dijous, 14 de juliol de 2011

DARRERA HORA: DEMÀ SADRIÀ OBRE LES PORTES A LA NOVA TEMPORADA. L'ESPANYOL "B" S'ENFRONTA AL MANCHESTER CITY "B" A LES 19.00H. EN EL PRIMER AMISTÓS DE LA PRETEMPORADA. EL PRIMER EQUIP, MENTRES, ES DESPLAÇA A PALAMÓS PER ENFRONTAR-SE A LA LLAGOSTERA, EQUIP RESEN ASCENDIT A SEGONA "B". EL PARTIT SERÀ A LES 18.45h. I SERÀ TELEVISAT PER ESPORT 3. L'ESPANYOL NO VEU PORTA A PALAFRUGELL (0-0), I NO POT SUPERAR A UN "SEGONA CATALANA" EN EL SEGON MATX DE LA PRETEMPORADA. TRIOMF EN EL PRIMER AMISTÓS DAVANT EL PERALADA CF PER 1-5 (DÁTOLO, BAENA, OSVALDO, OSVALDO pen, I RUI FONTE). PENDENTS DE QUE S'ARRIBI A UN ACORD ENTRE L'ESPANYOL I LA ROMA PEL TRASPÀS DE KAMENI AL CLUB ITALIÀ. JA HI HA DIES I CARTELL PEL JOAN BABOT. 17 I 18 SETEMBRE: ESPANYOL- DAMM (VIGENT CAMPIÓ) i SELECCIÓ SANT JOAN DESPI-ATHLETIC CLUB SON LES SEMIFINALS. EL JOAN BABOT D'INFANTILS TÉ LLOC AL MPAL. DE LES PLANES A SANT JOAN DESPÍ. ESPANYOL - NÀSTIC i BARCELONA-GIRONA, SEMIFINALS DE LA COPA CATALUNYA.

dimecres, 13 de juliol de 2011

RAMON CONDAL ESCOLLIT PRESIDENT
AMB MÉS DEL 94 % DEL CAPITAL SOCIAL DE L'ENTITAT










(Estadi del RCD Espanyol, Cornellà – El Prat: Josep Maria).


Ramon Condal, nou president del RCD Espanyol.

Faig un parèntesi en el període de vacances per que avui no era un dia qualsevol. Avui es posaven fi a l’etapa presidencial més llarga de la història del RCD Espanyol. Daniel Sánchez Llibre deixava de ser el president de l’entitat perica i en una Junta General Extraordinària d’accionistes, Ramon Condal, amb més d’un 94% del capital social (fixeu-vos fins on arriba el control accionarial de Dani i de Condal) era escollit als voltants de tres quarts de deu de la nit, com al seu successor.



El lloc
Però anem a pams. I expliquem tots els detalls d’aquesta junta. Per començar els cinc-cents i escaig accionistes presents a l’Estadi del RCD Espanyol, ocupaven la tribuna presidencial inferior com si d’una presentació d’un Nakamura qualsevol es tractés... A la gespa, una molt ben presentada tarima on seien els membres del consell, una estrada on es podien dirigir als presents qui fes l’ús de la paraula i dues banderes (la senyera catalana i la del RCDE). A l’esquerra de l’entarimat, la taula del senyor notari... Esperem que al menys, la tarima aquesta no hagi acabat sortint més cara que el lloguer d’una instal•lació més adient per la celebració d’una Junta d’Accionistes... que mai se sap... El dia, meteorològicament ennuvolat amb ambient xafogós propi de l’estiu ha acabat descarregant un xàfec just quan Joan Collet anunciava, números en mà, que Ramon Condal havia guanyat... esperem que tan sols sigui una simple casualitat, una anècdota sense cap tipus de transcendència...



S’inicia la Junta.
Amb set minuts sobre l’horari previst, puja Dani i els seus encara consellers a la tarima on romandrà durant tot la junta. Sonen els acords del himne del RCD Espanyol i el President dimissionari pren la paraula per agrair a les personalitats polítiques (presents la majoria) que segons ell, l’han ajudat molt en tots els temes que l’Espanyol ha necessitat de les institucions: Balmón, Martínez Flor (regidor del consistori de Cornellà), Sito Canga, Niubó, Pruna. De Ivan Tibau no pot dir res per que fa poc que ha pres possessió i no l’ha necessitat. Després ha recordat també a Vilaseca que se li havia oblidat. Anuncia que el Conseller Delegat Joan Collet serà qui moderarà el debat i conduirà la Junta, delegant en ell les seves facultats. El il•lustríssim senyor Carlos Manuel Parejo, oficiarà com a notari de la Junta. Es donen les primeres xifres provisionals de quòrum, on 508 accionistes son presents i el capital representat és de 1087 accionistes amb un total del 64,68%. El notari pregunta als presents si hi ha algun tipus de reserva a aquests números per part d’algun accionista. Sense contestació i per tant la junta continua segons l’ordre del dia.



