir el nostre president, perquè ara l'ha agafat amb la política, creu que ell pot fer el que vulgui, fer fora a consellers i socis sense cap motiu , que els hi prohibeix l'entrada al camp, només per política i que s'ha deixat el tema esportiu oblidat i sense fer res important. Jo com soci de l'Espanyol i de l'Espanyol femení crec que tindria que agafar el nostre equip una altra persona ja, perquè socis com jo estem pensant en si renovarem o no la temporada que ve per tenir que sofrir amb aquests senyors.





Hem fitxat a Beranger. Acabarà un cop més traient-li el lloc David García com a aquesta legió de laterals esquerrans que han passat per el club? O haurà encertat d’una vegada la secretaria tècnica?

- Sí volen treure-li el lloc a David García tenen que portar jugadors amb molta més categoria. No crec que ho aconsegueixi. No crec que hagi encertat.




Suposo que com tothom ja deus tenir ganes d’arribar quant abans millor al nou estadi... Penses que hi jugarem aquesta nova temporada ja?


- Sí, però crec que han fet mal fent el camp a Cornellà si el camp s'hagués fet a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, es tindria al costat del futbol base, Renfe podria haver fet una estació al costat del camp i estaria molt més a prop de Barcelona, a 50 metres. Crec que si es juga serà entre la 2 volta i el final de temporada.




El trasllat a Cornellà-Prat tant a nivell esportiu, econòmica i socialment serà un pas de gegant, o tornarà a quedar en altre oportunitat perduda com quan es van conquerir els dos darrers títols de Copa del Rei, i es va arribar a la final de la UEFA?

- Esperem que sigui un pas de gegant, però s'ha comès un error molt gran, tindrien que haver fet l'estadi amb una poca capacitat més, la directiva ha tornat a fracassar, perquè podríem tenir un camp 5 estrelles, de referència europea i mundial.





Com veus el tema delicat entre l’Espanyol i les televisions i en concret amb TV3? Ha millorat, ha empitjorat o continua igual el tracte que dispensa a l’Espanyol la Corporació de Radio i Televisió de Catalunya.

- Jo crec que continua igual i patim discriminacions contínuament com al memorial Glòria Solà i Fusté, perquè un camera pagat per la TV3, està tota l'estona gravant el partit sencer i després només posen la repetició d'un gol i a la televisió 24h?...


Perquè treuen el programa de les 22h del diumenge i ho donen a les 23h? crec que fan el que volen i tenim que demanar més igualtat perquè nosaltres també paguem impostos, també a la Televisió Espanyola de Catalunya que encara és pitjor i també és pública, i després ja ni parlem de les televisions privades com ANTENA 3 de Lara, etc. que ens discrimina totalment.

També és té que reclamar als ajuntaments com el de Sant Cugat que és una autèntica vergonya que l'any que fan l'aplec de penyes de l'Espanyol faci el pregó de les festes el poca vergonya del Laporta i no protestin res.




Moltes gràcies, sobre tot per la sinceritat en que t'has expressat.



dijous, 3 de juliol de 2008

ENTREVISTA: PAU GARCÍA

Avui l’entrevistat serà Pau García. Tot i que no necessita cap tipus de presentació per que tots el coneixeu, tan sols dir que com a soci, accionista, i membre de la Penya de l’Escullera, Pau desprèn optimisme pels quatre costats.

Amb ell, hem volgut parlar
“SENSE PÈLS A LA LLENGUA; SENSE PLOMES AL BEC” , o al menys ho hem intentat...




Cuando se fundó la Penya de l’Escullera? A qué debe el nombre y a quien o quienes se les ocurrió ?

- Éramos un grupo de pericos en el CN Barcelona, que decidimos hace 18 años, en la época del Presidente Pardo, fundar una penya del RCD Espanyol y le pusimos Escollera pensando en las rocas... (las que hay en el agua que sirve de dique de contención de las mareas o de protección de un puerto).

