dissabte, 15 d’agost de 2009

SHONA THORBURN, NOU FITXATGE
DEL CB OLESA-ESPANYOL


Nou fitxatge pel CB Olesa-Espanyol: Es tracta de la base anglesa Shona Thorburn, que la passada temporada va militar a les files del desaparegut San José de León.
Nascuda a Oxford (Anglaterra) el 07/08/1982 ha estat dues temporades al bàsquet espanyol, defensant els colors del CB Puig d’en Valls (EBE Promociones) en la temporada 2007/08 i com hem dit anteriorment, a Lleó la passada temporada.

La jugadora anglesa, completarà la posició d'1, juntament amb la base olesana, Helena Boada.

Els seus registres son de 143 punts en 26 encontres (a EBE) i 72 punts en 13 encontres (FEVE San José). Els percentatges son de 34% en les fases regulars d’ambdues temporades, amb 29 i 40% en tirs de tres punts, i 88 i 71% respectivament en tirs lliures. 75 i 43 rebots, amb 52 i 29 assistències totals. 5.93 punts de valoració mitjana a Eivissa, i 7.8 punts de valoració mitjana en tots els encontres disputats a Lleó.

Shara Thorburn, té experiència internacional ja que té nacionalitat canadenca i ha disputat 40 encontres amb la selecció canadenca. Disposa de passaport comunitari al ser anglesa de naixement. A la lliga professional nord-americana (WNBA), va ser escollida per Minnesota Lynx, al setè lloc del drat de 2006.

divendres, 14 d’agost de 2009

L'ESPANYOL CAMPIÓ DE LA
2009 WEIFANG CUP (XINA)

L'ESPANYOL "B", GOLEJA 0-5 AL HIFK FINÈS, AMB DOS GOLS DE LUISMI, ANGEL, MAX I LUCAS

WEIFANG CUP 2009. XINA. (Nascuts després de l' 1/1/91)

1a. JORNADA [9 Agost]


16:00 GRUP A Xina U18 3-2 RCD Espanyol U18 (ESP)
16:00 GRUP A Ndukama U18 (NGA) 0-3 Seongnam Ilhwa Chunma U18 (KOR)
*Ndukama U18 (NGA) no presentat
09:15 B Serbia U18 2-0 Gladesville Ryde Magic U18 (AUS)
09:00 B Shandong Luneng Taishan U18 (CHN) 4-8 Chunnam Dragons U18 (KOR)

2na. JORNADA [Agost 10]


16:00 A Xina U18 4-1 Seongnam Ilhwa Chunma U18 (KOR)
no presentat
09:00 B Serbia U18 2-3 Chunnam Dragons U18 (KOR)
09:00 B Gladesville Ryde Magic U18 (AUS) 0-3 Shandong Luneng Taishan U18 (CHN)

3a. JORNADA [11 Agost]


16:00 A Xina U18 3-0 Ndukama U18 (NGA) *Ndukama U18 (NGA) no presentat
16:00 A Seongnam Ilhwa Chunma U18 (KOR) 1-4 RCD Espanyol U18 (ESP)
09:00 B Serbia U18 1-1 Shandong Luneng Taishan U18 (CHN)
09:00 B Chunnam Dragons U18 (KOR) 5-0 Gladesville Ryde Magic U18 (AUS)

Grup A


1er. Xina U18: Partits: 3 G: 3 E: 0 P: 0 Gols: 10/ 3 +7 Punts: 9
2on. RCD Espanyol U18 (ESP): Partits: 3 G: 2 E:0 P: 1 Gols: 9/ 4 +5 Punts: 6
3r. Seongnam Ilhwa Chunma U18 (KOR): Partits: 3 G: 1 E: 0 P: 2 Gols: 5/ 8 -3 Punts: 3
4rt. Ndukama U18 (NGA): Partits: 3 G:0 E: 0 P: 3 Gols: 0/ 9 -9 Punts: 0

Grup B


1r. Chunnam Dragons U18 (KOR): Partits: 3 G: 3 E: 0 P: 0 Gols: 16/ 6 +10 Punts: 9
2n. Serbia U18: Partits: 3 G:1 E: 1 P:1 Gols: 5/ 4 + 1 Punts: 4
3r. Shandong Luneng Taishan U18 (CHN): Partits: 3 G: 1 E:1 P: 1 Gols: 8/ 9 -1 Punts: 4
4rt Gladesville Ryde Magic U18 (AUS): Partits: 3 G:0 E:0 P: 3 Gols: 0 /10 -10 Punts: 0


4rta. JORNADA [13 AGOST]

16:00 1st-4th A1 Xina U18 1-0 B2 Serbia U18
16:00 1st-4th B1 Chunnam Dragons U18 (KOR) 1-3 A2 RCD Espanyol (ESP)

5na. JORNADA [14 AGOST]


09:00 7è-8è - Ndukama U18 (NGA) 3-0 *Ndukama U18 (NGA) (Retirat)
09:00 5è-6è - Shandong Luneng - Taishan U18 (CHN)
16:00 3è-4rt - Serbia U18 - Chunnam Dragons U18 (KOR)

16:00 1è-2on - FINAL: Xina U18 - RCD Espanyol 0-1

CALENDARI DE L'ESTRAFOLÀRIA
COMPETICIÓ QUE HA CREAT LA RFEF

CALENDARI PRIMERA DIVISIÓ FEMENINA- SUPERLLIGA,
GRUP "B"
,
PRIMERA FASE.


Jornada: 1 - 06/09/2009

VALENCIA FEMINAS C.F. - LEVANTE U.D., SAD
U.D. L´ESTARTIT - R.C.D. ESPANYOL DE BARCELONA, SAD
F.C. BARCELONA - U.D. COLLERENSE
GIMNASTIC DE TARRAGONA, SAD - REAL MURCIA C.F. SAD


Jornada: 2 - 13/09/2009

LEVANTE U.D., SAD - GIMNASTIC DE TARRAGONA, SAD
R.C.D. ESPANYOL DE BARCELONA, SAD - VALENCIA FEMINAS C.F.
U.D. COLLERENSE - U.D. L´ESTARTIT
REAL MURCIA C.F. SAD - F.C. BARCELONA


Jornada: 3 - 27/09/2009

LEVANTE U.D., SAD - R.C.D. ESPANYOL DE BARCELONA, SAD
VALENCIA FEMINAS C.F. - U.D. COLLERENSE
U.D. L´ESTARTIT - REAL MURCIA C.F. SAD
GIMNASTIC DE TARRAGONA, SAD - F.C. BARCELONA


Jornada: 4 - 04/10/2009

R.C.D. ESPANYOL DE BARCELONA, SAD - GIMNASTIC DE TARRAGONA, SAD
U.D. COLLERENSE - LEVANTE U.D., SAD
REAL MURCIA C.F. SAD - VALENCIA FEMINAS C.F.
F.C. BARCELONA - U.D. L´ESTARTIT


Jornada: 5 - 11/10/2009

R.C.D. ESPANYOL DE BARCELONA, SAD - U.D. COLLERENSE
LEVANTE U.D., SAD - REAL MURCIA C.F. SAD
VALENCIA FEMINAS C.F. - F.C. BARCELONA
GIMNASTIC DE TARRAGONA, SAD - U.D. L´ESTARTIT


Jornada: 6 - 18/10/2009

GIMNASTIC DE TARRAGONA, SAD - U.D. COLLERENSE
REAL MURCIA C.F. SAD - R.C.D. ESPANYOL DE BARCELONA, SAD
F.C. BARCELONA - LEVANTE U.D., SAD
U.D. L´ESTARTIT - VALENCIA FEMINAS C.F.