Comiat de Dani.
Després que Joan Collet expliqui com es desenvoluparà el tema de les votacions i el punt de precs i preguntes, el President sortint pren la paraula des del seu lloc central de les dues fileres de consellers, per atendre al punt d’informe de la gestió de l’actual conseller.

Daniel Sánchez Llibre poc convencional en aquests tràmits, i amb el seu llenguatge planer i “sui generis” més que un informe de gestió, ha sigut un compendi d’anècdotes, de sentiments viscuts al llarg d’aquests 17 anys des que va arribar com a conseller encarregat de la secció de Voleibol femení, de la que ha reconegut que no en tenia ni idea (així funciona i funcionava el nostre club col•locant a gent inexperta i totalment poc adient als càrrecs tal com ell mateix ha confessat). Ens ha explicat que va ser precisament el seu successor, Ramon Condal qui el va trucar per dir-li que ocupés aquest càrrec sota la presidència d’en Perelló Picci (A.C.S); una “ganga” li va dir que era l’oferiment... Va guanyar l‘equip una Copa de la Reina amb el de conseller fins que es va vendre la secció al grup Wintertur. Posteriorment serià Fernando Lara (A.C.S.) va ser qui li va oferir la tasca de màxim responsable del futbol base amb Manel Casanova com a coordinador. Una tasca més edificant ja que la pedrera sempre obtenia bons resultats ja llavors. Va ser José Manuel Lara Bosch (com a primer accionista de la societat) qui li va oferir una vicepresidència, per més tard, quan es va vendre l’estadi de Sarrià (i la Chatarra, que ningú se n’en recorda) li va oferir la Presidència de l’entitat.

Ens ha explicat els seus orígens com a “perico” (Dani sempre es nega al igual que molts, a pronunciar la paraula “espanyolista”, és tan sols una constatació). Reconeix no saber ni entendre gens de futbol quan va entrar (així ens va l’entitat moltes vegades...). Que als vint anys en el si d’una família comerciant i gens futbolera, en el moment de poder-se pagar el carnet, se’l va treure. Va rebre una institució sense patrimoni i amb un deute del que no ha considerat oportú citar-lo numèricament amb milions de pessetes de l’època. Va accedir al consell amb un paquet accionarial als voltants de l’1%...però com a èxit cita no haver perdut mai cap assemblea i diu sentir-se un més dels socis penyistes i un petit (?) accionista, més que un president. Aplaudiments del públic majoritàriament.

Ha manifestat que el seu millor moment va ser la final de Mestalla. Feia 60 anys que l’Espanyol no es proclamava campió d’Espanya. Ha parlat que l’any 2001 va conèixer a Morlanes (Montilla era de viatge) i es va iniciar tot el procés d’adquisició dels terrenys on es construiria l’estadi. Ha reconegut ser “una autèntica putada” la venda i demolició de l’estadi, que a ell li va tocar signar i fer efectiva. Des de llavors, ell i Perelló ens ha dit, sempre van intentar tenir com a projecte la construcció d’un nou estadi. Ens ha parlat del pas per Montjuïc. Com en contra del que es podia pensar, es va passar de 17.500 socis als 27.000 llargs en l’Olímpic. De 40/50 penyes, ara en son 190. De 1500 socis penyistes a més de 8.500.

Ha parlat dels punts negres de la seva gestió. Els 13 tècnics, dels que tan sols 6 van ser acomiadats. Que el moment més negre, va ser quan estant de vacances a Lanzarote li va comunicar Calzón la situació irreversible de Dani Jarque. Els moments negres esportius dels darrers encontres davant Múrcia, i sobre tot davant la Real amb el Corogol al minut 93. Només gràcies a les penyes i a la massa social ha afirmat que va pogué continuar tots aquests 14 anys.

Ha afirmat que mai les institucions han tingut un no per l’Espanyol sota la seva presidència. Diu que les institucions son “lentes però segures”, i que no ens maltracten (!!!)...

També ha recordat la inauguració de la Ciutat Esportiva, com va ser la primera vegada que l’Espanyol recuperava el seu patrimoni després de la venda de Sarrià, els problemes de la construcció, de com es va enllestir tot malgrat les dificultats per iniciar aquella temporada 2001/02 a la Ciutat Esportiva. També, ha tingut paraules per rememorar la inauguració del nou estadi en aquella màgica nit davant el Liverpool.

