dissabte, 12 de juliol de 2008

ENTREVISTA: ASSUMPCIÓ LAILLA,
DIPUTADA I PERICA.



Avui, i per tancar aquest cicle d’entrevistes, tinc l’honor i el plaer de parlar amb Assumpció Lailla i Jou, diputada del grup parlamentari de CiU al Parlament de Catalunya, membre del partit UDC. Va ser una oportunitat que es va presentar i vaig intentar aprofitar-la, ja que no sempre es té a tir d’entrevista a un polític en actiu. Per veure el seu curriculum podeu entrar al blog en el que no se n'amaga pas, que es perica...

Però no hi serà a SENTIMENT PERICO per la seva condició de diputada, si no per que "Titon" Lailla és una perica de cap a peus, de tradició familiar i encara que no es pugui sostreure de la seva condició de polític i representant del poble, intentarem que ens contesti com a perica de base, i preguntant-li...


“SENSE PÈLS A LA LLENGUA: SENSE PLOMES AL BEC”.





En primer lloc, com en tot hi ha una primera ocasió, aquesta serà la primera vegada que un polític sigui entrevistat per un servidor. Canvia molt la relació de tracte entre dues persones que no es coneixen si saben que son espanyolistes?

- El tracte correcte entre les persones segurament no canvia, però sí que pots trobar-te en que hi ha una major complicitat.




Veig que Assumpció Lailla compleix una promesa feta. Pensa que els polítics (sobre tot en època electoral) prometen molt als potencials votants i després no compleixen, se n’obliden ràpidament?

- D’entrada no crec que sigui bo generalitzar: quan parlem de polítics en general fem un flac favor al fet polític... Darrera de cada decisió presa, de cada idea proposada, de cada acte, de cada intervenció parlamentària... hi ha molta feina feta, que sembla que no té importància quan es generalitza al parlar dels polítics.


Jo no sóc de les persones que crec que els polítics facin promeses i no les compleixin: però sóc conscient que a vegades es pot donar aquesta imatge. Sovint ens trobem que, l’aplicar el debat, el consens, el pacte... en el fer polític hem de renunciar a coses o aspectes per tal d’assolir-ne uns altres. A vegades es qüestió de prioritats (en certa manera, això diferencia uns partits d’uns altres, allà on posem l’accent en una negociació).

Crec que la ciutadania, que és quin dóna sentit a la política -que no representa més que la voluntat de servir al país-, ha de ser capaç de detectar si se l’enganya, i si és així, passar comptes amb aquest polítics en unes properes eleccions.




La pregunta que segur li hauran fet més d’un: Per que és de l’Espanyol? Ve de família?

- Sóc perica des de sempre. A casa tenia una avis culés i uns altres de pericos... però el meu pare era de l’Espanyol, i soci a Sarrià. Suposo que això va marcar la meva afició pels colors blanc i blaus!!


No és un fracàs estrepitós dels polítics de la ciutat de Barcelona, que un club centenari com l’Espanyol hagi de marxar del municipi en que més anys ha viscut? (Recordem als lectors, que quan es va inaugurar el Camp de la Carretera de Sarrià, aquest lloc era un municipi independent)

- Realment crec que és una pèrdua per la ciutat de Barcelona que l’Espanyol hagi hagut de fer el camp fora... ja que és un equip de la ciutat. No sé si això és un fracàs dels polítics de la ciutat però sí crec que ho és d’aquells que han hagut de gestionar això des del govern municipal.

Per que de fet, si intento sortir de la meva condició perica i intento posar-me un barret de gestora municipal, em surten vàries preguntes: què farà Barcelona ara amb l’anella olímpica?? Quin rendiment li traurà a l’Estadi?? A banda d’evitar que l’Espanyol marxés de Barcelona, l’Ajuntament hauria pogut aprofitar el nostre club i les dues parts treure’n beneficis...

Però no ha estat així: de totes maneres, que el camp el tinguem a Cornellà- el Prat no implica que deixem de ser un equip de Barcelona. Al revés, augmentem el territori d’acció!




Que en penseu i com ho veieu, tota l’habitual “moguda” a Can Perico amb el tema de les banderes? Per el dret constitucional a la llibertat d’expressió i per que son senyeres oficials, la catalana i l’espanyola no es poden prohibir de portar, però cadascú fa les seves versions de les coses, les seves intencions. Com es pot solucionar aquest tema, per que a tots els clubs (no sol a l’Espanyol) hi ha diferents sensibilitats de caire polític... Jo sempre dic, que a un camp per recolzar i animar al RCDE s’ha de portar la blanc i blava, però...


- Comparteixo que l’esport no s’ha de polititzar, però sembla que els únics que polititzem el futbol som els pericos... i que els altres equips no ho fan!
Cadascú, des del respecte, pot defensar el què vulgui allà on cregui! Però sense imposicions ni ofenses.


Quin considera que és el millor jugador que hagi militat al RCDE des de que vos aneu al futbol?

No ho sé... m’han agradat molts... però que recordi especialment l’ N’kono, en Toni i evidentment en Raul Tamudo!


El millor entrenador?

Recordo molts i crec que cadascun ha aportat maneres de fer futbol que han estat positives...
M’és difícil destacar-ne un!


Que ens ha passat aquesta segona volta? Ens van posar el caramel a la boca i gairebé acabem als llocs del patiment...

- Doncs no ho sé, també a mi m’agradaria saber-ho!!!!
Si algú ho sap que ho expliqui!!



Vaig sentir al senyor Antonio Martín en varis programes de radio de informació espanyolista, que el femení de l’Espanyol tenia més complicat competir amb els rivals (Llevant, Rayo, etc.) per que aquestes entitats rebien subvencions dels seus respectius governs autonòmics.

Per que un govern que es diu i s’alaba de ser progressista, de tenir com a referent a la dona a l’hora que es respectin els seus drets, en canvi es discrimina al futbol femení que no rep cap tipus d’ajut, quan en altres comunitats es recolza? S’hi pot fer quelcom, des de l’oposició?


- Malauradament ens trobem amb un Govern que es diu progressista i no ho és, que al contrari de l’slògan electoral del partit majoritari (psc) de “fets, no paraules” només fan que parlar i després no complir...

El futbol femení s’ha de potenciar, així com altres esports i altres categories. Hi ha molta feina a fer en aquest aspecte!!!



Els pericos ens sentim per una banda satisfets per que la Corporació de Radio i Televisió de Catalunya econòmicament recolza a l’Espanyol fent-se amb els drets de transmissió i pagant be. Però per l’altre banda ens sentim maltractats, vituperats contínuament quan veiem la programació d’aquest ens públic.
Ens molesta molt que per qualsevol tema tingui que sortir sempre el mateix club, el mateix exemple. Sempre se li doni la màxima importància a coses intranscendents d’aquesta entitat, mentre que per que a nosaltres ens tractin decentment tenim que jugar finals europees o de Copa.

Quina és la seva opinió, tot recordant que TV3 la paguem tots els catalans, i que després de la Copa del 2000 inclòs el propi comitè d’Empresa de TV3 va emetre un comunicat en contra dels seus caps per el tracte indecent respecte a l’Espanyol, quan s’havia campionat després de seixanta anys ?


- Jo he estat la primera que m’he queixat moltes vegades del tracte donat a l’Espanyol en la Televisió i la Ràdio públiques. Massa vegades quedem relegats a termes anecdòtics quan podem tenir alguna informació de més rellevància que altres clubs. Parlant amb una periodista de TV3 perica em deia que ella ho havia comentat i havia comprovat que les emissions respectaven la proporció de socis/ simpatitzants dels dos clubs de Barcelona, encara que compartia que la percepció no era la mateixa.