Jornada: 7 - 01/11/2009

U.D. COLLERENSE - REAL MURCIA C.F. SAD
R.C.D. ESPANYOL DE BARCELONA, SAD - F.C. BARCELONA
LEVANTE U.D., SAD - U.D. L´ESTARTIT
VALENCIA FEMINAS C.F. - GIMNASTIC DE TARRAGONA, SAD


SEGONA VOLTA


Jornada: 8 - 08/11/2009

LEVANTE U.D., SAD - VALENCIA FEMINAS C.F.
R.C.D. ESPANYOL DE BARCELONA, SAD - U.D. L´ESTARTIT
U.D. COLLERENSE - F.C. BARCELONA
REAL MURCIA C.F. SAD - GIMNASTIC DE TARRAGONA, SAD


Jornada: 9 - 15/11/2009


GIMNASTIC DE TARRAGONA, SAD - LEVANTE U.D., SAD
VALENCIA FEMINAS C.F. - R.C.D. ESPANYOL DE BARCELONA, SAD
U.D. L´ESTARTIT - U.D. COLLERENSE
F.C. BARCELONA - REAL MURCIA C.F. SAD


Jornada: 10 - Fecha: 29/11/2009

R.C.D. ESPANYOL DE BARCELONA, SAD - LEVANTE U.D., SAD
U.D. COLLERENSE - VALENCIA FEMINAS C.F.
REAL MURCIA C.F. SAD - U.D. L´ESTARTIT
F.C. BARCELONA - GIMNASTIC DE TARRAGONA, SAD


Jornada: 11 - 06/12/2009

GIMNASTIC DE TARRAGONA, SAD - R.C.D. ESPANYOL DE BARCELONA, SAD
LEVANTE U.D., SAD - U.D. COLLERENSE
VALENCIA FEMINAS C.F. - REAL MURCIA C.F. SAD
U.D. L´ESTARTIT - F.C. BARCELONA


Jornada: 12 - 08/12/2009

U.D. COLLERENSE - R.C.D. ESPANYOL DE BARCELONA, SAD
REAL MURCIA C.F. SAD - LEVANTE U.D., SAD
F.C. BARCELONA - VALENCIA FEMINAS C.F.
U.D. L´ESTARTIT - GIMNASTIC DE TARRAGONA, SAD


Jornada: 13 - 13/12/2009

U.D. COLLERENSE - GIMNASTIC DE TARRAGONA, SAD
R.C.D. ESPANYOL DE BARCELONA, SAD - REAL MURCIA C.F. SAD
LEVANTE U.D., SAD - F.C. BARCELONA
VALENCIA FEMINAS C.F. - U.D. L´ESTARTIT


Jornada: 14 - 20/12/2009

REAL MURCIA C.F. SAD - U.D. COLLERENSE
F.C. BARCELONA - R.C.D. ESPANYOL DE BARCELONA, SAD
U.D. L´ESTARTIT - LEVANTE U.D., SAD
GIMNASTIC DE TARRAGONA, SAD - VALENCIA FEMINAS C.F

LA DURA TORNADA
A LA NORMALITAT

Difícil tornada a la normalitat
El RCD Espanyol mica a mica anirà tornant a la normalitat malgrat no es pugui oblidar tot el succeït, i el fet principal, que Dani Jarque no estarà ja més amb nosaltres.

Ahir, el primer equip va entrenar a porta tancada a la Ciutat Esportiva. Era el més lògic després de tot el succeït, i malgrat que molts espanyolistes van anar-hi per donar suport a l’equip, no van pogué travessar la porta d’entrada de la Ciutat Esportiva; era qüestió de seny. La plantilla necessita intimitat i tranquil·litat en aquests moments difícils, per que poc a poc pugui restablir-se la rutina normal d’una sessió d’entrenament, lluny que els hi sigui recordat tot el que ha passat a cada moment.

Mentre, el futbol base tornarà a la normalitat; El Juvenil, que l’ha agafat tot el tema de la defunció del capità blanc i blau a la Xina, acabarà el torneig que està disputant.

L’Espanyol B, disputarà aquest diumenge dos encontres. Un, el principal d’ells, a la Ciutat Esportiva davant un conjunt de la categoria d’argent del futbol espanyol, l’històric CD Castellón. L’encontre davant els de La Plana, donarà començament a les 19:30 hores.

Mentre, una altre part del filial perico bastant nombrós en quant a número d’efectius encara, es desplaçarà al Mpal. de Llagostera per enfrontar-se a la UE Llagostera el mateix dia a les 19.00 hores.


Dir, que l’Espanyol B, al cap de setmana següent, visitarà la localitat vallesana de Montcada i Reixac, per disputar un encontre amistós amb el conjunt local, el CD Montcada (club fundat en 1923 i que milita en la Primera Divisió Catalana), en el Nou Estadi Mpal. de Montcada i Reixac.

Per la seva part el Juvenil B, disputarà el Torneig d’Arenys de Mar, la XXXIV Edició del Torneig de futbol juvenil Vila d’Arenys, a aquesta localitat de l’Alt Maresme. Serà dissabte a les 18:00 hores en que el conjunt perico entrenat per Lluis Planagumà disputi la primera semifinal davant el CE L’Hospitalet. Diumenge depenent del resultat de dissabte disputarà el tercer i quart lloc amb l’altre perdedor (18.00 hores) o la gran final amb el guanyador de l’altre semifinal (20:00 hores). Els encontres es disputaran al Mpal d’Arenys de Mar Bernat Coll.

dimecres, 12 d’agost de 2009

EL DARRER ADÉU A DANI JARQUE

(Capella ardent, Porta 25 Estadi RCD Espanyol, Cornellà: Josep Maria)



Adéu, capità...

Eren poc més de dos quarts de quatre, i en mig de la forta calor, en prou feines havien dinat, i milers d’espanyolistes ja havien visitat la capella ardent de Dani Jarque. Arribàvem al coliseum espanyolista i veiem una llarga cua, que a mida que passaven els minuts lluny d’escurçar-se s’incrementava a marxes forçades, en silenci respectuós només trencat per espontanis aplaudiments de tant en tant. La gent entrava per la porta 25 i sortia per les contigües 28 i 29.

Mentre, al santuari de la porta 21, continuaven les mostres de condol i de solidaritat... Poques pegades, s’han vist en el mon del futbol casos de tanta unitat i solidaritat. Als milers de pericos, s’havien de sumar gents de tots els clubs de futbol en uns dies en el que les rivalitats quedaren aparcades per la immensa tragèdia que ha sobtat tot Catalunya i tota Espanya.

Als voltants de les quatre aconseguíem pujar per les escales i desfilar per la capella ardent: El fèretre (tancat) amb el cos sense vida de Dani, cobert amb la bandera del RCD Espanyol, en mig d’una sala en la que a la dreta suposadament hi havia els familiars i a l’esquerra els dirigents espanyolistes. Dic suposadament, per que en el breu interval, i amb la consternació, li costa a un quedar-se amb les cares de les persones que allà estaven. Veig a Sebastián Javier, a Josep Sánchez Llibre... La cua avança, i els segons que un mira, passen tant ràpidament que sembla significar el breu pas del ser humà en aquest mon; uns venen i altres marxen.

Sortim a fora, i a l’ombra veiem com la cua arriba fins darrera del que serà centre comercial i cada cop més gent, molta més. Fins un quart de set arribava gent... L’espanyolisme en particular i el mon del futbol en general, dona el darrer adéu a una persona senzilla, a un jugador estimat, a un central noble, a un jugador de club, a un espanyolista...

Mentre, passen gents de molts equips, pericos i no pericos, desconeguts i coneguts amb els que també en aquesta ocasió fem les habituals xerrades. Tots expressen la seva consternació, el seu dolor, i la seva preocupació, però a l’hora la seva (nostra) esperança amb pogué canalitzar aquesta força, aquest sentiment, aquesta unitat, que un cop més en els mals moments ha sorgit del millor que té aquest club; la seva afició.

I molts pensem en que l’Espanyol no pot venir-se avall; Dani Jarque no ens ho perdonarà. La seva memòria i tot el que s’ha lluitat (per fer el nou estadi, per salvar la categoria, per tantes i tantes coses durant 109 anys, i durant aquestes darreres 7 temporades en especial), no es pot llençar, no es pot dilapidar aquest sentiment de lluita; aquesta força que ens té que fer ressorgir de la tragèdia, i aixecar-nos altre cop. I ho aconseguirem, es clar que sí!.