Finalment ha desitjat sort al futur president del RCD espanyol, i ha tingut paraules d’agraïment per la seva dona i fills per la paciència en tot aquest temps que ha viscut lluny la majoria de dies dels seus familiars. Ha finalitzat el seu discurs de comiat repetint tres cops “gràcies” i desitjant com sempre “animus”. (L’aplaudiment ha estat pràcticament general, una gran ovació, a qui amb els seus defectes i virtuts ha mantingut la flama encesa d’aquesta institució en moments molt delicats i en altres menys compromesos. Des d’aquí, on l’hem donat pals sempre que hem considerat oportú pels seus errors o polítiques equivocades al nostre equivocat o encertat parer, també volem agrair-li tots els esforços i els èxits aconseguits en la seva gestió i donar-li les gràcies per a tot. Fins sempre, Dani).

A les 19:46, ha finalitzat aquest punt del ordre del dia. Joan Collet ha anunciat l’emissió pels videomarcadors d’un vídeo sobre la figura i moments més assenyalats de la presidència de Dani Sánchez Llibre.




Presentació de candidatures.



Candidatura Condal.

A les 19:52, el segon punt de l’ordre del dia. La presentació de candidatures. Collet dona la paraula a Sergio Oliveró que defensarà la candidatura que postula a Ramon Condal com a President. Des de l’estrada d’oradors, el vicepresident i tercer màxim accionista de l’entitat anuncia els punts bàsics del seu programa “electoral”. En primer lloc, control exhaustiu del capítol de despeses.


Sergio Oliveró.
El senyor Oliveró que es dirigeix als presents en castellà, parla de seguiment i rigor pressupostari. Parla de transparència davant accionistes i abonats en aquelles mesures poc agradables (cal interpretar que es referia a traspassos) que s’hagin de prendre en certs moments per quadrar els números. Ens parla de sanejament econòmic i financer de l’entitat. D’intentar equilibrar el dèficit crònic de tresoreria, que degut al crèdit sindicat és suportat amb motiu del finançament de la construcció de l’estadi i que l’entitat ha de fer front. Ens parla que només hi ha dues vies per pal•liar aquest dèficit, incrementant els ingressos: O continuar amb ampliacions de capital o una actuació “intel•ligent” intentant treure-li rendiment als capítols de patrocinació, drets audiovisuals, traspassos de jugadors, nom de l’estadi, requalificació i venda de la part de Sadrià; tot per acabar amb el negatiu resultat que cada temporada s’han de fer front a les despeses amb ingressos de la següent temporada. A més sanejament, més tranquil•litat esportiva, ha declarat. Ha parlat de solvència, i de confiança i ha demanat el vot als presents per la candidatura de la que forma part. A les 19:57 ha finalitzat la seva intervenció.



Germán de la Cruz.
German de la Cruz i Camarillas com a responsable de l’àrea esportiva, ha pres la paraula per explicar-nos el que se suposa no ha sabut fer (i mira que anàvem bé la primera volta)... O sigui, aspirar a conduir l’equip a Europa amb la sapiència de les dues persones que formen part nuclear del projecte. El Director Esportiu Ramon Planes i el tècnic Mauricio Pochettino, renovats fins 2014. Ha començat la seva exposició agraint a Ramon Condal que li hagi permès exposar els aspectes de la seva candidatura. Ha parlat de “projecte de futur engrescador” que ja es va iniciar fa dues temporades i com he dit anteriorment pivotant sobre les figures de Planes i Pochettino. D’ells ha dit que son valents, treballadors, coneixedors de manera exhaustiva de la realitat de l’entitat, vetllen pel planter, i assumint els pocs recursos de l’entitat, posen sempre l’interès de l’entitat per sobre dels seus interessos personals, per que “estimen els nostres colors”.

Ha justificat la davallada de la segona volta amb les set lesions greus (cinc d’elles de quiròfan) i amb les dues vendes que es van tenir que fer segons la seva opinió. Ha afirmat que no estan per pressupost entre els deu primers, i com només vant sis a Europa, només la incertesa del futbol ens permet somniar amb una classificació per jugar competició europea.

