dissabte, 18 de desembre de 2010

EL POBLE PERICO FARÀ
SENTIR LA SEVA VEU



Fotos d'arxiu: Imatges del darrer derbi a Cornellà - El Prat.




Fotos d'arxiu: La comunió equip -afició, a bon segur serà clau en l'encontre.



L’únic i veritable derbi

Aquest vespre a les 20:00 hores l’Estadi de Cornellà-El Prat viurà el derbi de la màxima del futbol català. L’autèntic, el de tota la vida. El que ha enfrontat als dos millors equips de futbol de Catalunya al llarg de més d’un segle. El que enfronta a dues maneres ben diferents d’enfocar el futbol i de viure la vida. Dues diferents i antagòniques maneres de pensar.

A priori, tot a favor del talonari, del vil metall, dels diners fàcils d’obtenir encara que sigui de règims totalitaris i criminals, de la prepotència personificada, de la arrogància i la supèrbia de qui està acostumat a nedar en l’abundància; de qui sap que al futbol es protegeixen als mediàtics, es defensa des de les altes instàncies als poderosos front als febles, i de qui mira des de dalt de tot als que creu inferiors esportiva i socialment.

Però la gràcia del futbol és que no hi ha rival petit. Que tot pot passar, que David pot derrotar a Goliat i que quaranta mil ànimes es deixaran la veu per seguir cridant ben alt que CATALUNYA ÉS MÉS QUE UN CLUB, que la societat és i si no ho és, ho te que ser, PLURAL tant a nivell polític, social, i esportiu. Per que lo contrari és caminar cap a la uniformitat, cap a la homogeneïtat, cap el pensament únic, en definitiva cap a la DICTADURA ESPORTIVA i tirànica d’un monstre que ha arrasat l’esport català deixant en la més pura misèria econòmica i esportiva a centenars d’institucions esportives de la nostra terra per afebliment, decadència i ruïna moral de la nostra Catalunya.


El partit més enllà del que significa

Al marge d’aquestes consideracions mencionades, enguany també té connotacions futbolístiques malgrat que aquestes passin sempre a un segon pla des de nostra òptica. Es molt fàcil parlar d’alineacions, de tàctiques, de projectes, quan mous un pressupost de 500 milions d’euros, que en època de crisi tan dura com l’actual igual pot sonar inclòs com obscè a ulls de la gran quantitat de necessitats i gent que ho passa malament... Però com al poble també li fa falta una dosi de “pan y circo”, doncs endavant...

Té connotacions purament esportives per que s’enfronten d’una banda el líder i d’altra, un Espanyol quart en zona de Champions League. Per que esportivament ambdós conjunts estan en un bon moment de joc i de resultats – malgrat l’ensopegada a Bilbao – i per que poques vegades al llarg de la història s’han viscut derbis que en la mateixa jornada en que es disputen els dos equips estiguin en posicions d’honor a la classificació, com és viu avui.

Arbitra per segon cop consecutiu – també ho va fer en el primer derbi al nou estadi – Undiano Mallenco. Un bon àrbitre, que com és lògic tenint en compta la misèria moral de molts de qui es diuen periodistes, ha estat objecte tota la setmana de setge moral i pressió mediàtica per que des del primer minut “protegeixi” a les figures de porcellana del club de Collblanc. Esperem que el col•legiat imposi la seva autoritat i apliqui el reglament mesurant a tots per igual, sense permetre la duresa extrema, però sense impedir el joc viril i contundent que es propi d’un partit de futbol lluitat per dos equips amb força.

Pochettino, el tècnic blanc i blau ha convocat divuit jugadors en els que destaca com a novetats la tornada un cop complides les sancions per amonestacions de Javi Márquez i Baena. La relació de jugadors la composen: Kameni, Cristian Álvarez, Chica, David García, Dídac, Forlín, Víctor Ruiz, Jordi Amat, Baena, Duscher, Javi Márquez, Verdú, Callejón, Luis García, Osvaldo, Sergio García, Dátolo, i Álvaro.

divendres, 17 de desembre de 2010

RECORDANT NOSTRA HISTÒRIA:
ELS MILLORS QUINZE DERBIS AMB TRIOMF LOCAL PERICO.

15

En plena II República Espanyola el llavors obligat a dir-se Club Deportivo Español va encadenar fins a quatre victòries consecutives abans que la incivil conflagració dessagnés la nació espanyola, i el territori espanyol i català quedés abocat a una lluita cruel entre germans.
En un d'aquests quatre derbis, concretament el que va tenir lloc el 13 de Gener de 1934 l’Espanyol va vèncer per un ajustat 3-2 al rival barcelonista, amb arbitratge del senyor Balaguer.

El motiu de triar aquest derbi no és altre que en aquella temporada l’Espanyol va quedar per sobre del FC Barcelona a la classificació del campionat de lliga. Els blanc-i-blaus van ser vuitens, mentre que el Barcelona novè. Campió va ser el conjunt de l’Athletic de Bilbao, mentre que l’Arenas de Guecho va ser el darrer classificat, o sigui el 10è. A partir d’aquella temporada es va aprovar una molt polèmica ampliació de la lliga que curiosament va evitar seriosos problemes de descens al nostre “benvolgut” veí.
Ramón Trabal i Jack Domby eren els dos tècnics en aquell derbi. L’ex de l’Espanyol Vantolrà va anotar els dos gols barcelonistes.