La resta ja ho sabeu millor que jo: Ja ho haureu vist en informatius, en reportatges en les televisions, en la premsa... Corones de flors de les principals institucions futbolístiques d’aquesta Espanya tant dividida en tantes coses... Menció especial, l’actitud en aquest cas del FC Barcelona que s’ha portat amb la cavallerositat i el tracte exquisit que les circumstàncies exigien deixant les viscerals rivalitats per altre lloc i moment. Els presidentes de les entitats més importants presents, jugadors d’arreu de tota Espanya, els que havien compartit vestidor els més dolguts, ex jugadors i jugadors del RCD Espanyol totalment destrossats, dirigents del futbol encapçalats per el màxims càrrecs de la Federació Espanyola i Catalana, polítics de tots els partits encapçalats per el President de la Generalitat accidental, etc. La llista seria tant llarga i a bon segur em deixaria involuntàriament persones dignes de ser mencionades.

S’ha xifrat en 14.000 persones. No ho sé si eren tantes o tan poques. El que si sé i ho vaig pogué comprovar que era molta gent, molta gent. Hores després va sortir el cotxe fúnebre (això ja no ho vaig presenciar, i per tant escric aquestes línies ja, sense haver-ho presenciat), fins a Santboi, on serà incinerat després d’una cerimònia intima familiar.

Adéu Dani Jarque! Mai t’oblidaran els pericos!!!.

dimarts, 11 d’agost de 2009

DANI JARQUE, UNA VIDA DE BLANC I BLAU


Foto cedida per GRAN PERICO i corresponent a la Final de Lleó, en el moment de recollir la medalla, després de proclamar-se campió de la Copa del Rei davant el R. Madrid. Agraïm sincerament per aquest gest, a Gran Perico .


Amistós a Peralada.


Una historia en blanc i blau

Daniel Jarque González havia nascut a Barcelona, l’1 de gener de 1983, i en el Club Cooperativa de Sant Boi havia donat les primeres passes com a futbolista, destacant pel seu físic i qualitat.

L’Espanyol es va fixar amb ell, i el va incorporar als dotze anys en edat infantil al conjunt perico. Progressant en les diverses etapes del futbol base, va ser quan va arribar al Juvenil entrenat per “Tintín” Márquez quan ocupar la demarcació que acabaria sent habitual en ell, el centre de la defensa, en comptes del mig del camp.

Amb el Juvenil, guanyar a Lleó la Copa del Rei Juvenil (la primera de les tres que el conjunt perico ha assolit a la seva història). A l’estadi Antonio Amilivia de la capital lleonesa, un 24 de Juny de 2001, l’equip perico aconsegueix derrotar 2-0 amb gols de Mai (penal) i d’un noi de 15 anys que tots pensàvem podia ser el futur de nostre club, la joia de la pedrera espanyolista, Jonathan Soriano. Aquells jugadors que van fer historia juntament amb Dani Jarque, eren: Manel a la porteria, Marc Bertrán, Carlos García i Miquel en defensa junt a Dani, al mig del camp, Mai, Jaime Delgado, Crusat i Ceballos en les bandes, Jacinto i Javi en la punta d’atac, amb les aportacions de Siscu, Francolí i l’esmentat Jonathan.


Dani Jarque assolir el seu segon gran èxit esportiu, al formar part i liderar junt a José Antonio Reyes aquella generació espanyola de 1983, que va participar i guanyar el Campionat d’Europa sots 19 a Noruega. Espanya formava part d’un grup amb les seleccions de República Txeca, Eslovàquia i l’amfitriona Noruega. Aquell equip en el que també ho formaven part jugadors del combinat campió sots-16 de 2001 (Torres, Iniesta, Moya), va arribar a la final després d’empatar a un davant Txequia, golejar 3-0 a Noruega, i remuntar 3-1 davant Eslovàquia. A la final, l’Alemanya de Ullie Stielike (28/07/2001), i victòria 1-0 (Torres) i Dani es proclama campió d’Europa sots-19.

La temporada 2001/02, Dani Jarque jugarà al filial del RCD Espanyol, tot i que tant ell com el seu amic i company Ferran Corominas, participaran en la Copa de Campions Juvenil a fi de reforçar al conjunt de “Tintín” Márquez, que aquell any l’Espanyol disputa com a campió de lliga de Divisió d’Honor al camp de los Juegos del Mediterráneo a Almería,. No es podia superar al Real Zaragoza en un injust encontre en el que els blanc-i-blaus van perdre 1-2 (gol de Coro) quan per les moltes ocasions que disposaren mereixien l’empat que els hi hagués donat el passi a la gran final.


Després, va jugar durant dues temporades l’Espanyol B, (2002/03 i 2003/04), però entre mig d’elles va arribar el moment esperat per a tot futbolista; debutar a Primera Divisió. Ho va fer substituint en els darrers minuts de joc a Domoraud, (20/10/2002 en aquell Espanyol: 2 – Recreativo: 0, hores després de la destitució de Juande, amb aquell estatrosfèric gol de Roger des de més de mig camp -54 metres -, amb Ramón Moya d’entrenador perico). Va disputar sis encontres amb el primer equip i en la temporada següent, la que l’equip es va salvar en el darrer encontre davant el Real Murcia, va disputar nou encontres de lliga.

Va ser amb el tècnic de Meñaka, Miguel Ángel Lotina, amb qui ja va tenir dorsal i fitxa del primer equip i de seguida es va acabar convertint en un fix de les alineacions blanc i blaves, disputant el primer any 21 encontres de lliga amb 1743 minuts i 1 de copa, marcant un gol. En totes les temporades posteriors jugarà més de trenta encontres per temporada sent indiscutible en les alineacions a l’eix de la defensa.

Aquella temporada 2004/05, (la primera de Lotina al front de l’equip) l’Espanyol va estar a punt de tocar la glòria esportiva (privat per la injusta decisió d’aquell línier de Iturralde González a El Sádar de Pamplona), de classificar-se per la Champions League. La Uefa va ser el premi menor. Destacar l’encontre en el que l’Espanyol després de 20 anys, puntuava al Camp Nou, (22/12/85) amb un encontre en el que jugant de mig centre defensiu, el de Sant Boi va ser injustament expulsat, i també acabaria amb el resultat inicial d’empat a zero.

Aquella temporada 2005/06, segona amb Lotina al front de l’equip, disputarà 34 encontres de lliga amb un total de 3010 minuts, aconseguint quatre gols.
Serà la temporada en la que el conjunt alemany del Shalke 04 barra el pas als espanyolistes en setzens de final de la UEFA, i la que l’Espanyol es proclama campió de Copa del Rei (sis anys després de Mestalla), vencent al Santiago Bernabeu per 4-1 al Real Zaragoza, botxí de, Atlético de Madrid, FC Barcelona, i Real Madrid en les eliminatòries prèvies.

Formant aquell 12 d’abril de 2006 amb Kameni, Zabaleta, Dani Jarque, Lopo, David García, Ito, Costa, Fredson, De la Peña, Luis García i Raul Tamudo, i al segon temps, Moisés, Coro i Pandiani, l’Espanyol escombra del camp en el segon període als aragonesos, després que Tamudo avancés als pericos, Ewerthon empatés, i Luis García passes a la historia completant el segon doble en finals (el primer el va aconseguir Jorge en 1940). Coro fent el tercer deixava vista per a sentència la final que arrodonir com hem dit, Luis amb un quart i definitiu gol. Jarque, (que formava parella a l’eix de la defensa amb Lopo, altre noi sorgit de la pedrera però que deixarà l’equip jugant el seu darrer encontre), com tot l’equip i tot l’espanyolisme viurà en primera persona aquell triomf en les celebracions de la Plaça de Sant Jaume i les fonts de Montjuïc.

Però aquell any encara tindria sorpreses i a poc de ser molt desagradables: L’equip no s’acaba de recuperar, perd 4-0 davant el Valencia en la ressaca del títol, s’enfonsa davant el Depor després de marcar primer, i acaba patint per salvar la pell en un encontre en el que la Real Sociedad defensant el 0-0 i el gol en el darrer tram de l’Alavés davant el Deportivo, envia a segona a falta de segons per cloure el dramàtic encontre, al conjunt espanyolista. En temps d’afegit, mentre Montjuïc plora per altre motiu ben diferent al d’ara, Dani Jarque envia una pilota llarga per Martín Posse que colpeja amb el cap (qui ho havia de dir), un defensor del conjunt guipuscoà que pentina, la pilota es marxa enrera on Coro controla i marca aquell gol que salvar l’Espanyol de l’abisme.

