dissabte, 24 d’abril de 2010

FUTBOL 7 FEMENÍ












RCD Espanyol Infantil “A” Fem: 1 – CE Sant Gabriel: 1

Sempre un Espanyol – San Gabriel és un partit amb majúscules en futbol femení i molt més en futbol 7 femení. Diumenge passat en el camp de F-7 de la Ciutat Esportiva de Sant Adrià va tenir lloc aquest encontre amb motiu de la segona jornada del Torneig Complementari de Primera Divisió en categoria Infantil-Aleví Femenina.

Va ser un encontre en el que les espanyolistes marcaren en el primer temps, i el conjunt visitant va empatar en el segon en el que al seu tram final les locals pagaren l’esforç realitzat; partit en el que va debutar en el conjunt de Fran López, la jugadora del Infantil-Alevín B, Ruth Eguilar, que a bon segur no va tenir millor ocasió per que la seva felicitat fos complerta, que hores després del brillant derbi que l’Espanyol masculí va empatar davant el FCB a Cornellà-El Prat, per una perica de soca-rel com ella...

RCD Espanyol: Alba, Queralt, Laia, Jeni, Eulalia, Ruth (inf B), Judith, Aranzazu, Claudia, Cathaysa, Carla, Maria i Irina. Gol: Judith.



RCD Espanyol Benjamí-Prebenjamí Fem.: 4 – CE Sant Gabriel: 1

Les més petites, si van pogué derrotar 4-1 al CE Sant Gabriel que en la lliga regular no havia perdut cap partit, - tan sols havia cedit un empat i precisament a Sadrià - després d’arribar al final del primer temps amb la igualada inicial a zero gols. En el segon temps, les espanyolistes completaren uns minuts brillants decantant la balança al seu costat en un gran partit.
RCD Espanyol: Pili, Sandra, Laura, Mireia, Naiara, Cristal, Claudia (Biss), Anna, Cristina, Nicole, Maria, Andrea i Luisa. Gols: Anna (2), Naiara i Nicole.




FC Santboià: 3 – RCDE Infantil-Aleví “B” Fem: 2

Per la seva part el conjunt de Jose Manuel Reina va perdre en el seu desplaçament a Sant Boi. Amb un fluix primer temps, i un segon període en el que no es van aprofitar les ocasions hagudes, i li va ser impossible remuntar el marcador advers.
RCD Espanyol: Judith, Llaia, Cris, Paula, Samantha, Meri, Georgina, Ruth, Marta, Chari, Andrea, Natalia, i Celia
Gols: Celia, Andrea .

divendres, 23 d’abril de 2010

SEGUINT LA DIADA DE SANT JORDI

ESPECIAL SANT JORDI PERICO

Aquesta Diada de Sant Jordi l’hem volgut viure d’una manera diferent; seguint diferents ciutats amb les forces vives del nostre club, el volutariat perico per excel•lència: Les penyes. Les ambaixades periques que formen aquest teixit social arreu de la geografia catalana present en dades significatives de la cultura popular catalana, amb total normalitat dins una societat que cada cop més va admetent de manera natural, malgrat els fanatisme oficial imperant, que aquesta entitat (RCDE) forma part d’ella i està arrelada com no té que sé d’altre manera tractant-se d’una societat amb més d’un segle d’història a les seves esquenes.

Anècdotes per escriure un llibre (no, tranquils... es un dir, aprofitant el tema d’avui), moments agradables, molts. En mig d’aquesta il•lusió per lluir els nostres colors, per estar present en les fires de les ciutats, en la societat catalana, els membres de les penyes; aquells que moltes vegades han de lluitar contra autèntics molins de vent per pogué fer-se un lloc però que al final acaben aconseguint aquest objectiu d’estar a primera línia de la societat a peu de carrer. La manera millor de fer espanyolisme. La manera d’obrir-se a una societat molt mediatitzada i adoctrinada, però que en aquests actes a prop del poble, a peu de carrer torno a dir, acabarà amb el pas inexorable del temps, traient-se la vena dels ulls que alguns els hi volen seguir mantenir.