Decidimos reunirnos una vez por semana a comer, (los miércoles), y hablar de nuestro Espanyol. Por las tertulias de l’Escullera han desfilado personajes del espanyolismo, como nuestro Presidente Dani varias veces, Gemma Mengual, etc. El último que ha compartido mantel fue un político muy querido por el espanyolismo; el Alcalde de Sant Adrià, Sito Canga.



¿Cornellà – Prat por sí solo servirá para aumentar la masa social, o por el contrario cree que todo dependerá de la “pelotita”?

- Creo que un incremento si se notará. Tengo una frase que resume lo que será el nuevo estadio: “Si vols veure el futbol, vine al camp de l’Espanyol”

Allá será totalmente diferente: Disfrutaremos del fútbol, de la buena visibilidad, de la comodidad en un campo casi totalmente cubierto. En el Olímpico hay zonas donde no se ve nada, en las partes bajas, y ya no hablemos de detrás de las porterías… Es terrible. Aquel estadio ahuyenta a la gente…



La força d’un sentiment, o la força d’un patiment?

- El sentiment está por encima de todo. En cuanto al “patiment” diré que todos los equipos por muy importantes que sean, padecen. El hecho de no lograr sus objetivos, los que se propone cada entidad de acuerdo a sus presupuestos, son ya un fracaso. En el fútbol todo el mundo sufre y no solo es una cosa de clubs como el Espanyol.



¿Hay excusas razonables que justifiquen lo que ha pasado en esta segunda vuelta?

- En el fútbol no hay nada de razonable. Por que no es razonable estar catorce partidos sin perder, y viceversa, 14 sin vencer.

Dicho esto, en cuanto a las causas de lo que sucedió, en mi opinión, las principales que marcaron el desarrollo de la segunda vuelta, fueron las lesiones de los principales jugadores que formaban la columna vertebral del equipo. Tamudo, (que siempre acaba marcando un mínimo de cinco goles en la segunda vuelta), Ivan, Moisés (que jugó infiltrado muchos encuentros no en las mejores condiciones), Rufete, Jarque…

Luego cuando estos jugadores se fueron incorporando al equipo, este, ya estaba en una dinámica perdedora, en una racha tan asombrosa como la de la primera vuelta, pero negativa esta vez, y fue imposible cambiar esa dinámica.




A quien cree que el problema se encuentra en el vestuario, y que el principal responsable es quien hace pocos meses los socios pericos querían encumbrar como catalán del año, ¿que les diría?

- Eso lo he oído infinidad de veces. Hay programas de radio durante años, en el que la culpa siempre la tiene Raul Tamudo.

Tamudo es el máximo goleador en liga de la historia del RCDE. Ha marcado una época desde el mismo momento en que contribuyó decisivamente a la salvación del equipo en un encuentro en el que debutó frente al Hércules. Ha participado en todos los momentos estelares de este club durante la última década, como su contribución a que el Espanyol levantara un título sesenta años después en Valencia, la Copa de Madrid, y en otras situaciones delicadas siempre ha dado la talla.

Decir por último, que si la Selección Española se ha proclamado campeona de Europa, una parte del éxito se la debe a Raul Tamudo, que con su gol, y su pase decisivo en el otro (junto al tercero de Riera), consiguieron el triunfo en Dinamarca, cuando la clasificación de la selección era una misión muy complicada.





"Presentamos un presupuesto de 40,8 millones de euros que sitúa al Espanyol en la clase media-alta de Primera División. Estamos entre los siete u ocho primeros clubes de España y eso nos pone en la obligación de luchar por cotas europeas y olvidarnos de tener un equipo que tenga riesgo de bajar a Segunda División A"
Estas son las palabras con las que Pedro Tomás presentó el presupuesto de esta temporada que ha concluido y hemos acabado el doce… Del dicho al hecho, en fútbol…


- En el fútbol no existen las matemáticas. Dani nos dijo recientemente que por presupuesto podíamos quedar entre el 8 y 12, pero que cada cinco años, el objetivo tenia que ser entrar dos o tres veces en competición europea.