Especial fou la següent temporada, 2006/07. Jarque forma part de la plantilla (no va disputar l'encontre final), que obté el triomf a la Copa Catalunya, on l'Espanyol derrota en la final al FC Barcelona amb gol de Coro.

En aquesta temporada, en la que Dani Jarque erigit en amo i senyor de la defensa espanyolista disputa 36 encontres amb 3043 minuts, amb Ernesto Valverde a la banqueta, i malgrat un discret campionat de lliga, l’equip classificat per la UEFA com a guanyador anterior de la Copa del Rei, aconseguia superar les fases prèvies, guanyant a llocs mítics com l’Amsterdam Arena davant l’Ajax, i eliminar a conjunts com el Livorno, Maccabi Haifa, Benfica, i Werder Bremen amb un apoteòsic 3-0 a l'Olímpic i 1-2 a terres alemanyes, i arribar a una final davant el Sevilla, que de nou, la maleïda tanda de penals desprès d’una inoblidable pròrroga i després de jugar bona part de l’encontre amb un home menys per expulsió de Moisés, privava als espanyolistes del títol europeu.

Després d’una lliga de cara i creu (2007/08, la segona de l’etapa Valverde), amb un Espanyol que meravellar en la primera volta i decebre profundament en la segona, Jarque disputa 31 encontres aconseguint un gol, tot l’espanyolisme viurà una lliga de les que no s’obliden mai, la passada, en la que l’equip al costat de l’abisme, a vuit punts de la permanència, i sense marge d’error a falta de deu encontres, aconsegueix 25 dels 30 punts, certificant una desena posició que deixa sabor a glòria en el tram final en vistes a una inauguració esperada ja per l’espanyolisme del Nou Estadi de Cornellà-El Prat. Jarque jugarà 36 encontres i anotarà dos gols.

Pochettino, l’home del miracle, confia el braçalet de capità a Dani Jarque en l’estada a Peralada, com un dels líders del vestidor, i referent d’una fornada de nois sorgits de la pedrera espanyolista i a qui ha donat la cara dins i fora del terreny de joc, en comptes del buc insígnia Raul Tamudo, al que se li retreu des de molts sectors del espanyolisme, la seva absència en els mitjans en els moments crítics, on l’espanyolisme necessitava escoltar la veu d’algú que com a referent servís per donar ànims en aquella calamitosa i pràcticament irreversible situació.

Dani Jarque amb la senyera del braçalet, encapçala l’equip que el 2 d’agost de 2009, s’enfronta al pentacampió d’Europa, el Liverpool FC, en la inauguració oficial de l’Estadi del RCD Espanyol a Cornellà-El Prat. Quan és substituït en els darrers instants d’aquest matx, amb un rotund i històric 3-0 en el marcador, els aplaudiments de les 40.000 ànimes no poden imaginar que seran els darrers a Dani Jarque amb vida.

Davant el Nàpols en el primer encontre de la que tenia que ser gira italiana de pretemporada, disputarà el seu darrer encontre.

Menys d’una setmana desprès de la inauguració del Nou Estadi, un maleït 8 d’Agost, l’àrbitre del col•legi del destí, farà sonar el xiulet final de la seva vida. Ens deixarà per sempre a l’hotel de concentració de Coverciano, a Itàlia, en l’esplendor de la seva vida i amb un fill que ha de venir a aquest injust mon.

Descansa en pau, Dani Jarque, sempre estaràs en el nostre record.

L'ESPANYOLISME DONARÀ L'ADÈU A JARQUE
A LA CAPELLA ARDENT (NOU ESTADI, 14:00 A 18.00 h.)

CAPELLA ARDENT DES DE LES 14:00h. FINS LES 18.00

El cos de Dani Jarque ha arribat aquesta matinada a l’aeroport del Prat en vol privat als voltants de les quatre i mitja. Abans ho havia fet l’avió en el que viatjaven Daniel Sánchez Llibre, President del RCD Espanyol, amb Germán de la Cruz, conseller dirigent de l’àrea esportiva, José Maria Calzón, delegat, i el doctor Cervera, així com el senyor Rafael Niubó, Secretari General de la Vice-presidència de la Generalitat, que es trobaven a Itàlia aquests dies per donar compliment als darrers tràmits legals.

A Dani Jarque se li va efectuar ahir matí l’autòpsia i totes les gestions diplomàtiques i polítiques abundaren en l’objectiu d’escurçar al màxim en el temps aquests obligats tràmits legal per expatriar el cadàver el més ràpidament possible.

Ahir durant el dia va continuar la desfilada continua de socis a la porta 21 de l’Estadi, de gents de tota condició i colors futbolístics, per mostrar el seu condol amb la família Jarque i per extensió a la família espanyolista, que encara plora amargament la desaparició del seu capità, sorgit de la pedrera blanc-i-blava. Oscar Sielva, precisament un noi sorgit de la pedrera en edat cadet des de que vingué de terres de la Garrotxa, va deixar davant tots els presents, la seva samarreta tal com havia fet Nico Pareja, aquest privadament.

Aquest matí, s’instal·larà la capella ardent a l’Estadi del RCD Espanyol, a l’antesala de la llotja presidencial amb una cerimònia que serà intima per exprés desig de la família del finat, i serà oberta al públic del conjunt espanyolista de les 14:00 hores fins les 18:00 hores per que puguin donar el darrer adéu al finat, i acomiadar-se d’ell, una afició que queda orfe.





COMUNICAT D’AGRAIMENT DE LA FAMILIA, LLEGIT PEL REPRESENTANT, MÀGIC DÍAZ .

“Gracias en nombre de Dani, en nombre de la familia de Dani, de sus padres, hermana, tíos y abuelos y de Jessica, la mujer de Dani. Gracias a los aficionados y a los socios por las muestras de apoyo incondicional. Nos reconforta y ayuda en estos terribles momentos. Gracias a todas las personas relacionadas o no con el fútbol y a las que sintiendo otros colores han acusado la pérdida de Dani como si fuera propia. Gracias por vestir estos días el número 21 de su corazón blanquiazul.


Gracias a todas las personas del club, desde el presidente a todos los empleados, consejeros, director general; el delegado José María Calzón, el médico Miquel Cervera, que están en Italia, los técnicos, en especial a Mauricio Pochettino, y a todos y cada uno de sus compañeros del equipo de Dani, tanto a los que forman parte de la plantilla del Espanyol como al resto de futbolistas que vistiendo otra camiseta, lo llevan en su corazón. A los amigos de la infancia y ex compañeros que arropan a los padres, a la hermana y a Jessica, gracias de corazón. Gracias de parte de Jessica por vuestro apoyo hacia ella y a la pequeña Martina, que algún día podrá ver a su papá a través del cariño y admiración de vuestros ojos cogida de la mano de su madre.


La sencillez por encima de su gran calidad como futbolista era la característica que hacía y hace especial a Dani. Los que lo conocisteis lo sabéis mejor que nadie. Esa será su herencia para todos los futbolistas que van a vestir los colores blanquiazules. Gracias en nombre de los padres de Dani, de su hermana, de los tíos, y de Jessica, que también lo hace por la pequeña Martina, que con el paso de los años tendrá el recuerdo y la imagen de vuestros aplausos y respeto junto a la sonrisa de su papá".

dilluns, 10 d’agost de 2009

LA VIDA SEGUEIX...
AGENDA FUTBOL BASE


AGENDA FUTBOL BASE

15/16 d'Agost

DATA

EQUIP

RIVAL

PARTIT / CAMP

HORA

16 AGOEspanyol BU. E. LlagosteraAmistós. Mpal. Llagostera. 19:00
16 AGOEspanyol BC.D. Castellón Amistós. Ciutat Esp. Sadrià.19:30
6/15 AJuvenil "A"XIna, Korea, Serbia, Austràlia, NigèriaTorneig Weifang Cup. Qingdao (Xina)S.C.
15 AGOJuvenil "B"CE L'HospitaletTorneig Arenys de Mar. Mpal.18:00
16 AGOJuvenil "B"3er i 4 lloc / FinalTorneig Arenys de Mar. Mpal18:00 / 20:00

L'ESPANYOLISME PLORA A JARQUE
CONCENTRATS EN LA PORTA 21


(Estadi del RCD Espanyol, Porta 21, Cornellà: Josep Maria)

Ahir a les vuit del vespre, arribàvem al lloc on espontàniament s’havia decidit vetllar al capità Dani Jarque que encara continua a Florència, pendent que es practiqui l’autòpsia, tràmit que gràcies a les autoritats diplomàtiques espanyoles i governatives catalanes s' agilitzarà de manera considerable).