RCD ESPANYOL: 3 – FC BARCELONA: 2
ESPANYOL: Martorell, Arater, Pérez, Martí, Sole Junoy, Cristià, Prat, Edelmiro, Iriondo, O’Donell i Tin Bosch.
BARCELONA: Nogués, Villacampa, Zabalo, Santos, Guzmán, Salas, Vantolrà, Goiburu, Morera, Arnau i Padrón.
GOLS: 1-0: Prats, m. 17; 2-0: Iriondo, . 31; 2-1: Vantolrà, m. 52; 3-1: O’Donell, m. 72; 3-2: Vantolrà, m. 84.



14
Connotacions especials va tenir el derbi de la temporada 1983/84 disputat al camp de l’Avinguda de Sarrià. Era el primer derbi que s’oferia en directe per la incipient Televisió de Catalunya (TV3) que desprès d’una emissió durant la Diada de 1983 en fase de proves, realitzava la primera retransmissió d’un partit de la màxima amb locució d’Eduard Boet.

Aquell partit arribava amb un Espanyol amb ratxa (que es va estendre fins a deu jornades i es va tallar al Bernabeu amb mínima derrota) després que Xavier Azkargorta es fes càrrec de l’equip a la tercera jornada de lliga desprès de la desastrosa - i sortosament curta - experiència amb el iugoslau Milorad Pavic. En aquell derbi que mantingué l’emoció fins el darrer instant, l’Espanyol va marcar l’únic gol del partit en un llançament de falta directa a càrrec del paraguaià Orlando Giménez a falta de sis minuts per la fi del partit.

El tècnic barcelonista era l’argentí Cesar Luis Menotti i l’àrbitre encarregat de dirigir el matx un dels pitjors i més nefastos personatges de l’arbitratge nacional com era i segueix sent en les altes instàncies del poder arbitral, el gallec García de Loza. Va ser la primera temporada i el primer derbi sense la figura emblemàtica que havia significat Rafa Marañón en la història d’aquesta entitat.

RCD ESPANYOL: 1 – FC BARCELONA: 0
ESPANYOL: N’Kono, Job, Maldonado, Miguel Ángel, Arabí, Zúñiga, Lauridsen, Molinos, Diego Orejuela, Jesús Orejuela, i Orlando Giménez.
BARCELONA: Urruti, Sánchez, Migueli, Alexanco, Julio alberto, Perico Alonso, Schuster, Víctor Muñoz, Carrasco, Quini i Marcos Alonso.
GOL: 1-0: Orlando Giménez, m. 84.


13
Amb “Sant” Josep Fuster a la presidència del RCD Espanyol i Vila-Reyes com a vicepresident i home fort d’aquella junta, l’Espanyol va passar a la història futbolística amb aquell equip dels “Cinco Delfines”. Aquesta denominació de “delfínes” inventada pel periodista del diari Dicen, J.M. Duncamp feia referència a que en aquells moments els reis del gol eren els que formaven la mítica davantera del R. Zaragoza (Canario, Santos, Marcelino, Villa i Lapetra) i ell considerava amb aquesta qualificació que la de l’Espanyol era els delfíns (en al•lusió a que el delfí en França era l’hereu del Rei, o sigui el seu fill gran que havia de regnar en el futur).

Centrem-nos en el primer d’aquells dos triomfs, concretament en el disputat el 16 d’Octubre de 1966 a Sarrià arbitrat per Gardeazabal Garay. Janos Kalmar era l’entrenador dels pericos, mentre que Roque Olsen era el tècnic barcelonista.

RCD ESPANYOL: 2 – FC BARCELONA: 0
ESPANYOL: Carmelo, Osorio, Ramoní, Bergara, Juan Manuel, Martinez V., Miralles, Marcial, Re, Rodilla, i Jose María.
BARCELONA: Sadurni, Foncho, Olivella, Eladio, Gallego, Torres, Zabala, Muller, Zaldua, Martí Filosia i Pujol.
GOLS: 1-0; Rodilla, m. 9; 2-0: Cayetano Re, m. 42.



12
A la següent temporada, l’Espanyol va tornar a derrotar a Sarrià al FC Barcelona, aquest cop per la mínima. Vila-Reyes ja era president de fet i de dret –ho seria dues temporades fins els penosos successos que van acabar conduint l’equip al segon tràgic descens en 1969 -. El tècnic hongarès Janos Kalmar seguia sent el tècnic blanc-i-blau mentre que en l’entitat barcelonista, Salvador Artigas, era el tècnic en aquells moments.