El que no m’ha semblat gens bé d’aquesta última setmana és la importància que li han donat a TV3 a la moció de censura al President del Barça, relegant a un segon terme un programa del nivell del “30 minuts”, i en hora de màxima audiència al vespre, així com tot el desplegament i el seguiment fet de tota la jornada.




Hi ha “Nacional–culerisme” a Catalunya? No creu que el que es viu a l’Esport a la nostra terra no es normal, no succeeix en lloc?

Jo sóc nacionalista, i em fa molta ràbia que s’identifiqui aquest fet amb el Barça.
No sóc del Barça ni ho seré mai, per que sóc perica i ho seré sempre. I això no condiciona el meu pensament polític, per que sóc del parer que no s’han de barrejar les coses i que polititzar l’esport és un error.

Tot i així, és de justícia reconèixer que en èpoques difícils el Barça va fer un paper de reforç del sentiment nacional important.



Que em pot dir del casos (de moment i afortunadament, aïllats) en que s’obliga a cantar l’himne del rival esportiu en col•legis, al pitjor estil dels pitjors moments de l’època franquista quan es obligava a cantar el “Cara al sol”?

No conec cap cas d’aquests, però evidentment no em sembla bé: però aquí nosaltres hem de ser proactius. No podem quedar-nos només en la queixa, sinó que hem d’actuar. Na manera seria per exemple, facilitant l’himne de l’Espanyol al col•legi per a que el puguis tocar també. Qui és el que et dirà que no, llavors??




De fet, haig de suposar que a vostè mateixa li hauran dit en més d’una ocasió la famosa frase de “si ha sortit de l’armari”... No creu que això és la pitjor mostra que la nostra societat en aquest tema no es sana? Per que ja el sol fet de suposar que reconèixer que un és de l’Espanyol, ja sembla tenir que fer un acte de valentia, quan hauria de ser quelcom de normal...

- Sí que m’ho han dit alguna vegada, i la meva resposta és que jo mai he estat dins de l’armari!!! Sempre he dit amb orgull que sóc perica, però segurament, ara que sóc diputada, la gent reté més aquest detall de la meva biografia.

També hem de reconèixer que no tothom a fet el mateix que jo: hi ha molta gent que ara reconeix el fet de ser perico, i abans ho amagava... la culpa tembé és una miqueta nostra!


Coneix molts més pericos de tota la vida, en el Parlament de Catalunya on vos desenvolupeu les vostres obligacions respecte al seus electors?

- N’hi ha uns quants... i en vaig descobrint encara!!



Com i de quina manera creu que es pot acabar amb la violència al futbol, quan inclòs en sentències judicials (la que va presentar els Boixos Nois contra la Junta Directiva del Barcelona) s’ha desposseït del poder als clubs per prohibir l’entrada a grups que es caracteritzin per portar la seva radicalitat al terreny ja de la violència, ja que els actes delictius son sempre fets individuals i no col·lectius. Pensa que amb només mesures policials es pot acabar amb aquest tema?

- Crec que no: les mesures policials hi ha de ser, però no només hem d’actuar a aquest nivell. La repressió ha de ser l’última opció. El problema crec que va més enllà: és d’educació, de respecte als altres, d’entendre que ningú té la veritat absoluta i que s’han de respectar altres maneres de pensar i sentir (encara que faci ràbia!).

I més, quan parles d’aficionats a l’esport... si els valors que transmet l’esport són d’esforç, de companyonia, de sumar, de saber guanyar i també de reconèixer les derrotes, de respecte i de tolerància, de rivalitat que no de confrontació...



Creu que uns polítics que de veritat estimessin l’esport català, a un club que anava camí de ser centenari, i que junt amb el Barcelona ha representat la màxima rivalitat futbolística d’aquesta terra, no sol van deixar que es produís el terrible espectacle de veure (fet insòlit) com la goma-2 intentava acabar amb tot el mític estadi de la Carretera de Sarrià, si no que a més per escarni del poble perico van autoritzar, permetre, i fomentar que es veiés per televisió i en directe quan altres fites del espanyolisme (Copes del Rei conquerides) no es va produir?...
No creus que aquell estadi era patrimoni sentimental de bona part del poble català per sobre de les rivalitats esportives. (A més s’hi van celebrar els millors partits d’un mundial de futbol -82- gairebé de tota la historia i partits dels JJ.OO. de Barcelona)


Doncs sí: jo vivia a prop del camp de Sarrià, i el dia de la destrucció de l’Estadi vaig haver de marxar de casa per no sentir les explosions i no plorar de ràbia i de pena. Crec que és una pèrdua per la ciutat. Però hem de ser optimistes i encarar el futur amb il•lusió en el nou estadi!



¿Per que inclòs en un document de l’Ajuntament de Barcelona de l’època en que el falangista Miró Sanz (president del Barcelona), va aconseguir de les autoritats franquistes, de l’alcalde Porcioles, del governador civil Acedo, i altres jerifaltes d’aquell règim, la requalificació d’una zona verda per edificar, i en aquest document es garantia que sempre que hi hagués un cas anàleg en el futur se li donaria la mateixa requalificació en un futur hipotètic a qualsevol institució esportiva que volgués vendre’s els terrenys on estigués el seu estadi, tal com va succeir amb el Camp de Les Corts, en comptes de la injustícia comparativa que ha tingut lloc amb l’Espanyol?

Com a sobre, es pot dir que el franquisme perjudicar al Barcelona? Per que no se li ha donat el mateix tracte (en quant a coeficient) a l’Espanyol amb Sarrià?

- Les comparacions sempre són odioses. Sóc la primera que ho trobo molt injust. Però deixem de pensar en el Barça i de mirar enrera... l’Espanyol té moooooooolt futur!!! Creiem en nosaltres mateixos, fem bé la feina, potenciem la nostra pedrera, animem als diferents equips que tenim!!
Només així, l’Espanyol serà com sempre, el millor club del món!!!!!


Visca l’Espanyol!!!


Visca! I moltes gràces a la Diputada Assumpció Lailla, per la seva paciència i per haver-hi dedicat una estona del seu preciós temps.

L'ESPANYOL 2008/09 ES POSA EN MARXA


El RCD Espanyol 2008/09 es posa en marxa. Amb molt poques cares noves, (Cristian Álvarez, Beranger, Callejón i la tornada de Sergio Sánchez) i amb varis casos pendents de resolució, van passar ahir i dijous les proves mediques sota la supervisió d’una de les novetats d’enguany, el Dr. Sitges, acompanyat del Dr. Cervera i del preparador físic, Xavier Pedrero.

Àngel Martínez, Jonathan Soriano, Marc Torrejón i Chica, en el primer grup, i Javi Ruiz, Sergio Sánchez, Moisés Hurtado, Lola Smiljanic i Albert Riera, en el segon el dijous, mentre que ahir ho van fer Valdo, Lacruz, Rufete, David García i Julián López, i a les 10h, van continuar amb les revisions Jarque, Coro, De la Peña, Luis García i Tamudo.

Albert Riera es va desdir de totes les paraules fora de lloc que va dir en el seu moment. Com que costa molt de demanar perdó per aquests nois capriciosos i tant ben pagats, ens va fer passar per mentiders a tothom dient que no havia dit el que tots vàrem escoltar que va dir. Amb lo fàcil que era dir que era un “calentón” propi de la decepció per tal com havien anat les coses i que demanava disculpes...

Altre protagonista, Luis García de moment continua. Però molt em temo, després d’escoltar les intencions de varis membres del Consell de la part més alta del mateix, que si algú ve amb dotze quilos d’euros se l’emporta embolicat amb llaçet inclòs. De moment, el Benfica que es veu que deu estar acostuma a regalar els jugadors (Simao, 20 milions) tan sol volia pagar tal com vàrem dir, un terç de la clàusula i això estirant-se molt, potser massa.