El lloc de concentració dels milers d’espanyolistes que durant aquest dia negre (de tempesta i negror al cel en molts llocs de Catalunya), era la porta 21 i l’hora convinguda era les 21 hores, en honor del dorsal que lluir com a professional el que fora jugador d’aquesta entitat durant catorze anys de la seva vida, d’una vida que el destí ha decidit endur-se de manera tant injusta i cruel.

La gent de tota condició i edat, s’aplegava davant la porta 21, i en el seu interior era ja pràcticament una zona de vetlla, amb espelmes, fotografies, recordatoris i tot allò d’una capella ardent, i un emotiu comunicat del Sevilla FC penjat sobre una columna, deixava constància que la tragèdia no té colors ni rivalitats. Els espanyolistes amb rostres de circumstàncies, d’una nit i un dia massa llargs, colpejats per la cruel tragèdia, vetllaven en silenci en mig d’aquest lloc convertit en santuari perico, i només cada tants minuts, els aplaudiments trencaven la monotonia del lent passar de les hores.

A fora, mentre, estaven la resta d'espanyolistes i gent d'altres equips amb samarretes de diversos clubs deixant constància de la seva solidaritat, aplegats tots davant les cameres de les televisions públiques: L’equip de TV3 amb la Inma Casares i el de la TVE –ja em disculpareu, però soc persona que mira poc els informatius de les televisions i desconec el nom de la noia presentadora. La gent consternada, seguia amb atenció el desenvolupament del que allà succeïa...
A les nou hores en punt, tothom arrenca a aplaudir i cantar en honor del gladiador caigut en defensa dels nostres colors. Veig noies plorant amargament. Molts desfoguen les seva ràbia i la seva impotència, victorejant-lo, cridant cap el cel, fent notar (si allà hi ha quelcom d’intel·ligent que pugui disposar de les vides dels seus “subdits”), la terrible injustícia de deixar-nos sense un noi estimat per tanta gent i en la plenitud de la seva vida.

Quan connecten en directe les televisions, tothom expectant; un grup de l’equip on havia començat Dani Jarque, la Cooperativa de Sant Boi, pren el protagonisme col·locant una pancarta de l’equip. També un desagradable personatge en no gaires bones condicions, destorba, molesta i crea problemes en el seu interès per mostrar aquest fet, de manera poc educada... En tots els llocs sempre hi ha d’haver-hi algú que doni la nota, i que no pot ennegrir en cap manera el nom del club en que es va formar Jarque fins que als dotze anys va signar per l’Espanyol... que hi farem!.

Desprès que els focus s’apaguin, que els diferents camions de les unitats mòbils repleguin els seus estris, la gent comença a desfilar cap els seus respectius llocs. Nosaltres de moment podem, ell ja no pot... Als voltants d’un quart i mig d’onze de la nit, ja no queda pràcticament ningú, i marxem... Ens espera una travessia de més d’una hora i mitja amb la caòtica situació ferroviària d’aquest país... Línia 5 de metro tallada, línia 3 i 4 de rodalies tallada des de Sants fins Sant Andreu Arenal, i un llarg etcètera de calamitats. Coses insignificants, totalment venials, davant la tragedia.

Avui, continuem plorant la mort d’en Dani Jarque. Ho sentirem molt de temps. El recordarem sempre. Però, llei també de vida, d’aquí uns dies, ens recuperarem. Quin remei! La vida continua com és sol dir sempre en aquest casos, i l’Espanyol (no ho oblidem mai) està per sobre nosaltres, per que les persones (per molt estimades i importants que siguin), passen, i només l’entitat continua.

L’espanyolisme plora a Dani Jarque. Glòria als herois que ens han deixat.

diumenge, 9 d’agost de 2009

ELS ESPANYOLISTES ES CONCENTREN
DAVANT LA PORTA 21 DEL NOU ESTADI

Tot i que des de que es va conèixer la notícia i sobre tot des de primeres hores del matí, s’han anat concentrant quantitat d’espanyolistes per vetllar i mostrar el seu condol per Dani Jarque, serà aquest vespre a les 21 hores, davant la porta 21 del Estadi del RCD Espanyol a Cornellà-El Prat, és l’hora que s’ha decidit per que TOTA L’AFICIÓ ESPANYOLISTA, es concentri per mostrar el seu condol per la mort del nostre capità. No hi falteu!.

LES PRIMERES REACCIONS A LA TRAGÈDIA


RCD ESPANYOL

Mor Daniel Jarque

Aquesta tarda ha llançat una desgràcia sobre l'Espanyol i la família de Dani Jarque. El jugador blanc-i-blau ha mort a causa d'una asistòlia en el Centre Tècnic Federal de la FIGC. El doctor Cervera li ha practicat al jugador el protocol RCP i s'ha fet ús del desfibrilador, que ha confirmat que es tractava d'una asistòlia no desfibrilable.
Als pocs minuts, ha arribat la primera ambulància dels serveis d'urgències de Florència, que realitzen un nou intent amb el desfibrilador que porten, que torna a constatar una asistòlia no desfibrilable. Els serveis mèdics han seguit amb el protocol de RCP, administrant adrenalina i atropina durant una hora, però el cor del jugador no ha reaccionat, per la qual cosa finalment s'ha determinat la seva mort.
El RCD Espanyol, trencat també pel dolor, vol posar-se a l'absoluta disposició de la família del nostre capità Dani Jarque, a la que fa arribar l'abraçada més sentit.


Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol

En aquests moments tant durs i desgraciats per tot l'Espanyolisme. Des de la FCPE lamentem profundament la pèrdua del nostre Capità en Dani Jarque, gran jugador i millor persona, i volem donar el condol en nom de totes les Penyes del RCD Espanyol a la seva família i a tots els seus amics.
No t'oblidarem mai.
Descansi en pau.


LA CURVA

Hoy es un dia duro para todo el espanyolismo, hoy se ha ido nuestro capitán, desde LaCurva queremos dar nuestro mas sincero pesame a toda su familia, toda la familia perica esta en estado de 'shock' después de recibir la fatal noticia.

DANI JARQUE DESCANSE EN PAZ.
SIEMPRE SERAS UNO DE LOS NUESTROS




COMUNICAT OFICIAL GRAN PENYA ESPANYOLISTA MANIGUA

Sota un estat de consternació absolut, amb un fort dolor i amb una inmensa i profunda tristor la Gran Penya Espanyolista Manigua plora la tràgica mort del nostre jugador i capità Daniel Jarque González i vol fer arribar en aquest moment tan doloròs el més sincer i sentit condol a la seva família i el vol fer extensiu a tota la família del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.
Descansi en pau.