Sitges










(Passeig de la Ribera, Sitges; El Garraf: Josep Maria)

Començàvem per qüestions de agenda ferroviaria que no venen al cas, a Sitges. Sortint de l’estació, passant per aquests carrers amb les típiques cases amb parets blanques (la Blanca Subur...), mansions d’indians que van fer les amèriques... arribo a la Platja de la Fragata, al costat de la “Punta” on s’aixeca l’església de St. Bartolomé i Sta. Tecla, el Baluart amb els seus canons apuntant al mar defensant la plaça sitgetana, i recordant aquells versos de Josep Carner “O Sitges, cel i Calitges- Mar al peu, clavells al niu- Blanc d’espanya que enlluerna- les espurnes del estiu”... em dirigeixo al Passeig de la Ribera, i allà en mig del preciós fons amb el blau mar i cel sitgetà, els colors blanc-i-blaus de l’ambaixada perica presidida per Daniel Farrerons.

La Penya Espanyolista de Sitges participa per primer cop i llueix tota l’obra literària d’aquests moments històrics i prolífics que viu l’entitat perica.
Quique, i altres pericos d’aquesta penya tant nombrosa, ja es troben de bon matí a primera línia amb el seu stand.



Vilanova i la Geltrú







(Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú, El Garraf: Josep Maria)


A la capital del Garraf, sortint de l’estació vilanovina, tot passant pel monument a Francesc Gumà, impulsor de la línia fèrria de Vilanova i Valls obra mestre de la enginyeria amb els famosos túnels del Garraf, i deixant a nostra dreta el Museu del Ferrocarril, hem arribat a la Rambla Principal on hem anat a trobar el stand perico a la Fira de Sant Jordi de la Penya Blanc-i-Blava de Vilanova i la Geltrú.

Precisament la seu social d’aquesta ambaixada perica també es troba en l’autèntic pulmó de VNG, principal artèria viària de la ciutat i també era la primera vegada que participa.

Aquestes noticies m’omplen d’una immensa alegria, que cada cop nostres companys d’arreu de Catalunya sense cap tipus de complexes, superant adversitats i traves, puguin mostrar-nos com veritablement som, a les gents de les seves ciutats.

Allà hem vist al Conseller Josep Maria Borrell, també vilanovi, i als membres de la Penya encapçalats pel seu nou president, Toni López, a Neus, i altres companys de junta i pericos que allà s’han donat cita.




Castelldefels








(Plaça de l'Esglesia, Castelldefels, Baix Llobregat: Josep Maria)

Passada l’empolsinada estació fora de servei de Vallcarca, els túnels del Garraf, Port Ginesta, se’ns obre a nostre pas la comarca del Baix Llobregat, la que ha acollit nostra llar. A Castelldefels, sota la mirada atenta del castell que dona nom a la ciutat, aturonat a una seixantena de metres elevant-se, deixo enrere l’estació per dirigir-me a la Plaça de l’Esglèsia, lloc on està instal·lada les parades d’aquesta Fira de Sant Jordi.

Allà, aquesta jove penya fundada i registrada el 16 d’abril de 2004, recull l’ample presència espanyolista en aquest indret de platjes de gran anomenada i lloc turístic de primer nivell.

Emilio Girón ha agafat el relleu de Hervé Picquet a la Presidència de la Penya Mediterrània Blanc-i-Blava. No hem coincidit amb el president, però els pericos que estaven en aquell moment fent guàrdia en el stant m’han rebut amb tota simpatia i cordialitat i han format part d’aquest document gràfic d’un Sant Jordi més perico que mai a Catalunya.



Nous Barris, Barcelona



(Via Julia, Nous Barris, Barcelona: Josep Maria)

Deixant els indrets més propers a la costa mediterrània, la propera parada ha estat la capital de Catalunya. Allà, en un dels racons d’aquesta Barcelona de les nostres alegries i les nostres decepcions, una nova penya creada l’any passat s’obria lloc a la Fira de Sant Jordi en el districte de Nous Barris.