Hay que tener en cuenta que mientras nosotros estirándonos bastante, nos gastemos diez millones de euros en fichajes, hay clubs que se gastan más de cien millones de euros. Tenemos la plantilla que tenemos y con ello hemos de contar, por que a la larga te acaba situando al lugar que te corresponde.



Salvo con Flores, siempre que ha habido técnicos de la casa, hemos acabado mal, o han saltado antes de hora. ¿Cree que Márquez mandará, motivará y acabará triunfando en un club poco ambicioso y muy fácil de desmotivar?

- No entiendo por que a profesionales que se supone que son, se deben de desmotivar. En cuanto a Márquez, es un entrenador que le gusta que sus equipos jueguen bien al fútbol, como demostró en los juveniles y en el filial.

No puedo poner en duda a un entrenador antes de comenzar. Si es verdad que nosotros depositamos la confianza en un técnico que ha entrenado en Segunda B, pero otros (nuestros vecinos), lo han hecho con un entrenador que solo ha entrenado en Tercera.

Todos sabemos que la vida del entrenador es efímera. Soluciones milagro no existen. Un entrenador garantía no existe.

Espero, que Márquez los trate con seriedad, con respeto y exigencia a la vez, y ellos le correspondan como es su obligación; como no puede ser de otra manera cuando hay tantos millones en juego.





Como persona que sigue el fútbol base, ¿a qué se ha debido el descenso del filial?

- La vida de los filiales es muy precaria. Todos los filiales han pasado por esto de forma más o menos asidua. El jugar con jugadores jóvenes, que son mejores en calidad pero a la vez con mucho menos oficio, da estos resultados muchas veces.

En nuestro caso, en muchos encuentros, se ha jugado mejor que el rival, pero los resultados no han acompañado.



Cambios en el femenino. ¿Como valora la etapa Montiagut? ¿Donde estaba el problema, en el campo o en el banquillo? ¿Le ficharán a Morata lo que no le ficharon a Montiagut?

- Montiagut cuando se metió en el fútbol femenino, era un hombre que desconocía el mundillo este. Creo que los proyectos hay que darles una gran margen de confianza. Al final quedó cuarto que era lo máximo que se podía aspirar con el equipo que teníamos.

Algunas jugadoras no se les puede pedir más: Lo dan todo en el campo, se entregan al máximo pero no dan la talla para el objetivo al que se pretende aspirar.

Ello lo ha comprendido Antonio Martín, quien ahora sí, ha aceptado fichar tres o cuatro jugadoras de las que dos ya se han llevado a cabo, como muestra clara que para aspirar a disputarle a Levante y Rayo Vallecano el título, necesitábamos reforzar el equipo y eso no se produjo si no que encima se debilitó con la marcha de Raquel.

De todos modos, el amor propio de la plantilla quedó demostrado cuando derrotaron al propio Levante en su propio estadio siendo el único que equipo que lo lograba en los últimos años.




¿Deberíamos de estrenar un nuevo himno en Cornellà – Prat, o canto de animación? ¿Nos pondríamos en ese caso de acuerdo en qué idioma?

- Creo sinceramente que pueden ser canciones más bullangueras para el nuevo estadio como cantos de animación. Ahora bien, el himno oficial del RCDEspanyol me parece perfecto como tal. Además mientras no se demuestre lo contrario, somos un club catalán. Es de una calidad buena, y hermoso, por lo que en mi opinión no lo tocaría.



¿Qué piensa que hará Dani? ¿Agotará el mandato, o marchará cuando el nuevo estadio esté ya inaugurado?

- Una vez acabado el nuevo campo, y si dentro de un consenso encuentra una persona capaz de dirigir los destinos de la Entidad, seguro que lo dejará.

Lo que no creo que haga es dejar la entidad al primero que por ahí pase. Por que ha habido alternativas que yo no digo que sean fantasmas, por que todos los socios me merecen todo el respeto, pero si que no creo que sean los adecuados para dirigir una institución del prestigio del RCD Espanyol.