Altre front encara per tancar és el del famós migcampista organitzador que tanta
falta fa a l’equip i que el Club, continua marejant la perdiu entre varis noms que han sonat i no es decideix a tancar-lo d’una vegada esperant o be que rebaixin les quantitats o que es produeixi alguna venda.

Amb aquests temes per resoldre, l’Espanyol empren rumb a Peralada per realitzar el stage de pretemporada fins el dia 25 que s’enfrontarà a Palamós davant el Swansey City, la nova “sucursal perica de Gales”.

divendres, 11 de juliol de 2008

VERONICA BOQUETE,
FITXATGE ESTEL·LAR DEL FEMENÍ

YAGO FERNÁNDEZ PRIETO, (EX VALENCIA, MADRID, I BENFICA) NOU JUGADOR PER L'ESPANYOL "B".



Foto futfem.com


Era un secret ben guardat, però molts ja ho sabíem. El RCD Espanyol s’ha fet amb els serveis d’una de les millors jugadores del panorama nacional: Veronica Boquete Giadans.

Nascuda a Galícia el 9 d’abril de 1987, la mitja punta ex del conjunt aragonès del Prainsa, botxí de la Copa de la Reina de les espanyolistes, és internacional absoluta amb la selecció espanyola femenina i amb el combinat gallec.

Va formar part d’aquell mític combinat espanyol sub-19 que en 2004 es va proclamar campió d’Europa, amb jugadores com Míriam, Ane Bergara per part espanyolista o altres que han acabat sent figures del futbol femení nacional com Lucia, Ruth, Natalia, Nuria Zufia, Jade, Iraia, Zuriñe, Mariachi, etc...

Varis equips espanyols estaven pendents de la seva decisió un cop va comunicar al seu club, el Prainsa que no continuaria i que deixava l‘entitat aragonesa.

Aquesta temporada lluïa el dorsal quatre, i va participar en els dos encontres del campionat de Superlliga, anotant el segon del seu equip en Sadrià quan el marcador era de 4-1, i al igual que la seva companya Joana Montouto no va participar en l’eliminatòria de Copa de la Reina que va deixar fora a les catalanes.

Es dona la particular circumstància que els tres reforços del conjunt que entrenarà Diego Morata, pertanyien al mateix club (Silvia Messeguer – que està disputant l’europeu sub 19 amb Espanya junt a Marta Torrejón i Marta Corredera- i Joana Montouto).

ENTREVISTA: RAMON GUARRO


Avui parlarem amb el soci 1312, accionista del nostre club i assidu a la nostra Ciutat Esportiva cada cap de setmana. Com a coneixedor del futbol base, al que també segueix en diversos camps de la geografia catalana, hem volgut esbrinar la seva opinió sobre la pedrera perica, al marge d’altres consideracions envers el nostre club i temes d’actualitat. Parlarem amb Ramon Guarro hi ho fem com sempre


“SENSE PÈLS A LA LLENGUA: SENSE PLOMES AL BEC”



Ramon Guarro en el moment d'arribar al Camp dels Canyars, en el dramàtic partit que va acabar sentenciant al filial a la Tercera Divisió.

Que va ser el que va passar a la segona volta del primer equip?

- Crec que va ser un cúmul de circumstàncies que van succeir: Lesions d’homes fonamentals, Kameni a la Copa d’Àfrica, etc... Varen començar a perdre partits, a anar malament, a aflorar els nervis, a entrar en una dinàmica perdedora. En el futbol existeixen les ratxes, al igual que quan es comença a guanyar encontres s’agafa confiança, i s’acaba enllaçant una bona ratxa, quan és a l’inrevés acaba passant el que ens va succeir. Amb tot, s’ha de dir que l’equip és més just del que ens pensem.




Per què, quan al mes de juliol, Pedro Tomàs va presentar el pressupost dient que era el 7è o 8è i que era per lluitar per la UEFA sense cap tipus d’excusa, i que s’havia d’oblidar el tema de la permanència, i en canvi quan l’equip era en mig de places europees, va donar per bo, superar l’onzè lloc de la temporada passada? No creus que no saben quin ha de ser nostre objectiu ni ells mateixos?


- Els que estan a dalt, al principi de temporada els interessa inflar d’optimisme les expectatives... Després tal com es desenvolupar la temporada i més en concret la segona volta, un cop van veure que l’equip enllaçava derrotes devia pensar que millor conformar-nos amb quedar aquesta zona...

El pressupost és alt en salaris però no en capítol de fitxatges. Tenim gent ben pagada que ja en els casos més significatius es van fent grans.





Que n’hem de fer amb jugadors que acaben contracte com Kameni, i quan passi la temporada marxaran sense deixar un euro?

- S’ha de intentar negociar arreglant-li el contracte i la clàusula, i que jugui. Al jugador també li interessa jugar, per que si hi ha mesures dràstiques, sortim perdent tots, creant mals precedents per possibles jugadors que vulguin venir i acabin pensant-s’ho.





Penses que es prioritari recuperar la categoria perduda del filial com darrer equip en la “cadena de producció” de la pedrera espanyolista per pogué donar els jugadors el salt al primer equip o penses que tot i la diferència de primera a tercera, igualment poden pujar?

- Es transcendental. Els tècnics tot i que han anunciat que l’ascens no es prioritari, per que es posen ja l’esparadrap abans que la ferida per si d’en cas no s’assoleix.

Però penso que es molt necessari, es primordial. Si ja a Segona B costa que puguin donar el salt a Primera Divisió, imagineu els salt des de Tercera lo complicat que pot ser.





Per quines causes tenint cada temporada un excel•lent juvenil, en canvi no triomfen en el filial aquests jugadors?

- La categoria Juvenil Sub 19 es molt diferent de la Segona Divisió B. Aquesta categoria, (la 2naB), cada cop és més complicada, hi ha més veterans, ex jugadors de Primera i Segona. Es molt difícil el pas de juvenils al filial i més encara si les coses no comencen be com ha succeït aquesta temporada.

També s’ha de dir que altres filials d’equips de Primera també les han passat molt malament i sense anar més lluny nostres veïns, cosa que ja de per sí indica la dificultat que entranya que els juvenils juguin a 2na B.




Aquesta temporada no puja ningú del filial. Ha fet molt de mal el descens, o tampoc creus que hi hauria valentia per donar la confiança a ningú del B, o per contrari penses que sí, que de no haver estat de per mig, la pèrdua de categoria, hi hauria algun nano al primer equip?

- No crec que sigui aquest el motiu. Si algun jugador hagués destacat a bon segur al menys se’l haguessin endut al stage de Peralada, independentment de si el filial es quedava o no a Segona B.

El que passa és que en aquests moments no hi ha jugadors amb prou projecció per donar el salt a Primera Divisió i fer-los pujar al primer equip per que pujar-los i no fer-los jugar, és matar-los. Si a sobre es perd la categoria, encara ho empitjora tot...





Confies amb Márquez, després d’estar quatre temporades de segon amb Lotina i Valverde? Es una virtut o un defecte, una avantatge o una desavantatge, amb el que es comenta del vestidor?

- Crec que es una avantatge ja que coneix perfectament tot el que pugui passar al vestidor i a l’equip. Coneix perfectament a la plantilla.

El que també s’ha de fer notar, és que el tècnic no pot fer miracles; De la Peña i Raul Tamudo ja no estan al seu nivell de quan estaven en la seva època daurada. Si es ven, i no s’encerta en els fitxatges, les podem passar putes.




Penses que fa be el president airejant xifres de milions per fitxar en mig de negociacions, o dient que hi ha clàusules que es poden rebaixar... No creus que parlen massa?