Ha fet traient pit tot un repàs als èxits del futbol base (no vam quedar segons la teoria i pràctica del senyor Morales que això no importava, i que era propi de l’anterior etapa? ). Ha citat les quatre finals dels campionats de Catalunya (dues guanyades i dues perdudes als penals), les lligues del Cadet B, Infantil A, Aleví A, (no ha citat segurament la del Benjamí A, al ser considerat Escola). S’ha referit al Juvenil, segon empatat a punts amb el campió, finalista de la Copa del Rei, a l’Aleví campió oficiós d’Espanya al guanyar el torneig de Brunete (enguany a Cadis), i tornejos internacionals. També ha valorat el fet que hagin pujat molts jugadors al primer equip, debilitant lògicament al filial que no va pogué pujar.

Ha afirmat rotundament referint-se als jugadors del futbol base, que “per primer cop ningú ha marxat” dels que els nostres tècnics comptaven amb ells i no volien que marxessin... (paraules!... 7 han marxat al FC Barcelona).

Ha anunciat una “important” remodelació de la Ciutat Esportiva per convertir-la en una espècie de “Milanero” on Pochettino vol que passin el dia els jugadors, convivint entre ells al marge dels entrenaments. També ha assegurat que el Juvenil “A” s’integrarà dins l’estructura de l’àrea esportiva i qualsevol jugador estarà sempre a disposició d’unir-se als entrenaments del primer equip. No ha tingut gens d’escrúpols en afirmar que estem vivint la millor situació esportiva de tota la història de la nostra entitat i que l’objectiu (?) ha de ser jugar a Europa. Ha finalitzat demanant la confiança dels accionistes per la candidatura encapçalada pel senyor Condal, i ha asseverat que la història reconeixerà a Dani com el millor president de tota la història pel molt que ha fet per l’Espanyol, fet que ja ha començat amb l’ovació dedicada al ja ex president per part dels assistents a l’acte.



Ramon Condal.
A les 20:07 hores, el candidat a President del RCD Espanyol, Ramon Condal Escuder (soci 424) des del seu lloc a la tarima, a la dreta de Sánchez Llibre.

Emocionat i insegur en la seva locució, el candidat a President ha manifestat el seu convenciment en la força del nostre club. “La força del demà, la força per seguir creixent”... Diferents vegades ha fet menció d’aquest terme que figurava en el lema de la seva candidatura. Deixant els desitjos a un cantó, cal destacar les paraules que ha tingut envers Dani, qui ha assolit segons les seves pròpies paraules, fites impensables. Ha parlat de la combinació entre gent jove i gent amb experiència per aconseguir una gestió empresarial eficient. De control i rigor en la gestió econòmica amb un Espanyol sanejat i amb una organització eficaç. Tot per equilibrar amb generació d’ingressos les despeses que l’entitat ha de fer front.

Ha afirmat, que l’objectiu d’aquest Espanyol és lluitar per jugar a Europa, i que “cal posar els mitjans per fer-ho possible” (?) . S’ha mostrat amb orgull i il•lusió de ser d’un club en constant creixement. I a l’àmbit institucional, cal que l’entitat es faci sentir, i es faci valer. Aportem molt, ha afirmat, a la ciutat de Barcelona, al Baix Llobregat, a Catalunya, a l’àmbit del futbol en particular i del esport en general. Ha xifrat l’objectiu social en arribar als 40.000 abonats. Aposta per un Espanyol de tots, de socis, accionistes, abonats, sense divisions internes que tant de mal li han fet a l’Espanyol en el passat. Ha demanat la confiança dels accionistes i ha finalitzat a les 20:13 hores el seu discurs.



Candidatura Roman Escuer / APMAE.

Roman Escuer, soci 1594 del RCD Espanyol encapçalava el projecte renovador de l’APMAE (entitat fundada en 2001 per aglutinar al petit i mitjà accionista). Candidatura voluntarista i amb moltes idees ben presentades que al menys ha rebut el respecte dels presents (no sempre els opositors a Dani han sigut respectats i menys aplaudits) més enllà de la votació final. No ens han dit la pregunta principal que un es fa: En cas de sortir triomfant (cosa impossible degut a l’aritmètica accionarial) qui es faria càrrec dels avals dels que ara hi son i després no hi serien...

El primer en fer l’ús de la paraula, ha estat el candidat a President, el senyor Roman Escuer. Elegantment, ha reconegut i agraït la tasca del president Dani, el seu esforç dedicat a l’entitat, i sobre tot la recuperació patrimonial, i els èxits esportius. Això si, al marge dels ensurts esportius i econòmics de la seva gestió que també hi ha hagut. Ha explicat que la presentació d’aquesta candidatura ha estat fruït d’una profunda reflexió dins l’APMAE. Ha situat l’origen dels mals en una nefasta llei de societats anònimes esportives que gens d’evitar els motius per la que va entrar en vigor, ha contribuït o no ha evitat gens la ruïna de les entitats. Amb clubs en situació molt delicada, amb entitats sota llei concursal, només els milers de seguidors i de petits accionistes son els que mantenen el sentiment envers les entitats. I aquest al perdre’s els valors democràtics al ser SAD, no tenen cap tipus de poder. (Paraules clares del senyor Escuer i amb molta raó ja que el club tots sabem, de qui és i com està tot el futbol espanyol). S’ha passat pels videomarcadors un breu video programàtic de la candidatura.