Cuando algún día Dani deje el cargo, ¿Corremos el riesgo de nuevo de luchas internas?

- Pienso, que si se llega a un consenso no tiene por que haber dichas luchas internas.
A mi, me gustaría que Dani estuviera eternamente… Pero eso no puedo ser. Además tiene familia, y el derecho a disfrutar viendo solo el fútbol sin las responsabilidades del cargo… El problema es que en mi opinión todavía no se ve en el horizonte, la persona adecuada.



¿Qué papel cree Ud. que va jugar en el futuro en la Sociedad Anónima RCDE, el primer accionista?

- Lo único que le pediría a este señor es que no pasara de todo lo relacionado con nuestro club. Que no le sea indiferente todo.

Más si cabe, cuando ves a otras personas como Antonio Martín o Javier Sebastián que han llegado más tarde, como se involucran en la gestión del club y colaboran en el proyecto.



¿Qué piensa de alguien que ha calificado al RCDE como un ataúd, un féretro, siendo la venda de Sarrià la gran panacea que nos predicaban estos señores de “Inversiones Hemisferio”?

- Eso fue una falta de respeto al socio. Creo que hemos de ser generosos perdonando, pero no olvidarlo.



¿Corre el riesgo el RCDE que posibles tiburones merodeen en el futuro por el nuevo estadio, después de lo vivido con Sarrià?

- De momento creo que no. Por que no es de momento, suelo edificable. No es el caramelo que fue Sarriá.



¿No cree señor Pau, que 49 euros en una comida, por mucho Aplec que sea, en época de crisis no todas las familias pueden permitírselo, sobre todo si son varios miembros?

- Creo sinceramente que actos de tipo popular son por poner un ejemplo la mongetada del domingo. Yo comprendo que para una familia numerosa, acudir a un Aplec, es un enorme sacrificio.
Si no se ponen esos precios no se puede dar hoy en día, un servicio de calidad.
Yo soy tan feliz yendo a una comida popular como a un Aplec.

A más, también para todos aquellos que no se lo pueden permitir, pueden participar de todos los actos de los Aplecs, y no acudir a la comida.




Como colofón a esta entrevista, y para animar al personal (que a buen seguro sabrá UD hacerlo bien), ¿Cómo ve el futuro más cercano tanto a nivel social como deportivo?

- Francamente, mi carácter optimista, no me lo puede quitar nadie.

Cuando fui a Valencia, no habíamos visto ganar nada a nuestro club, y fui con la ilusión y la fe que podíamos ganar por primera vez un título en sesenta años.

Se necesita fe. En el fútbol siempre hay que luchar hasta el final y con ilusión, no rindiéndose jamás. Y cuando las cosas no van como uno querría, hay que mirar adelante. Des de que Dani es presidente nos hemos mantenido en Primera División, cosa que tan solo cuatro o cinco equipos han logrado.

Para acabar esta entrevista, diré que no me gustaría morirme sin ver al Real Club Deportivo Espanyol proclamarse campeón de liga, aunque si yo no lo veo, otros lo acabarán viendo. Un día u otro acabará sucediendo.


Moltes gràcies, senyor Pau, i que vos ho veieu.




dimecres, 2 de juliol de 2008

PRIMER ANIVERSARI
DE LA REVISTA 23 PERICO.

ÓSCAR BARBERAN I JOSÉ JAVIER SAMPIETRO DIMITEIXEN DE CONSELLERS. DE PABLOS, CEDIT AL CE SABADELL PER UNA TEMPORADA




Fotos d'arxiu:
El número 4, ja es historia. Divendres es presentarà el cinquè de 23 Perico.


Aquest divendres a les 20:00 hores, coincidint amb el primer aniversari de la revista 23 PERICO, tindrà lloc en la casa d’un perico col·leccionista, Gabriel Martínez, l’acte de presentació del cinquè número de la revista, en el número 8 del carrer Lugo, junt a la Rambla del Carmel.