- Si. Es perdem massa per la boca. Les coses s’han d’explicar quan ja s’han fet. Ara mateix porten “mesos” amb aquest jugador migcampista argentí (Es refereix a Delgado) que ja es massa, ja cansa. Que el fitxin ja d’una vegada si tan bo és, abans que marxi a altre lloc o que callin ja...





Es remoreja aquests dies que aviat poden haver-hi traspassos. No creus que si no fitxem grans jugadors, i a sobre traspassem es pot afeblir massa una plantilla que no oblidem ha quedat en onzè i dotzè lloc les darreres temporades per no anar més lluny, al famós partit de la Real?

- Si, exactament. Tenim un equip amb un nivell justet que rutlla quan tot va bé i estan concentrats i no hi ha lesions... Si venem els millors jugadors, patirem molt per mantenir-nos. I tenint en compta que estrenem el nou Estadi de Cornellà – Prat, no vull pensar fer-ho en segona; seria patètic.

Aquest era el moment per potenciar l’equip, no per afeblir-lo.





Que li falta i que li sobra aquesta entitat per ser un club molt més gran?

- Sobrar-li, li sobra potser per tenir més recolzament dins la societat en que vivim, el que ens frena l’expansió a nivell social, és la imatge que segueix donant les Brigades Blanquiazules. Aquest grup que s’ha distingit durant anys per fotre animalades, donar una imatge molt contraproduent, patètica i fer servir el nostre club per els seus propis interessos de caire polític quan a la majoria d’ells els importa poc el partit de futbol, si no el mostrar-nos les seves banderes, la seva ideologia... No podem donar aquesta imatge (encara sigui un grup minúscul) de gent totalitària, xenòfoba i racista.

Ens falta més socis. Es clar una cosa porta a l’altre. Tenim que conviure amb un monstre a la nostra ciutat que té molt de poder en tots els sentits i que ha esclafat tota resistència esportiva, o l’ha reduït a la mera supervivència.




Si aquesta gent que acabes d’esmentar en la darrera part de l'anterior pregunta son “el brazo armado de Catalunya”... A nosaltres quin paper ens reserva el destí? Hi ha “nacional-barcelonisme” a la societat catalana, a les institucions, mitjans de comunicació?

Uf!, molt difícil pogué fer-nos un lloc en aquesta situació en la que el nacionalisme polític català es ven envoltat amb barcelonisme. A nosaltres, a través de televisions, premsa, es dona la imatge com si fóssim uns “bitxos raros”...

Ells (mitjans i polítics) ho aboquen tot en el FCB i a nosaltres ens deixen desguarnits de tot, al ras. Son els efectes de ser també febles a nivell econòmic, i no poder pràcticament mai aixecar-nos.





Per què a la ciutat de Barcelona no es pot gaudir d’alcaldes com a Sant Adrià, Cornellà, Prat, etc. que ens donin un tracte mínimament decent i ens haguessin permès fer el camp a la capital de Catalunya, o en el seu defecte convertir Montjuïc en un camp de futbol a les nostres necessitats?

- Per que a la ciutat de Barcelona és on hi ha els dos clubs, i concretament el monstre abans mencionat, amb tot el que suposa a nivell de vots, han d’estar sempre pendents d’ells i dels seus desitjos.

En canvi en els altres municipis esmentats, no hi ha entitats esportives de Primera Divisió i per tant l’Espanyol es veu com un convidat, un hoste, com un club que s’instal•la a les seves ciutats, i que reportarà prosperitat, popularitat i fama als municipis al tractar-se d’un club centenari de la màxima categoria futbolística.




Acabarem jugant a Cornellà-Prat abans d’acabar la propera temporada?

- No ho sé, per que desconec els temes d’obres, però ho dubto per que al sentir tots aquests problemes amb els accessos, igual es prolonga més del compte.



Al menys que deixin en condicions els acabats, molt millor que ho van deixar a la Ciutat Esportiva...

- Es clar, que tot estigui ben acabat i en condicions. Millor esperar una mica més i que tot estigui ben enllestit i no veiem situacions com a Sadrià. Esperem que tot surti perfectament.





Recentment han marxat dos consellers. Per el que sembla no estaven d’acord amb el tema de la senyera a la samarreta. Com ho veus.? Es tindria que haver estalviat aquest problema el Consell i dedicar-se al que tenia que dedicar-se (mentre l’equip queia en barrina), o és quelcom natural portar la senyera de la terra on està l’entitat?

- Crec que si en efecte la causa és aquesta per la qual s’han marxat, millor que hagin fotut el camp, collonut que marxin. Hi ha molts altres motius per anar-se’n que un tema tan poc rellevant. Jo no li veig importància en el tema. Altre cosa és si li volguessin posar altre tipus de bandera, de ideologia política, llavors podrien mostrar la seva disconformitat, però per posar o no la senyera d’on ets, no.





Acabo de llegir en 23 Perico, a un ex conseller (Robert Hernando) que el nostre president (al marge del fet puntual de les dues copes i final europea), té el mèrit “de destrozar siempre lo que los profesionales han hecho bien” o “es un presidente ideal para ir a mongetades y butifarrades, para dar palmaditas en las espaldas de la gente, pero como gestor deportivo y económico ha sido un auténtico desastre...) El que sembla clar que el nostre president desperta simpaties i crítiques exacerbats. Com ho veus?


- El nostre president té una imatge populista. La major part de la gent se l’estima per el seu caràcter obert i afable.

En quan a si és o no un bon gestor, si la feina es fa bé o no, nosaltres els socis de a peu no podem jutjar-lo per que ignorem el que hi ha dins, com està la situació, els problemes que hi ha. Només apreciem la realitat en funció d’uns resultats esportius, d’uns fitxatges, però aquests son responsabilitat dels tècnics, i no crec que ho sigui responsable el President.




Penses que marxarà? Veus algú que pugui reunir suficient consens per fer-se càrrec de l’entitat un cop deixi la presidència?

- Desconec el tema, les intencions dels darrers moviments accionarials... El que té la paella pel mànec son en Dani i en Lara. Ara per ara, penso que està tot molt verd el tema, s’haurà de treballar, negociar entre el grup dels principals accionistes. Es massa d’hora encara, ja ho veurem com acaba tot.


LES DARRERES NOVETATS AL FILIAL


Novetats en els darrers dies en torn als jugadors del filial:
José Zamora després de la seva desafortunada cessió al Eibar en un moment en que el filial espanyolista necessitava de tots per salvar la categoria, marxarà al R. Madrid Castilla que l'ha fitxat per les quatre properes temporades i on es trobarà a Palanca que ha abandonat el RCD Espanyol al no renovar-li el club el seu contracte, i a Oscar Reyes cedit per any i mig. Mentre que el R. Madrid ens ven per 1.2 milions d’euros a una de les seves promeses reservant-se dret a recompra, nosaltres els hi cedim els nostres jugadors Deu sap en quines condicions (Sergio Sánchez i Oscar Reyes tenien opcions de compra pel conjunt blanc )...

El cas del petit dels Riera s’ha solucionat a diferència del seu germà, al menys per aquesta temporada al ser cedit a un club grec que acaba d’assolir la màxima categoria en el país hel•lènic: El Panthrakikos.