Ciutat de Barcelona, 8 d'agost de 2009

CONSELL DIRECTIU GRAN PENYA ESPANYOLISTA MANIGUA



CIBERPENYA PERICOS AMB WEBS

Devant la terrible noticia de la mort del nostre capità Dani Jarque, la Ciberpenya Pericosambwebs s´afegeix al enorme dolor que estàn patint els amics i familiars
de Dani Jarque, així com tota la familia espanyolista.
Ens posem a l´absoluta disposició de la familia Jarque, a la que volem fer arrivar el nostre més sincer condol.
DESCANSA EN PAU

ALBERTO ARIZA, President de la FCPE

"No nos lo podemos creer. Son momentos muy complicados para el españolismo. Lamentamos profundamente el fallecimiento de Dani Jarque. Ha sido un golpe muy duro para el españolismo", ha señalado Ariza.El presidente de la FCPE ha destacado que Jarque era "un símbolo de la cantera" que siempre ha mostrado "su compromiso por el club". "Se ha prestado a ayudarnos en todo lo que ha podido y nunca ha tenido un no para nosotros", ha remarcado. Ariza ha reconocido que la afición blanquiazul está "consternada" por el fallecimiento del jugador y que las llamadas entre los socios y seguidores son constantes. "La gente está impactada y no deja de llamar", ha declarado. Por último, ha expresado la voluntad de llevar a cabo algún tipo de homenaje aunque es difícil porque la Liga todavía no ha comenzado y ha garantizado que una representación de la FCPE acudirá al entierro del futbolista. (diari Sport)




PERIÓDIC BLANC I BLAU

FALLECE DANI JARQUE

La noticia ha golpeado con dureza a todo el espanyolismo y el mundo del fútbol en general: Dani Jarque, central y capitán del Espanyol, ha fallecido esta tarde en Italia donde el equipo realizaba una gira veraniega a la edad de 26 años.

Según informaciones de nuestro compañero Oriol Vidal, que se encuentra en Italia siguiendo al equipo para TVC, Jarque ha preferido quedarse en el hotel en la tarde libre que Pochettino había concedido a sus hombres porque no se encontraba del todo bien. Ni Jarque ni nadie del club le ha dado más importancia hasta que, en la hora de la cena, y al comprobar que Jarque no bajaba con los demás jugadores, su compañero de habitación, Ferran Corominas, ha subido a la habitación y se lo ha encontrado estirado en el suelo. Tras practicarle el doctor Cervera los primeros auxilios, Jarque ha sido tratado de urgencia en el Centro Técnico Federal de la FIGC, donde se ha certificado su fallecimiento a causa de una asistolia.

El mundo del fútbol ha reaccionado con incredulidad y consternación, y como ejemplo caben destacar el minuto de silencio que se ha guardado en Mestalla en el descanso del Valencia-Arsenal o las muestras de duelo que han expresado tanto Joan Laporta en nombre del FC Barcelona o el capitán del Real Madrid Rául González.

Evidentemente, el Espanyol ha suspendido su gira por Italia y regresará en cuanto le sea posible a Barcelona para poder dar sepultura a Dani, que en un par de meses iba a ser padre por primera vez.

La familia espanyolista vive sus momentos más duros y también ha expresado su consternación por lo sucedido. En el BiB, donde llevamos siguiendo a Dani desde que, literalmente, era un crío, la noticia nos causa el más hondo de los pesares que queremos compartir con todo el colectivo perico. Asimismo, nos gustaría expresar nuestro más sentido pésame a la familia del jugador, a sus amistades y toda la plantilla profesional del Espanyol y a su cuerpo técnico y colaboradores más cercanos por esta desgraciada pérdida.
Descansa en paz, Dani. Siempre estarás con nosotros.

BLANC I BLAU


PERICOS ON LINE

PericosOnline descriu la tràgica noticia i al final del post expressa el seu condol: "Pericos On Line s´afegeix de tot cor a l´enorme dolor que hores d´ara estan patint la família i els amics de Dani Jarque, i per extensió, tota l´afició blanc-i-blava que ara mateix té el cor trencat per aquesta grandíssima desgràcia"


REAL FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE FUTBOL.

El capitán del R.C.D. Espanyol, Daniel Jarque, falleció en la tarde del 8 de agosto a causa de una asistolia, en el hotel de concentración del conjunto catalán en Florencia. La RFEF se suma al dolor de la familia y del R.C.D. Espanyol, a los que brinda su máximo apoyo en estos difíciles momentos.

Conmoción en el mundo del fútbol por la pérdida de Daniel Jarque, capitán del R.C.D. Espanyol. El jugador nacido en Barcelona (01/01/1983) falleció a causa de una asistolia, en la tarde del 8 de agosto en el hotel de concentración en el que el equipo perico había estado hospedado durante los tres últimos días (el Centro Técnico Federal de la Federación Italiana de Fútbol en Coverciano, a las afueras de Florencia).

Según el comunicado oficial del conjunto blanquiazul “El doctor Cervera le ha practicado al jugador el protocolo RCP y se ha hecho uso del desfibrilador, que ha confirmado que se trataba de una asistolia no desfibrilable. A los pocos minutos, ha llegado la primera ambulancia de los servicios de urgencias de Florencia, que realizan un nuevo intento con el desfibrilador que portan, que vuelve a constatar una asistolia no desfibrilable. Los servicios médicos han seguido con el protocolo de RCP, administrando adrenalina y atropina durante una hora, pero el corazón del jugador no ha reaccionado, por lo que finalmente se ha determinado el fallecimiento”.

La RFEF se pone a la absoluta disposición de la familia del jugador y del R.C.D. Espanyol, a los que hace llegar sus más sentidas condolencias.

Descanse en paz.



FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL.

La Federació Catalana de Futbol està de dol per la mort sobtada del capità del RCD Espanyol, Dani Jarque. El President de la FCF, Jordi Casals, i la seva Junta Directiva expressen el condol a la seva família i a tots els jugadors, directiva i seguidors del RCD Espanyol. La FCF ha declarat tres dies de dol per la mort del capità blanc-i-blau, i demana a tots els clubs catalans guardin un minut de silenci a tots els partits amistosos que es disputin aquests dies.


FC BARCELONA

JOAN LAPORTA

En declaraciones a EFE, el mandatario barcelonista ha señalado que tanto él como la familia barcelonista "estamos consternados ante este trágico suceso y que lamentamos profundamente".

"Hoy estamos todos de luto", ha apuntado el presidente del Barcelona desde San Francisco, donde se encuentra de gira el equipo azulgrana, el cual está hablando con el Espanyol para lucir un brazalete negro en señal de respeto por el capitán españolista, con motivo del partido amistoso que jugará el Barça esta madrugada contra el Chivas.

"Quiero transmitir en nombre del Barcelona nuestro más sentido pésame al RCD Espanyol por la trágica pérdida de Dani Jarque, y también a su familia


Al final del matx contra el Chivas, els jugadors del FC Barcelona han parlat de la mort sobtada de Dani Jarque i s’han volgut sumar al dolor de la família espanyolista.
Lluint un braçalet negre al braç i amb la formació d’una pinya abans de l’inici del matx contra el conjunt mexicà per guardar un minut de silenci. Així és com els jugadors blaugranes han volgut recordar Dani Jarque.

Bojan Krkic, a la sortida de vestidors, ha confessat: “Estàvem molt afectats i ho seguim estant”, referint-se a l’estat d’ànim de l’equip abans de disputar el darrer compromís de la gira pels Estats Units. “Era un company i m’ha sabut molt greu”, ha afegit. El davanter blaugrana s’ha volgut sumar al dol per Jarque: “Vull donar-li a tota la seva família el meu recolzament”.

Els components de la plantilla del Barça que han comparegut davant els mitjans de comunicació també s’han volgut sumar al dolor per la mort de Dani Jarque:

Carles Puyol

“És un dia trist per a tots nosaltres i per al futbol”.
“Enviem el nostre recolzament a la família i als seus companys. He parlat amb alguns, com l’Ivan (De la Peña), i estan molt afectats”.
“Estarem al costat de la família i dels companys. És un cop dur”.

Gerard Piqué

“Ha estat un cop molt dur, una commoció per tot l’equip. Esperem que la família i l’equip ho encaixin el més ràpid possible”.

FCB.cat


Andres Iniesta en la seva pàgina web ha dit: “Es un palo muy duro. Te echaré de menos amigo”

ERNESTO VALVERDE, ex entrenador i ex jugador del RCD Espanyol

"Desde que me he enterado de la noticia, todavía no me he repuesto, sobre todo, por cómo era Jarque. Era un jugador súper fuerte, súper sano y muy importante en el vestuario. Se nos han puesto los pelos de punta desde que nos hemos enterado", ha manifestado.Valverde ha recordado que mientras él fue su entrenador "nunca" tuvo ningún problema. "Era una persona muy fuerte, pero la vida es como y te da estas desagradables sorpresas. Es muy complicado", ha añadido.El actual técnico del Villarreal ha explicado que ha hablado con varias personas del club. "Estaban muy afectados por la noticia, como es normal en este tipo de situaciones. Tenía toda una vida por delante" (declaracions al diari Sport).