La podreu trobar als quioscos o en RCD Estil Shop a partir del 8 de Juliol. Una representació de la revista estarà també present a la XII Mongetada d’Argentona.


Per més informació: http://23perico.blogspot.com/




PRETEMPORADA DEL PRIMER EQUIP

DATARIVALLLOCTORNEIG/PARTITHORA
12-julSTAGE PERALADA
PERALADA Mpal. de Peralada
25-julSWANSEA CITY FCMpal. De PalamósI Torneig de la Gamba
02-agoMANCHESTER UNITEDOld Trafford, ManchesterHomenatge a SolsKjaer15:00
07-agoACADEMICA COIMBRAEst. Ciutat de CoimbraGira Portuguesa
09-agoC.F. OS BELENENSESE. Do Restelo, LisboaGira Portuguesa
13-agoFC VOLENDAMKras Stadion, HolandaGira Holandesa19.00
15-agoWILLEM IIWillen II StadionGira Holandesa19.00
17-agoDE GRAAFSCHAPStadion De VijverbergGira Holandesa19:00
19-agoNEC NIMEGAMcDOS GoffertstadionGira Holandesa20:00
24-agoUDINESE CALCIOEst. Olímpic MontjuïcXXXV Ciutat de Barcelona

dimarts, 1 de juliol de 2008

12ena. MONGETADA D'ARGENTONA


Aquest diumenge tindrà lloc a Argentona, un dels actes que més pericos congreguen després de l’Aplec de Penyes del RCD Espanyol: La Mongetada d’Argentona, que enguany compleix la dotzena edició.

L’acte començarà a les deu del matí, a la pista coberta del Poliesportiu d’Argentona i constarà del típic esmorzar i d’un col·loqui amb l’assistència del President del RCD Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, el senyor Adolfo Bara, cap de marketing del club blanc i blau, Joan Collet, cap de l’àrea d’expansió i que a més “jugarà en camp propi”, Daniel Solsona, ex jugador del RCD Espanyol entre 1970 i 1978, membre de l’Agrupació de Veterans, i el senyor Guillem Balagué, periodista de la cadena britànica SKY SPORTS.

El preu del ticket és de 15 euros pels socis i 17 per els no socis de la penya. A més, tindrà lloc el lliurament del 6è Memorial Domingo Lladó.

dilluns, 30 de juny de 2008

ENTREVISTA: FRANCESC MOLINA

Avui parlarem amb Francesc Molina, soci 1323 i accionista. Un dels habituals a la nostra Ciutat Esportiva.

El senyor Molina gaudeix com pocs a Sadrià, ja no solament veient els encontres dels nostres equips si no amb tot el que envolta a l’actualitat del club en aquelles rotllanes de socis on es palpa el veritable sentiment, les sanes opinions i discrepàncies enriquidores entre els socis que més saben d’això anomenat futbol.

Amb ell, hem volgut parlar


"SENSE PÈLS A LA LLENGUA: SENSE PLOMES AL BEC"




Francesc, (al centre de la foto) en mig d'un dels "corrillos" de la popular
"Penya del Llantu" de Sadrià.



Quines son les veritables causes de la desfeta en aquesta maleïda segona volta, en la seva opinió?

Jo per molt que diguin que no hi havia mal rotllo al vestidor, penso que aquest ha estat el veritable motiu. Per que jo anava els matins a veure els entrenaments, i havia coses que no m’agradaven: Sempre en Tamudo, Luis i De la Peña, junts, mentre que els altres jugadors els veies sempre uns amb altres, aquests tres sempre donant una imatge de poder fàctic en l’equip i això portes a fora...



Valverde havia perdut els papers?

En la meva opinió, amb la plantilla, dins el vestidor crec que sí.



De moment sembla que no pujarà cap jugador al primer equip. A més el B, ha perdut la categoria. Que en penseu de tot el que ha succeït al B?