RCD ESPANYOL "B"


ISAAC Becerra Alguacil

Continua

Álvaro Rodríguez "BRACHI"

Continua

GUILLEM Savall Perera

Continua

Javier CANTERO De la Puente

Continua o Cedit

GERARD Rovira López

Continua o Cedit

JAVI MÁRQUEZ Moreno

Continua

JUANJOsé Ciércoles Sagra

Continua

JAVI LÓPEZ Rodríguez

Continua

José Luis PLATA Ruíz

Probable Cedit

ALBERT García Camps

Torna Cessió UE Lleida

XAVI GARCÍA CalvoTorna Cessió

Jorge GOTOR Blas

Fitxat Zaragoza B

IVAN DIAZ Ruiz

Fitxat C. Lorquí

Roger MATAMALA FontFitxat Gavà
VÍCTOR Ibáñez PascualJuvenil A
VÍCTOR RUIZ TorreJuvenil A
DIDAV VILA RossellóJuvenil A

DAVID López Silva

Juvenil A

José Raul BAENA Urdiales Juvenil A
LUCAS Porcar TeixidóJuvenil A
José Mendez Monroy "CANARIO" Juvenil A
CARLOS RUIZ MuñozJuvenil A
ALEX Arias de Haro Juvenil A
Guillem CREUS PascalJuvenil A
.

.

MARXEN CEDITS

.

.

Francisco "KIKO" Casilla Cortés

Pendent de cessió

Alberto "TITO" Ortiz Moreno

Cedit Legia Varsovia

JORDI GÓMEZ García-Penche

Cedit Swansea City

HECTOR Simón Escudero

Cedit al Girona FC

JUANMAnuel Hernández Sánchez

Pendent de Cessió

MARC PEDRAZA Sarto

Pendent de Cessió

Llorenç "SITO" Riera Ortega

Cedit al Panthrakikos

David DE PABLOS Merino

Cedit CE Sabadell

OSCAR REYES Sánchez

Continua cedit R MAD.B

.

.

ALTRES CASOS
..
JULIÁN López de Lerma Barrahona1r Equip, de moment
FEDErico Bessone Luna Cedit al Swansey City
David BATANERO Puigbó (Possible baixa)
BENJAmín Martínez Martínez(Pendent)
BRIAN Arqueros González(Pendent)
RUBEN Canelada Amador(Pendent)

José ZAMORA Girona

R. MAD B. Venut

BAIXES
..
Albert SERRAN PoloBaixa. (Swansey City)
AnTONIo LAO DoñaNo renovat (Ud Gramanet)
DIDAC Navarro FernándezNo Renovat (Murcia B)
FRAN ERENCIA MorenoNo renovat (Murcia B)
Miquel PALANCA FernándezNo renovat (RMadrid B)

dijous, 10 de juliol de 2008

ESPERANT UN BON ATERRATGE
A CORNELLÀ-PRAT














Foto cedida pel Sr. García Florensa



Foto cedida per el senyor García Florensa.









Foto cedida pel Sr. García Florensa


Foto cedida pel Sr. García Florensa


Foto cedida per el Sr. García Florensa










Agraïm al Sr. García Florensa, la seva amabilitat i interès en vers l’Espanyol i aquest mitjà, al prendre’s la molèstia d’enviar-me un grapat de fotografies de les que n’hem agafat unes quantes per completar aquest reportatge fotogràfic.

PRESENTACIÓ DE LES NOVES SAMARRETES

Ferran Corominas ens mostra la nova samarreta.




Avui ha tingut lloc ala Ciutat Esportiva de Sadrià, la presentació oficial de les noves equipacions del RCD Espanyol per la temporada 2008/09.

L’acte segons la web oficial del Club tenia que tenir lloc a partir de les 11:30; el fet és que la demora a causa dels retards a l’hora de donar els pertinents permisos per part de l’autoritat aèria, ha fet que fins gairebé tres quarts d’una no donés començament.

Això sí, ho ha fet a lo gran: Amb dos paracaigudistes del grup Sky Drive d’Ampúria Brava (Toni López i Santiago Corella), llençant-se des d’un helicòpter i aterrant al bell mig del camp principal de la Ciutat Esportiva portant una samarreta cadascun com a mostra de les que lluiran els jugadors del club al llarg de la propera temporada. Aquestes, han estat recollides per nens i nenes del Campus que s’està celebrant aquests dies a Sadrià.

Tres jugadors, el recentment fitxat porter argentí, Cristian Álvarez, Ferran Corominas i Daniel Jarque han estat els tres jugadors que han posat pels mitjans gràfics i pel públic nombrós que s’ha donat cita malgrat la forta calor per veure l’acte. Jarque ha dut la samarreta oficial, Coro la segona indumentària, i com és lògic Cristian la dels porters.

La novetat principal es troba a la segona samarreta: Amb una creu de Sant Jordi (amb els colors invertits, tot s’ha de dir), i un logo del nou estadi de Cornella-Prat, trenca amb la que aquests dos anys havia tingut molt d’èxit, la rosa i negre.

L’acte ha estat conduït per Xavi Giménez, i el primer en fer us de la paraula ha estat el Director General Executiu, Pedro Tomás, i posteriorment Daniel Sánchez Llibre, president de l’entitat, ha tancat l’acte.


A la presentació han assistit el President del RCD Espanyol, els consellers Ramon Condal, Joan Collet, Sebastián Javier, Antonio Martín, José Moya, el director general de l’entitat, representants dels sponsors, (Interapuestas com a nou patrocinador principal després de ser-lo en menor mida en els darrers anys, Trina Solar, Uhlsport, Cobega i Damm), autoritats locals, la no consellera Anna Maria Fusté, el president de l’AEBiB, Joan Calero, i un munt de periodistes i membres de la premsa gràfica que han estat presenciant i recollint el solemne moment en que oficialment es posa en marxa el nou Espanyol 2008/09 que de moment, encara és ple d’incògnites i de temors.


dimecres, 9 de juliol de 2008

ENTREVISTA: SERGI GONZÁLEZ



Avui parlarem amb un membre de la Penya de la Vila de Gràcia i Guinardó.


(FE D’ERRATES: A la introducció del senyor Fernando Tadeo, per error vaig dir que havia sigut vicepresident, quan era vocal encarregat dels temes financers d'aquesta penya perica).

Dit això, en aquesta entrevista coneixerem la manera de pensar envers l’Espanyol de Sergi González, Vicepresident d’àrea de gestió econòmica, comunicació interna i pàgina web de la Penya de la Vila de Gràcia i Guinardó.


A més, el nostre convidat a Sentiment Perico, és també webmaster d’un munt de blogs i webs que van des de pàgines de jugadores del RCD Espanyol, fins a blogs pericos, i altres temes no relacionats amb el futbol.

Es per a mi, un plaer parlar amb Sergi,

“SENSE PÈLS A LA LLENGUA: SENSE PLOMES AL BEC”





Primerament, en quin any es va fundar la Penya de la Vila de Gràcia i Guinardó?

- Si mal no recordo es va fundar cap al 22-4-2002, però jo no hi era.



Aproximadament quants socis té en aquests moments?

- 250, però es fictici, donat que molts són fets dels viatge a Glasgow que era la condició per poder viatjar en el nostre avió. Amb lo qual la realitat és d’uns 130-150 socis.




Es complicat per una penya, el fet d' estar situada a Barcelona? Es més fàcil en pobles per el tema de fer autocars per desplaçar-se al camp i això fa que sempre s’apuntin més pericos?

- Es difícil a nivell de tenir un espai físic, nosaltres ho hem passat molt malament amb el canvi d’ubicació d’aquest any i després de varies gestions amb els ajuntaments no hem trobat un lloc adequat per 150 persones als barris de Gràcia i Guinardó. Sort de l’Arcadio Recio que ens ha deixat el Sunhotel Aston a l’Esquerre de l’Eixample.

Lo de l’autocar és un tema de fer pinya i fa que la gent es coneix millor que en el nostre cas on només hi ha interacció al descans o una mica al final del partit.




Penseu que els pericos que encara no han vist solucionat el seu problema de Glasgow, es podrà fer justícia, un cop es desenvolupi el procés judicial contra Travel Gallery, o es declararan insolvents i els diners ni els ensumaran?