El partit es va disputar un 21 de gener de 1968 i el col•legiat va ser Martín Álvarez. Els dos equips van formar amb els següents onzes:

RCD ESPANYOL: 1 – FC BARCELONA: 0
ESPANYOL: Romero, Osorio, Mingorance, Riera, Ramírez, Ramoní, Amas, Marcial, Re, Rodilla i José María.
BARCELONA: Sadurní, Benitez, Gallego, Eladio, Torres, Zabalza, Rifé, Zaldúa, Mendonça, Fusté, i Rexac.
GOL: 1-0: Cayetano Re, m. 71.



11
Va ser la darrera ocasió que l’Espanyol derrotava al Barcelona a l’Estadi Olímpic de Montjuïc “Lluis Companys” desprès de la travessia pel desert que va suposar l’estada de lloguer a les instal•lacions municipals de la muntanya barcelonina. I l’únic des que estem amb vosaltres amics lectors com a local, en aquest mitjà a través de la xarxa d’internet. Era l’any de la participació a la Copa de la UEFA de la que l’equip va arribar fins a la final de Glasgow.

Ocupaven les banquetes d’ambdós conjunts, Ernesto Valverde i Frank Rijkaard respectivament. El col•legiat del partit, altre “joia” de l’arbitratge (al menys per la Fundació Privada del RCDE i pel senyor Sáenz) , l’aragonès Daudén Ibáñez. L’Espanyol era desè a la classificació amb una titubejant lliga que es salvava amb les actuacions europees, i el rival ciutadà era segon en aquella jornada quan visitava l’Olímpic, darrera del Sevilla FC. L’encontre es va disputar un 13 de gener de 2007.

RCD ESPANYOL: 3 – FC BARCELONA: 1
ESPANYOL: Kameni, Chica, Jarque, Torrejón, Velasco, Moisés, Rufete, Riera, De la Peña, Luis García i Tamudo. Canvis: Sergio Sánchez per Velasco, Pandiani per Tamudo i Jonatas per De la Peña.
BARCELONA: Víctor Valdés, Belletti, Márquez, Puyol, Bronckhorst, Edmilson, Xavi, Iniesta, Giuly, Ronaldinho, Gudjohnsen. Canvis: Saviola per Giuly, Motta per Gudjohnsen i Oleguer per Iniesta.
GOLS: 1-0: Luis García, m. 30; 1-1: Saviola, m. 59; 2-1: Tamudo, m. 64; 3-1: Rufete, m. 87.




10
A la temporada 1996-97, un any de molts mals records per els pericos, nostre estadi no es resignava a morir sense veure una altre victòria sobre l’etern rival. Mentre, succeïen derrotes, lliga de 22, cessaments d’entrenadors, ja que Miera agafava l’equip en el lloc de Carcelén, i posteriorment Paco Flores seria l’encarregat de dirigir l’equip després de la desfeta copera a Sarrià davant la UD. Las Palmas, per conduir l’equip a la salvació i contemplar els darrers dies del estadi que havia presenciat durant més de setanta anys tantes i tantes històries, alegries i tristeses.

Era un 9 de febrer de 1997, a la jornada 23 amb Mejía Dávila com a protagonista arbitral. Tornava Florin Radociuiu aquell hivern... malgrat que poc temps trigarien a venir-li les seves característiques “molèsties” ...però afortunadament no li van impedir llençar molt bé els dos penals que Mejía va castigar al conjunt entrenat per Bobby Robson. Partit recordat per l’incident que va protagonitzar Luís Enrique amb un espectador, que el culé va agredir violentament. Al final el conjunt culé acabaria segon i l’Espanyol dotzè.

RCD ESPANYOL: 2 - FC BARCELONA: 0
ESPANYOL: Raül, Cristóbal, Torres Mestre, Herrera, Pochetino, Brnovic, Luís Cembranos (Javi García 85’), Arteaga, Bogdánovic, Lardín, Radoucioui (Ouedec 73’).
BARCELONA: Victor Baia, Ferrer (Giovanni 45’), Blanc (Amunique 80’), Couto, Sergi, Guardiola, Popescu, Luis Enrique, Figo (exp.20’), Pizzi, Ronaldo.
GOLS: Raduicioui 14’(pen) i 50’ (pen.)

9
Temporada 2001-02, jornada 18ena, amb Mejuto González d’àrbitre el 22-12-2001, l’Espanyol de Paco Flores derrota amb dos gols de Tamudo (mereixia sortir també a aquesta llista el encara segon màxim golejador de tota nostra història) al Barça de Carles Reixac. El Barça acabaria quart i l’Espanyol catorzè.

RCD ESPANYOL: 2 - FC BARCELONA: 0
ESPANYOL; Mora, Navas, Rotchen, Soldevilla, David García, Alex Fernández, Morales, Toni Velamazán (De Lucas 83’), Roger (Lopo 75’), Palencia (Posse 68’), i Tamudo
BARCELONA; Bonano, Puyol, Christanval, Frank de Boer (Dani 72’), Coco (Sergi 68’), Gabri, Cocu, Geovanni, Saviola, Overmans, Kluivert
GOLS; Tamudo 56’ i 69’
Targes grogues a Soldevilla, Morales, Velamazán, Palencia, Puyol, Christanval i Saviola.