Inexplicable: Tothom veia que les coses no anaven bé, i no es a posar remei quan s’estava a temps. A part que aquest equip, s'ha de nodrir de juvenils i fitxatges de gent jove, quan s’han d’enfrontar a equips veterans amb jugadors ja fets. No dic que no hagin de pujar els juvenils, però sempre acompanyats de fitxatges que tinguin una mica més d’experiència en la categoria si de veritat es vol tenir el filial a Segona Divisió B.



Potser tots nosaltres, els mitjans, tothom, inflem massa el globus parlant de la millor pedrera d’Espanya, (una de les millors en la meva opinió, sí) quan ni pressupostàriament ni a nivell de jugadors de qualitat internacional en el primer equip no es correspon amb la realitat. Que en penseu?


Sempre estem parlant de jugadors en el filial, que prometen molt... Futurs jugadors pel primer equip (Fede Besone, Robusté, Serrán, Julián, Palanca, Pedraza, etc.) i a l’hora de veritat, res de res.


On son, tots aquests jugadors?. Uns cedits i no han triomfat als seus equips, altres ara a la nova “sucursal de Gales”. I tot i que els hi hagin posat clàusules de recompra o siguin cedits, en la meva opinió pocs per no dir-ne cap, tornarà. “Agua de borrajas” que es diu en castellà.



I quin és el motiu per el que no pugen al primer equip i s’acaben estancant... Falta de caràcter, de qualitat, problema de confiança? Els cedits tampoc els hi ha anat gaire bé...

Crec que no hi ha confiança per part dels tècnics del primer equip amb ells; la valentia de posar-los i treure als “intocables”.


Des de Tamudo fins ara, els únics cedits que s’han consolidat al primer equip han estat Torrejón, Gorka i Moisés.




La Ciutat Esportiva de Sadrià, al marge de veure els partits, és habitualment un lloc típic de contrast d’opinions, de “corrillos” com en la millor època de Sarrià, i lloc on qui us parla ha tingut el plaer de conèixer a moltíssima gent, entre partit i partit. En aquest aspecte li desitgem llarga vida, oi?


A part de veure els equips amb els nostres estimats colors, a la Ciutat Esportiva de Sadrià, he conegut a molta gent que abans no coneixia, i he fet amistats de veritat.


Això no es produïa abans per aquests camps de Déu. Tampoc era possible conèixer als nanos per que els diferents equips del futbol base jugaven escampats per nombrosos camps de la ciutat.

A part d’això, a més tinc el honor de conèixer a un grup (que no els anomenaré individualment per no deixar-me a cap d’ells), amb els que coincidim sempre darrera la porteria on ataca el nostre Espanyol. A força de trobar-nos sempre, ja inclòs hem acabat sent una “penya no oficial”, que afectuosament, amb “carinyu” li vaig posar del “Llantu” per que sempre estem plorant (d’alegria, de tristor, queixant-nos i reclamant un Espanyol millor...), i ara ja a nivell popular som coneguts arreu de la nostra Ciutat Esportiva i fora d’ella per aquesta denominació tant entranyable.


Hi ha socis que encara no han posat encara el peu a Sadrià, quan aquest setembre farà ja set anys de la seva inauguració: Que li diríeu a tots aquells que mai han trepitjat la nostra ciutat esportiva, per animar-los?

Ells s’ho perden. A part de gent impedida, o que visqui molt lluny, només pot ser gent que va a la seva butaca a l’Olímpic i passa del futbol base.
Allà es veu el veritable sentiment perico. No ho dic per els socis, si no també per mitjans de comunicació que es consideren molt pericos i que allà només venen quan els interessa sortir a la foto...




Entrenadors del planter al primer equip: Tindrem paciència tots amb Márquez i Perarnau, conscients que venim d’una dinàmica molt negativa i segons quin sigui el començament les alarmes es poden disparar d’un bon principi ?

Ja signaria jo, que arribés Bartolomé Márquez a portar l’equip com ho va fer als juvenils o inclòs al filial. Es una persona que me l’aprecio molt com a perico i com a tècnic que ha passat pels equips del futbol base perico.