- El nostre avió va arribar amb aquesta gent per pura sort de sortir un dia abans. No més et puc dir una cosa a nivell de primícia, si la Federació de Penyes tira del fil, potser l’insolvent no es tant insolvent com pensem.




Penses tal com diu el vostre president, el seyor Toni González, que el càrrec de President de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol té que ser remunerat? No correm el risc que aquesta persona que desenvolupi una tasca de voluntariat, de referent del sentiment espanyolista del mon penyístic acabi sent un “funcionari”, o en el pitjor dels casos, un “buròcrata” o un àpendix del propi club ?

- Tant el Toni com jo tenim una visió de gestió empresarial de les institucions sense ànim de lucre com pot ser la nostra penya. Fins i tot jo diria, que jo més que ell. Una vegada arribats a aquest punt, analitzem la pregunta:

Que fa el president de la Federació de Penyes?

Coordina una junta, cada dijous ha de gestionar el punt d’atenció al soci a l’estadi, gairebé ha de dedicar de 70 a 120 migdies - nits a l’any a dinars-sopars enlloc d’estar amb la seva família (encara que els sopars siguin gratis en la majoria de casos), ha de gestionar les diferents possibilitats de desplaçaments i diades del club, ha d’estar a determinades rodes de premsa i altres actes solidaris que afectin a la Federació. Això és una quantitat d’hores a l’any que no pots dedicar a la teva família, aficions, etc.

Esta clar que aquestes hores haurien de ser pagades d’alguna manera o compensades, perquè sinó a la curta o a la llarga això crema. Clarament, s’hauria de remunerar però des del propi finançament de la Federació de Penyes i amb una claredat transparent dels números, actes que fa, dedicació, etc.

Si la gestió és bona, les penyes estan satisfetes dels actes realitzats per la Federació, generant superàvit o no generen pèrdues, etc. ... Doncs que tiri endavant, sinó moció de censura i fora. Això és clar, però no necessàriament ha de ser una remuneració de cotització en la seguretat social, hi ha d’altres maneres de remunerar.




Per que un 30/50 de socis de les penyes no ho son del RCD Espanyol? Hi ha motius que ho justifiquen? Varia segons les penyes, els diferents llocs?

- Aquest estudi el tinc fet per la nostra penya, aproximadament hi ha un 20-25 % de socis de la nostra penya que no són socis del club.


    5 % per que no se senten a casa a l’Estadi Olímpic.
    10 % perquè son gent que la seva feina coincideix en dies de partit i aquests diners els hi fan falta.
    10 % Gent gran o altres que prefereixen veure els partits a casa.

    No ho sé, el que succeeix a altres penyes.




    Que li va passar a l’equip en la segona volta?

    - Lesions i els recanvis no estaven a l’alçada (gener-febrer) + baixada clara de rendiment dels extrems que no baixaven a defensar com la primera volta (febrer-març-abril) + desídia (febrer-març) + incapacitat psicològica de reaccionar (abril-maig) + passar de tot (maig). Aquest cocktail i és el resultat cronològic de la segona volta.




    Hi ha problemes al vestidor? I si de veritat n’hi ha, per que només es diu quan l’equip cau en barrina? Per que a la primera temporada n’hi havia...Després quan les coses es van arreglar, i es va arribar a la final de la UEFA ja no... Quan l’equip signava aquella primera volta sensacional no, a la segona si, qui ho entén això?

    - La gran pregunta, tothom quan les coses van malament miren al vestidor. Dos grans entrenadors que han durat dos anys i s’han marxat. Una Copa del Rei i una final de la Uefa en els darrers anys. Una primera volta de quasi Campió de Lliga i una segona volta de segona divisió... Dues salvacions inextremis... Quan van bé són taurons, quan van malament són un càncer.

    Crec que cal analitzar-lo tot com vaig fer fa un mes, al blog http://lordserer.blogspot.com/ on deia que des de que Luis Fernández va marxar només queden Jarque, Coro, David Garcia, De la Peña i Tamudo. Això és la vella guàrdia que queda del 2004.

    Després aquests i alguns més van anar a la UEFA, van guanyar una Copa del Rei i salvar la categoria al darrer segon, van anar a una final de la UEFA i es van mantenir bé a primera i ara han fet una primera volta de Campionat i una segona desastrosa. Si s’analitza l’empresa com a tal, els resultats són de notable pel nostre pressupost, inversions i historia.

    Amb lo qual no trobo problemes al vestidor, trobo que hi ha grupets i que psicològicament Valverde no ha sabut canviar una corrent negativa, i que consti que volia que és quedés, però el resultat vist és que la seva tasca com a psicòleg a estat dolenta i hauria d’haver precisat d’un psicòleg per aquesta temporada, donades les mancances que ha tingut. Cal enfocar i solucionar el problema, anar-se’n és molt fàcil.




    De moment s’ha gastat el senyor Herrera 3 milions d’euros en un jugador que militava a Segona B., un altre a Segona, i un a la lliga argentina com a porter. Penses que anem per el bon camí?

    - La política és la que és, semblant a la d’Osasuna, de no estirar més la mà que la màniga. Sinó entren diners no es compra. És lo que hi ha, invertir en joves valors perquè després donin rendiment, sobrevaloració per poder-los vendre a millor preu o sinó que siguin llegendes del club.


    Mentres que ningú convenci al Sr. Lara perquè faci un model que l’agradi i posi 30 milions d’euros a l’any per fitxar (com va dir), la cosa a nivell econòmic està molt clara: “Cinturó apretat, pica pedra i treu diamants”.




    No creus que si finalment es ven a Zabaleta (tot i que es jugador del que no té l’Espanyol tots els drets de traspàs), i Luis García, aquest equip perd el poc sentit, el poc esperit guanyador que fins ara tenia com a referència?

    - Zabaleta 10 milions, 5 pel Dani que els reinvertirà en el club amb tota seguretat. Luis Garcia, 30 milions. Amb 35 milions per fitxar crec que podem portar jugadors amb caràcter semblant a ells, pagar part del deute i fer pagar un sopar per tots els socis, encara que jo no els vendria mai.




    Parlem del femení: Quines creus que son les causes que han fet que aquesta temporada hagi sigut de transició i no hagi n’hi tan sol acabat la temporada a falta d’un encontre, el seu tècnic Emilio Montiagut?

    - Dolent, dolent, saps que tinc contactes al vestuari, però hi ha coses que no es poden contar. ¿Les causes? Simplement que l’equip era el mateix amb dos-tres retocs i el canvi d’entrenador. La derrota inicial davant l’Estartit i d’altres desplaçaments del principi de temporada més la lesió d’Adriana han condicionat a l’equip i la seva moral en el decurs de la competició.

    En quan a l’entrenador, el meu punt de vista és que les dones no són com els homes en determinats aspectes, i més dones que la majoria tenen menys de 30 anys. Són dones semiprofessionals o amateurs amb d’altres tasques i estudis, hormonalment diferent als homes i, fins i tot, psicològicament certes coses cal enfocar-les de manera diferent i amb un tracte diferent (sobretot en aquestes edats).


    Jo no vaig entendre que un home com el Santi després de guanyar els 5 títols i a l’any següent guanyar 2 dels 5 i quedar sotscampió en els altres 3, agafi i s’acabi el cicle per no sé quin motiu i que després me’l trobi a la grada prenen notes.
    En quan a Emilio Montiagut he trobat totalment incoherent el seu cessament falten 1 partit o 4 per final de temporada, crec que ha estat una falta de respecte a aquesta persona. Jo l’hagués fet fora el dia del 0-5 davant del Llevant (donada la dinàmica que es portava).





    Com ho veus amb Diego Morata i amb els reforços?

    - Diego Morata i els seus ajudants, els veig com “mano dura”, un estil a Camacho, ja veurem si funciona amb les dones.