8
Repetició de golejada la temporada 75-76. Després de guanyar 5-2 l’any anterior, l’equip de José Emilio Santamaria derrota als culés entrenats per Laureano Ruíz, amb contundència a Sarrrià a la jornada número 30, un 11 del mes d’abril de 1976 sota les ordres de Carreira Abad. Al final del campionat l’Espanyol ocuparia una molt meritòria quarta plaça i els culers serien segons, sempre sota l’estela del conjunt blanc.

RCD ESPANYOL: - 3 FC BARCELONA: 0
ESPANYOL: Borja, Ramos, Ferrer, Verdugo, Fernández Amado, Ortíz Aquino, Caszely, Solsona, Jeremías (Manolín Cuesta 85’), Ozorio, i Marañón.
BARCELONA: Mora, Torres (Rifé 66’), Migueli, Tomé, Sánchez, Corominas, Reixac, Neeskens, Cruyff, Marcial i Sotil
GOLS: Caszely11’, Solsona 57’, Jeremías 69’.


7
Època Santamaria; un 12-9-71 corresponent a la jornada número 2 de la temporada 71/72, l’Espanyol va golejar sota les ordres del col•legiat Pelayo Serrano, a l’equip entrenat per Marinus Michels. L’Espanyol va acabar en catorzena posició i el Barça va veure un cop més al Madrid al primer lloc.

RCD ESPANYOL: 3 - FC BARCELONA: 0
ESPANYOL; Bertomeu, Osorio (Martinez 46’), Glaria, Granero, Poli, Carbonell, Amas, Solsona, Amiano, Lamata (Pepín 70’), i José María.
BARCELONA: Reina, Rifé, Gallego (Dueñas 74’), Torres, Eladio, Costas, Pérez, Zabalza (Marcial 67’), Reixac, Alfonseda, i Asensi.
GOLS: José María 66’, Amiano 73’, i Eladio en pròpia porta 81’


6
Com anteriorment hem dit, en el període abans de la guerra civil espanyola, l’Espanyol va encadenar quatre victòries consecutives com a local, en els partits de la màxima. (2-1,3-2, 4-1,1-0) Ens referirem en aquesta ocasió a la que es va aconseguir el 6-1-1935 a la jornada sisena. La temporada 1934-35 el FC Barcelona acabaria en sisena posició i l’Espanyol en vuitena.

RCD ESPANYOL: 4 - FC BARCELONA: 1
ESPANYOL; Fornies, Arater, Pérez, Martí, Solé Junoy, Cifuentes, Prat, Edelmiro, Iriondo O., Manolín F, Tin Bosch
BARCELONA: Nogués, Zabalo, Arana, Guzmán, Lecuona, Pedrol, Vantolra, Raich, Escola, Morera, Pagés.
GOLS: Iriondo 27’ i 53’, Edelmiro 42’, Prat 71’ Raich va fer al 89’ el gol de l’honor visitant.



5
Última jornada de la lliga 1985-86. L’entrenador Azkargorta ja estava virtualment acomiadat per la propera temporada, tot i haver renovat el seu contracte per un any al quedar com s’especificava en el mateix, “entre els onze primers”. Hi ha eleccions i el candidat a la reelecció Sr. Baró, presenta amb tot el reso mediàtic a Javier Clemente si guanya les eleccions.

L’equip al golejar al Sevilla i puntuar a Alacant es podia assegurar quedar entre els onze primers. Arriba el derbi a l’última jornada, amb un Barça entrenat per Terry Venables amb la ment en Sevilla on l’esperarà un Steaua de Bucarest a la final de la Copa d’Europa, que va deixar importants seqüeles esportives i “mentals” durant molts anys a nostres veïns. Al final del campionat el Barça seria segon, darrere del Madrid, i l’Espanyol onzè, clavat.

RCD ESPANYOL: 5 - FC BARCELONA: 3
ESPANYOL: N’Kono, Job, Gallart, Iñaki, Jaime, D.Orejuela, Lauridsen, Márquez, Soler, Mauri, Michel Pineda. (Al minut 73, Orlando Jiménez i Zúñiga per Mauri i Iñaki)
BARCELONA: Amador, Gerardo, Moratalla, Alexanco, Manolo, Pedraza, Schuster, Urbano, Marcos (Caldere´63’), Carrasco (Clos 45’), Pichi Alonso.
GOLS; Márquez 9’, 24’ ,68’ , Mauri 27’, Pineda 88’ per part blaugrana; Schuster 55’ i 81’ (pen) i Pedraza 89’
Árbitre: Sánchez Molina. Va mostrar targes grogues a Iñaki, Gallart, Orejuela, Amador, Alesanco, Urbano i Pichi


4
El 5-10-1941, a la segona jornada del campionat 41/42, l’Espanyol va aconseguir per primer cop a Sarrià derrotar en partit de lliga a l’etern rival assolint la xifra de cinc gols. Aquella temporada després d’aquest enfrontament l’Espanyol era cinquè i el FC BARCELONA OCUPAVA LLOCS DE DESCENS amb un punt de dotze disputats. L’Espanyol va acabar en novena posició i el FC Barcelona tercer per la cua.