REAL MADRID CF:

RAUL GONZÁLEZ

"Buenas tardes, nos hemos enterado hace unos minutos del fallecimiento de un compañero, del jugador del Espanyol, Jarque, y como capitán y en representación del Real Madrid quería mostrar todo nuestro pésame y estar al lado de la familia del jugador. Queremos darle ánimos a toda la familia espanyolista en estos momentos tan duros que nos han dejado a todos consternados. Un chico tan joven, gran profesional y deportista, que haya sufrido esto nos ha dejado muy dolidos. Desde aquí nuestro más sincero pésame" (Roda de premsa del capità del conjunt blanc).


MANEL FANLO, Mundo Deportivo.

Estrenaba capitanía. Se sentía orgulloso de ello. A sus 26 años, lucía el brazalete del club que lo había visto nacer, crecer y consolidarse como uno de los mejores defensas del país. Dani Jarque siempre aireó su espanyolismo, dio la cara cuando todo parecía hundirse. La pasada temporada, con el descenso más cerca que nunca, Dani aseguraba que el equipo se iba a salvar, que el vestuario estaba convencido de que todo acabaría bien. Apostaba por que la lucha iba a ser el único camino para conseguir el objetivo.


Era un luchador. Un futbolista que combinaba su fuerte carácter con su categoría futbolística. La muerte le ha llegado a traición, sin tiempo a reaccionar. Sin poderle echar un pulso del que seguro que hubiese salido airoso, de una forma más que rastrera. Jarque se nos ha ido. Su fútbol, su espanyolismo, pero sobre todo su grandeza como persona nunca nos va a abandonar. Dani, el espanyolismo y sus gentes siempre estarán a tu lado. Gracias por todo, capitán


TOMAS GUASCH: Diario As

¿Por que se van siempre los mejores?

Le conocí siendo un crío y se nos va como capitán del Espanyol, la ilusión de su vida. Ni un mes le ha dejado disfrutarlo este asco de vida. Un crío, digo… Lo que era ayer, ¡26 años tenía nada más! Amable, cortés, educado, buenísima gente. Un muchacho ejemplar, también en lo futbolístico. Del Bosque le había echado el ojo. Había pasado por todas las selecciones inferiores de nuestro fútbol con notable éxito personal y colectivo, y cada día era mejor este Dani Jarque que ya está en los cielos.


Qué decir en momentos como este? El dolor es brutal. Y el desconcierto. Los recuerdos se apelotonan, se buscan explicaciones y no las hay. Por eso me atrevo a contarte, Dani, que en cuanto corrió la voz mi teléfono explotó. Pasaron de cincuenta las llamadas. Desde Santander, tus amigos Marc Torrejón y Óscar Serrano. Óscar Ribot y Manuel Redondo, del Real Madrid, los amigos del Nàstic, del Xerez, de Bilbao… Petón me recordó que tú fuiste el capitán de aquella Selección Sub-19 que ganó el Europeo con un gol de Torres: él es otro que te llora, es lo único que nos queda. Llora el doctor González, allá en El Ejido, al que me tocó darle la noticia. Lloramos todos los que tuvimos la suerte de conocerte.

Pasaban de las nueve de la noche cuando sonó mi teléfono. Con un hilo de voz y arrasado en lágrimas me habló Pin, el padre de Iván de la Peña: "¿Lo sabes, verdad?" No sabía nada. Acababa de llegar a casa desde Sariñena, ni tiempo para quitarme la chaqueta me dio. No lo sabía, lo supe en ese mismo momento. Y se me ocurrió lo de siempre en casos como el tuyo: ¿por qué será que siempre se nos van los mejores? Descansa en paz, amigo. ¡Qué solos nos has dejado!

Una celebración de cumpleaños en casa de un familiar. Un s.m.s que restalla con estruendo en medio de la fiesta. Un texto directo y brutal: “Jarque ha muerto. Descanse en paz”. Incredulidad, llamadas cruzadas, perplejidad, confirmación. La tele, ofrece un minuto de silencio antes de empezar en Mestalla la segunda parte del Valencia-Arsenal. Avisos a varios amigos por si acaso aún no se han enterado. Contestaciones. Unos los sabían y otros no. Todos, muestran su abatimiento. En general, se coincide en una cosa: “Es nuestro sino”.



EMILIO, BLOG "EL PAN DE LOS POBRES"

Es nuestro sino..

Si, sin duda, en el Espanyol la felicidad no puede durar nunca mucho. Es una ley no escrita pero que aun así, se cumple a rajatabla, por lo que ya todos la aceptamos sin protestar. Sin embargo, esta vez se han pasado. Los pericos, sabemos muy bien lo que es sufrir. Sabemos, lo que es perder una final europea en los penaltis. Y sabemos, lo que es un descenso. Y otro más. Y sabemos, lo que es ver en directo la demolición de nuestro estadio. Y sabemos, lo que es una salvación a falta de 20 minutos. Y otra en el último minuto. Y sabemos, lo que es otra final europea perdida de nuevo en los penaltis. Y así, mil y una perrerías a las que estamos acostumbrados a que la vida nos haga, y que ya soportamos con una resignación estoica.

Pero lo de hoy, no tiene nombre. La muerte, de uno de los nuestros. La muerte, de nuestro nuevo capitán. Un chaval de 26 años criado en el Espanyol desde los 12 años y que estaba llamado a ser un nuevo referente dentro del españolismo. Un chaval, de una categoría humana que incluso superaba a la futbolística, que era mucha. Un chaval, que iba a ser padre dentro de un par de meses y que a ver quien le explica ahora a su futuro hijo o hija que su padre, murió apenas unas semanas antes de que el/ella naciera. Un chaval, con toda una vida por delante que, de pronto, se ha visto truncada por uno de esos incomprensibles designios del destino que jamás llegaríamos a entender, por más que alguien nos lo quisiera explicar. Un chaval, por el que a buen seguro todos los pericos cambiaríamos nuestro nuevo estadio por tenerlo de nuevo a nuestro lado, luciendo y defendiendo la blanquiazul con ese orgullo que siempre demostró tener.

Y es que, los españolistas sabemos que nuestro sino es el de sufrir, si, y por ello lo aceptamos sin demasiada queja, pero así no por favor. Así no.

(Desde este pequeño blog, quiero expresar mi más sincero pésame a todos sus familiares, amigos directos y pericos en general. Dani Jarque, estés donde estés, descansa en paz)


ALBERT OLIVÉ, BLOG “DE SARRIÀ A CORNELLÀ”

Aquesta tarda de dissabte ens ha deixat en DANI JARQUE. A la concentració de l'equip a terres italianes.
Només puc dir com m'he enterat de la noticia. Era l'Estartit, acabava de correr en una cursa de 10 km, un bany a la platja cap a la mitja nit i llavors un cop al cotxe agafo el mòbil. M'ha estrenyat veure tantes trucades perdudes i un missatge. El missatge deia això: "Hola Albert, m'acabo d'enterar de la mort de Dani Jarque. Ostres! Que fort!" Aquestes tres linies m'han deixat fet pols. M'ha vingut fred i poques ganes de fer res més aquesta nit.

Són noticies impossibles de creure. Estic escoltant un resum de El Larguero i estic flipant. No pot ser veritat. És dur, molt dur.
Pericos, estem de dol. Per si no és possible que el nou Estadi de Cornellà - El Prat porti el nom de Dani Jarque, demano des d'aquí que una de les graderies si que aconsegueixi dir-se Grada Dani Jarque.
Descansi amb pau Dani Jarque.