    Desconec aquesta noia nova del Prainsa. A nivell de reforços, a nivell estatal, que no sigui de l’Espanyol m’agrada molt la Laura del Rio del Llevant i alguna del Rayo que ha destacat aquest any. Jo seria partidari de fer intercanvis formatius amb el club més poderós d’Europa o de “millor currículum” que crec que és el Umea suec i fer campus o fins i tot intercanvis temporals de jugadores per créixer i aprendre.




    Penses que Dani seguirà o no marxarà fins que trobi en l’horitzó un possible successor que al marge que sigui de la seva confiança sigui de consens entre totes les parts?

    - Confio en la paraula del president, jo crec que ja està pensant en el seu relleu i té en ment 3 persones, però no dirà res fins que no talli la cinta de l’estadi i el club estigui ben calmadet.


    Jo crec que arribarà el dia que dirà: “Pericus, ja teniu ciutat esportiva, ja teniu dues Copes del Rei més i ara teniu un estadi en propietat, ANIMUS que a mi ja em toca de gaudir del futbol com un aficionat més”.





    Penses que existeix ara mateix aquesta persona?

    - No hi ha dues persones iguals i més amb el tracte afable del president que tenim que pots parlar seriosament de temes amb ell, com fer conya que ell sempre està obert a tots els pericus. Un tracte proper a la gent semblant, a lo millor Collet i Dani Ballart són els que més a semblant en aquest tipus de caràcter, pel que he pogut veure en diferents actes pericus.



    El tema de l’himne en certs sectors sempre acaba sortint. Penses que necessitem de veritat un nou himne, o mes aviat càntics d’animació de millor qualitat per animar durant els partits?

    - Moltes voltes se li dona això i en les darreres dues dècades cada dos per tres estem canviat l’himne, que si adaptació al català-castellà, que si himne del centenari, que si himne rock. Es un tema complex, perquè el rock es massa ràpid i el lent no te ganxo com el d’abans, amb lo qual hi ha determinats sectors que volem tornar enrere.

    Jo, particularment, prefereixo noves cançons i ja mirarem la propera dècada de canviar l’himne si s’escau. Particularment, tinc passada al club una versió perica del “you’ll never walk alone”, qui sap si en el futur agrada a tothom, a lo millor esdevé l’himne (tono conya aquest darrer comentari).



    Tenim potser massa “barcelonitis” i ens tindríem que dedicar més a construir que a fitxar-nos en el rival?

    - Rotundament si, a mi particularment els ignoro cada dia més, no miro els seus partits ni resums, a lo millor únicament la semana prèvia a jugar amb nosaltres.

    Jo sóc partidari de que certs cantics com “El 1000 banderas ondearan....” o el ja cansino “P... Barça i p... TV3” només facin acte de presencia en dies de Derbi encara que jo a TV3 no el ficaria perquè es bona part del nostre pressupost indistintament del tracte que ens donin a la tele, en d’altres dies, en altres partits, es tonteria fer aquests crits.

    (Nota: Els punts suspensius en la frase que es canta a Montjuïc, els ha posat l'entrevistat, i en el lloc on ell ha cregut convenient. )


    Com pot ser que Televisió de Catalunya no televisi una final de Copa de Campions Juvenil en la que l’Espanyol aconsegueix el ceptre del futbol juvenil i en canvi doni la de la Copa del Rei de la mateixa competició setmanes després o una pallassada dels amics (!!!!) de Messi davant els amics (!!!) de Ronaldinho ?

    - Qüestió d’audiencies, malauradament és el que mana a la tele pública i privada. I el nostre veí té més audiència que nosaltres.



    Penses que el nou estadi té la capacitat adequada? Hauria de ser de més capacitat per ser cinc estrelles, o al contrari per tenir efecte “bombonera”?

    - Jo de tots els números que van sorgir, l’hagués deixat en 35000 seients amb possibilitats d’ampliar, 30000 pels socis i 5000 localitats de venda. Amb lo qual jo hagués fet menys places, tenir llista d’espera de socis, i estar tots ben apretadets i cridant i animant constanment.

    També pensi que són el club amb major absentisme de primera divisió amb un 27 % de la massa social que no va els diumenges a les 17:00 a veure el partir. Aquest aspecte em preocupa més que els seients.



    Moltes gràcies a Sergi González.



    dimarts, 8 de juliol de 2008

    ENTREVISTA: ALBERTO ARIZA

    Avui parlarem amb un penyista que ha estat fins i tot vicepresident de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol a l’època de Vicens Nos: Ens referim a Alberto Ariza, fundador i president de la Peña Pericos Moteros, membre de la Peña Eternos Español, i de la Penya Blanc i Blava de Terrassa, de la que es vocal del seu consell directiu, així com de moltes més penyes de les que es soci.

    Alberto representa altre manera de pensar en blanc i blau. Reclama més joventut en la direcció de les penyes, donar pas a les noves generacions de penyístes, Aquí li agraïm, i respectem, al igual que a tots els entrevistats, les seves opinions a unes preguntes que han estat formulades

    “SENSE PÈLS A LA LLENGUA: SENSE PLOMES AL BEC”.





    Como presidente de la Peña Pericos Moteros, en primer lugar debo preguntarte, como surgió la iniciativa, y cuales son vuestros objetivos como peña, próximos acontecimientos “moteros”, etc.

    - La idea surgió después que un grupo de amigos pericos organizábamos salidas los domingos para poder disfrutar de la moto y de paso pegarnos unos buenos almuerzos, entonces me plantee hacer lo mismo pero con un mayor número de pericos.

    Los objetivos son muy sencillos:

      1º Llevar el españolismo por todas las carreteras de Catalunya.
      2º Hacer españolismo en un mundo diferente al nuestro.
      3º Crear un precedente único en España y creo que también en Europa, al ser la primera peña de motos vincula a un equipo de futbol profesional, por ello hemos recibido felicitaciones de muchos aficiones de España.



    ¿Tenéis algún lugar de reunión, local social, o simplemente os juntáis cuando decidís organizar una excursión a pasarlo bien, y degustar buenos ágapes. …?

    - No hace falta ningún local para nuestras intenciones, solo hace falta un punto de encuentro antes de efectuar una salida, la mayoría de socios de pericos moteros pertenecemos a otras peñas pericas, nosotros solo queremos ser un complemento a las demás peñas.




    Vuestra web, es, si no voy equivocado: http://pericosmoteros.blogspot.com/ . ¿Cuantos socios forman parte ya de este colectivo?

    - Ahora somos 64 socios.
    También pueden entrar directamente en http://pericosmoteros.es/



    ¿Cómo ves el movimiento peñístico del RCDE en la actualidad, en tu condición de ex vicepresidente de la FCPE y miembro de varias peñas como Eternos, Terrassa…?

    - Yo siempre digo que el mundo de las peñas es una de las partes más importantes de nuestro club, son los que hacen conocer el sentimiento pericos en cada pueblo, en cada ciudad.

    Respondiendo a tu pregunta que como lo veo ahora, decirte que creo que se tendría que empezar a darle un cambio de generación a la mayoría de peñas, la sociedad ha cambiado, ahora es una sociedad moderna, se tendría que dar un impulso moderno para poder enganchar a la gente joven, darles responsabilidades, sin desmerecer a nadie, si ves los actos que realizan las peñas, la media de edad es muy elevada, por hacer una pequeña comparación te diré que puede pasar lo mismo que le pasa a la iglesia, ¿ quién va a las misas de cada semana?, solo personas muy mayores, la gente joven cree que no va con ellos.

    Por eso el complemento perfecto para las peñas ahora es: gente joven con responsabilidades y personas mayores que les aconsejen y les apoyen. Bueno de este tema se podría hablar folios enteros.