RCD ESPANYOL: 5 - FC BARCELONA: 2
ESPANYOL: Martorell, Elias, Gonell, Arasa, Fábregas, Llimós, Macala, Jorge, Chas, Oliva i Mas.
BARCELONA. Miró; Zabala, Ceballos, Calvet, Raich, Balmanya, Sospedra, Gracia, Martin, Navarro, Orriols.
GOLS: Jorge 9’ i 23’, Macala 60’ i 71’, Mas 88’ Per part visitant Martín 74’, i Navarro 84’


3
El primer partit victoriós es va disputar la temporada 1929-30, a la jornada 8. Va acabar en 4-0 i era la segona vegada que a Sarrià s’enfrontaven els dos rivals ciutadans, la primera va acabar en empat a un. Arribava el conjunt culé com a líder aquella segona lliga, però acabaria el Barcelona perdent la lliga en favor del Athletic Club, i l’Espanyol acabaria quart. L’àrbitre va ser P.Escartín i l’encontre es va disputar el 19 de gener de 1930.

RCD ESPANYOL: 4 - FC BARCELONA: 0
ESPANYOL: Zamora, Saprisa, De Mur, Trabal, Sole Junoy, Espino, Vantolrà, Gallart, Alamo, Padrón, i Tin Bosch.
BARCELONA: Platko, Walter, Saura, Font, Guzman, Pedrol, Piera, Sastre, Goiburu, Bestit, Parera
GOLS; Gallart 18’, 26’,67 . Vantolra 39’



2
24-11-1974. A les ordres de Sánchez Rios, Espanyol i Barcelona s’enfronten a Sarrià en un partit que serà recordat amb els pas del temps. El primer com a local, per qui us escriu, que va quedar gravat a la memòria. Tampoc es que n’haguem vist tants de victoriosos però amb l’ample del resultat i el joc exhibit mereix un lloc d’honor en aquest ranking. Segon contra tercer en aquell moment es jugaven dos importants punts a Sarrià, i a més el conjunt blaugrana acudia a la cita amb la parella d’holandesos (Cruyff i Neeskens). Amb aquesta victòria l’Espanyol superava als culers en la classificació, quedant a dos punts del líder, el Real Madrid. Al final del campionat, el Barça seria tercer i l’Espanyol onzè.

RCD ESPANYOL: 5 - FC BARCELONA: 2
ESPANYOL; Bertomeu, Ramos, De Felipe, Ochoa, Molinos, Ortíz Aquino, Cuesta, Solsona, Amiano, Marañón, i José María
BARCELONA: Mora, Rifé, Torres (Martí Filosia 65’), De la Cruz, Costas (Pérez 43’), Neeskens, Reixac, Migueli, Cruyff, Marcial, Clares
GOLS: Manolín Cuesta 26’ i 31’ Amiano 42’ i 58’ i Marañón 82. Per part visitant Migueli 32’ i Clares 56’.



I AMB EL NÚMERO 1 DEL RANKING...

Sens dubta, la victòria més recordada per els que van tenir la sort de presenciar-la. El partit de la màxima per evocar i escriure’l en lletres d’or. 15-4-1951. Temporada 1950-51, jornada 29ena. Aquell any, el Barça va ser quart molt lluny de les posicions capdavanteres, i l’Espanyol dotzè. Nogués com a tècnic perico, i Fernando Dauzik en el bàndol culé. J. Rivero, Va ser l’àrbitre del matx. Aquí estan els noms d’aquell herois que van donar a l’Espanyol la seva més alta distinció en un clàssic ciutadà.

RCD ESPANYOL: 6 - FC BARCELONA: 0
ESPANYOL: Soler, Veloy, Parra, Celma, Diego, Flotats, Grau, Arcas, Marcet ,Xirau, Egea.
BARCELONA: Ramallets, Martín, Biosca, Segarra, Szegedi, Gonzalvo III, Basora, Marcos Aureli, Calvet, Seguer, Nicolau.
GOLS: Grau. 15’ i 30 ‘, Arcas 28’ i 88’, Marcet 32’ i Egea 48’




PRESENTACIÓ DEL LLIBRE:
"ESPAÑOLES, EL BARÇA HA MUERTO"...











Aquest vespre ha tingut lloc la presentació del darrer llibre perico editat per Sergio Fidalgo, “Españoles: El Barça ha muerto” del soci espanyolista Alex Riquelme en el local social de la GPE Manigua en Barcelona.

L’acte ha consistit en una presentació del llibre a càrrec de l’editor Sergio Fidalgo que es qui en primer lloc s’ha dirigit als presents, sent posteriorment qui ha pres la paraula, l’activista perico Nacho Julià, Josep Maria Garcia Planas com a representant de la FCPE, l’ex president del RCD Espanyol, Julio Pardo, i naturalment l’autor del llibre, Alex Riquelme.