Ha xifrat en 142 milions d’euros, el deute a 30 de juny. Motiu pel qual “s’han encès les llums d’alarma”. La societat gasta més que no ingressa i això ens porta inevitablement a tenir que traspassar-nos els millors jugadors. La marxa de Dani ha estat vista per la cúpula de l’APMAE com la finalització d’un cicle a l’entitat. Amb molta preocupació pel present i futur, la decisió de Dani de deixar el càrrec ha decantat el fet que hagin acabat presentant una candidatura.

Com aspecte més destacable (ha sigut sempre una constant en els discursos del senyor Pujol representant en les juntes d’accionistes a l’APMAE), el tema dels salaris en funció d’unes variables per objectius i diferents categories de jugadors. Des dels que son del planter, els ja consolidats i la minoria xifrada en un 10% que han de ser els referents de l’entitat i per tant els més compromesos i que més cobrin i que siguin declarats intransferibles (que ens els hagin d’arrancar pagant les clàusules si els volen). També, en el tema de les primes, per objectius ben definits. També s’ha mostrat decidit a que cap integrant del futbol base percebi quantitat alguna fins arribar al juvenil A. Ha parlat de col•laboracions amb els equips catalans de 2na. Divisió “A” ,naturalment excloent a un d’ells. Ha parlat de la formació com a persones, del tema d’estudis, inclòs de beques als millors centres escolars aquells futbolistes que presentin els millors expedients acadèmics...


(En alguns d’aquests punts programàtics ha quedat ben palès el fet de ser una candidatura de gent jove, amb idees totalment utòpiques donada l’actual situació econòmica de l’entitat; però com tothom ja sabia que amb el repartiment del poder accionaral present no hi havia res a rascar, doncs a llençar totes les idees que en el futur puguin ser aplicables. D’utopia i de somnis també es viu, sempre que no ens despertem d’un autèntic malson...)

Escuer s’ha mostrat d’acord amb la recuperació de les seccions esportives (primerament de manera amateur i el dia de demà que l’economia ho permeti de manera semi-professional) i ha llençat un clar missatge de recolzament al futbol femení de l’entitat.





Jorge García.
Jorge García, soci 8993 del RCDE s’ha dirigit als presents per tractar el tema de comunicació i àrea social. Ha parlat d’una “política de preus” en les que es tingui en compta la situació del soci (aturats, etc.), així com premiar l’antiguitat del soci. Afegir més valor al carnet augmentant les activitats al marge del futbol que donen més valor al fet de ser abonat de l’entitat. També ha desitjat una política afavoridora dels més petits; els nadons amb una primera temporada gratuïta de soci, ja que és llavors quan s’és petit quan més es pot fidelitzar a un seguidor.

S’ha mostrat partidari de incloure clàusules en els contractes dels professionals del primer equip per que estiguin obligats a desenvolupar al marge de les seves activitats futbolístiques, tasques socials (visita a escoles, casals, obres socials, etc.) que redundi en reforçar la imatge del nostre club a nivell social. Ha reafirmat l’objectiu de recuperació de les seccions històriques i el seu suport “incondicional” al futbol femení (aplaudiments de la grada, altre cosa veurem després quants adquireixen el carnet del femení). També s’ha incidit en la necessitat que el RCDE disposi d’una vegada per totes d’un museu. Projecte, aquest, aturat per motius econòmics per l’actual consell. També s’ha fet ressò d’una iniciativa enregistrada per l’APMA ja des del 2006, com és el que el RCDE tingui la seu social a la ciutat de Barcelona.

En el tema de comunicació, en el seu programa queden com a punts importants: Evitar missatges contradictoris. Una sola persona (el Director de Comunicació) sigui qui faci de portaveu oficial i únic de l’entitat. Potenciar i incrementar la presència de la institució en els mitjans de comunicació convencionals i en els derivats de la xarxa d’internet i xarxes socials. Incrementar la comunicació envers el soci i accionista, tenint com un dels eixos principals per assolir aquest objectiu, la recuperació de la revista “Infoacció”. Dinamització del “canal soci” que segons el seu judici, no compleix actualment els objectius pel qual va ser creat. Per tant, una intercomunicació més fluida i dinàmica.