    ¿Qué le dirías a la mayoría de socios que son sujetos pasivos que pagan sus carnets, van cada partido de liga al Olímpico, (una minoría a Sadrià) y pasan de todas las actividades de la penyes y muchas veces, demasiados cuestionan el verdadero esfuerzo y la importancia de la labor que realizan las penyes?

    - Lo primero que diría es que sigan siendo socios y que sigan yendo al Olímpico, eso es lo principal.

    Yo creo que la mayoría de estas personas no conocen la vida perica, si fueran a Sadria y vieran a niños luchando todas las semanas con los colores del Español, si vieran el ambiente familiar que se respira en nuestras instalaciones, seguro que muchos cambiarían de parecer.

    Si estas personas participaran algún día en algún acto de peñas se darían cuenta del sentimiento, de las ganas, de la ilusión que se desprende en cada acto, en cada subida en autobús al Olímpico, cuando llevan nuestro sentimiento perico por los campos de España, si participaran en los actos que realizan en sus respectivos pueblos, y sobre todo la que yo creo que es el primer objetivo de las peñas: Crear socios nuevos.




    Hablemos del primer equipo: La pregunta no por odiosa deja de tener que ser efectuada: ¿Qué demonios le sucedió al equipo en esa humillante segunda vuelta?

    - En mi opinión ha sido un cumulo de circunstancias:

      1º Creerse mejores de lo que eran.
      2º Las malditas lesiones, que por cierto, algunas creo que son por culpa del cuerpo técnico y sobre todo médico.
      3º Copa áfrica
      4º Jugadores que no estaban implicados en nuestro proyecto, sino en el suyo propio.

    Seguramente si juntamos todo esto, también se podría crear algún conflicto en el vestuario, aunque se cansen de decir siempre lo contario, la prueba está en que la mayoría de los que salen de aquí, siempre rajan del vestuario.

    Los jugadores se cree estrellas de otra galaxia y lo peor de todo es que el club los apoyan, los encierran en una burbuja y les dan todos los caprichos que quieren





    ¿Cuáles son en tu opinión las causas que han conducido a nuestro filial a descender a Tercera División?

    - Creo que ha sido la juventud de nuestra plantilla, los jugadores que suben del juvenil están acostumbrados a jugar un futbol maravilloso, juegan contra jugadores jóvenes y la 2ª B es un cambio muy fuerte. No están acostumbrados a entrar en una dinámica perdedora y cuando ha sucedido, pues se hundieron, aunque en muchos partidos también ha habido un factor muy importante en contra: LA SUERTE.

    También creo que si no hubieran echado al entrenador, seguro que ahora estaríamos en 2ª B.



    Y las chicas qué? Relevo técnico al principio de temporada, una sola baja importante (de las que jugaban habitualmente) respecto a la temporada anterior, dos fichajes y el resultado ha sido un equipo totalmente desconocido en cuanto a juego y resultados… ¿Tienes una explicación lógica a tal cambio respecto a anteriores temporadas?

    - La verdad es que la única explicación que tengo, es que cuando un equipo lo gana todo este equipo hay que renovarlo (acuérdate de "La mirada del tigre" de Rocky), y este no ha sido el caso, todos se reforzaron menos nosotros.




    Con cuatro millones de Euros (si no se logra vender a alguien), ¿Crees que el señor Herrera puede fichar jugadores de calidad, o es problema de capacidad y sapiencia técnica del director deportivo?

    - Seamos realistas con 4 millones solo se puede fichar relleno, con suerte fichar muy muy bien para no bajar, prueba de ello lo tienes en que los mejores años y jugadores que hemos tenido ha sido por poner dinero extra de personas particulares.


    Tema Himno: ¿Eres de la opinión que debería el club estrenar uno de nuevo a la llegada de Cornellà – Prat, o ya está bien el que actualmente hay?

    Mi opinión es que se tendría que sentar en una sala a la Federación de Peñas, la Curva, y Club, y decidir cambiar el himno, pero que sea de mutuo acuerdo.

    ¿Quién mejor que los aficionados que son los que lo cantan para decidir hacer un himno que enganche a la gente?. El actual con todos mis respetos, es un himno que no está para los tiempos que estamos. Necesitamos un himno moderno, un himno que nosotros los socios y aficionados nos sintamos orgullosos.




    Los que sois partidarios de un nuevo himno, ¿es por el motivo sencillamente que no gusta, que no es cantable, que es demasiado solemne, o por el contrario por que es en lengua catalana y no bilingüe?

    - No tiene nada que ver en la lengua que este escrito, aunque te diré que para mí no me importaría que fuera bilingüe, pero como te he dicho antes, lo importante es que sea moderno y que tenga la aceptación de la grada.


    Coincidíamos siempre en el Miquel Poblet de Montcada, cuando el Fútbol Sala de Montcada era RCD Espanyol. (2002/03).
    Qué ambiente más hermoso blanquiazul había allí, ¿Verdad? ¿Crees que en Cornellà – Prat y teniendo un pabellón al lado, el club podría recuperar aquellas secciones que económicamente no fueran traumáticas para la economía de la Entidad (excluyendo básquet, claro, por dichos motivos) o es demasiado pedir a éstas alturas de la película?

    - Para los que no han estado nunca en Miquel Poblet de Montcada viendo a nuestro equipo de futbol sala, deciros que el ambiente que vivimos allí será para recordar todo la vida, fue una temporada gloriosa, fuimos la mejor afición de España aunque por temas ajenos a nosotros nunca nos dieron el premio.

    Si no me equivoco, el Español dudo mucho que vuelva a tener otra vez la sección, hace un par de años ya se habló del tema para poder hacerlo en Cornellá y al final nada de nada.

    ¿Crees que un consejo de Administración de veinticinco miembros es demasiado y los efectos de demasiada gente en un órgano de gestión, son perniciosos?

    - Si cada uno se ocupa de su parcela seguro que no serán demasiados, el problema es que hay muchos que ni comen ni dejan comer.




    Con ironía la pregunta, pero entrando en el fondo de la cuestión… ¿Qué sueldo debe tener un “Filtrador” …. Debe ser trabajo sencillo y “bien remunerado”? …
    Por que no hay manera que se pongan un bozal en la boca y podamos fichar a alguien sin que lo desvelen “fuentes directas y bien informadas del club” como dicen los medios…

    - En nuestro querido club, se hace una reunión de dos personas y al día siguiente sale filtrado, eso es el pan de cada día, ¿sueldo? Quien te dice que los que los filtran no tienen ya un gran sueldo, pagado por nosotros. Quien te dice que las filtraciones no son de la cúpula perica.

    Los que seguro que no filtran son los aficionados, que cuando nos enteramos de cosas graves o de cosas internas, no lo decimos por amor a nuestro club, esa es la diferencia.



    Pedro Tomás y Paco Herrera han cumplido dos años al frente de la gestión administrativa y deportiva del club. ¿Qué balance podemos hacer?

    - Con los medios de los que disponen, más que aceptable.



    Daniel Sánchez Llibre: ¿Cumplirá su palabra y dejará la presidencia cuando el campo esté inaugurado, o agotará el mandato? ¿Tienes algún candidato favorito para substituirlo? ¿De dentro del actual consejo o de fuera?

    - Es una pregunta difícil de contestar por los antecedentes de nuestro presi, lo que puedo decir es me gustaría que agotase su mandato.

    Yo no tengo ningún candidato, lo único que pido es que tenga amor a nuestro club y respeto a nuestra afición, con estas dos cosas seguro que hará lo mejor para la entidad.

    Muchas gracias, que el equipo se ponga como una moto la próxima temporada, y que disfrutéis (con precaución, eso sí), por estas carreteras llevando con orgullo y pasión nuestros colores blanquiazules.







      S E N T I M E N T P E R I C O . C O M