Precisament l’ex president Juli Pardo ha estat qui més s’ha estès en els parlaments i ha explicat nombroses anècdotes del maltracte que habitualment l’Espanyol ha patit de les institucions - com per exemple de l’Ajuntament de Barcelona -.
En l'acte s’ha dit i s'ha explicat amb detalls com el FC Barcelona, sempre s’ha fet passar com a víctima política a Catalunya i a Espanya, i en canvi va ser l’equip més afavorit a la Dictadura amb la requalificació de Les Corts, – i abans als anys trenta amb una ampliació de la categoria per evitar-ne un descens -, i segueix en la mateixa línia de favor durant el règim actual, ja que sense anar més lluny, no va ser obligat a convertir-se en SAD quan les comptes evidenciaven tot el contrari del que s’exigia per lliurant-se de ser-ho.

Entre els presents que han assistit a l'acte,cal citar a diverses personalitats del mon perico, com la ex consellera Anna Maria Fusté, el redactor en cap de la revista 23 Perico Domènec Gómez, o l’escriptor José Miguel Villarroya i diversos penyistes i socis del RCD Espanyol. En acabar els parlaments ha tingut lloc un aperitiu entre els presents.


El llibre tracta en clau irònica dos aspectes: Primer acabar amb els falsos mites entorn el conjunt barcelonista, desmuntar tota la propaganda falsària que al llarg dels anys han anat teixint en benefici propi, fins convertir-se en el que actualment son. Més que un atac al FCB, a la institució ho és a l’entorn, a tota aquesta legió d’aduladors que trafiquen amb la marca “Barça” i imposen el seu pensament únic a la societat catalana. En segon lloc, el llibre fa una reflexió –començant per la seva portada –del que suposaria per l’esport català en general i en el futbol en particular, si el FC Barcelona desaparegués o al menys tal com el coneixem en l’actualitat. El moment de joia per milers de catalans que no combreguen amb aquest dogma sectari que se’ns tracta d’imposar, seria similar al que es va produir quan el personatge de la portada va dir la famosa frase que el títol d’aquest llibre parodia. Per que en el mon de l’esport, a Catalunya el que hi ha és una autèntica dictadura, mal els pesi a molts aquesta qualificació i denominació. Molts clubs catalans que malviuen en categories ridícules tenint en compta el potencial de les seves ciutats podrien treure el cap al màxim nivell del futbol espanyol. Mentre, la política de terra cremada, d’englobar-lo i capitalitzar-lo tot en el seu profit, condemna a la misèria esportiva i econòmica a la resta de clubs, i només l’entitat espanyolista ha pogut – des de la seva modèstia, però a l’hora des de la seva dignitat – fer front aquest tirànic monstre esportiu.




dijous, 16 de desembre de 2010

PREGUNTES IMPERTINENTS

  • Em pregunto que haguessin dit els polítics catalans, els mitjans de comunicació a sou del poder, i la part més nacionalculé de la societat catalana, si l’Espanyol hagués signat un contracte de patrocini amb la fundació oficial d’un estat totalitari com Qatar en el que no es respecten els més elementals drets humans al marge de la seva forma absolutista de poder, sense que la seva constitució reconegui la formació de partits polítics, amb una assemblea totalment consultiva de la que en un terç es anomenada per l’Emir... i que figura en la llista de països en que no es respecten els drets humans, especialment de les dones...


    En els darrers informes, “Ammistia Internacional” llença aquestes flors sobre tant bondadós règim...


    http://www.amnesty.org/es/region/qatar/report-2008 http://www.amnesty.org/es/region/qatar/report-2009#


    ...“ Se privaba arbitrariamente de su nacionalidad a centenares de personas. Las mujeres seguían siendo objeto de discriminación y violencia. Se explotaba y se sometía a abusos a los trabajadores y trabajadoras migrantes extranjeros, que no gozaban tampoco de protección adecuada en la ley. Había al menos 20 personas condenadas a muerte, pero no se llevaron a cabo ejecuciones”

    ...“Las empleadas domésticas migrantes estaban especialmente expuestas a la explotación y a abusos tales como palizas, violación y otras formas de violencia sexual”

    ...“Las mujeres seguían sufriendo discriminación en la legislación y en la práctica, y no recibían la debida protección contra la violencia en el ámbito familiar.”

    ...”En enero de 2008, un tribunal de Doha condenó a un ciudadano egipcio a 40 latigazos por beber alcohol”


  • Em pregunto si quan diari Sport diu que cert jugador del FC Barcelona val per onze, també es refereix al sou i fitxa que cobra, la permissibilitat arbitral que gaudeix podent marcar gols amb el braç, la protecció que rep amb targetes als rivals per només tocar-lo lleugerament, i un llarg etcètera...
    Per cert, en mig de tot l’escàndol a l’esport per temes de dopatge, em pregunto si no és una mica massa agosarat i contraproduent amb el que està caient, titular en primera pla amb certes afirmacions...


  • Em pregunto si el Consell del RCDE ha pensat mai en no convidar mai més als dinars nadalencs –entre altres avantatges que tenen aquests corruptes manipuladors oficials de la realitat esportiva del nostre país – a tots aquests subjectes de MD i de Sport que contínuament llencen merda sobre nostre club, ens menyspreen i ens insulten de manera continua, o senzillament se’ls seguirà tenint com els “nostres amics dels mitjans”...