Daniel Bonilla
A les 20:36 hores, el senyor Daniel Bonilla pren la paraula per donar-nos unes pinzellades dels punt i objectius dins l’àrea econòmica de la candidatura alternativa a Condal.
Coincideix amb el candidat Condal amb que l’economia de la entitat “no permet estirar més el braç que la màniga”. Bonilla ha afirmat que s’han d’acabar amb determinades actuacions (es referia a que els consellers hagin d’arriscar el seu propi patrimoni), ja que l’objectiu té que ser que el club pugui viure per si mateix generant els seus propis recursos per fer front a les seves despeses.

Ha qualificat de molt preocupant la venda de jugadors. No es pot continuar per aquest camí ja que es debilita el potencial esportiu del equip. Som un club esportiu, ha afirmat, i per tant ens allunyem dels objectius si s’afebleix l’equip. Va afirmar no ser correcta el fer l’ampliació de capital amb un segon tram fins els dotze milions d’euros com ja s’ha demostrat només arribant als set i mig. Unes dades molt preocupants, per la reflexió, va dir.

Va mostrar-se partidari de continuar la lluita que emprengué el consell que cessa, per la millora i millor distribució dels drets audiovisuals, donant-li les gràcies per iniciar aquesta lluita. Va afirmar que es molt perillós sobrepassar certes “línies vermelles” en les despeses salarials. No es pot superar el 65% dels ingressos en despeses salarials.
Va finalitzar la seva intervenció a les 20:43, mostrant un video sobre l’estructura financera i administrativa del que té que ser el model de club segons els criteris de la seva candidatura.


Darreres paraules d’Escuer
A les 20:45 hores, el candidat Roman Escuer es torna a dirigir als presents per indicar que el model de club que ells volen es basaria en un president executiu amb dedicació exclusiva. Que seria molt necessari comprovar l’estructura de personal de l’entitat, per si es adient en tota la extensió actual. Va fer una crida al a participació dels accionistes a l’hora que es va mostrar molt preocupat per la pobre (segons ell) assistència de públic present a l’Estadi. Va demanar molta més implicació dels petits accionistes per no conformar-se. Una entitat amb més socis que la gran majoria de clubs de la lliga espanyola, amb una gran grada, amb un dels millors futbol base, sent el club amb més accionistes, té que ser segons ell més exigent amb si mateix. Va donar les gràcies per l’atenció rebuda i es va acomiadar a les 20:49 hores.




Precs i Preguntes.
Joan Collet va incidir en que cada accionista disposava de tres minuts però que sempre que no s’estenguessin massa, es seria permissiu amb el temps que cadascú emprés.

El primer en fer l’ús de la paraula va ser Eduardo Cubero parlant micròfon en mà com la resta de participants des de les localitats de la tribuna presidencial inferior.
L’ex president dels Incansables, va prendre la paraula a les 20:50 per donar les gràcies a Dani per tot el que ha suposat la seva gestió. Va considerar que avui era un dia trist per la marxa del president i va donar les “gràcies per sempre” a Dani. Sobre la candidatura de l’APMAE va dir que els seus projectes eren “macos” però “poc realitzables si la piloteta no entra”. Molt difícil assumir-lo, per tant ell votaria “continuïtat”.

Luis Villa va dirigir-se als presents a les 20:53 alabant la perfecta gestió patrimonial del consell. Va incidir especialment en el tema mediàtic. Va dir que l’únic mediàtic dins el consell, era precisament qui marxava, o sigui el propi president. “l’únic es vostè i se’n va” va dir. Es va mostrar preocupat per la poca repercussió de nostre club en els mitjans de comunicació, afirmant que si no estem als mitjans, no ens coneixen. No es fem respectar, no se’ns valora, i per tant es devaluen nostres principals actius, que perdent valor tal com queda palès a l’hora de traspassar. Va demanar que el nou consell faci que es respecti el nostre club, ja que és en joc el futur del club.

Eduardo Morata va dir ser amic de Dani per tota la vida i va fer una alabança general i sentida de l’actuació del President Dani i en especial a la nova llar perica, la seva gran il·lusió.

Juan Calero. A les 21:01 hores, el màxim dirigent de la encara (tot i que romandre inactiva) Associació d’Esports Blanc i Blau – Pro Seccions, es va dirigir als presents per proposar la refundació de les seccions esportives al nostre club. Si un club vol créixer socialment, té que ser estant present en pistes, pavellons, en qualsevol secció esportiva en les que estiguin presents nostres colors i escut. Va donar el seu suport a la candidatura encapçalada per Roman Escuer ja que reflectia en el seu programa aquest important punt.