PERICOSCOOL

Ens deixa el nostre capità:
Ha mort el nostre capità, Dani Jarque, deixant buits impossibles de reemplaçar: al centre de la defensa i, sobretot, al cor de tots aquells qui l'estimem. Dani ha estat i és un exemple de conducta dins i fora del camp.
El tòpic diu que sempre ens deixen els millors, i en aquest cas, així ha estat. Dani era el millor. Humil, treballador, perico, sincer, atent, amable i tot el reguitzell d'adjectius que conté un diccionari.
Avui, és el dia més trist de la història de l'Espanyol. Els nostres cors, i aquell cor blanc i blau que bategava de joia el dia de la inauguració del nou estadi, plora per tú, Dani. Plora per la injustícia de no poder veure't més defensar amb orgull aquest braçal que has portat poc temps però que has honorat. Plora impotent de no saber afrontar la tragèdia que l'ha colpit. Plora perquè ja no hi ets. Plora, i no hi ha manera de consolar-lo.
Des d'ara, el cel és encara més blanc i blau: allà, hi ets tú: el nostre gran capità!
Ha mort Dani Jarque. Visca Dani Jarque!


MARC RAYMUNDO. El Punt.cat


Mor el capità Jarque
Daniel Jarque González, nascut l'1 de gener del 1983 a Sant Boi de Llobregat, va posar ahir punt final a una vida que de petit va viure sempre amb un pilota de futbol a la vora.

Les primeres passes com a esportista i en un terreny de joc les va fer en el CF Cooperativa de Sant Boi, l'equip del seu barri. Ràpidament, però, amb només 12 anys, Jarque va començar l'aventura espanyolista entrant a formar part dels equips inferiors del futbol de base. Des de llavors, el central ha viscut 14 anys lligat als colors blanc i blau fins a convertir-se el 18 de juliol passat en el primer capità del primer equip.

Des d'un bon principi el defensa català va destacar en tots els àmbits. La seva sobrietat com defensa i la seva personalitat tant al camp com a fora van fer que s'obrís les portes de l'èxit amb la humilitat com a recepta fonamental. Després de dues temporades en el filial blanc-i-blau que dirigia Ramón Moya, l'ara tècnic del Sabadell va ser l'home que va endinsar-lo en el món del futbol de l'elit fent-lo debutar el 20 d'octubre del 2002 en un partit contra el Recreativo de Huelva. Aquell dia Daniel Jarque, amb el dorsal número 32 a l'esquena, va sortir al terreny de joc de Montjuïc substituint Domoraud quan faltaven deu minuts pel final del partit.

Aquell 20 d'octubre, el primer matx que dirigia Ramón Moya a la banqueta del primer equip, el central català es donava a conèixer als aficionats periquitos. Una afició, que juntament amb la família del defensa i els seus companys, ahir va ser colpejada per la tragèdia, però que segurament recordarà amb orgull cada una de les actuacions que va fer Jarque. Creixent professionalment a l'eix de la defensa juntament a companys de demarcació com l'actual tècnic, Mauricio Pochettino, o Soldevilla i Lopo, el jugador de Sant Boi va aconseguir ràpidament ser un fix en l'onze titular.

En total Daniel Jarque ha disputat 212 partits oficials amb l'equip del seu cor (173 de lliga, 22 de la copa de la UEFA, 15 de copa del Rei i 2 de la supercopa d'Espanya). El destí ha volgut que el central jugués el darrer partit davant la seva afició en la inauguració del nou estadi contra el Liverpool el 2 d'agost passat, fa tot just quatre dies. Un partit, davant els anglesos, que va significar un dels moments més importants de la història de l'Espanyol. Jarque era present en aquesta cita i un partit més va mostrar-se impecable, aquest cop amb el braçal de capità que el cos tècnic i els companys van atorgar-li. Un fet que destaca la qualitat humana i professional d'un defensa que ha viscut els moments més màgics dels 109 anys de vida del seu club.

Jarque va ser el central de l'equip que va vèncer la copa del Rei el 12 d'abril del 2006 al Bernabéu contra el Saragossa, i l'indiscutible defensa titular de la plantilla que la temporada 2006/2007 va aconseguir arribar a la final de la UEFA sense perdre cap partit.

Sense cap mena de dubte, Dani Jarque ha estat el líder de l'Espanyol dels darrers anys i el campió en la senzillesa. Tots periquitos el recordaran sempre més amb molt d'orgull.

Les mostres de condol arriben de tot arreu, i continuaràn durant tot el dia. Aquestes son unes quantes, representatives dels diferents sectors del mon del futbol: Organismes institucionals, clubs de futbol, penyes del RCDE, articles de la premsa esportiva, i pericos a la xarxa d'internet.

COMENTARI:
GLÒRIA ALS HEROIS: GLÒRIA A DANI JARQUE




Una nit de les que es fan llargues... La calor enganxosa pròpia de l’època més forta de la calor i la humitat d’aquest indret. Em desperto amb la desesperança i l’amargor de veure’m de nou davant una realitat tràgica, que per desgràcia no ha estat un malson... En Dani Jarque ens ha deixat. Aquells que sempre ens alegrem quan els nens de la pedrera perica es fan grans i acaben arribant al primer equip i dins d’aquests pocs, un grup encara molt més selecte i reduït, acaben mantenint-se, consolidant-se i triomfant, avui plorem encara més a llàgrima viva aquesta injusta mor que cau sobre tota una afició que encara gaudia de les imatges gravades a les retines de tots aquells ulls que van veure i gaudir de la inauguració de la nova llar perica.

En aquests moments, el primer que faig és intentar afegir unes quantes paraules per expressar un sentiment; un sentiment de ràbia continguda, d’impotència davant la cruel vida... Sempre deixa més impacte la mort, quan aquesta es presenta davant algú que coneixem. Sempre l’impacte és més fort quan son els pares qui han d’enterrar a un fill i no a l’inrevés, com biològicament és el normal. Sempre l’impacte és més fort quan és un futbolista, un ídol, que l’has vist fa pocs dies córrer per un camp de futbol, o l’has sentit fer declaracions d’aquelles sempre tòpiques, però que formen part del mon del futbol.

Del futbol, que avui està de dol, ja que la noticia ha consternat a tothom, inclòs com no podia ser d’altre manera al nostre rival, i així ho han fet saber per boca del seu propi president. Les mostres de condol es succeeixen... L’equip, - encertadament - , torna i dona per finalitzada la gira a Itàlia. No és el moment ara en calent, d'extreure les conseqüències posteriors que aquesta desaparició pot comportar ni a nivell esportiu, ni social, ni moral. Ara tot queda minimitzat davant la pèrdua d’en Dani Jarque, d'aquell noi amb el que hem estat subcampions d'Europa i campions d'Espanya, liderant l'eix de la defensa, en definitiva, de la persona per sobre qualsevol altre tipus de consideració.

No ha sigut justa aquesta puta vida amb Dani Jarque... Com tampoc ho va ser el seu dia amb altres pericos, com Glaría, com Canito per citar uns exemples ben coneguts i per motius ben diferents, o d’altres que no citaré ja que encara sortosament son vius, però la vida els ha deixat cicatrius difícilment de superar. En la memòria Fernando Lara, aquell que si gaudia de les victòries del conjunt espanyolista...

El fet que hagi estat durant la mateixa concentració de l’equip, en la mateixa pretemporada, afegeix encara més, la crueltat a aquesta tragèdia. Dani, feia menys d’un mes que havia estrenat capitania. Portava el braçalet amb la senyera catalana, aquell que havien dut jugadors com Raul Tamudo, com Arteaga, i tants altres que han dut amb honor i lleialtat a l’entitat aquesta distinció des d' aquell llunyà i pioner Carril de Monasterio.

Quan les llàgrimes m’envaeixen ja no puc escriure rés més... No puc dir-vos ja més que, Dani Jarque, passa a la historia del RCD Espanyol, a la memòria de milers de seguidors que de generació en generació, el recordarà per sobre de tot com un dels nostres, ja que sempre ho has donat tot sobre la gespa de l'Olímpic, i el poc que has pogut gaudir de Cornellà-El Prat, que ara plora la teva desaparició.

Descansa en pau. Glòria als herois, glòria a l’heroi Dani Jarque!!!




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M