De totes maneres no puc preveure el que pot passar per que també ignoro com quedarà definitivament l’equip, quins seran els fitxatges, i les baixes.



Les experiències al RCD Espanyol, tret el cas de Paco Flores (que va sobreviure esportivament en la lliga i va guanyar un títol de copa 60 anys després) son històricament negatives quan s’han assegut entrenadors de casa a la banqueta... O han saltat abans d'hora o hem acabat a segona... Se’n sortiran del poder fàctic que es diu que hi ha al “santuari” ?

Si, fins ara la experiència ha estat nefasta en la majoria de casos. Esperem que amb Márquez sigui diferent. Si demostra tal com va declarar, i els posa a tots on els ha de posar, se'n pot sortir; o sigui agafant el toro per les banyes. Ara com el toro a les primeres de canvi li foti una cornada a ell... Malament.



Degut al crèdit sindicat, cada cop li resulta més difícil al nostre club poder fitxar i les primeres opcions s’esvaeixen per mig o un milió d’euros de diferència moltes vegades ... Com veieu el futur?

Efectivament. Ja estic cansat cada estiu que sempre sonen molt be els noms que surten, il•lusionen al personal però sempre acabem fitxant a gent que no vol ningú, l’últim que arriba.

Esperem que es porti tot amb la discreció necessària, ja que sempre que obren la boca ens el foten. Veig que amb els fitxatges primers es va fer amb total secret i no va haver-hi problemes per incorporar-los.




Per que a l’hora de vendre tampoc ens lluïm massa darrerament... Podrem col•locar a Riera algun lloc per quantitats decents?

La clàusula. En principi s’han de posar forts demanant la clàusula. Si desprès hi ha els tires i arronses propis de tota negociació, es pot cedir una petita part, però el que no es pot fer ja de bon començament afluixar abans ja de negociar.



Que li semblen els tres fitxatges fins ara realitzats, Cristian Álvarez, Beranger, i Callejón?

En Cristian Álvarez, no el conec jo i pràcticament ningú que no sigui un fan de la lliga argentina...

Beranger si que l’he vist jugar bastants encontres i m’ha semblat un bon defensor, tot i que no sigui cap crak, ens pot anar be i sigui millor que el Clemente Rodríguez que tanta propaganda li han fet.


Sobre Callejón, no tinc referències, tot i que al menys ha fet gols i diuen que és ràpid semblant a Tamudo... Ja veurem...



Que li falta a aquest club per donar el salt definitiu socialment? Continuïtat esportiva, potser?

Em recordo de l’època dels “Cinco Delfines” o de la UEFA del 88 per no anar-nos tant lluny, com s’omplia Sarrià de gom a gom. Quan l’equip ofereix bon joc, la gent acudeix al camp. El problema a nivell social, és que això no té continuïtat en el temps.

Sempre acabem desfent l’equip, traspassant als millors jugadors, afeblint l’equip, i sempre els èxits son flors d’un dia, en aquest cas d’una temporada o dos com molt i així es molt difícil que la gent que es soci de poc temps, els que es fan socis veient els triomfs, acabin enganxant-se d'una vegada davant els “espectacles” que sempre acaba donant l’equip.



Mediàticament tampoc ens ajuden gaire. Guardiola té com a entrenador en les televisions el que li neguen a Márquez, per dir un exemple. Canviarà aquesta actitud algun dia, o es qüestió de negoci exclusivament i fins que siguem quaranta mil socis o més, ens seguiran tractant a un nivell força inferior i discriminatori envers al poderós veí?

En els meus 71 anys, sempre ho he vist igual i crec que seguirà igual, tinguem els socis que tinguem.


Per quin motiu?

Per motiu exclusivament polític i de rivalitat amb el club poderós que tenim i que no vol a ningú més, aquí. No volen cap tipus de competència en cap disciplina esportiva on ells son presents.