Urbano Rodríguez va prendre la paraula a les 21:03 donant les gràcies a Dani. Va expressar-se molt disconforme amb la pujada (excessiva segons la seva opinió) d’un 10% i inclòs més d’un 20% en segons quins casos) dels carnets per la present temporada. També va queixar-se que amb la famosa targeta MyPassion RCDE no serveixi per adquirir productes del RCDE a les botigues del club. També – dient que molts no n’estarien a favor i el criticarien – va incidir amb la seva queixa per que estigui permès fumar a l’estadi. No va parlar de prohibir-ho (paraules del senyor Urbano) però si que ho facin on menys molestin i no davant nens i persones grans.

Xavier Alsina va felicitar al President a les 21:05 per la seva tasca. Ens va explicar una sèrie d’anècdotes personals dient que es va fer soci quan vam marxar a Montjuïc, es va casar quan van demolir Sarrià (ufff!!), i va tenir fa poc un greu accident a prop d’on es troba el nostre estadi pel qual i per l’Espanyol van ser els seus darrers pensaments en la situació crítica de salut que va patir. Reconeixia ser la primera junta a la que assistia ja que en les anteriors havia delegat el seu vot, però en aquesta com estava de baixa.... (pobre home, esperem que això, aquest historial d’anècdotes no s’encomani...) Es va preguntar per quan l’homenatge a Dani Jarque? Li va contestar Dani que es podia haver fet, però que estem em mans de la família i del representant de la família, “Mágico” Díaz que serà qui buscarà la data i el rival més adient i que tot es faci amb un sol dia. Es pensa posar el seu nom a la Ciutat Esportiva (ja aprovat pel Consell), així com inaugurar una estàtua a la porta 21.

A les 21:10, va intervenir el senyor Enrique Sainger (disculpeu si el cognom no fos correcte del tot). Es va referir a les paraules de l’Alcalde Trias, així com demés polítics que insulten als espanyolistes i menyspreen a l’entitat. Ell és perico, n’està molt orgullós i en absolut considera que sigui una desgràcia ser-ho. Es mostrà d’acord en les dues candidatures, tot i que s’expressà en el sentit que com es podien compaginar les restriccions econòmiques i el major control de les despeses amb les ambicions esportives mostrades per ambdues candidatures. Més tenint que competir amb desigualtat de condicions amb clubs que no compleixen aquests requisits de control de les despeses sinó que encara inverteixen més i més.

Antoni Pau va parlar a les 21:13 hores. Va demanar transparència, sobre tot després de les contradiccions que hi van haver-hi quan els traspassos i que van fer que molta gent empipada, i defraudada per aquestes actituds, no anessin a l’ampliació de capital. Es va dir que no es malvendria els millors jugadors i segons la seva opinió es va tornar a donar a malvendre al gener. Es va queixar que mai es pot vendre bé, cedint al que volen els altres clubs, mentre que nosaltres no hi ha manera de treuren’s de sobra els jugadors que no ens interessen. Va demanar que com ara no estem de lloguer com quan érem a l’Olímpic, no es permeti l’entrada al nostre estadi a l’alcalde de Barcelona.

A les 21:15 va fer l’ús de la paraula l’accionista Ignacio Martínez Zurita qui va demanar explicacions per què la junta extraordinària no havia sigut precedida d’una ordinària on quedés reflectit l’estat de comptes de l’entitat. Dani li va contestar que al deixar el càrrec de president era necessari fer-ne una d’extraordinària en els quaranta dies següents, i l’ordinària no hi havia temps material ja que l’exercici es tanca al 30 de juny i encara no hi havia temps ni per entrar els auditors.

Jorge Bernadé Pallerol va parlar a les 21:17 minuts agraint a Dani i al senyor Morata (accionista que va parlar anteriorment) per les seves emocionades paraules. Va considerar molt bones i a tenir en compte les propostes de Roman Escuer i la seva candidatura, i que l‘únic que li faltava eren posar-les “en el realisme que li ha mancat al ser gent jove”. Malgrat aquestes paraules, ell votaria va dir, per Ramon Condal per un tema de continuïtat. Va agrair a tots, i al President en especial al que tan sols coneix de veure’l per la televisió, mentre que Ramon Condal va reconèixer tenir-lo com amic.