La Penya 9 Barris (amb el 9 d’Ivan de la Penya com a logo) ha estat present a la Via Júlia de Barcelona. Allà he trobat al Secretari de la Federació Catalana de Penyes del RCDE membre d’aquesta penya i de la Penya Espanyolista de Navarra-Rafa Marañón, Lluis Domínguez.

En les fotografies, una senyera espanyolista signada pel golejador Osvaldo (veure foto).



Montmeló







(Plaça de l'Ajuntament, Montmeló; Vallès Oriental: Josep Maria)

Camí cap a casa, deixant enrera la gran ciutat amb tot els seus problemes d’enormitat i remoguda en els seus fonaments per les obres de l’alta velocitat fèrria, pel congost del Besós vaig endinsant-me pel Vallès (“En ma terra del Vallès- tres turons fan una serra,- quatre pins un bosc espès,- cinc quarteres massa terra.-“Com el Vallès no hi ha res" Pere Quart: Joan Oliver).

A la ciutat que molts ciutadans d’arreu d’Espanya i del mon aprengueren el seu nom a través de les curses automobilístiques un cop es va construir i inaugurar en 1991 el circuit automobilístic.

En Octubre de 2007, un grup de pericos varen decidir que aquesta petita localitat del Vallès Oriental -en quant a extensió en km2-, tingués la seva pròpia ambaixada espanyolista. Es reunien al Bar “Capitán Lagarto” per veure els partits... Així van començar, no s’han arrugat davant la imposició culer a les escoles denunciada per ells, i tot i sofrir represàlies més d’una vegada per tal gosadia, han defensat nostre club i tot el que significa a la seva ciutat.

Avui a la Plaça de l’Església han participat en la Fira del Llibre de Sant Jordi, amb el seu president, i els germans Pérez sempre presents al moviment penyístic i al espai cibernètic espanyolista, defensant nostre entitat en la xarxa d’internet.


Montcada i Reixac









(Carrer Major, Montcada i Reixac; Vallès Occidental: Josep Maria)

I acabo el dia a Montcada i Reixac, lògicament, com no podia ser d’altre manera. Desprès de passar per quatre comarques catalanes de la província de Barcelona, Montcada i Reixac en la frontera del Vallès Occidental, en mig del congost del Besós, que s’obre pas entre la Serra de la Marina i el Turó de Santa Maria fins que acaba desembocant les seves aigües a la Mediterrània a l’alçada de Sant Adrià.

Dividits els seus nuclis de població per les autopistes, carreteres nacionals, línies fèrries, envoltada de polígons fabrils que li donaren prosperitat i contaminació en quantitats industrials en les onades migratories del segle passat. Clau del Vallès que obre el pas a la gegantesca Barcelona, una penya que ha complert 36 anys en aquest 2010, desprès de moments ben brillants i altres més discrets en el seu transitar en la historia penyística perica, destaca en mig del munt de gent que s'aplega al Carrer Major, principal vial d'aquesta ciutat, estant present a la Fira de Sant Jordi prop de l’antic Ajuntament de la Vila, amb la presència de David Gerboles i els seus companys de Junta Directiva.

Al costat, en una terrassa d’un bar al carrer, l’Alcalde Arrizabálaga, que ha visitat el stand prèviament. En l’estona que hem estat fent costat aquests pericos hem pogut gaudir de com han passat pericos lluint samarretes i xandalls de nostre club, cosa impensable fa no masses anys...


I fins aquí aquest tour. Alguna penya s’haurà quedat pel camí. Simplement, qüestió d’agenda, d’impossibilitat física d’estar a tot arreu en el mateix dia, o senzillament, llunyania o indrets complicats a nivell de transport. Altre cop serà. Demà, Assemblea de Penyes. L’Aplec del 2011 serà pel Vallès... El d’enguany al Cornellà que ens ha agafat amb els braços oberts nostra llar... La Força d’un Sentiment... Perico.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M