  • Em pregunto si en cas de triomf perico –per complicat que sigui a tenor de la diferència de pressupost i qualitat tècnica, res hi ha d’impossible en noranta minuts – també serà un derbi descafeïnat per els dos mitjans de intoxicació esportiva de la nostra ciutat?

  • Em pregunto si els jugadors del Balaguer s’emprarien de la mateixa manera que ho van fer davant l’Espanyol B amb el FC Barcelona i si el senyor de la delegació de Tarragona que va ser designat per xiular l’encontre els hi hagués permès?


  • Em pregunto quin “invent” té Televisió de Catalunya “per detectar” dies abans quan un derbi femení els hi resultarà “favorable” i per tant serà transmès en directe o en diferit i quan no té “cap interès per l’audiència”, o sigui que el triomf somriurà als colors blanc-i-blaus? Com s’ho fan per endevinar-ho? ...
    El del dissabte a Cornellà-El Prat en cas de resultat satisfactori, el repetiran una setmana sencera les vint-i-quatre hores del dia? Regalaran i imposaran als col•legis públics que el posin als nens?... Tornaran a tocar l’himne del FCB en el Metro tota la nit fins el final del servei? Ho celebraran tots els caps de llista presidenciables en les darreres eleccions, anant d’urgència al Camp Nou i fent una foto de família? Faran algun altre video dient en aquest cas que Catalunya es el Barça i Messi? Se’n adonaran algun dia que milers de ciutadans d’aquest país ja n’estem farts de tots plegats?



  • Em pregunto – canviant de tema i amb el màxim respecte per totes les postures i opinions dels accionistes del nostre club - si els accionistes del RCD Espanyol aplaudeixen per aplaudir, son sords, els hi costa entendre, o senzillament els encanta fer-ho (aplaudir) per gust a qui mana?


    Per que una cosa no m’encaixa... Si els senyors consellers de l’econòmica, Oliveró i Gutiérrez expressen públicament en JGA que en el darrer tram de l’ampliació s’intentarà afavorir sempre el repartiment de les accions - sempre que sigui possible - que estiguin més repartides per que siguem el club amb més accionistes – grans aplaudiments -, com és possible que quan Perelló diu tot lo contrari, reconeixent que el que anava a dir no cauria bé en amplis sectors del propi Consell d’Administració, fent referència a que “qui vingui amb diners.. catifa vermella”, sigui ovacionat per pràcticament la majoria dels presents?
    Em pregunto si fos el diputat cap de llista de Solidaritat Catalana per la Independència qui vingués amb un parell de milions d’euros, també l’acolliríem amb els braços oberts, senyor Perelló?...


  • CLASSIFICACIONS FUTBOL-7

    CLASSIFICACIÓ ALEVÍ PRIMERA DIVISIÓ, Grup 2n.

    . CLASSIFICACIÓ PTS PJ PG PE PP GF GC
    1R.C.D. ESPANYOL 46 12 11 1 0 58 14
    2F.C. BARCELONA "B" 44 12 10 2 0 46 14
    3 C.D. SANT GABRIEL 43 12 10 1 1 42 21
    4 U.D. CORNELLÀ 40 12 9 1 2 42 23
    5 C.F. DAMM 35 12 7 2 3 39 23
    6 U.F. B. JABAC I TERRASSA 32 11 7 0 4 40 23
    7 FUND. PR. ESP. MATARÓ "B" 31 12 6 1 5 37 43
    8 U.D. At. GRAMANET "B" 28 11 5 2 4 37 36
    9 C.E. L'HOSPITALET 2512 4 17 2327
    10 U.E. SANT ANDREU "B" 25 12 3 4 5 21 36
    11 U.D. MARIANAO POBLET 23 12 3 27 28 42
    12 VIC RIUPRIMER REFO F.C. 22 12 3 18 30 50
    13 U.E. VILASSAR DE MAR 19 122 1 9 25 42
    14 C. GIMNÀSTIC MANRESA "B" 18 12 2 0 10 16 35
    15 E.C. GRANOLLERS "B" 18 12 2 0 10 16 44
    16 C.E. MERCANTIL "B" 16 12 1 1 10 23 50



    CLASSIFICACIÓ ALEVÍ PRIMERA DIVISIÓ, Grup 1er.
    . CLASSIFICACIÓ PTS PJ PG PE PP GF GC
    1

    F.C. BARCELONA

    48 12 12 0 060 9
    2

    U.E. SANT ANDREU

    40 12 9 12 52 34
    3

    U.D. At. GRAMANET

    3912 91 1 4014
    4

    U.E. VILASSAR DE MAR

    38 12 8 2 2 47 27
    5

    C.D. SANT GABRIEL "B"

    34 11 7 2 2 41 22
    6

    U.D. CORNELLÀ "B"

    33 12 6 3 3 32 28
    7

    VIC RIUPRIMER REFO F.C. "B"

    30 12 6 0 6 33 38
    8

    C.F. DAMM "B"

    2712 4 35 3038
    9

    C.E. MERCANTIL

    27 12 5 0 7 21 31
    10

    R.C.D. ESPANYOL "B"