José Ma. García Sánchez va intervenir a les 21:19 dient-nos que feia més de 65 anys que era espanyolista. La gent gran, va dir, pot aportar la seva experiència. Li agradaria que Dani continués vinculat a l’Espanyol des d’un càrrec que perfectament podria ser com a director del Museo, tot i que sap “que ara és una quimera pel seu elevat cost”. Amb Dani es podria cercar totes aquelles persones que vulguin aportar altruistament quelcom per aquest museu. Va incidir en que ara pot ser seria el moment adequat, després de les desafortunades paraules de l’Alcalde, de demanar-li el famós local social a la ciutat de Barcelona.


A les 21:23 es va tancar el darrer punt del ordre del dia, i va tenir lloc les votacions als diversos punts (gestió de l’actual consell, i nomenament del nou consell i president). Molta gent ja havia votat al entrar a l’estadi pels punts informàtics degudament instal·lats i altres durant la junta. Els que mancàvem ho vam fer en aquest moment.


Votacions:
Prèviament el notari va preguntar si hi havia alguna reserva per part d’algun accionista sobre les dades del quòrum final d’assistència. 546 accionistes presents, 1115 accionistes representant un 66,75% del capital social de l’entitat.
A les 21:43 hores, el Conseller Delegat del RCD Espanyol, Joan Collet, va llegir els resultats oficials de les votacions:
Vots per la candidatura encapçalada per Roman Escuer: 3,33%
Vots per la candidatura encapçalada per Ramon Condal: 94,36%
Vots en blanc: 1,88%
Abstenció: 0,43%

Per tant, Ramon Condal Escuder, es convertia als voltants de tres quarts de deu del vespre del 12 de juliol de 2011 en el nou President del RCD Espanyol de Barcelona SAD.

En quant a l’aprovació del punt del ordre del dia relatiu a l’informe de gestió, aquest es va aprovar amb un resultat favorable del 94,31% dels vots.



Discurs del President
Per finalitzar l’acte, l’escollit president va dirigir-se als que encara romanien a l’estadi donant de tot cor les gràcies a tots. Va prometre tots els esforços per tirar endavant nostre club, del que es va mostrar orgullós de formar part d’ell. Va reconèixer fer front a una gran responsabilitat, afrontant amb els mateixos valors que a la seva vida privada; es a dir amb treball, treball i treball. Va mostrar-se orgullós del camí fet fins ara. De les dues “joies” com son Sadrià i l’estadi. Res li fa tanta il·lusió com seure’s en una d’aquelles llotges, va dir, un parell d’hores abans d’iniciar-se els encontres a l’estadi.



Va considerar que aquest club té un gran potencial de creixement i un futur immillorable. Que amb un bon sanejament tant al primer equip, al futbol base, i al futbol femení, és la millor manera d’assegurar el millor funcionament en el futur. Va tenir paraules pel futbol base. Va afirmar que ser de l’Espanyol era el millor que li havia passat a la seva vida. Que el club seguirà amb l’ajut de tots, sent un club plural, independent, lluitador i de tots.

Va donar les gràcies al fins llavors president que ens ha guiat els darrers 15 anys.
Es sentiria satisfet si en el seu mandat presidencial aconsegueix que l’afició perica l’estimi com ha arribat a fer-ho amb Dani, segons ell, el millor president de la història.

Compta diu amb tothom, des dels accionistes, als socis i als seguidors. El club serà de tots (?) al menys mentre ell pugui. Hem de caminar junts, plegats, té moltes ganes d’aportar idees “en aquest club de 101 anys (sic) d’història”. Entre tots farem més gran l’Espanyol i ho aconseguirem, va dir. Va donar les gràcies també a la candidatura de l’APMAE i va acabar amb un Visca l’Espanyol.

En el nou Consell d’Administració apareixen cinc cares noves: Josep Lluis Marcó (l’antic director general que torna), Néstor Oller, José Manuel López, Albert Garrofé i Carlos Fernández. Per la seva banda, abandonen el consell l’ex president Daniel Sánchez Llibre, els vicepresidents José Luis Perelló i José Suñer, i els consellers Emilio Gutiérrez, Víctor i Jorge Malet, José Luis Morlanes i Josep Ramió.

I això ha estat tot, amics lectors. L’extensió de l’article, i l’hora d’acabar la junta (21:52h.) tot i que per un dia els serveis ferroviaris van funcionar bé, les altes hores en arribar m’han impedit la redacció sencera de la mateixa, tal com hagués volgut, i no en diverses parts seguint els diferents punts desenvolupats a la Junta.

Bones vacances, i visca l’Espanyol!.


















S E N T I M E N T P E R I C O . C O M