Els que dirigeixen els mitjans de comunicació, els que mouen els fils a nivell esportiu i polític, son d’aquell club i que no vinguin amb el conte de la diferència de socis, per que per més socis que tinguin ells, som clubs de la mateixa ciutat i per tant amb les lògiques diferències en quant a temps, ens tindrien que tractar amb respecte, i estima com a l’altre club. I a sobre, els mitjans públics tenen una obligació, ja que son finançats amb els diners de tothom.




Que penses que farà Dani en el futur?

Penso que marxarà un cop el camp ja s’hagi inaugurat, i l’Espanyol ja hi jugui amb tota normalitat, i ho farà com un senyor per la porta gran.



Quin futur ha de jugar José Manuel Lara en aquest Espanyol del futur?

No m’agrada opinar gaire d’aquest senyor. Tan sols diré que es vengui les accions i marxi d’una vegada. No em mereix cap respecte com a accionista i com a espanyolista, per que al igual que fa amb els seus negocis que inverteix per créixer, dona cent milions de les antigues pessetes en un premi literari per fer negoci després en vendes, això ho podria fer a l’Espanyol fitxant cracks, si de veritat fos perico...



Com assidus a la Ciutat Esportiva, com has vist aquesta temporada al femení espanyolista?

En primer lloc dir que soc soci del femení, des de que va sortir el carnet de recolzament del femení, quan la majoria de socis no ho son, i la majoria no creu necessari treure’l ja que entren igual a Sadrià a veure el femení.

Havia gaudit molt amb el femení, amb aquell joc tan vistós, però no sé el que va passar i per quins motius, va sortir l’anterior tècnic Santy Fernández quan l’equip havia obtingut els èxits que va assolir.

Tampoc entenc per que se li va donar la direcció tècnica de l’equip a algú com a Emilio Montiagut, que TOTHOM el coneixia, i així ens ha anat la cosa. La pena es que se’n van donar compte massa tard.


Desitgem que la propera temporada vagi com les anteriors i tornin a fer gaudir al soci, a omplir el camp meravellant per el seu joc, recomponent l’equip amb bons fitxatges, amb la nova direcció tècnica i amb la reaparició de la millor jugadora que hi ha al futbol femení al nostre país; l’Adriana.

Moltes gràcies al senyor Francesc Molina.


diumenge, 29 de juny de 2008

GALERIA FOTOGRÀFICA DEL TORNEIG DE VETERANS A S. JOAN D.

FC Levante Las Planas i Penya Blanc Blava de S. Joan D. en el moment de sortir al camp.

El incombustible Rafa Aragón, un cop més fent de speaker i del que faci falta per l'Espanyol i per la Penya Blanc i Blava de Sant Joan Despí.


En l'equip de la Penya, Pedro Aragón, lluïa el braçalet de capità.

Iñaki Pérez de Arrilucea Tejedor (jugador del RCDE 1984/1989)


Dani Solsona en primer pla: Darrera Jordi Lardín.

Diego Morata, flamant nou entrenador del femení, va ocupar la porteria en el segon temps.
Espanyol i Levante Las Planas en el segon partit
Ambdós conjunts saludant-se en el mig del camp

Intercanvi de banderins amb el Levante LP.

Rafa Marañón que amb els seus 143 gols, encara és el màxim realitzador de tota la historia espanyolista

Formació de la Penya Blanc i Blava de Sant Joan Despí.

Foto oficial d'ambdos conjunts entremesclats.

Andrei Moj (jugador RCDE 1991/93). Tots recordem el gol a la darrera jornada al vell Atocha que va servir per evitar la promoció (1-1).

Jordi Lardín. (RCDE 1992/97 i 2000/01). Un dels meus ídols, ningú oblida els set gols al R. Madrid, la temporada 1995/96

Lliurament de trofeus


El tercer lloc per la Penya Blanc i Blava (Rafa i Pedro Aragón. (Felicitats per el teu sant !)

Levante Las Planas, segon al torneig.

Rafa Marañón, aixeca el trofeu com a capità del conjunt campió.


A descansar!!! ...




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M