    2512 41 7 3135
    11

    U.F.B. JÀBAC I TERRASSA "B"

    23 12 3 2 7 29 35
    12

    C. GIMNÀSTIC MANRESA

    23 12 3 2 7 21 34
    13

    U.D. MARIANAO POBLET "B"

    23 12 3 2 7 20 38
    14

    C.E. L'HOSPITALET "B"

    21 12 3 0 9 21 40
    15

    E.C. GRANOLLERS

    19 12 2 19 23 46
    16

    FUND. PRIV. ESP. MATARÓ

    15 12 1 0 11 21 53



    CLASSIFICACIÓ PRIMERA DIVISIÓ DE BENJAMINS, Grup 3r.
    . CLASSIFICACIÓ PTS PJ PG PE PP GF GC
    1 R.C.D. ESPANYOL 48 12 12 0 0 66 7
    2 U.D. At. GRAMANET 39 11 91 1 44 14
    3 ESC. F. BARBERÀ ANDALUCIA 39 12 8 3 1 28 12
    4 C.D. PREMIÀ DE DALT 36 12 8 0 4 43 30
    5 U.E. VILASSAR DE MAR 34 12 7 1 4 42 26
    6 E.C. GRANOLLERS 34 12 64 2 32 24
    7 C.F. BADALONA 32 12 6 2 4 33 19
    8 C.F. MOLLET U.E. 31 12 5 4 3 28 17
    9 P. BARCELONISTA S. CELONI 30 12 5 3 4 40 33
    10 C.D. SANT GABRIEL 24 12 4 0 8 19 28
    11 C.F. TORDERA 24 12 3 3 6 21 31
    12 U.E. CANOVELLES 20 11 3 0 8 16 42
    13 F.C. PALAU SOLITÀ i PLEGAMANS 18 12 1 3 8 36 67
    14 C.F. PARETS 18 12 1 3 8 15 46
    15 C.F. SILS 17 12 1 2 9 21 60
    16 C.D. BLANES 16 12 1 1 10 22 50


    CLASSIFICACIÓ PRIMERA DIVISIÓ DE BENJAMINS, Grup 2n.

    . CLASSIFICACIÓ PTS PJ PG PE PP GF GC
    1

    F.C. BARCELONA "B"

    45 12 110 1 51 15
    2

    C.E. MANRESA

    41 12 9 2 1 33 8
    3

    U.D. At. GRAMANET

    38 11 90 2 52 20
    4

    U.E. SANT ANDREU "B"

    38 12 8 2 2 36 19
    5

    C.F. JUNIOR

    35 11 8 0 3 29 15
    6

    C.F. PREMIÀ DE DALT "B"

    33 12 6 3 3 36 27
    7

    R.C.D. ESPANYOL "B"

    33 12 63 3 27 19
    8

    C. GIMNÀSTIC MANRESA

    31 12 61 5 25 20
    9

    F.C. SANT CUGAT ESPORTS "B"

    30 12 5 3 4 29 22
    10

    U.F.B. JÀBAC i TERRASSA

    30 12 60 6 24 28
    11

    C. NATACIÓ TERRASSA

    23 12 32 7 23 35
    12

    C. E. MERCANTIL

    22 12 3 1 8 26 36
    13

    C.ESCOLA F. GAVÀ "B"

    21 12 3 0 9 20 42
    14

    F.C. FRUITOSENC

    21 12 3 09 17 45
    15

    CFU. CAN RULL RÓMULO TR.

    13 12 0 1 11 7 40
    16

    U.E. RUBÍ

    12 12 0 0 12 12 56


    CLASSIFICACIÓ TERCERA DIVISIÓ DE BENJAMINS, Grup 7è.

    CLASSIFICACIÓ PTS PJ PG PE PP GF GC
    1

    P. BARCEL. COLLBLANC SANTS

    40 10 10 0 0 56 11
    2

    A.F. VETERANS CATALUNYA

    34 10 8 0 2 40 19
    3

    U. At. HORTA

    32 107 1 2 40 18
    4

    ESCUELA CF PERMOMANCE

    31 9 7 1 1 44 15
    5

    F.C. BARCELONA "D"

    28 9 6 1 2 35 23
    6

    C.F. BARCELONETA "B"

    28 10 60 4 39 31
    7

    CERRO P.BLAUGR- TRINITAT VELLA

    26 10 51 4 32 27
    8

    R.C.D. ESPANYOL "C"

    24 9 50 4 33 24
    9

    GRAN P. ESPANYOLISTA MANIGUA

    22 9 4 1 4 28 28
    10

    C.E. CANYELLES

    21 9 40 5 29 27
    11

    C.D. PUJADAS

    14 91 2 6 15 36
    12

    U.E. LLONGUERAS SANT CRIST

    12 9 1 08 10 44
    13

    P. BAR.VILLAVERDE-PENITENTS

    12 9 10 8 13 49
    14

    ESC.F. GUINARDÓ SF AL. "B"

    11 9 02 7 12 36
    15

    C.F. ALZAMORA "D"

    10 9 0 1 8 7 45






    S E N T I M E N T P E R I C O . C O M